Página inicial‎ > ‎ESCUELA 25‎ > ‎

PROGRAMA



 

 

 

 

 

 

 

XXV

 

ESCOLA

ESTIU DEL

PAÍS VALENCIÀ

(COMARQUES CENTRALS)

  Tema central k

L´ESCOLA MÉS ENLLÀ DE L´ESCOLA

 

Programa d´activitats

València

3 a 8  juliol 2000.

 

C.P LLUÍS SANTÀNGEL

EL SALER

 

 

 


Informació General. Matrícula

 

2

 

 

 

Altres  Escoles d´Estiu

 

3

 

 

 

Presentació

 

4

 

1. Acte de presentació. Amparo Moreno Sardà. ........................ 4       

2. Benvinguda .................................................................. .................. 5 5

3. Tema Central: L´escola més enllà de l´escola. ...................... 6       6

4. “Des dels ulls de...”  ...................................................................... 8       8

5. Enhorabona Gonçal i gràcies.  .................................................... 10         10

9

 

 

Horari i activitats

 

12

 

 

 

Servei de menjador

 

14

 

 

 

Activitats matinals

 

15

 

1. Dilluns 3: L´escola per a què: els valors de l´escola que volem?  ........................................... 15     

2. Dimarts 4: L´impacte educatiu i deseducatiu  dels “massmedia”. Possibilitats d´acció. . 20

3. Dimecres 5: Projecte Vitoria- Gasteiz ciudad solidaria. .......................................................... 24

Formació de les persones adultes: participació i ciutadania

4. Dijous 6: Gonçal Anaya: una manera de pensar i viure l´escola.   ........................................... 29

5. Divendres 7: Els moviments de renovació pedagògica: la  seua història el seu futur. ....... 34

 

 

Raconet del Café _____________________________________________   38 .     

 

 

Tallers

 

39

1. Clownfitaires: Teatre i clown

2. Massatge

3. Taller de samarretes: Aprèn a fer-te-les

4. Els plans d´atenció a la diversitat a l ´ESO

5. L´educació (transformació) d´emocions i sentiments

6. L´experiència també ensenya Danses del món

7. Mètodes i exercicis pràctics per a la superació de les dificultats del aprenentatge

8. Música impresentable

 

 

 

Cites

 

44

 

 

 

 

 

 

 

 


 

 

 

 


Tema Central:

“L´ESCOLA MÉS ENLLÀ DE L´ESCOLA”

 

DATA:

Del 3  al 8 de Juliol del 2000

 

 

LLOC:

C.P. Lluís de Santàngel del Saler. Avda. Pinares, s/n .- El Saler.

 

 

PER A MÉS INFORMACIÓ:

·           MRP -Escola d’Estiu. Facultat

   Filosofia i CC.EE. Avda. Blasco

   Ibáñez, 21 Tf. i Fax. 96 3890732

   (matins). (Dolo Molina).

·           STEPV-IV. Juan de Mena,14 baix

  96 3919147. (Paco Navarro).

·  F.E. CC.OO.-P.V. Plaça de Nàpols i  Sicília, 5.

  96 3882155. (Xavier Navarro)

WEB: www.xarxaneta2.org/fmrppv

e-mail: eecc.fmrppv@xarxaneta2.org

 

 

Matrícula

.

 

 

PREU:

  • Ordinària: 7.000 ptes.
  • Reduïda: 6.000 ptes., per a estudiants de Magisteri i de Ciències de l´Educació, aturats i aturades, socis i sòcies de les entitats organitzadores.

 

PERSONALMENT:

Quan?

Del 14 al 27 de Juny (excepte el dissabte i el diumenge). De 17 a 19,30 hores.

On?

Al hall de la Facultat de Filosofia i CC. Educació. (Avda. Blasco Ibáñez, 21)

 

L´ORGANITZEN:

- MRP Escola d’Estiu del País Va­lenci[JAF1] à -Comarques Centrals.      

- Federació de l’Ensenyament de 

CCOO-PV.

-Sindicat de Treballadors i Treba­lladores de l’Ensenyament del País Valencià- Intersindical Valenciana (STEPV-IV).

-TAREPA (Taller per a l’acció renovadora de l’E.P.A.)

 

HI COL·LABOREN A DIFERENTS NIVELLS:

- Servei de Formació Permanent de la Universitat de València.

- C.P. “Lluís de Santàngel” d’El Saler.

- C.P. Blasco Ibáñez de València

. C.P. Mas d´Escoto. Riba- roja de Túria

- C.P. Orba de Alfafar.

 

LA SUBVENCIONA:

-Conselleria d’Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana

 

COMISSIÓ ORGANITZADORA DE LA XXVª ESCOLA D’ESTIU

M.R.P. Escola d’Estiu Comarques Centrals: Dolo Molina, Inma Coscollá, Carme Sanz i Irene Gómez.

STEPV-IV: Paco Navarro.

F.E.CCOO-PV: Xavier Moreno.

TAREPA: Paco Martínez.

 

VALIDESA ACADÉMICA:

Aquesta activitat està reconeguda amb 30 crèdits de formació per la resolució del 3 de març del 2000 de la Direcció General d´Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística de la Conselleria de Cultura Educació i Ciència.


 

TAMBÉ HI HA ESCOLA D´ESTIU A...

 

TERRES DEL SUD (Elx).

Dates de realització:    Del 3 al  7 de juliol.

Lloc :                            C.P.  “ El Palmeral” . c/ Hort del Formigó, s/n. Elx.

Matrícula:                    Fins  al 30 de Juny per: correu certificat al C.P. El Palmeral,

 fax (96  5165923, 96 5952387, 96 5653321),

 i correu electrònic 03011872@centres.cult.gva.es

 Personalment del 26 al 30 de juny al CP el Palmeral de 17 a 20 h.

Informació i matrícula: C.P. “E Palmeral” d’Elx de 17 a 20 h.  Tel: 96-5653321

 

 

MARINA-SAFOR (Oliva).

Dates de realització:     Del  3 al 7 de Juliol.

Lloc:                              I.B. “Gregori Maians” d’ Oliva . Avda.Sisterón, s/n.

Matrícula:                      Personalment del 15 al 23 de Juny (de 6 a 8) a l’Institut. Mitjançant correu certificat, FAX 96 2850092, correu electrònic: eems.fmrppv@xarxaneta2.org

Informació:                   C.P. “Sant Jaume”. C/ Ecce Homo, s/n . 46723. Almoines.          

                                     Tel: 96 2804204

                                      Batiste (de 11:00 a 11:30, de12:30 a 13 i de 16:00 a 17:00 h.)                                            

                                 

CASTELLÓ.

Dates de realització:      Del 3  al 7 de juliol.

Lloc:                               C.P. “La Marina” El Grao de Castelló

Informació i matrícula:  Tel: 96 425 14 31

 

 

I DE TARDOR A...

 

LA RIBERA (CODERI)

Dates de realització:      Setembre.

Lloc:                               C.P. “Heretats” L’ALcúdia (La Ribera)

Informació i matrícula:  Tel: 96 259 04 70 (Ramón) i 96 243 17 43 (Vicent).


 

 

 


 

DIMECRES DIA 31 DE JUNY

19 HORES

CLUB DIARIO LEVANTE

C/ Traginers, 7. (Polígon Vara de Quart). València.

 

·        PRESENTACIÓ DE LA XXV ESCOLA D´ESTIU DEL PAÍS VALENCIÀ: “L´ESCOLA MÉS ENLLÀ DE L´ESCOLA”

 

·        CONFERÈNCIA COL.LOQUI: “COMPRENDRE LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ. Una aproximació històrica excèntrica i interactiva”.

 

A càrrec de Amparo Moreno Sardà. Catedràtica d´Història de la Comunicació. Departament de Periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona.

 

Després de fer un diagnòstic sobre alguns del problemes que generen el greu “fracàs escolar” que pateixen les noies i els nois de les joves generacions i el professorat, s´explicarà una proposta didàctica, en la qual s´utilitzen les possibilitats que ofereixen les tecnologies electròniques i Internet, per adoptar un altre enfoc de la realitat, excèntric, plural i interactiu, que permet un coneixement transdisciplinar de la construcció històrica de la “societat de la informació” i de la globalització, des d´allò més pròxim, les històries personals i les localitats on vivim.

 

1.- El “fracàs escolar”, expressió de l´abisme entre l´escola i la “societat de la informació”.

2.- El trencaclosques del “final de la història” i les ciències socials històriques: crítica marxista i autocrítica feminista. De la opacitat de la racionalitat androcèntrica a “l´era de les llums digitals”.

3.- Una aproximació històrica excèntrica, plural i interactiva. Passeig pel passat i el present de les xarxes de comunicació: de les històries personals a la història col·lectiva , i des de cada localitat a “l´aldea global”


L’ESCOLA D’ESTIU DONA LA BENVINGUDA

 

            A mi, el que m’agradaria és celebrar el meu aniversari amb vosaltres. Ja són 25 anys els que vaig a complir i això no em direu que no és una data molt significativa. Tan significativa i especial que vaig molt atabalada amb tots els preparatius. M’agradaria sentir de nou les vostres mirades, escoltar-vos parlar en cada racó i mirar-vos mentre camineu d’un lloc a un altre.

 

         Perque són 25 anys d’Escola d’Estiu en els que heu estat construint experiència, en els que heu marcat senyals, en els que heu dit i viscut tantes i tantes coses. ¿Per què no després d’aquest camí, no ens endinsem en pensar l’escola més enllà de l’escola? ¿Còm plantegem aquestes qüestions des del present, amb la història viscuda i cap al futur?

 

         M’agradaria convidar-vos a trobar-nos de nou. Haurem  de continuar construint aquest projecte de renovació i ho haurem de fer amb un treball cooperatiu i crític.

 

         M’agradaria convidar-vos a trobar-nos de nou. Haurem de continuar trencant els silencis de les coses dites.

 

         M’agradaria convidar-vos de nou. Haurem de seguir construint perspectives, fronteres, desitjos, projectes per a realitzar tot aquest treball.

 

         M’agradaria convidar-vos de nou, per a veure el que hem anat fent, per a contar-nos el que fem de nou, per a omplir de nou la nostra maleta d’altres experiències, d’altres reflexions i d’algunes idees pràctiques.

 

         M’agradaria convidar-vos de nou, per a compartir eixe intercanvi més lúdic, per a obrir regals i per a encendre i apagar els ciris del meu pastís d’aniversari... Les nostres representacions, les nostres sensibilitats, les nostres passions i les nostres posicions.

 

         ¡¡Benvinguts i benvingudes a la XXVª Escola d’Estiu!!


TEMA CENTRAL:

 

“L’ESCOLA MÉS ENLLÀ DE L’ESCOLA”

 

En una societat sobreinformada, globalitzada,  amb la presència ja cada vegada més quotidiana de les tecnologies, en una societat injusta, desigual, en una societat que està modificant ràpidament la seua infraestructura d’informació i formació... ¿Quin paper li queda a l’escola?, ¿quin espai li és propi?, ¿quina tasca cal que fem des d’ella que li done significativitat als aprenentatges que en ella es fan, als valors que en ella posem en pràctica?. L’escola ja no pot pensar-se i fer-se des d’ella mateixa, l’escola ja ha de pensar-se més enllà de l’escola.

 

         Ens interessa analitzar, debatre, pensar... l’espai social de l’escola en clau de futur,  sobre la base de la realitat social que emergeix, sobre la base d’altres recursos i fonts d’informació que estan a l’abast de la societat i que mostren de manera evident que ja no és l’escola l’únic lloc del que s’espera una formació, una educació.

