CONTINGUTS‎ > ‎

Les laterals: l, l•l, ll, tl, tll

 Les laterals: l, l·l, ll, tl, tll

La ela geminada

La l·l és una grafia que ve a resoldre el problema de la doble ela llatina no palatitzada (així, si, en comptes d'escriure pel·lícula o intel·ligent escriguérem ‘pellícula’ o 'intelligent' no sabríem distingir el so de la ll de mots com ara llapis o callar. Com que la pronúncia no sol indicar quan un mot va amb l·l o amb l, ens poden servir les orientacions següents (La pronunciació geminada (duplicada) de la ela geminada és encara un fet normal en mots com ara til·la, xarel·lo, fal·lera. Però ha desaparegut en la majoria de les paraules en què l'ortografia manté la grafia l·l):

1. Mots començats per prefixos i formants cultes:

S'escriuen amb l·l els compostos originàriament amb prefixos o formants, provinents del grec o del llatí, la consonant dels quals s'assimila a la l inicial de la paraula que seguix:

prefix

origen

significat

exemples

excepcions (amb l)

al-

de la preposició llatina AD

direcció, acostament

al·lèrgia,

al·lucinar

prefixos:

a- (verbalitzador): alentir, alinear

a- (negatiu): alàlia, alitúrgic, alógic

il-

de la preposició llatina IN

negació

finalitat

inclusió

il·legal

il·luminar

il·lació

col-

de la preposició llatina CON

companyia, amb

col·lecció, col·legi

colínia i cologaritme

sil-

del grec

conjuntament

síl·laba

siloxá, silueta, silur

gal-

del llatí GALLUM

gal, de la Gàl·lia

gal·lés,

gal·licisme

Galicia, gallec

al·l(o)

del grec

altre, distint

al·lòcton

 

cal·I(i)

del grec

bell

cal·ligrafia

fil·l(o)

del grec

fulla

fil·loxera

mil·l(i)

del llatí MILLE

mil

mil·lèsim,

mil·límetre

milé (mil·lèsim), miler, milió, milionari, milionada, bilió, bilionari...

 

2. S'escriu l·l en les terminacions següents:


-el·la

-el·lar (verbs)

aquarel·la, caravel·la, franel·la, ombrel·la

acaramel·lar, flagel·lar, interpel·lar

-il·la

-il·lar (verbs)

clorofil·la, goril·la, pupil·la, til·la

destil·lar, oscil·lar, titil·lar, vacil·lar

-el·lir (verbs)

compel·lir, expel·lir, impel·lir, repel·lir

-el-lo

borratxel·lo, xarel·lo, xitxarel·lo

3. En derivats cultes emparentats amb mots de derivació popular que tenen l o ll final:

 acaramel·lar i caramel·litzar (de caramel), argil·lífer (argila), nul·la (nul), tranquil·la (tranquil), al·liaci (all), ampul·lós (ampolla), axil·la (aixella), cancel·lar (cancell), capil·lar (cabell), coral·lí (corall), cristal·lí (cristall), fal·lible (fallar), flagel·lar (flagell), gal·linaci (gall), lul·lià (Llull), mal·leable (mall), metàl·lic (metall), mol·lície (moll), pàl·lid (palla), pel·lícula (pell), sigil·lar (segell)

4. Així mateix s'escriuen amb l·l les paraules següents de diversa procedència (penseu que n'hi ha al voltant de 1.600 en total):

anul·lar, bagatel·la, bèl·lic, Brussel·les, cel·lofana, cèl·lula, circumval·lar, col·liri, corol·la, el·lipse, el·lipsis, excel·lent, fal·laç, fal·lera, fàl·lic, fil·loxera, hel·lènic, idíl·lic, imbecil·litat, instal·lar, intel·ligent, libèl·lula, lil·liputenc, medul·la, mol·lusc, pal·li, pal·liar, paral·lel, parcel·la, pel·lícula, penicil·lina, pol·len, pol·lució, pol·luir, pul·lular, .pusil·lànime, putxinel·li, rebel·lió, repel·lent, satèl·lit, sol·licitar, tel·lúric, til·la, vel·leïtat, violoncel·lista i derivats.

5. Alguns noms propis (la major part d'origen grec o llatí):

Al·là, Apel·les, Apol·lo, Aquil·les, Avel·lí, Caracal·la, Gal·la, Ciril·li, Compostel·la, Marcel·la, Marcel·lí, Mosel·la, Priscil·la, Sal·lusti, Sil·la (o Sul·la), Tertul·lià , Tul·li.

6. Però s'escriuen amb l i no amb l·l els mots següents:

aleatori, aliatge, àlies, àloe, alopècia, alumini, anihilar, argila, arrelar, balena, barrila, biela, candela, cautela, celebrar, ciclostilar, colador, coleòpter, còlera, colesterol, colibrí, còlic, coliflor, colitis, colobra, colònia, columna, elaborar, eleàtic, elecció, elèctric, elegant, elegir, elocució, erisipela, espavilar, esquela, estela, fila, galant, galena, galeta (o galleta), Galícia, gasela, gelar, hidròfila, ili, ilíac, ilicina, ilota, jubilar, lila, mistela, mostela, mutilar, pamela, pela, pelar, profilaxi, ravioli, religió, revelar, sarsuela, selecció, seqüela, sílex, silueta, solució, tequila, tutela, velar, ventilar, vigilar, vila ('poble', però vil·la ‘casa'), i derivats.

