Esquadra de cavalleria d'exploració soviètica

Les renascudes unitats de cavalleria de l'Exèrcit Roig juguen un paper important a l'estiu de l'any 2000. Sorgides de la necessitat, s'adapten amb rapidesa a la nova situació d'estancament dels diferents fronts de batalla. El combat muntat queda pràcticament descartat enfront de les armes modernes i el que compta és la mobilitat aportada pels cavalls per desplaçar els seus genets, que seguiran combatent a peu. En la majoria dels casos es pot parlar d'infanteria muntada enlloc de cavalleria. Per saber-ne més, trobareu informació addicional a l'article La cavalleria soviètica a la Tercera Guerra Mundial.

Però, amb el temps, algunes de les unitats que es van formar amb reclutes provinents l'extens rerepaís rural de la Unió Soviètica, especialment cosacs i tàrtars, han desenvolupat una identitat pròpia basada en l'antic lligam entre home i cavall. Avesats a una vida rude i familiaritzats amb els cavalls des de la seva infància, constitueixen bones unitats d'exploració que poden mantenir-se en moviment durant llargs períodes amb uns subministraments mínims. Tot i que normalment combaten a peu, han après l'impacte causat per una càrrega muntada sobtada contra un enemic desprevingut. En mans seves, el sabre ha ressorgit com arma.
Descripció


L'esquadra que us proposem a continuació és un grup d'exploració a cavall de deu integrants amb les seves corresponent muntures. Per la seva construcció hem pressuposat que els seus membres procedeixen de l'àmbit rural, triant les seves habilitats de rerefons en conseqüència. Serien personatges de dos períodes, el primer com a soldats d'infanteria i els segon com a unitat muntada en període de guerra. L'esquadra s'estructura amb un líder (un sergent), un operador de ràdio i dos equips d'exploració de quatre genets, un dels quals seria el caporal a càrrec de l'equip.

Com es veurà en la fitxa descarregable del requadre inferior, l'armament és idèntic per gairebé tots els integrants. L'arma principal és el fusell d'assalt AKS-74, un versió del AK-74 amb culata metàl·lica plegable, més còmode pels genets. Tots duen arma curta, una pistola semiautomàtica PM-Makarov, i un sabre. Les úniques excepcions són el fuseller automàtic de l'equip 1 i el tirador selecte de l'equip 2. En aquests casos l'AKS-74 queda substituït pel fusell automàtic RPK-74 i el fusell de franctirador SVD, respectivament. Tots munten cavalls lleugers.

Les proteccions corporals són les pròpies del soldat soviètic, el casc d'acer i l'armilla anti-fragments, que no duran mentre muntin ni hi hagi percepció de perill. 


Detalls

Aquesta és una esquadra d'exploració que opera amb una gran autonomia, passant llargs períodes explorant o patrullant i enviant la informació rellevant per ràdio a la unitat a la que pertany. Normalment actuarà en missions de descoberta per la unitat en la que es trobi enquadrada. Podria patrullar per la guarnició d'un acantonament o explorar per davant d'una divisió de cavalleria sencera.
L'equip de ràdio VHF li permet un abast curt de comunicacions de 6 km amb una dificultat mitjana (average) en l'habilitat d'Electrònica, que pot incrementar-se fins a un màxim de 48 km amb una dificultat d'impossible. L'esquadra mirarà sempre de mantenir-se a una distància que li permeti possibilitats de comunicar-se amb la unitat a la que pertany.

L'estructuració en dos equips té l'objectiu de poder dividir l'esquadra en dos elements a efectes d'explorar el terreny en descoberta, però no en el combat, on l'esquadra mirarà de romandre unida i és el sergent el que marcarà la pauta, sense cedir iniciativa als seus caporals. En cas de dividir-se per explorar, vigilar un objectiu o seguir un rastre, els dos equips procuraran sempre mantenir el contacte visual. En aquest aspecte cal destacar que, com a mínim, el sergent i els dos caporals disposen de binocles.

A l'any 2000 és ben plausible que una esquadra d'aquest tipus , acostumada a operar en solitari, pugui desertar i viure del bandidatge i el saqueig. Els seus genets estan prou acostumats a buscar-se la seva pròpia manera de subsistir mentre es troben explorant com per que no els representi  un daltabaix prescindir dels pocs subministres que els remet l'exèrcit i considerar que les seves perspectives milloren si l'abandonen. El nivell de brutalitat depèn del caràcter que es vulgui assignar a l'esquadra i de la personalitat del seu líder.

Si es dediquen al bandidatge, quan es trobin en un combat que no han escollit, miraran de fugir. Si, en canvi, troben un grup reduït amb bones possibilitats d'aportar un cert botí en armes i munició, els donaran encalç. Si cal observaran, rastrejaran i esperaran pacientment el moment més propici. En qualsevol cas, no els preocuparà gaire apartar-se de la seva missió davant la perspectiva d'un botí fàcil. Davant de l'enemic en retirada o desemparat per qualsevol motiu, és possible que el líder d'esquadra organitzi una càrrega ràpida i els sabres surtin a la llum. El sabre, com el cavall, serà tot un element d'identitat per aquests genets.

Si el Director de Joc prefereix fer participar aquesta esquadra dins del corresponent escamot, pot tenir en compte que hi haurà fins a tres esquadres dirigides per un cap d'escamot (un tinent) acompanyat d'un sots-oficial i un operador de ràdio. Les tres esquadres poden explorar separadament per després davant d'una amenaça, per preparar un parany o per executar una ràtzia. 

El Director de Joc pot aprofitar afegir qualsevol detall pintoresc rellevant si hi ha oportunitats de roleig. Podria ser una esquadra formada per tàrtars, ben diferents del propi grup de personatges. Hagin desertat o no seran ferotgement independents i la cadena de comandament s'acaba, com a molt llarg, en el seu sergent d'esquadra o en el tinent d'escamot. Les ordres d'aquest líder, més proper al d'un cabdill guerrer que no pas d'un oficial o sots-oficial de l'Exèrcit Roig, seran les que comptaran en darrer terme.

Nota 1: Els paràmetres per l'AKS-74 i pel Cavall Lleuger s'han obtingut del lloc web Paul Mulcahy’s Pages