 

Amb un alumnat ja desmotivat davant les matèries tradicionals del currículum, amb un alumnat que mostra un índex ja estructural de fracàs escolar, amb un alumnat que ja ha fet que estem parlant d’objectors de l’escola... Hem d’aprofondir  i  conèixer noves pràctiques que trenquen els esquemes ja caducs dels continguts, horaris i organització escolar .  Hem de fer present la incidència educativa dels nous entorns d’ensenyament, no podem donar l’esquena a la incidència educativa dels mitjans de comunicació, no poden donar l’esquena a les potencialitats informatives i de comunicació que ens ofereix la informàtica, que ens ofereix Internet, no podem donar l’esquena a les pràctiques socials de nous moviments i a la seua potencialitat educativa.

 

         Ens interessa aprofondir sobre la interacció entre els sistemes socials i educatius, sobre la participació ciutadana des de l’escola i fora d’ella, sobre els valors que volem fer presents en l’escola del present, en l’escola del futur, sobre pràctiques alternatives, innovadores que s’estan practicant en l’escola i en la societat en general...


Partint d’aquestes inquietuds proposem un puzzle que cadascú hem de composar al nostre aire, a la nostra manera... en funció de les inquietuds, vivències, i possibilitats personals que tenim en el quefer diari. Proposem una sèrie de temes i debats al voltant d’ells:

 

  • L’escola, ¿per a què?
  • L’impacte educatiu dels “mass media” i de les tecnologies.
  • Els nous moviments socials i la seua incidència educativa.
  • La història, el present i el futur dels Moviments de Renovació Pedagògica.

 

Proposem l’exposició d’una sèrie d’experiències vinculades a aquests temes... Tot com una barreja de provocacions de pensament i de pràctica amb un fil conductor: “L’escola més enllà de l’escola”. Com un trencaclosques que  nosaltres hem d’anar composant diàriament.

 

Volem que a més, en aquest puzzle ens acompanye  el nostre amic i ben estimat Gonçal Anaya. Li hem demanat que compartisca en nosaltres la seua manera de pensar i viure l’ensenyament, que ens parle de la seua experiència, de la seua perspectiva històrica, del seu pensament elaborat al llarg d’uns anys en els que ha mantingut la inquietud, el compromís, la coherència per la defensa del dret humà que suposa l’oportunitat d’aprendre, de socialitzar-se, d’alliberar-se i créixer com a persones.

 

 

           

 



ELS 25 ANYS DE L’ESCOLA D’ESTIU A TRAVÉS DELS ULLS ESTUDIOSOS D’UN GRUP D’ALUMNES DE CIÈNCIES DE L’EDUCACIÓ...

 

            L’estiu de 2000 és una data a destacar, no sols pel canvi de mil·leni, ni pel que suposarà, si no perquè l’Escola d’Estiu del País Valencià fa el seu XXV aniversari.

           

Vint-i-cinc anys de xerrades, de col·loquis, de reunions, d’assemblees, de manifestacions, d’alegries, de penes, d’esperances i de desesperacions.

Vint-i-cinc anys de lluita, de progrés, de revisió del passat i de preparació per al futur.

 

Vint-i-cinc anys de tertúlies, de cafès, d’aventures, de pensaments, de fets i d’esdeveniments.

 

Vint-i-cinc anys molt ben complidets i que ara, més que mai, necessiten de la seua revisió, del seu repàs. L’Escola d’Estiu del País Valencià s’ha d’assabentar de totes i tots els que per ella han passat. Ací va alguns trets de la seua història.

 

Estem allà pel 1976, aquells anys “difícils” però amb molt d’entusiasme, aquells anys en que naixien les primeres Escoles d’Estiu al nostre país, el Valencià. La cultura valenciana d’aquell moment, com us podeu imaginar, estava emmascarada, ofuscada, reprimida... però eren molts els grups que començaven a alçar les seues veus, un d’ells un grup de mestres inquiets, compromesos en la millora i el canvi de la societat en la que vivien, i per tant de l’escola en la que treballaven. Feren la 1ª Escola d’Estiu. Aquesta primera naix dins del marc del Congrés de Cultura Catalana, en conseqüència fa seus els objectius de l’àmbit d’Estructura docent del Congrés. El que en ella es pretenia era realitzar un anàlisi crític de la història més recent i del sistema educatiu al País Valencià del moment, procurant el màxim de participació ciutadana.

 

Ja en l’estiu del 77, l’Escola d’Estiu es planteja temàtiques més concretes com ara la dicotomia escola pública/privada, la problemàtica de la FP i el BUP, el sindicalisme, la coeducació... tots ells temes ben candents en aquell moment.

 

Un any més tard el tema central serà la relació entre l’ensenyament i l’Estatut d’Autonomia.

 

A la quarta Escola d’Estiu s’aprofundeix al voltant de la temàtica de l’any anterior. Arribem així a la dècada dels vuitanta, és en aquest moment quan canvia la legislació educativa, caldrà doncs, fer front a l’anàlisi crític d’aquesta nova legislació. L’any 81 serà el fracàs escolar i les conseqüències que d’ell se’n deriven . La magnitud del tema es tal que caldrà un any més per tractar-lo, ara bé, aquest estiu del 82 també destaca per un canvi organitzatiu, que és un bon símptoma... ¡ja no pot haver una sola Escola d’Estiu al País Valencià!, s’organitza, doncs també la de les Terres del Sud... i així hem arribant a 5 Escoles d’Estiu en l’actualitat.

 

La preocupació de l’estiu del 83 girava principalment al voltant de la incorporació del valencià a l’escola. L’any següent a més de la normalització lingüística s’hi tractaran els “eixos transversals”: l’educació per a la pau, l’arrelament al medi... Els anys següents estaran motivats per arribar la participació a les escoles, com obrir el debat, la crítica, el diàleg..., en definitiva  com obrir les portes d’una institució tradicionalment tancada a la participació... començarem a parlar de la Comunitat Educativa.

 

Arribem a les portes del 90, època crítica i de canvi, època en la que s’imposa la Reforma. És per això que l’interès girarà al voltant d’ella: Què té d’interessant?, què li falta?, què no té?, què s’ha exclòs d’ella?... Al voltant de molts aspectes d’aplicació de la Reforma i de la vida i futur de les nostres escoles han anat girant les últimes Escoles d’Estiu, fins a arribar a l’actual, a la XXVª, en la que es va a aprofundir en l’escola, però també des de fora d’ella, ja que no és l’escola l’únic espai que educa en la societat , per això es parlarà de “l’escola més enllà de l’escola”, al temps que la celebració dels 25 anys serà un pretext per a reflexionar sobre la història i el futur dels Moviments de Renovació Pedagògica.

 

25 anys en el temps són molts anys, i són pocs. Probablement són molts si estiguéssim parlant dels avanços ocorreguts a camps com la informàtica, la medicina, la tecnologia... però al camp de l’educació els canvis són d’un altra manera, i pesa la història en el dia a dia, i és necessari el pensament crític per a millorar poc a poc eixe dia a dia.

 

L’Escola d’Estiu celebra 25 anys. Enhorabona i endavant!

 

 


 

 

 

ENHORABONA GONÇAL! I GRÀCIES!

 

         Aquest curs  li ha sigut concedida la medalla al mèrit del treball  al nostre mestre i amic GONZALO ANAYA, Catedràtic Emèrit de la Universitat de València, mestre de molts mestres d’escola.

 

         Utilitzem aquest merescut reconeixement públic com a un bon pretexte per a felicitar-lo públicament, i agrair- li:

 

¨      LA SEUA ENERGIA VITAL. Més de 80 anys, no diríem carregats a la seua esquena, sinò més bé d’experiència de vida, d’aprenentatge permanent, de projectes, de compromís en l’elaboració i expressió del seu pensament. La seua actitud de vida emana energia positiva.

 

¨      EL SEU TREBALL CREATIU I INCANSABLE. És el seu treball una forma de compromís en la societat. Mai no transmet que puguen ser-li una càrrega les classes de doctorat que encara dona als seus alumnes (ja va a fer 20 anys després de la seua jubilació), ni els llibres que llig, ni els articles que escriu, ni les seues conferències... Aborda el treball amb alegria i compromís.

 

¨      EL SEU PENSAMENT CRÍTIC I ESTRUCTURAT. Les seues reflexions sobre l’escola, sobre el dret a l’educació integral de les persones, sobre la importància de voler ser un bon mestre/a.... Les seues crítiques a un Sistema Educatiu academicista que parcel·la el saber, que segrega els alumnes. Les seues denúncies a la falta de voluntat política dels governants per a fer viable la lletra de llei que ells mateixos aproven.

 

¨      LA SEUA COHERÈNCIA. El haver sabut fer del seu pensament un compromís públic en diverses instàncies : des de les seues classes, fins a la seua implicació activa en el Consell Escolar Valencià.

 

¨      LA SEUA IMPLICACIÓ EN ELS MOVIMENTS DE RENOVACIÓ PEDAGÒGICA. El Moviment de Renovació Pedagògica “Escola d’Estiu” anem a celebrar enguany les 25 Escoles d’Estiu, i en totes elles hem pogut contar amb el seu recolzament, la seua presència i participació activa, el seu treball, la seua col·laboració.


 

¨       EL SABER SER MESTRE I SABER-SE MOSTRAR UN “IGUAL”.  El seu tracte respectuós i cordial el fan una persona asequible i tendra.

 

¨      LA SEUA ESTIMA I LA SEUA AMISTAT.

 

La concesió de la medalla al mèrit del treball ens serveix com un pretexte més per a reconèixer-te i agrair-te la teua experiència i el teu present amb nosaltres.

 

Enhorabona Gonçal i gràcies!             

 

 


DIA

Exposició simultània d´experiències: 9 h./ 10:30 h.

Aula debat

10:30h. / 12:00 h.

Grups de debat

12:30h / 14:00 h.

DILLUNS 3

 

* Equip Hoz: “20 anys d´experiència pedagògica i plàstica”.

*  Cotonet: una experiència comunicativa i cooperativa al C.P. Mas d´Escoto.

* C.P. Antonio Ferrandis (La Coma) : Una organització arrelada al medi.

* La escuela como herramienta: la experiencia de los movimientos sociales brasileños.

* FEVAEPA: un territori de(liberat)

 

 “L’escola per a què? : Els valors de l´escola que volem”.

 

 Núria Pérez de Lara i  Remei Arnau

 

 

 

Relatius al tema

de l´aula debat del dia.

DIMARTS 4

 

* Manipulació de la informació. (Comité d’empresa de Canal Nou)

* Grup Entrelínies.

* Informàtica al Blasco.

* “Radio Pupitre: Onda Escolar

“L’impacte educatiu i deseducatiu dels “mass media”. Possibilitats d´acció”.

 

Xavier Girò

 

Relatius al tema

de l´aula debat del dia.

DIMECRES 5

 

* La transformació social con a procés pedagògic experiències des de varis moviments socials. (HEGOA)

* “Ciudad y movimientos sociales: reconstrucción de la sociedad fragmentada”.

* “Plataforma contra la pobreza, exclusión y desigualdad social en Alacant”.

* Projecte Actúa: Des del teatre una cridada a la participació.

* Mesa dels Agents Socials per l’EPA: una praxis ciutadana.

Proyecto Vitoria- Gasteiz ciudad solidaria”.

Juan Carlos Pérez de Mendiguren i Susana Correa (HEGOA)

 

“Formació de les persones adultes: participació i ciutadania”.

Manuel Collado. (EPA)

 

Relatius al tema

de l´aula debat del dia.

