HISTORIA‎ > ‎

CORREFOC HISTORIA

INICIS

La primera notícia escrita sobre un Ball de Diables data de l'any 1150. L'acte va ser representat en el banquet del casament del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, amb la princesa Peronella, filla del rei d'Aragó i Catalunya. Pel que sembla representava la lluita d'uns dimonis, dirigits per Llucifer, contra l'Arcàngel Sant Miquel i una colla d'àngels. No oblidem que l’Església diu que hi va haver una gran guerra perquè l’Ángel Caigut va voler treure el poder a Déu i aquest va posar com a cap de l’exèrcit celestial a l’arcàngel San Miquel.

La segona referència escrita que coneixem, citada en el Llibre de Solemnitats de Barcelona, és per les festes de 1423 rememorant la vinguda a Barcelona del rei Alfons V d'Aragó, procedent de Nàpols.

També a Cervera hi participen els diables per les festes de Corpus de l'any 1426. Altre cop a Barcelona, amb motiu de l'arribada del duc de Calàbria al setembre de 1467, s'organitzen unes festes on els diables també van ser-hi presents. A principis del segle XV, a les processons del Corpus de Barcelona, es clausurava la comitiva amb un entremès, format per una colla d'àngels i una altra de diables.

  

PRESENT

El ball de diables des de principi del segle XV fins a la fi de la invasió francesa a l'any 1814 va ser induït fonamentalment per un caire eclesiàstic, ja fossin processons, diades o festivals de Corpus, i també per aspectes polítics o estatals.

Des de finals de la guerra del francès fins a mitjans del segle XX els balls de diables amplien les seves sortides a esdeveniments civils com festes majors i carnestoltes, tot i que continuen assistint als actes polítics i religiosos.

Dels anys vint fins a la Guerra Civil la tradició del ball de diables es va conservar per inèrcia i poc a poc anava decaient. En acabar la guerra, i malgrat els antagonismes, ja fossin personals, polítics o religiosos, s'inicià una reposició del ball dins la recuperació global de les festes a finals dels setanta.

Als anys vuitanta i noranta l'ànim en la recerca i l'estudi de les tradicions populars, afavorida per les administracions locals, fomentà la creació de nous grups dinamitzadors, donant a la festa pública de carrer un protagonisme cultural i social quasi bé perdut fins aleshores. En aquest període apareixen arreu de Catalunya un nombre força important de noves colles de diables amb una clara inspiració en els models històrics, com és el nostre cas, el de la colla de fures i joves diables de Cerdanyola.