Mediació


                                   Segona sessió de mediació


En aquesta segona sessió, cadascun dels alumnes havia de dir alguna cosa que el diferencies del grup al qual pertanyen, és a dir, el grup de mediació.
Aquests són alguns dels exemples:
- Álvaro Gisbert: Si hi ha algú que està trist, jo intento treure-li un somriure.
- Marcel Escàmez: Ningú es posa tant nerviós com jo en una exposició oral.
- Álex Muñoz: Sóc el millor per solucionar els problemes de la gent.
- Gonzalo Armengod: no puc parar de riure quan alguna cosa em fa molta gràcia.
- Pol Ratera: Jo he robat llaminadures al “Si o Si”.
- Fede Condom: ho, ho, ho, un pirata sóc jo.
- Edu Puigcarbó: A mi la policia m’ha enxampat amb armes pel carrer.
- Álex Muñoz: Jo se dialogar molt bé amb la gent que té algún problema.
- Guillem Serrano: Capacitat per ajudar a superar els problemas de la gent.
Finalment, afegir que va ser una classe molt extrovertida
.

     

                                                               Roger Permanyer, Josep Mª Rovira i Pau Lapeira

 


AFRONTAR I SOLUCIONAR

 

PROBLEMES:


Problemes?

  Sovint, no sabem com afrontar i solucionar els problemes. Tanmateix, aquest any, la formació cívica ens ofereix un taller per descobrir com afrontar i tramitar els problemes mitjançant la mediació: un mètode arbitral per resoldre conflictes, que intenta arribar a un consens entre les parts. Durant aquest trimestre, us intentarem informar de les activitats d’aquest taller i saber una mica què és la mediació.  
 

Passos del procés de mediació

 

_________________________________________________________


Mohandas Karamchand Gandhi


Mohandas Karamchand Gandhi Mohandas Karamchand Gandhi va néixer el 2 d'octubre de 1869, i va morir el 30 de gener de 1948 va ser un pensador i polític indi. Se'l coneix amb el seu segon nom de Mahatma (la paraula mahatma vol dir "gran ànima"; això ve de  maha -"gran" i atma -"ànima"). Fou un dels pares de la independència de la nació índia i la desaparició del Raj Britànic a través l'ús de la no-violència.
Gandhi va néixer a Porbandar (actual estat de Gujarat), un poble costaner de l'Índia. Era el fill del Primer ministre local. Va estudiar dret a la Universitat de Londres,  i va exercir com a advocat a Bombai. Els seus primers treballs els va realitzar a Sud-àfrica l'any 1893. Mentre treballava per a una empresa en aquest país, es va interessar per la situació dels  150.000 compatriotes que hi residien i va lluitar contra les lleis que discriminaven els indis a Sud-àfrica mitjançant la resistència passiva i la desobediència civil.

 Va tornar  a l'Índia el 1915 i el 1921 ja figurava al capdavant del Congrés Nacional Indi. Va instaurar nous mètodes de lluita  entre elles estan les vagues i les vagues de fam , i en els seus programes rebutjava la lluita armada i predicava la no-violència com a mitjà per resistir el domini britànic.
Feia cas absolut als seus pensaments tret el que diguessin les lleis; a més, va lluitar per tornar a les velles tradicions índies. Va mantenir correspondència amb Lleó Tolstói, qui va influir en el seu concepte de resistència no-violenta. En va destacar la Marxa de la sal, una manifestació a través del país contra els impostos a què estava subjecte aquest producte. Empresonat en diverses ocasions, aviat es va convertir en un heroi nacional.
 L'any 1931 va participar en la Conferència de Londres, en la qual va reclamar la independència de l'Índia. Gandhi i la seva esposa Kasturba van ser empresonats: ella va morir a la presó, mentre que ell va dur a terme vint-i-un dies de dejuni.  La seva influència moral sobre el desenvolupament de les converses que van preparar la independència de l'Índia va ser considerable, però la separació del Pakistan el va descoratjar profundament. Gandhi va intentar de reformar la societat índia apostant per integrar les castes més i per desenvolupar les zones rurals. Va desaprovar els conflictes religiosos que van seguir la independència de l'Índia i fa defensar els musulmans al territori hindú, per la qual cosa va ser assassinat per Nathuram Godse, un fanàtic integrista indi, el 30 de gener de 1948 a l'edat de 78 anys. Les seves cendres van ser llançades al riu Ganges.