Remarques i excepcions

  • S'escriuen amb l els mots: anular (d'anell), consiliari (de consell), filial (fill), foli (full)
  • El sufix -ela (‘col·lectiu'): clientela, parentela
  • El formant -fil (‘amic'): bibliòfil, cinèfil
  • Els italianianismes musicals allegro i allegretto s'escriuen amb ll i no amb l·l.
  • No hem de confondre els mots de les parelles següents:

al·locució (discurs)

al·ludir

anul·lar (fer tornar nul)

estel·lar (referit als estels)

rebel·lar-se (de rebel·lió)

vil·la (casa, xalet)

elocució (ordenació dels mots en el discurs)

eludir

anular (amb forma d'anell)

estelat (pie d'estels)

revelar (un misten, un rodet de fotos...)

vila (població)


Ortografia de II, tl, tll

El fonema lateral palatal /ʎ/ és representat pel dígraf II: lluna, castell, pollastre, etc.

La ll prové de la palatització de la ela inicial llatina (LINGUA > llengua, LUME > llum, etc.) i de la doble ela llatina entre vocals (PELL > pell, CABALLU > cavall). També altres grups consonàntics del llatí vulgar han palatitzat (FACULA > FACLA > falla; PALEA > palla; etc.):

 

LUPU > llop

LEPORE> llebre

LITERA > lletra

 

El fenomen de palatització de la l llatina (o no llatina) fou tan fort en la formació de la nostra llengua que la major part de les paraules d'etimologia popular amb ela inicial llatina ha esdevingut ll (comparem les poques entrades de la l en qualsevol diccionari). Val a dir que la consonant palatal ll /ʎ/ és un dels trets característics de la nostra fonètica. Cal, per tant, evitar el ieisme, fenomen consistent a pronunciar la ll com una i semiconsonant [j]: ull (pronunciat més o menys ui), genoll (pronunciat genoi).

Quadre de distribució de ll, tll i tl

s'escriu

casos

exemples

ll

a principi de mot

enmig de mot

a final de mot

llavi, llémena, llinatge, llòbrega, lluir

callar, molla, pallús

coll, gall, matoll, pell, Sabadell

tll

enmig de mot

bitllet, butlleta, butlletí, ratlla, rotllo

enrotllar, esquitllar-se, ratllar, rotllar, rutllar

tl

enmig de mot

ametla, batle, bitla, butla, espatla, motle, motlura, Novetlè, rotle, vetlar

en mots cultes

atlant, Atlàntic, Atlàntida, atles, atleta

Remarques

  • En el dígraf tl té so de lateral alveolar de doble ela. No es pronuncia la t: ametla, guatla, motle
  • El dígraf tll té so de lateral palatal (com la II), però tampoc no es pronuncia la t: ratlla, butlletí, rotllo
  • En alguns parlars les paraules amb tl han palatitzat, i per tant, hi ha doblets que alternen tl/tll (espatla/espatlla, motle/motlle, etc.). D'acord amb la pronuncia general dels parlars valencians, cal considerar preferibles les formes amb tl sobre les formes amb tll:

forma preferible

altres formes també correctes

ametla

ametlla

espatla

espatlla

motle

motlle

respatler

respatller

vetlar

vetllar

revetla

revetlla

 

  • No obstant això, convé recordar que hi ha mots que s'escriuen amb tll i no amb tl (bitllet, rotllo, butlletí, ratlla i derivats).
  • Atenció als mots següents, que s'escriuen amb ll (i no amb l):

ll inicial:

llac

llagosta

llamborda

llança

llanterna

llanxa

llar

Llàtzer

llaüt

llavi

llec

 

lleganya

llegar

llegenda

llegum

lleial

lleixiu

llenç

llenguado

lleopard

llepar

llest

 

lleu

lli

lliça

llicència

lligar

llista

llitera

lloar

llom

lloma

llorer

llonganissa

llop

lloba

lloro

llotja

lluent

lluitar

 

i derivats

 

ll enmig:

alliberar

allotjar

porcellana

assolellat

canella

rellevant

motxilla

canyella

xulla

pallasso

ll final:

bemoll

bidell

brull

cascavell

cordell

estrall

flagell

fusell

mall

call

rovell

setrill

vull (de voler)

bull (de bollir)

xandall

 

 

  • També s'escriuen amb ll els italianismes allegro i allegretto (amb so de ela geminada).
  • Per contra, els cultismes següents van amb l inicial (i no amb ll):

laberint

làmpada

lingüística

lúcid

labial (però llavi)

legal

liquar

lucre

làbil

legat (dif. de llegat)

literal

lucratiu

labor (tasca)

legislar

literatura

ludoteca

laca

legítima

litigi

lúgubre

lacerar

liana

lògic

lumbar

lacònic

lícit

lògica

lumínic

lacrimal (però llàgrima)

licor

longitud

lunar

límit

lingual

lubricar

lubrificar

làmina

 

 

 

 

·        També s'escriuen amb una sola l enmig de mot i no amb ll els mots següents: aleatori, aliatge, balena, milió (i bilió, trilió, milionari...) i religió.

·        Els mots següents es poden escriure amb ll o l indistintament: liberal o lliberal; galeta o galleta

·        Cal parar atenció l'alternança l/ll en el verb voler: vull (però la resta de temps amb l: vols/vol/volem/vulga/volgut/vulgues/vulguem...)


QUADRE RESUM DEL VOCABULARI AMB ELA GEMINADA

 

 

Ċ
Ramon Tormo,
23 d’oct. 2013, 15:04
Ċ
Ramon Tormo,
23 d’oct. 2013, 14:34
Comments