ESORom naix de la voluntat d'incorporar a les aules de secundària l'estudi conjunt de totes les llengües romàniques, i se centra en el treball de la competència lectora.
Durant el present curs escolar 2008-09, s’han elaborat 8 unitats de treball, que conjuguen el desenvolupament de l’habilitat lectora conjunta amb el coneixement de la realitat cultural, històrica i espiritual d’Europa.
Aquests materials configuren el material didàctic d’un crèdit variable impartit a 3r d’ESO durant el present curs 2008-09 a l’IES Ronda de Lleida, després que durant el curs passat ja es van efectuar alguns assajos a les aules, tant de l’IES Ronda com de l’IES Lo Pla d’Urgell.
La intercomprensió lectora que s’hi proposa es basa en la transferència dels coneixements lingüístics que l’alumnat ja posseeix en la seva llengua pròpia, la catalana, per tal d’accedir a l’establiment de passarel·les de comprensió del significat en les altres llengües romàniques.
Dins l’actual marc de plurilingüisme i multiculturalitat, l’apropament conjunt a diverses llengües comporta un enriquiment notable per a l’alumnat, que a través de la llengua catalana té accés a la comprensió global de textos escrits en qualsevol de les altres llengües germanes.
És també una experiència didàctica compartida entre professor i alumne, ja que s’imposa el treball cooperatiu entre tots els presents a l’aula i es desterra el professor omnipotent que tot ho sap; d’aquesta manera es focalitza l’activitat docent en aprendre a aprendre, en obrir camins d’aprenentatge i comprensió lingüística enlloc de tancar-se en continguts merament gramaticals.
Finalment, és una activitat que vol combatre d’arrel el síndrome de frontera i la negativitat derivada del mite de Babel, tan cultivats actualment pels estats i institucions culturals internacionals. Contràriament, els professors d’ESORom han volgut transmetre la idea que, a l’Europa actual i propera, la mútua comprensió lingüística es basa en el respecte a la llengua d’altri i no pas en la supremacia d’unes poques llengües amb suport estatal. I això és almenys possible entre les gents que parlen llengües derivades del llatí. Que tots ens entenguem escoltant la llengua dels nostres veïns europeus i parlant en la pròpia:
Una Europa de políglotes no és una Europa de persones que parlen correctament moltes llengües, sinó en el millor dels casos de persones que poden trobar-se parlant cadascú la seva llengua i entenent la de l’altre, que potser no sabran parlar amb fluència, i entenent-la, encara que amb dificultats, entendran el “geni”, l’univers cultural que cadascú expressa parlant la llengua dels seus avantpassats i de la pròpia tradició.
(Eco, Umberto, La ricerca della lingua perfetta nella cultura europea, 1993, Laterza Editori).
Una idea que a Catalunya es practica diàriament i que ve de lluny: “L’ideal lingüisticopedagògic no pot ésser universalment altre que parlar amb màxima dignitat en la llengua pròpia i comprendre tothom, sense que ningú hagi de renunciar a aqueixa dignitat.” (Delfí Dalmau, Poliglotisme passiu, 1936).
A partir de nombroses pinzellades de la cultura europea i particularment romànica, lligades a l’ombra del Camí de Sant Jaume català, aquesta experiència didàctica proposa l’aprenentatge cooperatiu de la lectura en set llengües romàniques a l’ensems. L’aprofitament de la transferència d’estructures lingüístiques de la llengua pròpia permet a l’alumnat una ràpida i directa immersió en la lectura de les altres llengües romàniques germanes.
La lectura constant i consecutiva de textos diversos en català, espanyol, portuguès, aranès (occità), francès, italià i romanès, va afermant les similituds i les estructures lingüístiques compartides de les llengües derivades del llatí, fins aconseguir un alt grau d’intercomprensió lectora i fer despertar la consciència de pertànyer a un dels grups lingüístics i culturals fonamentals en la construcció d’Europa.
Les unitats preparades en aquest projecte es construeixen a partir d’un mateix esquema:
1. Bolonya. Les primeres universitats europees.
3. La Vall de Boí i la Vall d’Aran. Del romànic al gòtic.
4. Barcelona. Els Jocs Olímpics.
5. Poblet. La ruta del Cister.
6. Montserrat. El Camí de Sant Jaume català.
Transferència lingüística.