DIJOUS 6

 

* Activitats que s´han realitzat al llarg del curs al voltant del Projecte Democràcia i escola   ( Xarxa Democràcia i Escola) : 

+  Intervenció en conflictes.

* Educació emancipatòria i intercultural.

*Projectes de treball a l’escola: Més enllà de les assignatures, una pràctica alternativa i globalitzadora. * Treballar amb les pors de la psicosintèsi.

 

 

Gonçal Anaya:  una manera de pensar i viure l’escola.

 

DIVENDRES 7

 

Biografies: Experiències de vida en l’Escola d’Estiu, al llarg dels nostres 25 anys de presència a l’espai de la Renovació Pedagògica.

 

 

 

 

“Els Moviments de Renovació Pedagògica: la seua història, el seu futur”.

 

Juan Yanes

 

Relatius al tema

de l´aula debat del dia.


DIA

Raconet:

15:30 h./ 16:30 h.

Tallers

16:30h. / 18:30 h.

Festes.

...

DILLUNS 3

 

Mural col·lectiu

dirigit per Ferran Morell (Equipo Hoz)

 

1.       Clownfitaires: Teatre i clown (Plàcid Rosaleny)

2.     Massatge (Empar Andrés)

3.     Taller de samarretes: Aprèn a fer-te-les (Eduard)

4.     Els plans d´atenció a la diversitat a l ´ESO (Seminari d´Educació Secundària del MRP)

5.     L´educació (transformació) d´emocions i sentiments (Xaro Altable)

6.     L´experiència també ensenya (Tere Pitxer)

7.     Danses del món (Gabriela Berdes)

8.     Música impresentable.

9.      

 

Dm 4

 

Actuació de teatre

del grup ACTÚA

Id. dilluns

 

 

Dx 5

 

Antonio Llidó

Id. dilluns

 

 

Dj 6

 

Cançons i Danses del món.

Id. dilluns

 

 

Dv 7

 

 

 

Id. dilluns

 

NIT DE

IMPRESENTABLES

 

DISSABTE:  Assemblea de cloenda i actuació de “Dones mobiles”

 



...Si vols dinar al menjador del centre, podràs fer- ho al preu de 1100 pessetes al dia, ja que hem contractat aquest servei amb l´empresa SACIS.

Cada dia que vulgues dinar amb nosaltres hauràs de comprar el ticket de menjador abans de les 12 hores a la Secretaria de l’Escola d’Estiu.

 

-          dilluns, 3 de juliol:

. Gaspatxo andalús / Amanida del chef

. Lassanya de verdures

. Brandada de salmó   

. Pa

. Fruita variada / gelat

                 -dimarts, 4 de juliol:

. Gaspatxo andalús / amanida valenciana

. Fideuà de marisc

. Escalope llomello amb creïlles

. Pa

. Fruita variada / iogurt

 

-          dimecres, 5 de juliol:

. Gaspatxo andalús / Amanida valenciana

. Ensaladilla russa

. Pollastre al forn

. Pa

. Fruita valenciana / Pastís de llima

 


-          dijous, 6 de juliol:

. Gaspatxo andalús / Amanida estació

. Albergínies farcides SACIS

. Emperador a la planxa amb verdures

. Pa

. Fruita variada / Pudding fet a casa

 

-          divendres, 7  de juliol:

. Gaspatxo andalús / Amanida del chef

. Entremesos de la casa / Coca de la vall

. Paella valenciana

. Pa

. Fruita d’estació / Pastís de poma

 

BODEGA: Aigua mineral, refrescos, vi , café


 

DILLUNS 3 JULIOL:”L´ESCOLA PER A QUÉ?:

 ELS VALORS DE L´ESCOLA QUE VOLEM”.

 

PRESENTACIÓ D´EXPERIÈNCIES SIMULTÀNIES:

9h. / 10’30h:

 

1.- Equip Hoz: “20 anys d´experiència pedagògica i plàstica”: Ferran Morell.

 

·         Causas del nacimiento del Equipo Hoz: Movimiento pedagógico en Valencia. Cambio, Villar Palasi. El estudio de la calle estrecha, Cuenca.

 

EL MAGISTERIO DE LA ENSEÑANZA EJERCIDA CON BUENA VOLUNTAD, CON CLASES MAL DADAS APOYADAS CON LIBRO DE TEXTO PEOR...

AL SERVICIO DE NO SE QUE “HADO MILENARIO” QUE USANDO LA PALABRA CULTURA, NO LA DEJA PASAR DEL RAS DEL SUELO.

LA CULTURA NO ES UN ANCLADO EN EL PASADO PARA MEMORIZARLO EN EL PRESENTE.

LA CULTURA ES VANGUARDIA. CAMBIO CONSTANTE. EVOLUCIÓN.

Y EN ESTO ESTRIBA EL DESARROLLO DE LAS MENTES BIEN FORMADAS:

PARA GOZAR LA LIBERTAD QUE NOS HACE BIEN A TODOS...

PALIANDO LA “ENHORAMALA DE HABER NACIDO” (Sileno Midas).

EN UN MUNDO MULTIPLICADO DE CLASES DONDE SE FRAGUA:

EL COMPLEJO, LA ENVIDIA, LA ZANCADILLA, LA ENFERMEDAD, LA VEJEZ, EL PODER, LA MISERIA.

PILARES INAMOVIBLES PARA SOSTENER LA SOCIEDAD DE CLASES QUE NOS TOCA VIVIR.

 

·         Equipo Hoz, finalidad: La obra no se puede vender ni regalar. Queremos que permanezca  junta en el “Museo de la juventud y la pedagogía del futuro”

 

·         Cómo se dieron las clases: sin exámenes. Calificación del trabajo. Estirpando complejos. Motivaciones. Información.

 

·         Sistema: Asamblea para la propuesta de temas. Votación de todos los temas propuestos para trabajar, empezando por el más votado. Moderador: el alumno con ayuda del profesor. Secretario: el alumno. El debate se desarrolla con tres apartados del tema: 1. Concepto. Definir. ¿Qué es?. 2. Hechos. 3. Análisis crítico. ¿Por qué?.

 

PASE DE DIAPOSITIVAS: SERIE SAURA


2.- Cotonet, una experiència comunicativa i cooperativa al C.P. Mas d'Escoto.

 

Aquest ha estat l'inici d'una experiència col·lectiva. A l'escola anem, treballem, convivim, participem, vivim ... una sèrie llarga de persones: unes com professores i professors, altres som alumnes, altres som mares i pares i altres personal que s'encarrega de tasques tan importants com la neteja, el dinar, la consergeria, ... i també està l'Ajuntament.

 

De les mares va eixir la proposta. era un intent de crear una eina de comunicació més al centre. Per cert, la nostra escola es diu C.P. Mas d'Escoto i estem a Riba-roja de Túria.

 

Així, doncs, començarem a treballar per fer possible COTONET -el nostre periòdic- Ha estat una àrdua tasca però ens ha valgut la pena.

 

Et contarem totes les coses que hem fet: la presentació, l'elecció del Consell de redacció, l'elecció del  nom, la nostra mascota, el jurat, els problemes, la lliçó apresa, ...

 

A nosaltres ens ha resultat molt interessant i a més a més possible. Mira a veure si a tu, a vosaltres, us serveix, val la pena!

 

3.- C.P. Antonio Ferrandis (CAES, La Coma) : Una organització arrelada al medi.

L’atenció a la diversitat no és una obligació al nostre centre, és una necessitat, sense la qual no és possible funcionar a tots els nivells (acadèmics, relacions afectives, convivència, etc...)

            Tot això, s’amplia al professorat: ambient tolerant entre ell i col·laboració total en totes les propostes i activitats a realitzar.

            És important destacar que, front a una desastrosa situació, en general, de l’ambient familiar i de situacions autènticament insociables, se contrasta un ambient del professorat d’amistat i missatges constants d’ordre i, fins i tot, de bellesa: plantes per l’escola, música ambiental pels altaveus a tota hora, decoració de corredors i alegria a tot arreu. Intentem crear un oasi de bellesa en el qual les seues pròpies vivències es puguen convertir en un aprenentatge significatiu, de persones sociables, que en el millor dels casos, estan preparades per a aprendre, tot i que seguim intentant-ho. El treball va al mateix temps, encara que en aquest període hem fet més insistència en el primer apartat.


 

És important que nosaltres, primer que ningú, sapiem què volem ensenyar-los o què no volem ensenyar-los. Hem d’ensenyar-los a entendre la seua pròpia realitat, des d’un punt de vista crític i, per un altra banda, mostrar tota una gamma de possibilitats potencials (sense confondre-les amb la caritat o ajudes materials), que comencen amb la nostra pròpia forma de ser i d’actuar.

 

            Així, com a conclusió, el repte de ser ensenyant a un CAES, és:

 

1.- L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT, UNA NECESSITAT.

2.- LA TOLERÀNCIA, UNA REALITAT.

3.- LA CONVIVÈNCIA, UN OBJECTIU DIARI.

4.- EL RECICLATGE I L’INTERCANVI, UN RECURS VITAL.

 

4.- La escuela como herramienta de lucha: la experiencia de los movimientos sociales brasileños.

 

            El eje de este relato será la lucha de los pueblos indígenas y del movimiento sin tierra de Brasil para construir una escuela comprometida con sus intereses y necesidades.

 

            El análisis de una experiencia de formación de profesores indígenas, desarrollada en Minas Gerais, una provincia de Brasil, servirá de base para el debate sobre la complejidad, los límites y los retos presentes en este proceso.

 

            También servirá de ejemplo de los cambios producidos en el modelo social dominante en la sociedad brasileña: la flexibilidad del tiempo y de los espacios escolares, los proyectos de investigación como eje de aprendizaje, el compromiso político del profesorado, entre otros.

 

                        Lúcia  Alvarez: maestra del curso de formación de profesores indígenas de Minas Gerais (Brasil), doctoranda del departamento de Didáctica y Organización Escolar de la Universidad de Valencia (becaria de Capes- Brasilia/Brasil).

 

 

5.- FEVAEPA: un territori  de(liberat)

 

 

 

 

AULA DEBAT:

“ LA PRÀCTICA DE LA RELACIÓ I

 L´APRENENTATGE  DE SI I DE L´ALTRE”

A CÀRREC  DE NÚRIA PÉREZ DE  LARA I REMEI ARNAU

10’30 h./12:00 h.:

 

1.- El punt de partida

 

Decir la verdad es tener confianza en la capacidad mediadora de la relación. No son (ni pueden ser) los valores los que median, los que ponen en relación con la chica o al chico con el mundo, sino la relación misma con la profesora, con el profesor. Además los valores no son un amparo tampoco para nosotras: si nos escudamos en los valores, comunicamos la falta de confianza en la relación. O sea, no enseñando el único recurso eficaz en el mundo de hoy -la relación abierta “no papelizada” que puede dar medida a los contenidos que pasan en la relación misma, enseñamos que no hay recursos. Un ejemplo importante de lo que estoy diciendo, y que me preocupa en Italia, es lo de enseñar la idea de igualdad y el valor de la  tolerancia hacia los y las diferentes con que hoy se intenta, con buena intención, educar contra el peligro del racismo. En realidad, así se educa a poner barreras a los posibles (e imaginados fortísimos) sentimientos negativos hacia inmigrantes, pobres, etc. Siendo tolerancia e intolerancia las dos caras de la misma incapacidad de relación, la tolerancia propagandada en las aulas no puede ser un freno a la posible diferencia contra los y las “diferentes”. Al contrario. Además puede inspirar, como reacciones a la culpabilización, una nueva forma de trasgresión de los chicos u hombres jóvenes, y ya se ve en las páginas de sucesos. En cambio, si se enseña a decir la verdad, a reconocer y aceptar también los sentimientos negativos, a ponerlos en juego, así se enseña a ponerse en relación, que no quiere decir evitar los conflictos, sino poderlos enfrentar en forma no destructora”.