Pau Sala i Lluc Martinez
___________________________________________________________________

Una classe a mediació

Molta gent es pregunta què és la mediació. Bé, això és el que em preguntava jo el primer dia de mediació quan em vaig trobar asseguda en aquella aula amb una professora al davant.  Va ser molt xocant saber que la mediació és una de les formes possibles de gestió alternativa dels conflictes. Mai hagués pensat que després d’aquesta optativa m’hagués plantejat algun dia de fer una mediació, no sé si em sento preparada però jo crec que el que cal per ser un bon mediador és paciència i experiència.

Una de les classes més sorprenents va ser la segona. La Mercè, professora de mediació, que al entrar a classe ens va donar un quadre de paper amb una forma geomètrica a dintre. Alguns tenien un quadrat, altres un trapezi.. Però de sobte vam veure que dos alumnes en comptes de tenir formes geomètriques, un tenia un espiral i l’altre no tenia absolutament res.

L’activitat era senzilla. Es tractava d'assolir les màximes signatures de la gent de la classe. La Mercè deia per exemple: "Poseu-vos a un grup les persones que tingueu una línia recta en el vostre dibuix" Això ho va dir de forma repetida, però sempre canviant algun factor però de manera que tots poguéssim tenir alguna firma, ja que després de crear el grup t’havies de deixar signar el full i viceversa, és a dir, deixar que et signessin a tu el paper. Era una sensació brutal el fet de veure com tothom et volia signar i com estaven ansiosos perquè tu posessis una cosa insignificant, com un firma. 

De fons, mentre estaves ocupat signant senties dues veus que es queixaven perquè no obtenien cap firma o que de tant senties un crit d’alegria quan podien aconseguir que algú els signés. Quan es va acabar l’activitat la Mercè ens havia estat observant i ens va anar preguntant el nombre de signatures que teníem i a partir d’això trauríem una nota.

Van aparèixer els primers conflictes. Dos nois es barallaven i discutien perquè un deia que tenia més signatures que l’altre i que era perquè havia jugat brutament. Allò va anar pujant de to i jo al final vaig haver d’intervenir, cosa que no va servir de gaire. Després d’aquell petit conflicte, la Mercè ens va començar a dir les notes de manera aleatòria i sense cap mena de criteri però de manera que nosaltres no ens assabentéssim. Els dos alumnes que no tenien cap firma o poques tenien un 0. Enseguida es va crear el segon conflicte, ja que no entenien com podia posar una nota sense estar tots al mateix nivell. En la mediació troben moltes maneres de reacció en les persones i justament en aquest vam trobar dos exemples que ara explicaré.

El primer alumne tenia un estil d’enfrontament davant el conflicte competitiu. Ell defensava el seu punt de vista atenent al seu objectiu a tot preu. Ell intentava defensar-se, però la seva agressivitat anava augmentant.

El segon, en canvi, tenia un estil d’enfrontament davant el conflicte d'evitació on una de les parts ignora el conflicte o procura ignorar-lo sigui perquè no té cap interès en deixar-se portar cap a una situació creada per un altre persona. Ell tenia por a la nota i intentava defensar-se però de manera desesperada

Finalment, després de molta estona de debat i quan la tensió va assolir el punt màxim, la Mercè va somriure i ens va dir que era mentira i que no només volia saber la manera de reacció i que nosaltres també ho veiéssim. Sincerament, molt divertit i aprenent.

 
 Laura Cortés
__________________________________
Quina és la feina d’un mediador?