A banda dels necessaris estudis aprofundits de les llengües, que tots els sistemes educatius han de procurar, hi ha un coneixement universal de recursos lingüístics que permeten a qualsevol parlant la comprensió d’altres llengües en diferents graus. La posada en pràctica d’aquesta capacitat depèn en gran mesura de l’actitud del parlant que vol o no vol entendre’s amb parlants d’una altra llengua. Fins i tot en casos extrems la denominació d’una varietat lingüística com a llengua o dialecte és atribuïda amb criteris ben diferents de l’estructura, tal com sabem els parlants de la llengua catalana (o valenciana, si voleu). Cal tenir, doncs, molt en compte els valors que guien la utilització d’aquests recursos personals. Sigui com sigui, els recursos hi són i més encara en el cas dels catalanoparlants, que en tot el domini lingüístic vivim en contacte amb altres llengües romàniques: castellà, francès, italià i sard. El moment concret d’arrencada es va produir a partir de la coincidència en un seminari sobre transferència lingüística del Servei de Llengües del Departament d’Educació. Com a conseqüència d'aquesta formació, ens vam proposar l’aplicació a l’Educació Secundària dels mètodes d’intercomprensió lectora entre diferents llengües romàniques, anomenats Eurom4 (adaptats al català per l’Eulàlia Vilaginès) i del promogut pel conegut catalanòfil alemany Till Stegman, Eurocomrom: els set sedassos.
Aquests mètodes, que naixen en l’àmbit universitari, sistematitzen que neix en l’àmbit universitari, sistematitza totes aquestes intuïcions, tots aquests recursos espontanis per tal de donar-los el màxim rendiment possible. La perspectiva és realista i fonamentalment pragmàtica, per això redueix les seves pretensions a la llengua escrita, a la lectura d’un text. Posem per cas com una de les fites inicials la comprensió d’un article de diari de política internacional.
La pràctica constant, sobretot amb textos, hauria de posar en funcionament tota aquesta maquinària de comprensió que és el mètode dels set sedassos. Per acabar, en destacaria tres aportacions:
Les hipòtesis de treball i els tipus de feines que es deriven de l’aplicació d’aquest mètode a la secundària han estat experimentades a l’aula ordinària en dos centres de secundària, l’IES Lo Pla d’Urgell de Bellpuig (Josep M. Mir, catedràtic de llengua catalana) i l’IES Ronda de Lleida (Joan Capdevila, professor de clàssiques, i Valeri Mallol, professor de llengua catalana), i en aquest assaig, amb la necessària retroalimentació, s’ha presentat clarament la necessitat d’acompanyar el treball de llengua amb elements culturals que acompanyin el parentiu lingüístic, això és, els elements culturals de la cohesió europea, que s’han volgut posar en evidència també com a part de la necessària contextualització en un àmbit supranacional que permeti entrellucar els trets d’una ciutadania europea fonamentada en els trets compartits i en la voluntat d’una construcció comuna.
La situació imaginada per a aquests materials és la secundària obligatòria, com a assignatura optativa que ve a reforçar d’entrada les competències bàsiques de l’àrea de llengües a partir de la competència plurilingüe i intercultural, que es concreta en els aprenentatges:
Els aprenentatges proposats també contribueixen a la competència d’aprendre a aprendre, a partir del caràcter molt instrumental de les eines que s’entrenen, a la competència lectora i a la comprensió de l’estructura de la pròpia llengua.
La necessària flexibilitat de les assignatures optatives ens ha fet confegir aquest treball com un fons de material per tal que serveixi a matèries trimestrals o quadrimestrals amb llibertat per al professor els vulgui emprar, però també amb la voluntat que tingui un bon calaix de material que pugui durar tot un curs si és el cas, tot i que, un cop entès el funcionament de les unitats, les variacions o adaptacions o ampliacions són fàcils per al professor. Aquest material de treball per a l’alumnat s’ha anomenat ESOROM, curs d’intercomprensió lectora romànica i cultura europea. Es tracta d’un manual de més de 400 pàgines que proposa nombroses activitats per aprendre a llegir en les set principals llengües romàniques (portuguès, espanyol, català, occità/aranès, francès, italià i romanès), tot aprofitant, com hem comentat, els coneixements que des de la llengua pròpia es poden transferir per a la comprensió de textos estàndards i formals, ja que es tracta òbviament de llenguës de la mateixa família lingüística.
Així doncs, hem plantejat 8 unitats didàctiques, construïdes al voltant d’un recorregut geogràfic profundament arrelat en la cultura i en la història d’Europa,el camí de Sant Jaume, en el seu recorregut per Catalunya.
Joan Capdevila, jcapde24@xtec.cat
Josep M. Mir, jmir1@xtec.cat
Aquest treball ha estat guardonat amb el premi Sello Europeo 2011
Tots els materials i recursos que hem manllevat són exclusivament destinats a ús escolar. El nostre agraïment a llurs autors i el nostre prec perquè els usuaris d'aquest web en facin l'ús escolar pertinent.