Pregunto: ¿és altra Catalunya de la que era en altre temps? ¿S’és mudat lo benigne clima que devem a l’alta Providència? ¿Tenim altres progenitors que los que en tantes empreses i conquistes han dil·latat i il·lustrat nostre nom? ¿Tenen, per ventura, nostres lleis i privilegis indignes establiments i principis? ¿Falta als excel·lentíssims Braços Generals autoritat i justícia? ¿No donen nostres lleis i privilegis facultats per oposar-nos als que injustament volen oprimir-nos? ¿Pot ser dubtar que quan la causa és justa els fins són ditxosos? ¿Qui negarà que Déu just apadrina amb impensats consols als que, convertits a Ell, segueixen les regles de la justícia? ¿I qui dirà que la major multitud, contra raó, no s’ha vist abismada per una invisible Providència, si estes proposicions nos demostren tantes experiències en la nostra pròpia pàtria? ¿Qui serà que reflectant amb sinceritat, justícia i pròpia conveniència no s’animarà a defensar per les lleis, juraments, honor i finalment per lo que se deu, a si mateix i a sa pàtria?”

Manuel Ferrer i Sitges, cavaller i membre del Braç Militar de Barcelona, 5 de Juliol de 1713

La guerra dels catalans

L'any 1713 el destí de Catalunya penja d'un fil. Les potències bel·ligerants, la França i l'Espanya borbònica per un costat i les potències aliades fins ara partidàries de les aspiracions austriacistes, estan disposades a posar punt i final al llarg conflicte que serà conegut com la Guerra de Successió Espanyola. En darrer terme, un seguit de capritxoses casualitats i jocs diplomàtics han canviat la situació de manera dramàtica. Per tots dos bàndols, la victòria militar ha resultat ser una fita inabastable. La diplomàcia i les negociacions decidiran els guanys i les pèrdues. Però per Felip V, el destí del Principat no és negociable. Catalunya ha de ser incorporada a l'Espanya borbònica i el destí dels furs i privilegis que governen els catalans dependrà de la gràcia del monarca hispànic. L'anorreament i la repressió del Regne de València i del Regne d'Aragó després de la funesta batalla d'Almansa no pot fer presagiar ni la més mínima concessió a favor de Catalunya, el darrer reducte austriacista peninsular.

Malgrat les pressions internacionals, fins i tot del mateix Lluís XIV de França, Felip V es manté obsessivament ferm en la seva determinació. L'anomenat cas dels catalans amenaça en convertir-se en un obstacle insalvable per poder conduir les negociacions de pau a bon port. La pau és prou anhelada per les potències aliades com per sentir-se temptades a ometre l'insidiós punt del destí de Catalunya, compromesa tan fermament amb el bàndol austriacista durant el conflicte que ara es veu en un carreró sense sortida. Les gestions diplomàtiques borbòniques acaben convencent a algunes de les potències aliades. Catalunya és  una condició sine qua non per la futura política peninsular de Felip V, però ¿no es tracta simplement d'un petit detall negligible per aconseguir la tan buscada pau? ¿No aconseguirien els aliats importants concessions territorials, polítiques i econòmiques si les negociacions no es veiessin complicades pel molest cas dels catalans?

Quan les potències aliades segellen els pactes que causaran la retirarada de les tropes austriacistes del Principat, la Junta de Braços, els Estats Generals de Catalunya, es veu obligada a decidir entre la resistència o la submissió. Acceptar el punt i final que suposen les pretensions de Felip V o resistir a ultrança. La terrible desproporció en el terreny militar fan de la resistència una opció desesperada. Les tropes borbòniques ja han començat l'invasió del Principat. Qualsevol opció de resistència hauria de plantejar-se de manera prou efectiva com per aconseguir temps. Prou temps per esperar un nou canvi favorable en el voluble teatre internacional. Prou temps com per permetre els diplomàtics catalans forçar aquest canvi. Prou temps com per convèncer els antics aliats, encara reluctants davant del destí d'aquest "ínfim detall" en els acords que suposa Catalunya...

Benvinguts a GURPS: Defiant Principality, el Joc de Rol.


¿Què es Defiant Principality?

Defiant Principality és una crònica imaginària de la Catalunya que hagués pogut sorgir a arrel del conflicte conegut com a Guerra de Successió Espanyola, que va sacsejar Espanya, Europa i part dels seus territoris colonials durant els primes anys del segle XVIII. Una idea  original d'en Lluís Vilalta, que amb la col·laboració d'en Jordi Prado, s'ocupen d'anar teixint una trama de final incert en el seu blog Defiant Principality. El blog va cridar poderosament la nostra atenció durant l'any passat i ens vam convertir en part dels seus visitants habituals. Hi han moltes qualitats destacables de Defiant Pricipality. Nosaltres apreciem, sobretot, la seva versemblança històrica, farcida de detalls però d'un contingut especialment amè, aconseguit pel fet de que l'argument es va desenvolupant de manera novel·lada des del punt de vista dels personatges que hi intervenen. Els afeccionats als wargames hi trobaran materials especialment interessants, com les unitats terrestres i navals implicades en la lluita per Catalunya, amb la seva corresponent uniformologia i estendards i, fins i tot, les seves miniatures. Però el destí de la Catalunya que ens presenta Defiant Principality no està decidit per endavant per la imaginació dels autors. Les batalles, el moviment dels exèrcits, el factor diplomàtic, la possibilitat de que es produeixin esdeveniments rellevants pel desenllaç del conflicte a Catalunya... tot això no esta predeterminat. S'està jugant


Rol a Defiant Principality

Per la nostra pròpia satisfacció, els autors de Defiant Principality van decidir oferir l'oportunitat a altres persones per entrar en el joc. Afegien així un punt més d'incertesa al desenllaç final, permetent que altres afeccionats als wargames i als jocs de rol s'ocupessin de jugar aquelles batalles i aventures que anessin sorgint mentre la història d'aquesta Catalunya alternativa anava desenrotllant-se. De fet ja ens havíem plantejat una possible vessant rolera de Defiant Principality  molt abans de que l'oferta es materialitzés. La curosa ambientació, l'interès del context històric i el paper dels personatges implicats eren prou suggerents com per servir de base per multitud de situacions "rolejables". I així, mentre altres grups han decidit implicar-se  com a proxy-gamers, jugant les possibles batalles originades pels moviments estratègics dels exercits enfrontats, nosaltres hem jugat a rol.