home


La rel
(Joana Raspall)

La rel de l'arbre no sap
que jo li estimo les branques
perquè fan ombra a l'estiu,
i l'hivern, al foc escalfen;
perquè puc collir-hi flors
i quan té fruita, menjar-ne.
I no li prenc res de franc!
que quan està assedegada
i els núvols passen de llarg,
sóc l'amic que li dóna aigua.




Haikus d'arbres
(Francesc Arnau i Chinchilla)

Xiprers solemnes,
ompliu tot el paisatge
de flames verdes.
*
Om centenari,
al centre de la vila
tot solitari.
*
Pi de muntanya,
tarannà de la nostra
Mediterrània.
*
De l'olivera
una branca de plata
contra la guerra.