Per llegir el document sencer fes click al següent enllaç: Els Poudevida: una família d'artesans catalans
Sinopsi
L’origen del cognom Poudevida es pot establir en el segle XIII lligat a la llegenda de Sant Francesc-s’hi-moria, que també és el nom d’una ermita de la plana de Vic. Molt a prop de l’ermita, trobem la masia Poudevida, també relacionada amb la llegenda. El seu nom va lligat a la creença popular del pas de Sant Francesc d’Assis per Catalunya, mite popularitzat en el segle XIX pel poeta Jacint Verdaguer.
Els avantpassats estudiats eren guarnicioners, menestrals que es dedicaven a treballar el cuir amb el qual confeccionaven tota mena d’objectes artesanals que tenien com a matèria primera el cuir: selles de muntar, corretges, etc.
En Llucià Poudevida i Torrentó ( 1811 – 1865 ), de la generació dels rebesavis, va ser mestre guarnicioner de la Real Casa. Es va enriquir fabricant objectes de cuir per a l’exèrcit: rossos, cartutxeres, cinturons de tropa, etc. Posseïa diferents establiments a la ciutat de Barcelona, com ara el que es trobava en el carrer Ample 31, un gran magatzem de xarols.
L’any 1848, en Llucià Poudevida i Torrentó va adquirir una gran propietat, anomenada popularment Can Capellans, en l’antic terme municipal de Santa Creu d’Olorda (actualment Molins de Rei). Can Capellans tenia un important patrimoni arquitectònic, contenia dues cases, una pel masover i l’altre pel propietari. També hi havia dues capelles, una d’elles era l’ermita romànica de Sant Pere de Romaní. Adossada a dita ermita hi havia un mas, el mas Moriscot, i una torre de telegrafia òptica.
La principal riquesa agrícola de Can Capellans era la vinya, que era explotada amb un contracte d’arrendament conegut amb el nom de “rabassa morta”.
El germà d’en Llucià Poudevida, en Josep Poudevida i Torrentó (1813-1886), també va ser mestre guarnicioner de la Real Casa. Va exercir el seu ofici a la seva ciutat natal de Vic. El pare dels dos germans va ser en Miquel Poudevida i Sangerman ( 1783 – 1844 ), tronc comú entre les dues famílies Poudevida que han arribat fins els nostres dies.
El fill d’en Llucià Poudevida i Torrentó, en Josep Poudevida i Calonge (1839-1907), va exercir de mestre guarnicioner a la ciutat de Barcelona. La seva muller, la Maria Concepció Pascual i Deniel, va morir l’any 1898 a Can Capellans. Uns anys abans, la plaga de la fil·loxera havia arribat a Can Capellans destruint la vinya.
El germà d’en Josep Poudevida i Calonge, en Llucià Poudevida i Calonge (1838-1882) va ser cofundador de la societat mercantil Pericas, Boixeda, Reixach i Companyia (1882), la primera empresa elèctrica de la comarca d’Osona, que posteriorment es diria Energia Elèctrica del Ter, S.A.
L’última generació de mestres guarnicioners està representada per l’avi Manuel Poudevida i Pascual (1890-1962).
Lluís Poudevida Mondelo
lpoudevi@gmail.com