Educació Física‎ > ‎Programació‎ > ‎

Introducció

La societat actual planteja la necessitat d’incorporar a l’educació aquells coneixements, destreses i capacitats relacionades amb el cos i la seua activitat motriu que contribueixen al desenrotllament integral de la persona i a la millora de la seua qualitat de vida.

 Hi ha una demanda social d’educació en l’atenció del cos en tots els seus aspectes, de la salut, en la millora de la imatge corporal i la forma física, així com en la utilització constructiva de l’oci per mitjà d’activitats recreatives i esportives. És lògic, doncs, que el sistema educatiu proporcione a l'individu una cultura física bàsica, ja que ha de donar resposta als seus interessos i les seues necessitats.
 
Així l’àrea d’Educació Física, mitjançant el cos i la motricitat s’orienta a desenrotllar les capacitats vinculades a l’activitat motriu i a l’adquisició d’elements de cultura corporal que contribueixen al desenrotllament i benestar personal, així com i una a promoure una vida saludable.
 
L’ensenyança de l’Educació Física en aquestes edats ha de fomentar especialment l’adquisició de capacitats que permeten reflexionar sobre el sentit i els efectes de l’activitat física i, al mateix temps, assumir actituds i valors adequats amb referència a la gestió del cos i a la conducta motriu. Actualment se sap que l’estrès és un dels desencadenants de molts problemes sanitaris ja que l’activitat física és un dels millors mètodes per a previndre’l. És important que l’alumnat entenga este fet i integre en la seua vida la pràctica de l’activitat física com a mètode per a restablir l’equilibri físic i psíquic. En aquest sentit, l’àrea s’orienta a crear hàbits de pràctica saludable, regular i continuada al llarg de la vida, així com a sentir-se bé amb el propi cos, la qual cosa constitueix una valuosa ajuda per a millorar l’autoestima.
 
D’altra banda, incloure el vessant lúdic i d’experimentació de noves possibilitats motrius contribueix a establir les bases d’una adequada educació per al temps lliure i l’oci. Així, el joc i les activitats fisicoesportives són útils com a ferramenta d’integració social i de reeducació de problemàtiques socials greus. De la mateixa manera, les possibilitats expressives del cos i de l’activitat motriu potencien la creativitat i l’ús de llenguatges corporals per a transmetre sentiments i emocions que humanitzen el contacte personal.
 
Les relacions interpersonals que es generen al voltant de l’activitat física permeten incidir en l’assumpció de valors com ara el respecte, l’acceptació o la cooperació, transferibles al quefer quotidià, amb la voluntat d’encaminar l’alumnat a establir relacions constructives amb les altres persones.
 
      
 
En l’orientació actual de l’àrea d’Educació Física no tot gira al voltant de la psicomotricitat, la gimnàstica, l'expressió corporal o l’esport, sinó que pren una orientació més àmplia, amb pluralitat d’enfocaments i multiplicitat de funcions, donant cabuda a tot tipus d’activitats corporals i físiques que es realitzen en diferents entorns. Així l’estructuració dels continguts reflecteix cada un dels eixos que donen sentit a l’Educació Física en l’Educació Primària: el desenrotllament de les capacitats cognitives, físiques, emocionals i relacionals vinculades a la motricitat; l’adquisició de formes socials i culturals de la motricitat; l’educació en valors i l’educació per a la salut.

Amb aquesta varietat d’experiències motrius es proposa desenvolupar de forma integral totes les capacitats dels nostres alumnes: cognitives, motrius, expressives, comunicatives i afectives; l’adquisició de formes socials i culturals de la motricitat; i l’educació en valors, així com l’educació per a la salut.

 De la gran varietat de formes culturals en què ha derivat la motricitat, l’esport és una de les més acceptades i difoses en el nostre entorn social. La complexitat del fenomen esportiu exigeix en el currículum una selecció d’aquells aspectes que motiven i contribuïsquen a la formació globalitzada de l’alumnat, tant des de la perspectiva de l’espectador com des de la dels que els practiquen.

 
Per tot això, a més de considerar les millores que l’activitat física i esportiva aporta en altres aspectes, s’ha d’atendre especialment a esta faceta social que afecta aspectes tan transcendentals com ara la capacitat de cooperació, de treball en equip, de responsabilitat, de respecte als adversaris, d’acceptació de normes, etc. i desvinculat de diferències de gènere, nivell d’habilitat i d’altres factors de discriminació.

Finalment, cal també ressaltar la importància de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per a la recerca i tractament de la informació, així com per a l’establiment de relacions entre l’alumnat.