 

            A partir d’aquest paràgraf del text de la Clara Jourdan (1998, “las relaciones en la escuela a Educar en relación, Ed. Instituto de la Mujer. Madrid) ens plantejarem la qüestió fonamental de l’acceptació de la diferència en la pràctica de la relació de convivència amb l’altre i l’acceptació del propi sentir en la seva complexitat.

 

2.- L’aportació de les dones a l’Educació.

 

            La importancia de la relació de mediació en tot aprenentatge.

 

            L’ aprenentatge de l’ordre simbòlic de la mare o “deixar-se afectar per l’altre” i acceptar la seva presència entre nosaltres:

 

“Dejarse afectar por el sufrimiento de los demás y hacerse cargo de él es un modo esencial de hacer trabajo civilizador. No es verdad que el dejarse afectar por el otro, el ser copartícipe de su sentir, cree desorden y, por ello, impida una acción eficaz; antes al contrario, es la condición necesaria de aquel “pensar del alma” que introduce un principio de orden diverso, el orden de una razón encarnada y sensible, que construye saber, no trabajando en torno a conceptos según procederes predefinidos, sino a partir de la interpretación de la mirada del otro, de sus gestos, de su modo de entrar en relación o de sustraerse a ella”

 

Luigina Mortari, 1999, “Pensare facendo” en el llibre Il profumo della maestra, Napoli, Liguori Editori.

 

3.- Ni està als papers ni es paga amb diners:

 

            Partir de sí , donar-se en la relació docent i “esperar-ho tot” de la relació amb les i els alumnes, amb les i els companys mestres:

 

            Una aportació de les dones a l’educació que pot re-crear-la  dia a dia a les nostres pràctiques.

 

            L’aprenentatge del valor del “do” , una cosa que estableix uns vincles no regulats ni pel control de l’estat, de la norma, ni per la lògica del mercat.

 

Quiero detenerme un momento en eso de la esperanza hacia el otro, la otra en este caso, la hija, la alumna. Creo que la medida de esa esperanxza, esa aparente desmesura, no es más que la medida del respeto que el otro, la otra, nos merecen. Espero más de aquellas personas a las que más amo y respeto.... lo espero todo y a la vez nada, espero lo que la relación con ellas quiera darme, pero mi esperanza es un horizonte abierto, sin más límites que los que la relación produzca: y esa esperanza sin límite es la medida de la generosidad, aquélla que se mide tanto por la capacidad de dar, de darse, como por la capacidad de dejarse dar, es decir, la capacidad de reconocer que toda relación de amor y respeto, es un don, un regalo, que como tal, no tiene medida, al menos en el sentido cuantificador que esta palabra habitualmente tiene”

 

Nuria Pérez de Lara, 2000, Seminari de Duoda, Gratis et amore;la enseñanza del orden simbólico de la madre  Propera publicació a la revista DUODA, Barcelona, U.B)

 

 

 

GRUPS DE  DEBAT:

12’30 h./14:00 h.

DIMARTS 4 JULIOL:”L´IMPACTE EDUCATIU I DESEDUCATIU DEL “MASSMEDIA”.

POSIBILITATS D´ACCIÓ”.

 

PRESENTACIÓ D´EXPERIÈNCIES SIMULTÀNIES:

9h. / 10’30h:

 

1.- Manipulació de la informació.

(Comitè d´empresa de Canal 9)

 

El tema de la XXV edición de l’Escola d’Estiu  aborda la presencia de los nuevos movimientos sociales y la influencia de los medios de comunicación en la educación.

 

Desde la práctica profesional se puede aportar información sobre cómo se utilizan “los medios”  para formar opinión, qué repercusiones puede tener ello en la sociedad y qué papel podrían jugar para contribuir  a una buena práctica escolar.

 

En los últimos tiempos los profesionales de Canal 9 han emitido diferentes informes sobre información, imparcialidad y manipulación.

 

En este espacio de “experiencias” podemos debatir y conocer el estado de la información en el País Valencià. 

 

2.- Grup Entrelínies.

 

3.- Informàtica al Blasco.

Albert Sansano.

           

            1.- Els orígens: Del Plà d´Informàutica  a l´Ensenyament al I Premi del Concurs Europeu amb el Projecte “Come Fruta”.

 

            2.- Els primers passos amb Internet: El PC deixa de ser un instrument només per al Taller d´Informàtica: Viatgem amb la Nasa. Parlem amb el cim de l´Everest.

 

            3.- Un Projecte Europeu. Una eina al servei de la Formació del   Professorat i del Treball Cooperatiu.

 

            4.- De l´Escola d´Estiu al treball amb el I*EARN i la Xarxa “Telar”: Iniciem els xats i les videoconferències.

 

            5.- El Projecte Infocole i el Projecte de Centre: Un recurs per tot el Claustre. Un recurs per tota l´escola.

 

            6.- Construir la XARTECO (Xarxa Telemàtica Escolar Cooperativa) del País Valencià.

 

4.- “Radio pupitre, onda escolar: otra forma divertida de aprender”

 

1.- QUÉ ES... “RADIO PUPITRE”: Es el resultado  de la labor docente de todo el profesorado del Colegio “S. Pedro Apóstol” de Granja de Rocamora, en donde se ubica esta emisora.

2.- ¿DONDE ESTÁ  RADIO  PUPITRE ?.

 

3.- ¿CÓM0 IMPLICAR –DESDE  RADIO PUPITRE- A LA SOCIEDAD DE NUESTRO       ENTORNO?

ü  Mediante  periódicas entrevistas con el Alcalde de la Corporación.

ü  Semanalmente, sección grabada(4-5 minut. ) a cargo del párroco de esta población D. Salvador Lloret.

ü  Semanalmente, sección de apoyo y documentación para padres y alumnos, a cargo de D. Andrés  Márquez, psicopedagogo del I.B.  “Gabriel Miró” de Orihuela.

ü  Programas monográficos realizados por grupos de padres y madres, sensibilizados ante temas concretos: “La alimentación de nuestros hijos”,  “ Nuestros abuelos: Qué hacemos con ellos?”, “Las Drogas: Estrategias para su erradicación”....

       

4.- “RADIO PUPITRE Y EL DEPORTE”.

 

5.- RADIO PUPITRE, COMO ESTRATEGIA ANTE PROBLEMAS DE DISCIPLINA.

Formamos  a un reducido grupo de alumnos  como “Encargados de la Emisora”  para ...

6.- RADIO PUPITRE, EN LA ACTUALIDAD:  TALLER DE RADIO.

ü  Objetivo: Que se beneficien de estas instalaciones el mayor número de Centros de nuestra Provincia, rentabilizándola con su uso.

ü  De esta forma, propiciamos la concesión de alguna subvención económica de la misma Consellería.

ü  Actualmente, el grupo escolar que lo desea, nos visita (previa solicitud y guión elaborado) y realiza su programa.

ü  Ya han pasado más de 2.000 alumnos(lista de Colegios/ o inclusión de fotos.)

Con la aparición de nuestra WEB, hemos incorporado la mayor parte de fotos de estos grupos, con una muestra de las actividades que grabaron.

 

7.- ASPECTOS BÁSICOS DE FUNCIONAMIENTO: GUIÓN RADIOFÓNICO.

 

8.- ENTONCES... ¿CUAL ES EL SECRETO?

 

 

 

 

 

                       

 

AULA DEBAT: :”L´IMPACTE EDUCATIU I DESEDUCATIU DEL “MASSMEDIA”. POSIBILITATS D´ACCIÓ”.

A CÀRREC DE XAVIER   GIRÓ

10’30 h./12:00 h.:


1) Per quins filtres passa la informació abans de publicar-se. El model de Propaganda de Herman i Chomsky. L'empresa, la publicitat, les fonts, les amenaces, el sentit comú i l'autocensura. La responsabilitat social dels mass mèdia. Formar, informar i entretenir?

2) Perquè no tots els mitjans de comunicació diuen el mateix. Conflictes. Fases en l'evolució dels conflictes i la intervenció dels mitjans. Els mitjans com a actors socials i polítics. El fenomen de les esquerdes: Competència, Competitivitat i Realitat

3) Com afecte el que diuen els mitjans a la representació que cadascú es fa del món en què viu. La construcció social de la realitat. Models mentals, actituds i ideologia.

4) La rutina periodística i els resultats. Treballar contrarrellotge i contra l'espai. Funcionament rutinari dels diaris, els informatius televisius i d'Internet.

5) Estratègia de credibilitat del discurs periodístic i comportament ideològic. Lenguatge polític i seguiment del quadrat ideològic de Van Dijk.

6) Identificació de les petjades ideològiques en el discurs dels mèdia. Elements per a un manual antimanipulació. L'Anàlisi Crítica del Discurs. Hiper estructures, macroestructures I microestructures. Elements gràfics i elements lingüstics. Tria léxica. Subjecte identitari. Metafòres gramaticals

Per il·lustrar els diversos ítems farem servir exemples de la cobertura dels incidents racistes a Ca n'Anglada (Terrassa) i a la cobertura prèvia al bombardeig de l'OTAN a Kosovo i Iugoslàvia.



GRUPS DE  DEBAT:

12’30 h./14:00 h.:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


DIMECRES 5 JULIOL: “ELS NOUS MOVIMENTS SOCIALS I LA SEUA INCIDÈNCIA EDUCATIVA”.

 

 “ FORMACIÓ DE LES PERSONES ADULTES: PARTICIPACIÓ I CIUTADANIA”.

 

PRESENTACIÓ D´EXPERIÈNCIES SIMULTÀNIES:

9h. / 10’30h:

 

1.- La transformación social como proceso pedagógico

( Experiencias desde varios movimientos sociales) (Hegoa)

-          Contexto general y origen del proyecto

-          Objetivos

-          Desarrollo del proyecto

-          Metodología de trabajo

-          Anàlisis de la participación

-          Actividades

- Análisis y valoración

-          Aciertos (puntos fuertes)

-          Problemas (puntos débiles)

- El proyecto como vehículo de solidaridad y transformación social

-          Resultados y situación actual

-          Discusión abierta

 

2.- Ciutat i moviments socials: reconstrucció de la societat fragmentada.

Fernando Díaz Orueta, professor titular de Sociologia II de la Universitat de Alacant.

 

La seva activitat investigadora se ha centrada en el campo de la Sociologia Urbana: en el estudi dels nous desequilibris soci- espacials produïts a les ciutats  com a conseqüència de l´impacte de la globalització, els moviments socials i la participació ciutadana, la vivenda i el habitar, l´exclusió social i l´anàlisi dels plans d´intervenció integral (social i urbanística).

 

            L´àmbit de les seves investigacions ha sigut: Madrid i Alacant i Amèrica Llatina (Argentina). També ha desenvolupat estades de treball com a professor convidat en diferents Universitats de Costa Rica, Brasil, Reino Unido i Itàlia.

3.- Plataforma contra la pobreza, exclusión y desigualdad social en Alicante.

Manolo Semper Franco, treballador social i coordinador de la Plataforma

 

            1.- Se trata de describir: cómo surge esta iniciativa (sus objetivos), quiénes la componen, qué hicimos el primer año, qué estamos haciendo este curso.

