Biografia

 
Emili Gandia Ortega va néixer a Xàtiva, a la comarca valenciana de la Costera, el 23 de gener de l'any 1866. Era fill de José Antonio Gandia Medina i de Josefa Ortega Mollà.
 
Va fer el servei militar a Barcelona, on fou destinat com a ordenança a la casa del marquès d'Alella. Quan es llicencià, el marquès el recomanà per a treballar a l'ajuntament de Barcelona, on començà a treballar l'1 de març de 1893 a la Brigada Permanent de Conservació de Parcs i Jardins. El 31 de març del mateix any fou nomenat encarregat del Palau Reial de la Ciutadella, actual seu del Parlament de Catalunya, i el 12 d'agost de 1899 va prendre possessió del càrrec de conserge del Palau Reial, càrrec que l'1 de març de 1901 es transformà en el de conservador del Palau. Amb la creació del Museu d'Art i d'Arqueologia, el 1r de maig de 1903 fou nomenat Conservador del Palau Reial i del Museu de l'Art Decoratiu i d'Arqueologia.
 
 
 
Com a conservador del museu fins al 1936, i després també conservador general dels museus de Barcelona, participà en la major part d'actuacions sobre el patrimoni del país durant el primer terç del segle XX.
 
És molt important la seva actuació en les excavacions de les ciutats grega i romana d'Empúries, que dirigí al llarg de 22 campanyes, des del 1908 fins al 1937, en col·laboració amb Josep Puig i Cadafalch i després amb Pere Bosch i Gimpera. Però fins a la seva jubilació el 1936, frustrada per la guerra, participà en innombrables excavacions i gestions arreu del país, al servei de la Junta de Museus i del Servei d'Investigacions Arqueològiques de l'Institut d'Estudis Catalans.
 
Fou Emili Gandia, i no pas Puig i Cadafalch -com s'afirma en algunes publicacions poc documentades-, qui trobà l'estàtua de l'Esculapi d'Empúries a la tardor de l'any 1909. Gràcies a ell coneixem el context arqueològic exacte de la troballa, cosa que no és gaire habitual amb les grans escultures clàssiques.
 
Fou ell qui excavà i recollí acuradament els diversos fragments de l'estàtua, de manera que un segle després se n'han pogut reincorporar molts, que eren als magatzems del Museu d'Arqueologia de Catalunya. També s'encarregà d'embalar-la i traslladar-la a Barcelona, així com del seu remuntatge i de la primera restauració.
 
A les excavacions d'Empúries, Gandia hi descobrí pel seu compte el mètode estratigràfic i hi desenvolupà el vessant pràctic de l'arqueologia catalana. Era autodidacta, però excel·lí en l'arqueologia de camp. Els seus diaris d'excavació, ben detallats, il·lustrats i raonats, en són el millor testimoni.
 
No és tan coneguda la seva participació fonamental en el salvament de les pintures romàniques de les esglésies del Pirineu, ja que fou qui efectivament coordinà els treballs.
 
I tampoc no és divulgat ni estudiat el seu paper com a primer conservador de museu del país. S'ignora el paper exacte que va tenir en la museografia del Museu de Belles Arts de la Ciutadella, i després en la dels Museus d'Empúries i d'Arqueologia de Catalunya. D'altra banda, recopilà un extensíssim fitxer de remeis per a restaurar qualsevol mena d'objecte, que a més de ser una fita de la restauració d'obres d'art catalana, han de ser molt útils per als restauradors actuals, quan s'enfronten a les mateixes peces que es van restaurar fa cent anys.
 
El 1928, Emili Gandia col·laborà en la fundació i organització del Servei d'Investigacions Arqueològiques (SIP) de la Diputació de València, per la qual cosa fou nomenat conservador honorari del Museu de Prehistòria de Valencia. Curiosament, fou la Diputació de València que sufragà la inscripció i les despeses per l'assistència de Gandia al IV Congrés Internacional d'Arqueologia cel·lebrat a Barcelona l'any 1929.
 
Jubilat a la primavera del 1936, el 22 de maig d'aquell any la Junta de Museus acordà nomenar-lo vocal honorari.
 
Malgrat la jubilació, no va poder deixar de treballar. L'any 1936, des els primers moments de la guerra, s'encarregà de protegir les ruïnes i el Museu d'Empúries, així com les col·leccions privades de la burgesia local, que va incautar i traslladar al Museu, tot seguint les instruccions directes i manuscrites de Bosch i Gimpera. També continuà dirigint les excavacions emporitanes, ja que la Generalitat de Catalunya va voler impulsar els treballs a la ciutat romana, malgrat els moments difícils que el país passava, i els dotà generosament.
 
Tot just acabada la guerra, Emili Gandia encara aprofità els darrers mesos de la seva vida per donar classe a Badalona, on deixà un record inesborrable en molts dels seus alumnes.
 
Morí el 13 de desembre del mateix any 1939.
 
Subpàgines (1): Documentació genealògica
Comments