Inici

Com fer saber que sempre hi ha temps?

Que negar les paraules, és obrir distàncies...

Que mai és tard per agrair...

Que ajudar és animar i recolzar...

Que per a que algú sigui, se l’ha d’ajudar...

Mario Benedetti

<< Tenim clar quin és el nostre objectiu. El paper de l’Educació. D’estimar l’educació. El paper de l’escola, de la nostra escola, de l’Escola Minguella.

Aquest paper és sembrar llavors perquè  algunes floriran. N’estic segur. Sóc optimista perquè els mestres ho aprenem dels nostres alumnes… per tant les escoles compromeses amb la terra, amb la societat, amb la tolerància, el respecte, l’amistat no s’acabaran mai. Així de clar. No s’acabaran mai, però MAI. Perduraran, perseveraran i floriran. Sempre. Som optimistes.

Volem alumnes i ciutadans crítics, alumnes i ciutadans solidaris, alumnes i ciutadans tolerants, alumnes i ciutadans respectuosos, alumnes i ciutadans responsables amb i per el futur. Alumnes que sabeu escoltar i també parlar. Alumnes que sabeu defensar les vostres idees. Les vostres bones idees. Alumnes que també sabeu construir coneixement junts, perquè aquests són els criteris i els fonaments de l’educació pel desenvolupament i per la pau. 

Segurament direu que  cap escola pot salvar el món, però sí que pot treballar perquè els alumnes arribin a pensar el món d’una altra manera. I ens ho hem de creure i ens ho creiem. I treballem fermament en aquest sentit. Les coses poden canviar. I ens esforcem per canviar-les. Sense defallir. Sense dubtes. Amb ganes i molta determinació. Perquè aquest és el camí. L’únic camí. El camí de l’educació. El camí de l’autèntic i veritable progrés.

Reivindiquem i reivindicarem coses tan importants, com ara l'amistat, l'amor,  l'atenció, el respecte, els coneixements, el bon humor, el fer l'esforç d'entendre als altres, el ser capaços de posar-nos en la pell dels altres, el trobar espais per a conèixer-se, per a compartir, per a la convivència, per a la reflexió dins i fora de l’escola.

Veiem que la terra verda es torna groga i seca. I així acabaran per destrossar el drets dels adults i dels nens del futur. No ho podran gaudir com nosaltres ho fem ara. Per això pensem sempre en l'equilibri entre pobres i rics, entre el camp i la ciutat, entre les necessitats de l'home i les de la naturalesa. Pensem què és el que sobra en aquest costat del món i què falta en l'altre. Pensem que segurament hem d’aprendre dels països que tenen menys. A més, necessitem tan poc, que si només gastéssim el que realment ens fa falta hi hauria suficient per a totes les persones del món.

Hem de sortir de la boira. Amb una mica de paciència, escoltant atentament i tenint cura de l'equilibri i de reposar el que utilitzem. Els que estem ara aquí i els que vindran en el futur podran gaudir d'aquesta meravella de món en què ens ha tocat viure. Per tant: escoltem, mirem, sentim, riem, gaudim tots plegats, els del nord i també els del sud, de les sensacions que ens ofereix i ens seguirà oferint aquesta vida.>> 

 AGUSTÍ TALAVERA, XVIII SETMANA DE LA SOLIDARITAT 2012