 

            Los objetivos generales son:

 

·         Analizar las realidades de injusticia y exclusión para conocer su situación actual y ponerla de manifiesto.

 

·         Aumentar la conexión y coordinación entre las asociaciones, colectivos y profesionales que trabajen en las situaciones de pobreza.

 

·         Sacar conclusiones para hacer propuestas, denuncias, reivindicaciones... ante la Administración y la opinión pública.

 

            2.- Dialogar sobre: la razón de ser de esta plataforma y sus prácticas, cómo ha sido la participación tan plural, otros aspectos que interesen.

 

            Acompañaremos esta comunicación con los materiales y documentos que haya realizado la plataforma.

 

4.- Projecte Actúa: des del teatre una cridada a la participació.

 

Desde Pau i Solidaritat intentamos que el tema de Educación para el Desarrollo se trabaje en los centros de una forma sistemática y comprometida.

 

Por ello se pensó en un proyecto que fuera bien acogido por los centros educativos de secundaria, implicando al profesorado y alumnado participante.

 

Con  “ACTUA” se pretende favorecer un análisis crítico ante las desigualdades Norte-Sur. En una primera fase se ha desarrollado de octubre a mayo de 2.000, llegando a 50 centros, 4.500 alumnos/as y 200 profesores/as.

 

El proyecto consiste básicamente en:

 

  1. La realización de unas actividades diseñadas en una Guía Didáctica que prepara al alumnado a la participación en el proyecto.
  2. La asistencia a una representación teatral, en la que de en forma de parodia se representan las diferentes actitudes que la juventud puede tomar frente a las desigualdades Norte-Sur.

 

  1. La participación del alumnado en un taller de Educación para el Desarrollo en que el Equipo de Pau i Solidaritat trabaja desde una metodología participativa un análisis crítico de la injusta situación del mundo.

 

  1. Diversas reuniones con el profesorado para continuar abordando la educación para el desarrollo en el aula.

 

  1. Con la participación de los Centros y del Equipo de Pau i Solidaritat se ha hecho una valoración del trabajo realizado.

 

Describir esta experiencia y valorarla es el objetivo de esta comunicación.

 

5.- Mesa del Agents Socials per l´EPA: una praxis cuitadana.

 

 

AULA DEBAT:

10’30 h./12:00 h.:

 

      “PROYECTO “VITORIA – GASTEIZ CIUDAD SOLIDARIA”

 

A CÀRREC DE :JUAN CARLOS PÉREZ DE MENDIGUREN / SUSANA CORREAL

 

 

 

         En 1994 el Ayuntamiento de Vitoria – Gasteiz encargó a HEGOA un estudio sobre la situación de los Movimientos Sociales de Base (MSB), Asociaciones y ONGDs que constituyen el tejido social solidario de la ciudad. El estudio se realizó entre 1994-1995 recogiendo la opinión de 70 colectivos activos en la ciudad y con distintos focos de trabajo: antirracismo, antimilitarismo e insumisión, ecologismo, asociaciones de vecinas/os, grupos parroquiales, organizaciones gay y lesbianas, feministas, organizaciones de desarrollo y solidaridad internacional.

 

         La respuesta dada por los propios Movimientos Sociales coincidía en reconocer que cada uno estaba demasiado focalizado en su propio terreno y desconocía las preocupaciones, reflexiones y método de trabajo de los demás. Se pensaba que los mensajes lanzados a la población no tenían la respuesta adecuada y pasaban sin pena ni gloria en medio una parcelación de la realidad que generaba indiferencia entre grupos y la ciudadanía que no sea sensible a ese núcleo de interés. A la vez se constataba que la eficacia de los servicios sociales y el bienestar de la ciudad tienen su contrapunto en la insuficiencia e inadecuación de los canales de participación existentes en Vitoria-Gasteiz.

 

         Este diagnóstico se entregó al Ayuntamiento y también se hizo circular entre los 70 MSB entrevistados. En 1996 el Ayuntamiento solicitó a la misma ONG que elaborara un proyecto de trabajo que buscara vías de solución a los problemas detectados. Se elaboró dicho proyecto con la condición de que fuera “de y para” los Movimientos Sociales de Base, Asociaciones y Organizaciones No Gubernamentales que quisieran tomar parte en función de los siguientes objetivos:

 

1.- Fortalecer el entramado solidario de la ciudad.

2.- Impulsar y facilitar instrumentos de coordinación entre los colectivos.

3.- Mejorar la calidad y el impacto de los mensajes colectivos.

4.- Reflexionar sobre los temas más acuciantes que requieran respuestas solidarias y proponer o apoyar acciones conjuntas de respuesta.

5.- Reflexionar y actuar en la construcción de una ciudad más solidaria en el ámbito local e internacional.

 

         El proyecto comenzó su andadura en Octubre de 1996 contando con la participación de 30 colectivos de la ciudad en torno a las siguientes líneas de trabajo:

 

1.- Reuniones mensuales de conocimiento mutuo y coordinación.

2.- Creación de un Buzón de Movimientos Sociales al que los colectivos envían la información considerada de interés, y desde el que se remite la misma a todas las organizaciones de base de la ciudad que participan en el proyecto.

3.- Elaboración de una revista/boletín, abrir un espacio de participación y debate, y dar a conocer los M.S.B. y sus actividades a la mayoría de la población.

4.- Celebración de talleres de formación en temas de interés para los MSB.

5.- Realización de actos públicos para informar y sensibilizar a la población sobre aspectos de solidaridad / insolidaridad que afectan a todas/os. las/os. ciudadanas/os.

6.- Celebración de una fiesta de los MSB para darse a conocer a la ciudad.

7.- Elaboración de un “Informe” sobre la ciudad y la solidaridad que trate de recoger la mirada, las observaciones y las reflexiones que los MSB hacen sobre la propia ciudad, sus problemas y aciertos, y las propuestas para mejorar la cohesión de este tejido social.

 

 

“ FORMACIÓ DE LES PERSONES ADULTES: PARTICIPACIÓ I CIUTADANIA”

 

 

 

GRUPS DE  DEBAT:

12’30 h./14:00 h.:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


DIJOUS 6 JULIOL:”  GONÇAL ANAYA:

UNA MANERA DE PENSAR I VIURE L’ESCOLA”. 

 

PRESENTACIÓ D´EXPERIÈNCIES SIMULTÀNIES:

 

9h. / 10’30h:

 

1.- Seminaris MRP Escola d´Estiu: La Xarxa “Viure la Democràcia a l’escola”: el desenvolupament del projecte al curs 1999/ 2000

 

  1. Posar en comú les experiènies d´aquest curs

 

a).- Construcció de la Xarxa; propostes realitzades al llarg del curs 1999/2000 al voltant del projecte Viure la democràcia a l’escola: intervenció en conflictes (València, Silla, Sueca); coordinació del equip docent (Alcoi) ; altre concepte del departaments d´ orientació als IES; la participació i l´organització del centre  formulació de problemes pedagògics (Xàtiva) ; altra concepció i altre programa de la tutoria a l´ESO (València); selecció de continguts i el curriculum  (Silla)...

 

2. Aportacions de totes  les persones que ja coneixien els materials i/o els han experimentat a l´aula o al centre. han posat en pràctica qualsevol aspecte dels materials.  Què has canviat, què heu llevat, què has ampliat... per fer “teua/vostra” la carpeta Viure la democràcia a l’escola?

 

3. On estan les dificultats i com si/no les hem superat. ¿Podem canviar  la pràctica sense posar en joc claus ideològiques com ara: saber, poder, identitat i ciutadania?

            - obstacles

-          possibilitats

 

  1. Una proposta a mode d´xuemple sobre com usar els materials “Viure la Democràcia a l´escola” en el tractament d´un tema /problema ( el que més interesse als assistents de l´aula o del centre (avaluació, diversitat/ desigualtat, programació...)
  2. Intervenció en conflictes:

Som un grup de treball del MRP Escola d´Estiu que hem treballat al llarg del curs amb les següents finalitats:

 

·         Aproximar una definició col·lectiva  dels trets que caracteritzen la vivència d´un conflicte (en el món educatiu)

·         Extraure conclusions teórico- pràctiques de l´anàlisi de situacions “conflictives” viscudes en l´entorn laboral de les persones que composem el Seminari (en diferents àmbits del món educatiu): causes, interpretació i valoració de les situacions

·         Aproximar criteris i estratègies que caminen a una intervenció democràtica en els conflictes. (Inventari de recursos).

·         Fer un recull de premsa de les noticies i articles relacionades amb el tema que treballem.

·         Introduir la reflexió sobre la dimensió política dels conflictes quotidians que vivim a les escoles.

 

En l´Escola d´Estiu exposarem el nostre treball al llarg del curs, així com les nostres conclusions i projectes de continuïtat.

 

2.- Educació emancipatòria i intercultural.

(Seminari Escola d’Estiu / Entrepobles)

 

            El guió de l’aportació  de la nostra experiència de treball  és el següent:

 

-          Breu trajectòria del treball del Seminari al llarg del curs.

 

-          Interrelació entre l’àmbit de l’educació intercultural i l’educació concientitzadora.

 

-          Exemplificació dels nuclis de treball més importants del Seminari.

 

 

3.-“Repensar l´escola des de l’ aprenentatge basat en processos”

A càrrec de: La mestra d’Art, Anna Soler. El mestre oficial, Joan Bta. Malonda . Ell treball de l’alumnat i les veus de les famílies

 

Descripció i anàlisi d’un PROJECTE DE TREBALL sobre l’ART realitzat en 2n. de Primària a l’Escola d’Almoines, en el present curs escolar 1998/99

 

1.- Breu descripció del recorregut:

 

            La finalitat del Projecte fou realitzar una exposició dels treballs d’art que l’alumnat confeccionara al llarg del curs. L’alumnat davant la mampresa manifestà la necessitat d’aprendre millor a dibuixar i pintar, perquè així l’exposició seria més bonica.

 

            Per acomplir aquesta demanda es buscà a una persona que tingués coneixements d’Art i amb una filosofia de la vida, de l’educació, semblant a la del mestre oficial. El pagament fou plantejat a la primera reunió de mares i pares, els quals acceptaren de bon grat la citada despesa. La mestra d’art vindria a l’aula dilluns a  la tarda, dins l’horari escolar, i durant tot el curs. Ambdós, mestra d’art i mestre oficial. Intentaríem cobrir les necessitats de l’alumnat i plantejaríem qüestions perquè descobriren i reflexionaren sobre noves realitats. Aquestes foren especialment: la dona i el compromís en l’art. Durant el desenvolupament ne sorgiren d’altres: el terrorisme, els presos polítics, la música i la pintura, la cooperació i l’enveja, els drets humans, el preu de les obres d’art...

 

 La tasca fou tan engrescadora que dedicarem més espai i temps del previst al principi. L’exposició tingué lloc a la sala d’entrada de l’ajuntament al mes de juny.

 

2.- Replantejar obvietats socio-escolars des dels projectes de treball:

 

a)    igualtat i diversitat de l’alumnat.

b)   varietat de temps i espai.

c)    la globalitat no es busca. “No sabem què estem fent...”

d)   els especialistes: ni són tots els que estan, ni estan tots els qui són.

e)    els continguts i la corresponent seqüencialització.

f)    la maleïda motivació.

g)    el constructivisme: construir, per a qui?

h)   el mestre, un aprenent més.

i)     l’avaluació emmascarada de qualificació

j)    la neutralitat d’aprendre per aprendre.

k)    I més...

4.- El treball amb les pors des de la psicosintèsi.

Charo Altable i Adriana Fajarnés.

