Ares / Mart

Trets importants:

Aquest recuadre és el que representa les caracteristiques basiques d'aquest déu, després ho explicaré tot de forma més detallada.

Nom grec


Nom llatí

Competències


Representació i atributs
Ares
Mart Déu de la guerra Es representa sense barba, cuïrassa, casc, escut, llança, gal, jove, fort, antorxa encessa...

En la mitologia grega, Ares, és el déu de la guerra. Fill de Zeus i de Hera. Els romans el van identificar amb el nom de Mart.

Ares és temperamental, brutal i sanguinari.

En tots els combats que lliura amb Atena, o fins i tot amb mortals com Heracles o Diomedes, sempre en surt derrotat. Això mostra com els grecs preferien una combinació de força i intel·ligència en canvi a la força bruta d'Ares.


Encara important en la poesia, Ares va ser rarament objecte de culte en l'antiga Grècia, en comparació amb altres déus.

En els assumptes amorosos, en canvi, va tenir un enorme èxit. Es va aparellar amb deesses, (Afrodita), nimfes (Harmonia) i mortals (Aglauros) i va tenir nombrosos fills. Els més famosos són Eros, Deimos, Fobos, Ànteros i Amazones.


Deimos i Fobos eren fills seus amb Afrodita i també respectivament els esperits del terror i la por, es diu que l'acompanyaven a la batalla i eren uns dels seus principals ajudants

El caràcter salvatge i sanguinari d'Ares ho feia ser odiat per altres déus, inclosos els seus propis pares.


El naixement d'Ares va suposar l'alteració de les normes de guerra al món perquè es va començar a utilitzar el ferro per crear espases i escuts i es van determinar normes necessàries per a l'atac i la defensa.

Simbología:

Ares tenia una quadriga tirada per quatre sementals immortals amb brides d'or que respiraven foc. Entre els altres déus, era reconegut per la seva armadura de bronze i per la llança que brandava en batalla. Els seus ocells sagrats eren les òlibes, els picots i especialment els voltors:


Òliba                                       Picot                                           Voltor

La quadriga en temps de l'Imperi romà, era un tipus de carro tirat per quatre cavalls en línia.


Cuadriga tirada pels quatre sementals immortals d'ares (Portugal)

Afrodita:

El déu Helios va enxampar una vegada a Ares i Afrodita mantenint relacions sexuals en secret a casa de l'espòs d'aquesta. Hefest enfurismat va voler conspirar per atrapar a la parella in fraganti, per al que va disposar sobre el llit una subtil xarxa metàl·lica invisible amb el poder d'immobilitzar a qualsevol, incloent als déus. Així va atrapar a Ares i Afrodita en la següent ocasió, portant llavors als altres déus perquè fossin testimonis de l'adulteri, aquesta va ser la forma en que tothom es va assabentar de que eren amants.



Afrodita despullada amb els seus peus sobre descansant sobre una tortuga (Museo del Louvre).

La Guerra de Troya:

En la mitologia grega, la guerra de Troya va ser un conflicte bèl·lic en el qual es van enfrontar una coalició  d'exèrcits aqueus contra la ciutat de Troya i els seus aliats (troians i aqueos), també és representa un Ares sense aliances fixes ni cap respecte, va prometre a Atenea i Hera que a la guerra de Troia lluitaria del costat dels aqueos, però Afrodita va aconseguir persuadir perquè lluités al costat dels troians.

Finalment quan els déus van començar a prendre part activa en la guerra dels mortals, Atenea es va enfrontar a Ares i el va tirar a terra llançant-li una enorme pedra a sobre, i quan va quedar tombat a la terra, la seva enorme cos va cobrir l'espai de set pletros (forma de mesura grega).

Imatges:                                                                                                                                                                               

                                               
Marbre pentélico, còpia romana d'un original grec de 320 a. C. Amb algunes restauracions en marbre de Carrara per Gianlorenzo Bernini (1622).

Consorts i descendència:

Hi ha relats d'un fill d'Ares, Cicno de Macedònia, que va ser tan sanguinari que va intentar construir un temple amb les calaveres i ossos dels viatgers als quals assassinava. Hèracles el va matar, provocant la còlera d'Ares, a qui també va derrotar, obligant-lo a tornar a l'Olimp.

Ares en el Renaixement:

En les obres d'art renaixentistes i neoclàssiques, els símbols d'Ares són una llança i un casc, el seu animal és el gos i el seu ocell el voltor. En les obres literàries d'aquestes èpoques, Ares apareix com cruel, agressiu i assedegat de sang, vilipendiat tant per déus i humans, gairebé com en els antics mites grecs.


Comments