Unitat 8: Els primers regnes cristians peninsulars (s. VIII-XII)



HABITAR LA CATALUNYA VELLA: 


BRESSOL DEL PAÍS I TOMBA DE GUIFRÉ: 




ELS MITES FUNDACIONALS DE CATALUNYA:
Per tal d'explicar el seu origen, els pobles han buscat respostes en les llegendes. A l'època medieval molts estats van construir llegendes fundacionals, és a dir, que expliquessin el seu origen, i es van inventar alguns personatges i fets. Catalunya no va ser una excepció.

OTGER CATALÓ I ELS NOU BARONS DE LA FAMA:

La llegenda d'Otger Cataló, publicada al segle XV, explica l'origen del nom Catalunya i la formació dels comtats catalans.  
Conta la llegenda que quan els musulmans envaïren Catalunya van inflingir una gran derrota als catalans. Otger Cataló va sobreviure a la batalla i es va refugiar, malferit, en una cova. Allà s'anà refent amb la companyia d'un gos que li llepava les ferides. Vivia sol; menjava d'allò que li proporcionava el bosc i bebia llet de cérvola i de cabra. Dia a dia preparava la venjança, fins que un dia va poder aixecar l'enorme maça que duia en el combat i la va fer girar sobre el seu cap. Aleshores va fer sonar el corn perquè tots els guerrers que vivien a les muntanyes sabessin que l'hora de la guerra havia arribat. Al so del corn van acudir nou guerrers: Pere d'Alemany, Ramon d'Anglesola, Ramon de Cervelló, Guillem de Cervera, Roger d'Erill, Hug de Mataplana, Dapifer de Montcada, Galceran de Pinós i Gibert de Ribelles. Cada un d'ells va vèncer els musulmans en reiterades campanyes i van conquerir diferents parts de Catalunya. Otger Cataló, però, no va poder fruir de la victòria perquè morí en una batalla a l'Empordà. 
Els nou guerrers foren coneguts com els Nou Barons de la Fama. Cada un d'ells fou noble i senyor de les terres que conquerí, i el conjunt d'aquests territoris va rebre el nom de Catalunya en honor del seu cabdill Otger Cataló.

Què hi diuen els historiadors?
L'origen del nom Catalunya és encara desconegut. Per a alguns estudiosos ve de Laketani, nom d'un poble iber que habitava entre el Maresme i el Barcelonès. Per a altres prové del nom àrab Talunya, una localitat situada entre Osca i Lleida.


LES QUATRE BARRES I GUIFRÉ EL PILÓS:

Segons la llegenda, recollida el 1551, el comte de Barcelona Guifré I va acudir en ajuda del rei Carles el Calb, el seu senyor, per derrotar els normands que atemorien el regne. Quan Guifré al capdavant d'un exèrcit de catalans va arribar a la batalla, els francs ja es batien en retirada. L'entrada dels catalans va capgirar el resultat de la batalla i els normands van ser derrotats. En la lluita, però, Guifré va ser ferit al pit amb una llança. Portat a la tenda, va ser visitat pel rei. Guifré estava desolat i va dir al rei que no plorava pel dolor de la ferida, sinó pel fet que en el seu escut, daurat i llis, no hi tenia cap divisa de noble, que, d'altra banda, tantes vegades li havia demanat. Aleshores, el rei va mullar repetidament quatre dits de la mà dreta en la sang de la ferida del comte i els passà per l'escut daurat. Algunes versions expliquen que Guifré va morir satisfet, i d'altres, que es va recuperar i va portar a Catalunya el nou escut.
Naixien així les quatre barres de l'escut i la bandera dels comtes de Barcelona. Aquests símbols més tard van ser propis de tots els territoris de la Corona d'Aragó (Catalunya, País Valencià, Balears i Aragó).

Què hi diuen els historiadors?
Segons els historiadors, l'any 1150 és quan apareixen per primera vegada les barres en un segell del comte de Barcelona i no és fins ben entrat el segle XIII quan es fixen en quatre les barres de l'escut de Catalunya.

Ċ
Barbara López Rafel,
17 de gen. 2017, 10:05
Ċ
Barbara López Rafel,
17 de gen. 2017, 10:28
Ċ
Barbara López Rafel,
23 de nov. 2014, 12:23
Ċ
Barbara López Rafel,
17 de gen. 2017, 8:51
Ċ
Barbara López Rafel,
17 de gen. 2017, 8:52
Comments