 

  • Metodología de treball presentada per Charo Altable

 

  • L' experiència d' observadora presentada per Adriana Fajarnés amb els punts següents:

 

    1. L' assignatura D' ESTUDI com alternativa a la religió per a l' últim curs ( 6é) d' ED.PRIMARIA. ( segons la Conselleria de C.E.C. )

 

    1. Una planificació de l' estructura d' espai i temps innovadora

 

    1. L' educació sentimental a l' escola mitjançant la psicosintèsi

             

    1. Una realitat d' aula on l' ètica, el respecte, la solidaritat i l' amor humà hi és present.

                          

    1. Charo Altable; una dona compromesa amb l' ensenyament i amb que els seus alumnes prenguen conciència de les seves emocions d' una manera responsable i respectuosa.

 

AULA DEBAT:

 GONÇAL ANAYA:

UNA MANERA DE PENSAR I VIURE L’ESCOLA.

 

A CÀRREC DE GONZALO ANAYA SANTOS

(Professor emèrit de la Universitat de València)

 

10’30 h./12:00 h.:

 

         LA CONSTRUCCIÓN DE UNA ESCUELA DEMOCRÁTICA EN TRES PARTES INSEPARABLES.

 

1.  El antecedente histórico multisecular. Evolución y Referentes:

 

  • Evolución breve de la escuela de la 2ª República a hoy 2000.
  • Según referentes:

         Político: Monarquía (previo). Repúblicas. Dictadura. Democracia.

         Normas: 3 dogmas; libertades; nacionalcatolicismo; derecho humano

         Saberes: Revelado. Demostrado. Revel (super/infer) Ante “otro”.

         Finalidad: adoctrinar; emancipar (hombre-mundo. destino-moral).

         Orientación: caridad (1594); beneficencia (1812) der. humano (1978)

         Institucionalizado: Univer-Bach. (XII,XIII) Primaria (1812)

 

  • Señalar: diferencias entre saber revelado/demostrado; super/infer.

                            entre caridad/beneficencia/derecho

                            entre función social del saber y cuerpos docentes.

 

2.- La fundamentación jurídica y su traducción pedagógica.

 

a)    Normativa jurídica: reciprocidad de derechos y obligaciones.

b)   Derecho humano educativo; dos partes: definición y ejecución.

c)    Relación entre la definición y los poderes democráticos.

d)   La traducción pedagógica y la conversión del saber en cultura formativa-social/ indiv-educativa (crit-creativ).

e)   Calidad de educación y condición previa: recuperación.

 

3.- La ejecución didáctica. Dos didácticas:

 

a)    el “otro” como determinante pedagógico-didáctico.

 

a.1.- el docente mediador y las tres modalidades éticas: convicción (Kant), responsabilidad (Weber), disidencia ética (Muguerza).

a.2.- definir el saber adecuado y evaluar rendimientos.

a.3.- el saber compartido con el otro.

a.4.- la autoevaluación crítica.

 

b)   la implicación del docente en los principios de enseñanza:

 

b.1.- aprender a aprender (explicación Ausubel).

b.2.- enseñando aprendemos (“qué no sabe para aprender”).

b.3.- enseñar para que aprendan; y

b.4.- compartir el saber, según grados de comprensión.

 

GRUPS DE  DEBAT:

12’30 h./14:00 h.:

 

DIVENDRES 7 JULIOL:

 

9h. / 10’30h:

          

BIOGRAFIES:EXPERIÈNCIES DE VIDA EN L´ESCOLA D´ESTIU, AL LLARG DELS NOSTRES 25 ANYS DE PRESÈNCIA A L´ESPAI DE LA RENOVACIÓ PEDAGÒGICA

 

 

         ¿Quin aprenentatge de vida ha suposat per a tu la vinculació a la Renovació Pedagògica?. ¿Per què optares, o encara optes per donar via al teu compromís social mitjançant aquesta opció?. ¿Com reverteix en la teua pràctica en l’escola?, ¿i en la teua vida?

 

         Aquestes han sigut les preguntes que ens han servit de punt de partida per provocar la reflexió individual de mestres, d’amics i amigues que han estat, o estan connectats a la Renovació Pedagògica. Volem que aquestes aportacions de vida estiguen presents d’alguna manera a la XXVª Escola d’Estiu. Si volguérem fer una taula representativa d’aquests 25 anys, per sort, ens eixiria una taula massa gran, impossible... aleshores, hem replegat moltes aportacions per escrit, i proposem una taula de quatre persones, significatives per a l’Escola d’Estiu (com moltes altres), però que no estaran més que en representació d’elles mateixa, ¡que ja és molt!. Hem convidat a Maria Conca, Ismael Blasco, Pilar Tormo i  Mª Àngels Lorente, a que compartisquen en veu alta el seu aprenentatge de vida, la seua experiència en la Renovació Pedagògica.

        

Al temps, també presentarem el recull de totes les aportacions escrites que hem anat replegant.

 

         La intenció d’aquesta taula d’experiències, com d’aquest recull escrit és compartir vivències, aprenentatges, sentiments, inquietuds, projectes, compromisos ... al voltant de la Renovació Pedagògica, al voltant de l’escola... Volem fer present la nostra individualitat que ens fa ser col·lectiu, amb història i amb projecte de futur.

 

 

AULA DEBAT:

 “RESTAURAR LA MEMORIA. TRES DÈCADES DE MRPS”

A CÀRREC DE JUAN YANES.

 

 

Nada estará completo si falta la memoria. Y "memoria" es como acá llamamos a la justicia, decía recientemente esa especie de poeta de la insurgencia que es el Subcomandante Marcos, símbolo de la resistencia de los pueblos ante lo intolerable. Lo que proponemos aquí es la necesidad de pensar el pasado para pensar el presente de las organizaciones surgidas del profesorado. Pensar, de forma especial, el pasado de los movimientos de renovación para pensar su presente, ese sería el objeto de nuestro debate. La terea de rememorar es siempre una tarea inacabada pues restaurar la memoria es restaurar el tiempo desvanecido y darnos la oportunidad de seguir luchando e imaginando horizontes nuevos para la sociedad y para la escuela. Memoria y acción se dan la mano.

 

Mario Amorós, hablando de las cartas, ahora publicadas, de Antoni Llidó hijo de esta tierra, desaparecido en Chile en 1974 victima de la represión desatada por Pinichet, ligaba estos dos extremos. Todas las historias tienen que ver con el pasado, con la rememoración, pero también, decía, “la historia empieza cada día en la selva Lacandona de Chiapas, en la lucha por la Verdad y la Justicia en América Latina, en la lucha contra la explotación laboral de 250 millones de niños en el mundo, en la movilización por la abolición de la deuda externa de los países empobrecidos, en la defensa de los derechos sociales conquistados por el movimiento obrero, en la construcción de una sociedad alternativa a este neoliberalismo deshumanizado”.

 

Los movimientos generados desde la entraña misma del profesorado son de las pocas experiencias sociales reconfortantes en las que podemos pensar hoy cuando pensamos en la escuela. Los MRPs son un colectivo con historia y mirar y tratar de reconstruir esa historia no es un ejercicio vacío, sino una necesidad. Un ejercicio obligado para luchar contra todos los que quieren borrar la memoria, contra todos los fukuyamas que quieren desterrar la historia, contra una sociedad que se jacta en debilitar el recuerdo. Los MRPs son parte de la historia de la emancipación. Una parte pequeñita, ciertamente, pero una parte irreductible y sólida de esa historia.

 

En gran medida la memoria de los movimientos de renovación se confunde con la historia de nuestra propia escuela y de la sociedad en la que vivimos. Está ahí para que la tratemos no como un objeto de culto, sino como un instrumento para la crítica y la emancipación, sin complacencia alguna. Hoy más que nunca puede tener actualidad un ejercicio de esta naturaleza, pues hay épocas (lo decía Carpentier y nos lo recordaba nuestro compañero Jaume Martínez Bonafé) hechas para diezmar los rebaños, confundir la lenguas y dispersar las tribus.  Es cierto que nuestro movimiento no es ajeno a la crisis de las grandes narrativas, pero también lo es que “el sentimiento emancipador es invariable y que ya llegarán las formas en que de nuevo le den esplendor”, como le gustaba decir a la vieja militante Irene Falcón. Si lo olvidamos todo seremos incapaces de crear alternativas vivas y posibles.

 

Este conjunto de razones nos parece un buen motivo para proponernes un ejercicio de restauración la memoria, para que nadie nos cuente nuestra propia historia como si estuviéramos huérfanos de recuerdos. La reconstrucción crítica  de nuestro pasado es una tarea que nos pertenece y en la que merece la pena aventurarse. Proponemos pues en este debate,  hacer alguna cala en los temas que a continuación se enumeran. La propuesta es una sugerencia flexible para empezar a debatir. Seguramente deberíamos centrarnos en  aquellos aspectos o acontecimientos que parezcan más sugestivos y relevantes para las personas participantes, ante la imposibilidad de poder abordar todos y cada uno de los epígrafes propuestos.

 

Primera cala:

Los orígenes, una historia seminal

 

          Los MRPs, el tardo franquismo y  las reivindicaciones de carácter político. Crisis política del franquismo y búsqueda de espacios asociativos autónomos por parte del profesorado: El papel de los Colegios de Licenciados, el movimiento de maestros, los penenes y los MRPs. Los MRPs como plataforma alternativa. Invención y descubrimiento de una tradición inexistente: freinetianos y otras especies; las escuelas de verano, islas de libertad.

 

 

 

Segunda cala:

Transición política y eclosión de los MRPs

 

          De la “inmaculada” transición a la transición “canónica”: visiones contradictorias de un proceso social complejo de nuestra reciente historia. La transición educativa, del erratismo de la UCD a la fulgurante llegada de la socialdemocracia. Ascensión de los movimientos sociales. La articulación de un amplio movimiento del profesorado. Luces y sombras del I Congreso de MRPs en Barcelona.

 

Tercera cala:

No llorar sobre la leche derramada

 

          Las políticas educativas reformistas del socialismo en el poder. El ciclo legislativo LODE, LOGSE, LOPEGCE. Inicio y desarrollo de la crisis de los MRPs, debilidades teóricas y otras debilidades. La implantación de la reforma otra oportunidad perdida y las dificultades para definir una política autónoma de renovación

 

Cuarta cala:

Resistir es vencer

 

De los claroscuros de las políticas educativas socialdemócratas al retorno de la derecha. La intensificación de las políticas neoliberales el deterioro de los servicios públicos. La ideología neoliberal:  Sobre calidad, eficacia, eficiencia y excelencia. MRPs, posmodernidad y la teoría del inútil combate

GRUPS DE  DEBAT:

12’30 h./14:00 h.:

 


 


RACONET DEL CAFÉ.

 

Ens anem a prendre a l'ombreta un bon "cafenet" gelat, compartint una sèrie d'experiències molt diverses: des del mural col·lectiu que farem guiats per l'"Equipo Hoz", o la representació de l'obra de teatre del grup "Actúa" , o la participació en Danses i cançons que podem aplicar en l'escola...  fins a la presentació del llibre d'Antoni Llidó (una vida de compromís en Xile).

 

Us proposem un cafenet enriquidor, provocador, compromès... un racó del cafenet que ens deixarà el cos a punt per als tallers.

 

 

        Aquest raconet és l´espai eixe que busques ple d´activitats diverses que segur, segur, et resulten molt interessants.

 


1.- CLOWFITAIRES: TEATRE I CLOWN.

 

 

COORDINA: Plàcid Rosaleny

 

NOMBRE MÀXIM D’ASSISTENTS:

12

 

DIRIGIT A:

 

Interessats en general.

 

OBJECTIUS:

 

  • recuperar el plaer del joc
  • reaccionar més enllà dels convencionalisme i els costums
  • descobrir una forma de comunicació més directa, sincera i primària a través del nostre clown; l´amplificador de les nostres amagades i més entranyables dimensions.

 

METODOLOGIA: 

 

Taller pràctic amb reflexions i aportacions teòriques al voltant del treball desenvolupat.

Partint d´allò ja ens caracteritza: aparença, moviment, veu, timidesa, nerviosisme, etc..., anirem cercant el clown de cadascú i cadascuna.

Abans, però farem jocs que estimulen la desinhibició, l´expressió, la disponibilitat i la sinceritat.

L´apropament al clown es produirà mitjançant improvisacions.

 

RECOMANACIÓ:

Portar ganes, roba còmoda i nas vermell amb goma elàstica.

 

2.- IOGA

 

COORDINA: Empar Andrés

 

NOMBRE MÀXIM D’ASSISTENTS:

12

 

DIRIGIT A:

Professorat de tots els nivells educatius.

 

OBJECTIUS:

Introducció al món de ioga (pràctica: ioga de els energies).

Perfecionar algunes postures (asana)

Mudras

Mantras

Respiració

Relaxació.

 

CAL PORTAR:

 

Roba còmoda, una estora, calcetins o sabatilles de sola flexible,

 

 

3.-  TALLER DE SAMARRETES: Aprén a fer- te- les.

 

 

COORDINA:

Eduard González

 

NOMBRE MÀXIM D’ASSISTENTS:

15 persones

 

DIRIGIT A: totes les persones amb ganes de treballar la creativitat i compartir una estona divertida amb d´altres.

 

OBJECTIUS:

1.- Promoure la creativitat de les persones  participants mitjançant el seu treball personal

2-. Dotar de nous recursos plàstics per utilitzar tant a l´escola com per a ús personal.

3.- Aprendre unes tècniques de treball amb samarretes i roba en general com a enriquiment personal.

4.- Fer un taller divertit i passar- ho bé per entrar amb bon peu en les vacances (i amb una samarreta nova)

5.- Afavorir la comunicació i les relacions entre les persones participants a través del treball en grup.

 

ESQUEMA DEL CONTINGUT:

 

S´explicaràn les tècniques i es donaran directrius necessàries per a la realització de les samarretes per a continuació començar- les a fer.

Es donaran uns apunts amb tot el material necessari per a cada tècnica: tintat, destintat, aerografia “cassolana”, estampat i emmarbrat i el procés que cal seguir per a que cadascú puga repetir aquest taller quan el necesssite.

Es donarà una tècnica per dia, estant obert a modificacions segons les necessitats

  • El taller té un suplement de 850 ptes en concepte de material.   Amb el material entren tres samarretes.

 

4.- ELS PLANS D´ATENCIÓ A LA DIVERSITAT A L´ESO

 

 

COORDINA:

Seminari d´Educació Secundària del MRP

 

DIRIGIT A: mestres de secundària

 

OBJECTIUS:

Volem debatir sobre com podem aprofitar les possibilitats que ofereix l´ordre d´atenció a la diversitat de l´alumnat (18 de juny de 1999) per a difondre en els Instituts els valors democràtics i propiciar una cultura de centre favorable a l´atenció a la diversitat, des d´una perspectiva integradora i cooperativa.

 

ESQUEMA DE CONTINGUT:

1.- Quines de les diverses possibilitats per als agrupaments flexibles de l´alumnat permeten una atenció a la diversitat: criteris per a la constitució dels grups-mare, formació de subgrups homogenis o  heterogenis, número d´hores a la setmana en que es realitzaran els desdoblaments, repercussions en l´horari lectiu de l´alumnat...

2.- Quin curriculum, quina metodologia de treball, quines estratègies d´intervenció a l´aula ens poden servir per a fer una atenció real a la diversitat de l´alumnat...

3.- Quina organització horària establiran el departaments didàctics implicats per a coordinar-se i quins criteris es seguiran per a la distribució de les hores de reforç entre el professorat.

4.- Quin pla de formació seguirà el professorat seguirà el profesorat implicat en el Pla d´atenció a la diversitat.

5.- Com anem a fer partícips del projecte a l´alumnat i a les families.

6.- Com anem a fer l´avaluació de les diverses experiències, en el centre.

 

... o qualsevol altre tema que  als participants consideren rellevant.

 

5.- L´EDUCACIÓ (TRANSFORMACIÓ) D´EMOCIONS I SENTIMENTS

 

COORDINA:

Charo Altable

 

OBJECTIUS:

1.- Dotar de recursos per a l´acceptació i transformació de emocions i sentiments de l´alumnat.

2.- Entrar en contacte amb les tècniques i metodologia del treball emocional.

 

ESQUEMA DE CONTINGUT:

 

1.- Respirar i sentir per prendre consciència.

2.- L´expressió d´emocions sense estereotips de gènere.

3.- Relacions justes: educació per a l´amor.

4.- El tractament del conflicte. Pors  i ràbia.

 

METODOLOGIA:

 

1.- Treballarem dins de la metodologia de la psicosintèsi, integradora de vivències corporals, emocionals i mentals en el plano individual i social.

 

2.- S expondràn  també les bases teòriques i didàctiques del treball emocional mitjançant transparències d´una experiència amb l´alumnat.

 

.

6.- l´EXPERIÈNCIA TAMBÉ ENSENYA

 

 

COORDINA: Tere Pitxer

 

DIRIGIT A: Professorat d´Educació Infantil.

 

ESQUEMA DE CONTINGUT:

 

1.- Organització de la classe: assemblea, classe cooperativa, tallers pares.

2.- Què ensenyem?, que aprenem?. Continguts (DCB). Projectes, mapes conceptuals, festes, celebracions, aniversaris, llegir, escriure, cuina.

3.- Els xiquets i les xiquetes s´expresen, juguen. Dibuis, pintura, fang, teler, cosir..., jocs de taula, jocs tradiocionals.

4.- Teatre. Racó de les disfresses, el Tragasomnis, El Cavaller Tirant.

5.- Aprendre fora de l´aula (eixides, visites). S. Pius V, l´IVAM, biblioteca municipal, la granja, exposicions, Botànic, bombers, tallers, tendes, mercat, eixides habituals a comprar, correspondència

.

 

 

7.- DANCES DEL MÓN

 

 

COORDINA: Gabriela Berdes

 

 

DIRIGIT A: mestres, professors de música, d´educació física, monitors de temps lliure i educadors en general

 

OBJECTIUS:

 

Desenvolupar aquests aspectes a través de la dansa:

1.- Atenció i escolta activa

2.- La concentració.

3.- La relaxació.

4.- L´autoconfiança

5.- El sentit del ritme.

6.- L´esquema corporal.

7.- La lateralitat.

8.- La dimensió espai- temporal

9.- La coordinació global.

10.- I a més a més: el plaer pel joc i el sentit de l´humor, la comunicació, la imaginació, la creativitat i la capacitat d´aprenentatge en general.

 

CONTINGUTS:

 

1.- Repertori de danses variades, apropiades per a les diferents edats

2.- Informació sobre les cultures dels països o regions d´on provenen.

3.- Exercicis rítmics amb els diferents passos i evolucions de les danses.

4.- Bases per a la creació de coreografies senzilles.

5.- Aprenentatge d´un codi esquemàtic, senzill i abreviat per a la notació de danses.

 

 

8.- MÉTODOS Y EJERCICIOS PRÁCTICOS PARA LA SUPERACIÓN DE LAS DIFICULTADES EN EL APRENDIZAJE

 

 

COORDINA: Andrés Ros Conde

 

OBJECTIUS:

-          Ampliar las capacidades de aprendizaje eliminando con diversas técnicas los bloqueos y el estrés.

-          Mejorar los problemas de dislexia creando una mayor integración entre los hemisferios cerebrales.

-          Aprender el método de evaluación del “test muscular” y sus pruebas básicas para identificar las disfunciones disléxicas en: la lectura, la escucha, la memoria, la escritura, las diferentes actividades escolares, las metas y objetivos personales.

-          Aprender los diferentes métodos y ejercicios de corrección.

-          Aumentar la confianza y la autoestima.

 

METODOLOGIA:

 

-          Exposición – coloquio de los diferentes temas.

-          Demostración de los métodos y ejercicios de evaluación y corrección.

-          Práctica ( las prácticas serán por parejas, en grupo o individuales dependiendo de los ejercicios utilizados)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


 

9.- EL PARADOR DE LA MÚSICA

      IMPRESENTABLE.

 

 

COORDINA:

Abelard Barberà.

 

NOMBRE MÀXIM DE PARTICIPANTS: 10

 

IMPRESCINDIBLE: És important que dugues la teua cançó gravada en una cinta per poder escoltar-la i un full amb la lletra.

 

CONTINGUTS:

Trencar la por i buscar a través de la cançó nous horitzons que et facen comprendre que el R&R és molt més que un estil musical.

Comprovar, personalment, el poder de seducció del Grup IMPRESENTABLES.

També assajar i preparar, tan seriosament com siga possible, una divertida actuació en la festa de l’Escola d’Estiu.

 

COL.LABORA:

Escola "Carolines".


 


ALGUNES CITES PER A PENSAR, PER A REFLEXIONAR, PER A TRANSFORMAR ALLÒ QUE FEM...

 

 


1.- “LA ESCUELA EDUCATIVA EN LA ALDEA GLOBAL”

ÁNGEL I. PÉREZ GÓMEZ

(CUADERNOS DE PEDAGOGÍA,   NÚMERO 286)

 

         “En el contexto social contemporáneo, la aldea global, donde los individuos se construyen sumergidos en redes telemáticas de transmisión de informaciones y contenidos simbólicos, cuyos intereses, sentidos e intencionalidades se ocultan en la rica ornamentación de la sintaxis, la tarea prioritaria de la escuela, la específicamente educativa, es facilitar la reconstrucción consciente por parte del individuo de su cultura intuitiva y experiencial”

 

         “El déficit de nuestros estudiantes no es por lo general un déficit de informaciones y datos, sino de organización significativa y relevante de las informaciones fragmentarias y sesgadas que reciben en su vida cotidiana, sumergida en el oxígeno de los medios de comunicación. (...)  El déficit más preocupante de las nuevas generaciones no se sitúa en el volumen de información acumulada, sino en el desarrollo de actitudes, expectativas y valores que favorezcan el crecimiento autónomo de los sujetos y la convivencia satisfactoria de los grupos y colectividades.

 

         A diferencia de los influjos socializadores que toman partido por la sociedad, al imponer en los intercambios espontáneos o intencionales la cultura mayoritaria, la cultura dominante en la sociedad, el proceso educativo constituye una apuesta por el desarrollo autónomo del individuo, ofreciendo la oportunidad de que cada persona construya de forma crítica, cuestionando e interrogando el valor antropológico de los influjos que ha recibido en su etapa de socialización, sus propias maneras de sentir, de pensar y de actuar. Así entendida, la educación supone un proceso de reconstrucción personal y de recreación cultural. En consecuencia, la función educativa e la escuela requiere autonomía e independencia intelectual, y se caracteriza precisamente por el análisis crítico de  los mismos procesos e influjos socializadores. La emergencia y el fortalecimiento del “sujeto” se sitúa como el objetivo prioritario de la práctica educativa. El énfasis educativo no debe situarse, por tanto, ni en la asimilación de la cultura privilegiada, sus conocimientos y sus métodos, ni en la preparación de los individuos para las exigencias del mundo del trabajo o para encajar en el proyecto histórico colectivo, sino en el enriquecimiento del individuo, constituido como sujeto de sus experiencias, pensamientos, deseos y afectos.”

 

         “La cultura académica es una selección destilada de la cultura crítica, de las ciencias y las artes, cuyo grado de abstracción y complejidad desborda las posibilidades del aprendizaje espontáneo de la vida cotidiana. En mi opinión, la dificultad paara provocar aprendizaje relevante reside en la descontextualización del aprendizaje disciplinar, que rompe con todos los requisitos y hábitos adquiridos en el aprendizaje contextualizado de la vida cotidiana. (...)

 

         El objetivo central en la escuela educativa contemporánea no puede ser el aprendizaje de las disciplinas, sino su utilización como herramientas privilegiadas para que los individuos reconstruyan progresivamente y de forma reflexiva sus modos espontáneos de pensar, sentir y actuar, su cultura experiencial. El currículo disciplinar y la obsesión academicista deben sustituirse en la escuela por un currículo basado en problemas y organizado en diferentes proyectos de trabajo, interpretación y experimentación.”

 

         “Por otra parte, conviene recordar que cuanto mayor sea la obsesión por imponer un estilo academicista a los aprendizajes infantiles mayor será la distancia y la deserción de aquellos que no encuentran en su contexto familiar y cercano ningún apoyo ni estímulo para el mismo. Por el contrario, acercar la escuela a la realidad vivida por cada uno supone facilitar el difícil tránsito hacia la cultura intelectual de quienes en su medio cotidiano se mueven en el mundo de relaciones locales, concretas, simples y empíricas. No podemos olvidar que, probablemente, los grupos sociales más desfavorecidos sólo podrán encontrar en la escuela el espacio para vivir y disfrutar la riqueza de la cultura intelectual. Cuando la escuela solamente provoca aprendizaje academicista de contenidos vitalmente indiferentes, que se aprenden para aprobar los exámenes y  olvidar después, y no se estimula su aplicación consciente y reflexiva en la vida cotidiana, su tarea no puede denominarse, en mi opinión, educativa, sino socializadora o instructiva. Si los conocimientos científicos o culturales no sirven para provocar la reconstrucción del conocimiento y de la experiencia de los alumnos y alumnas pierden su virtualidad educativa.”

 

         “Es fácil comprobar cómo tanto la distribución del espacio como la organización de los horarios escolares en la escuela actual responden a una concepción de la enseñanza como transmisión del conocimiento disciplinar. Las aulas son, en su mayoría, espacios cerrados de recepción con enormes dificultades físicas para cualquier otra metodología que no sea la transmisión magistral, la copia o el trabajo individual. Otro tanto puede decirse de la distribución del tiempo en horario generalmente fragmentado y ordenado jerárquicamente por la supuesta importancia de las disciplinas. Significa un marco adecuado a la organización disciplinar del currículo y a un modo de trabajo centrado en la transmisión. La enseñanza educativa requiere un marco espacial y temporal mucho más flexible para acomodarse a la diversidad de proyectos que pueden formularse y desarrollarse en cada grupo de alumnos. Participar en un proyecto de vivencia cultural en el centro o en el aula significa la disponibilidad abierta de los espacios, del tiempo y de los recursos para afrontar las tareas que se deriven de la creatividad cooperativa. El aula sin muros y la programación abierta son requisitos imprescindibles para una enseñanza educativa que se proponga integrar la escuela y la sociedad, la teoría y la práctica, el desarrollo individual y la cooperación social.”

 

 

 

 

 


2.- “LA NUEVA CUESTIÓN CENTRAL DE LOS PROFESORES. Exceso de discursos, pobreza de prácticas.

ANTONIO NÓVOA

CUADERNOS DE PEDAGOGÍA, Nº 286

 

         “No deja de ser extraño que, en una época en que tanto se habla de la “autonomía profesional” o de los “profesores reflexivos”, se asista a la desaparición de los movimientos pedagógicos, en el sentido que este término adquirió en la primera mitad del siglo XX, esto es, como colectivos de profesores que se organizan en torno a una serie de principios educativos o propuestas de acción, de difusión de métodos de enseñanza o de defensa de determinadas ideas.

 

         La pobreza actual de las prácticas pedagógicas, encerradas en una concepción rígida del currículo marcada por el ritmo de los libros y materiales escolares concebidos por las grandes empresas, es la otra cara del exceso del discurso científico-educativo tal como se produce en la actualidad en las comunidades académicas y en las instituciones de enseñanza superior”

 

         “La “pasión por el futuro” es un buen spot publicitario. Pero, en el campo educativo, eso significa muchas veces un “déficit del presente”. El pensamiento educativo ha estado marcado por el conformismo. Con frecuencia, el análisis prospectivo no es más que la fase creativa de dicho conformismo, por no llamarlo resignación, como si imaginar nos dispensase de actuar. Es importante pensar en el futuro de los profesores, pero sin olvidar el presente y sin silenciar la indignación por el estado actual de las cosas, porque, parafraseando a Louis Althusser, el futuro tarda mucho tiempo.”

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


3.- “ESTUDIOS CULTURALES Y LO EMERGENTE EN LA EDUCACIÓN”

FERNANDO HERNÁNDEZ

CUADERNOS DE PEDAGOGÍA, Nº 285

 

            “En la actualidad, un docente –o cualquier persona interesada por la educación- que quiera comprender lo que está aconteciendo en el mundo en el que vive y, sobre todo, que trate de acercarse a lo que afecta a la construcción de la identidad de los niños y niñas y los adolescentes, no se puede limitar a “saber la asignatura”, o a tener unos conocimientos concretos en el ámbito de la Psicopedagogía. Si en todos los campos del saber el problema de los límites y los deslizamientos es una cuestión que se encuentra a la orden del día; si vivimos en una sociedad de complejidades en la que, como señalaba Joan Majó en el diario El País  “por primera vez en la historia, nos encontramos con que el ciclo de renovación del conocimiento es más corto que el ciclo de la vida del individuo”; si las identidades se configuran a base de fragmentos y emergencias, se requiere no sólo “un replanteamiento absoluto del sistema educativo, (puesto que) lo que aprendemos para formarnos no nos servirá para toda la vida”, sino apropiarnos de otros saberes y de otras maneras de explorar e interpretar la realidad. Saberes que nos ayuden a dar sentido a lo emergente y cambiante y a comprendernos a nosotros mismos y el mundo en el que vivimos (...)”

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


4.- TEATRES DE L’ESCOLA     

“S’ALÇA EL TELÓ”

 

JAUME MARTÍNEZ BONAFÉ.

 

         “Ens dediquem al teatre. Sí, sí, tu i jo. Anem per l’escola representant. Assumint papers. Buscant mirades, embotits en el silenci de l’escolta. Demanant els aplaudiments. Relliscant-nos entre les línies d’un poema vital, d’un poema de carrer. Treballem en el teatre. Farsants, pallassos, còmics, histriònics, comediants, coristes. Treiem conills del barret davant la mirada atònita d’un xiquet. Caminem per la corda fluixa. L’espectacle. El públic. El drama. La funció de cada dia, l’emoció de cada història, la paraula a l’odeó, el gest, la peripècia. S’obri la porta de l’aula i ¡s’alça el teló!

 

         Ens dediquem al teatre. Cridem la gent a la plaça pública. ¡Vingueu que comença la funció! I contem la vida d’un món que pega voltes. Es fa de dia i després de nit. I la llàgrima salada humiteja el somriure ensucrat. Arribem a les màscares, l’atrezzo, els llibrets, la tramoia. Som a la cartellera, tanquem per reforma, prorroguem set dies, i cada dia és un assaig general. Mafalda recita to be or not to be damunt d’un pupitre  verd de Tonucci. Comença la funció.

 

         L’important de l’escola és el seu caràcter espectacular. La seua capacitat per a representar la vida. Per a invertir-la. I en el món invertit de l’escola, la veritat no és més que un moment de falsedat. No em sembla particularment important el text, això que anomenem currículum oficial. L’autèntic currículum radica en el fet d’aprendre a ser espectador. Treure la teua localitat, buscar la butaca, reconèixer el timbre, els avisos d’inici. Allò simbòlic, que diu Boudieu. Identificar l’heroi. El titella. El figurant. L’escola és un gran escenari pel qual entre i eixen personatges múltiples que representen un drama ben antic. El saber i el poder. La identitat i la ciutadania. L’escola espectacular, un món de representacions, per aprendre que la vida perd autenticitat per a convertir-se en pura farsa.

 

         Potser paga la pena presentar (i re-presentar) fragments menuts d’aquests textos quotidians que es viuen a les escoles amb la intenció saludable de provocar la reflexió sobre el nostre treball, sobre el sentit del que fem. En realitat, l’espectacle de l’escola no és un conjunt d’imatges, sinó una relació social entre persones mediatitzada per imatges.

 

         S’alça el teló: Mafalda, dalt del pupitre verd de Tonucci, ens canta: “Teatro, lo tuyo es puro teatro”, amb la melodia d’un bolero i l’aroma d’un carajillo.”

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


5.- FRAGMENTS D’UNA ENTREVISTA REALITZADA A PILAR TORMO EN EL PERIÒDIC “ALL-I-OLI” Nº 147

 

         “Deixar de treballar amb un estàndard sempre ha estat necessari per a l’ensenyament renovador. Els plans de treball i el text lliure de Freinet, o les aportacions de Freire, són exemples de l’ensenyament arrelat a les necessitats de les persones. Això només ha estat comprés per una minoria dels docents, els més sensibles  a escoltar la veu de l’alumnat. Però tots hauríem de considerar-ho seriosament, si no volem que quede obsoleta la proposta cultural sobre la qual s’organitza el saber. Parlar sobre diversitat és parlar de les relacions profe i alumne, però també és parlar de l’organització de l’aula i del centre, i de refer la proposta cultural existent. Mentre l’organització del saber quede en mans del llibre de text, el professorat quedarà relegat a una posició esclavitzadora, de submissió, i la frustració de l’alumnat serà més manifesta.”

 

         “En presentar-se la LOGSE, fa més de 10 anys, els moviments de renovació pedagògica (MRP) vam fer una crítica forta que potser no es va comprendre bé. Malgrat subscriure la part més progressita de la llei, pensàvem que els aspectes més qüestionables podien provocar, com està passant ara mateix una contestació involucionista pel descontent que representa una implantació sense condicions. La manca d’una llei de finançament per dotar-la de recursos ; un mapa d’una llei de finançament per dotar-la de recursos; un mapa escolar amb infraestructures escaients; l’exclusió de l’etapa infantil; una formació del professorat allunyada dels interessos, de les necessitats i del pensament del professorat, pot acabar estrangulant els avanços. Hi ha situacions insostenibles en molts centres i ens cal ser molt bel·ligerants per exigir tots els recursos.”

 

         “Identificar els conflictes amb els problemes d’implantació de la llei  en els centres em sembla un reduccionisme que no ajuda a interpretar el que passa. Molts han oblidat que l’ensenyament anterior a la LOGSE no era millor, ni en la segregació de l’alumnat ni en el model del seu currículum. França, el Regne Unit, per no parlar dels Estats Units, plantegen constantment situacions molt paregudes. El que cal plantejar és si serem capaços de construir un espai propi, el de l’escola, que siga gratificant per a les persones que vivim allí, i que no pot ser substituït pels ordinadors; un espai que ha d’estimular l’aparició de respostes atractives i plenes de significat, en una aldea global farcida d’informació desinformada i de pensament únic.”

 

 

 


 [JAF1]


Comments