La mediació és un concepte que molts de nosaltres desconeixíem fins ara, per això m’agradaria aprofundir una mica més en aquest interessant tema. L’objectiu d’un mediador és ajudar a dues parts en conflicte a solucionar el problema en qüestió complaent a totes dues parts. És important que la mediació sigui confidencial per no incomodar a ningú.En cap cas les parts s’han de conformar i renunciar al que ells volen, han de col•laborar per tal de resoldre el problema quedant tothom content amb la solució. Durant la mediació, els mediadors han de tractar a totes dues parts per igual, de manera freda i objectiva sempre evitant que les parts es sentin ignorades. Han de ser capaços de escoltar i comprendre a totes dues parts, i a més a més fer saber a els individus en conflicte que han entès el que els expliquen. Això s’aconsegueix parafrasejant tot el que diguin els implicats. Parafrasejar consisteix en repetir amb les teves pròpies paraules el que ha dit l’afectat per demostrar-li que realment estem pendents d’ell.  Els mediadors s’han de centrar en els sentiments de totes dues parts, ja que són aquests els que poden sortir fàcilment danyats en un c
onflicte. El millor que podem fer és introduir a dos mediadors, un que faci les preguntes a un implicat i l’ altre mediador a l’altre part. D’aquesta manera aconseguirem que les parts en conflicte se sentin amb més confiança i per tant podran expressar el que senten amb menys esforç i la mediació es farà molt menys pesada. En qualsevol cas, solucionar o no el conflicte està sempre en mans del implicats i no dels mediadors, si aquests no es mostren col•laboradors és impossible realitzar la mediació. A més a més una mediació sempre ha de ser voluntària. Perquè aquests requisits es compleixin en alguns casos sempre és millor esperar uns dies després del conflicte per realitzar-la en fred, ja que la ira podria dificultar la mediació.


A continuació els mostrarem un vídeo d’una mediació per tal d’il•lustrar el tema del que acabem de parlar:



Jordi Cullell 4t eso D

__________________________________________________________________

INVICTIUS


Títol:
Invictus

Director: Clint Eastwood

Gènere: Drama

Data d’estrena: 29 de gener de 2009

Intèrprets: Morgan Freeman(Nelson Mandela),Matt Damon(Capità dels Springboks)

Duració: 2 hores 14 minut i 32 segons.

RESUM DE LA PEL·LÍCULA:

 La pel·lícula comença quan en Nelson Mandela el treuen de la presó. Uns anys després Nelson Mandela es presenta a les eleccions per ser nombrat president de Sudàfrica i les guanya. Els colons holandesos i britànics veuen com al posar-se al càrrec de la presidència de Sudàfrica en Nelson Mandela, a part que ja saben que Apartheid* s’ha acabat, hauran de compartir els espais públics amb la gent negre i això no els hi fa gaire gracia. En aquest país el esport que estava de moda era el rugbi, era el esport dels colons holandesos i britànics. Els ciutadans negres de Sudàfrica anaven en contra dels Springboks ja que era l’equip dels blancs. Nelson Mandela ja veu que l’esport més seguit i practicat és el rugbi, a partir d’aquí Nelson Mandela pren la decisió d’utilitzar el rugbi com una excusa per unificar els dos bàndols que estan dividits a Sudàfrica. Nelson Mandela en un moment de la pel·lícula està parlant amb el primer ministre per les possibilitats dels Springboks a la Copa Mundial que just aquell any es feia a Sudàfrica. Mandela està més pendent dels resultats del equip amfitrió que dels càrrecs que ha de fer ell com ha president del seu país, Sudàfrica. El president Mandela en diversos moments va a visitar a la selecció Sud-africana perquè vegin els ciutadans negres que el seu president, està amb els Springboks i ells també ho poden estar ja quela selecció és de tot un país i no tenen perquè estar separats. Els ciutadans negres cada cop estan més units a la selecció amfitriona i els dos bàndols del país cada cop s’estan unificant més.

Nelson Mandela en un acte de presencia al hotel de concentració de la selecció amfitriona decideix canviar el himne de la selecció per un himne que era dels ciutadans negres, així fer que els colons i els autòctons de Sudàfrica facin les paus entre ells. Al principi els jugadors que formen els Springboks es neguen a cantar el himne que el president Mandela els hi ha donat. La selecció va jugant partits fins arribar a la final, fora de tot pronòstic . La selecció sorprèn a tothom, inclòs el president Mandela, cantant el himne que li havia donat en Mandela. El partit es juga contra els All Blacks la anterior campiona del món que intentava defensar el títol, però un punt en els últims minuts fa que els Springboks es proclamen campions del món i així fen que els ciutadans de Sudàfrica tots facin les paus que era el que pretenia el president Mandela al principi de tot.

*Apartheid: Política de segregació racial duta a terme entre 1948 i 1990. Significa “separació” entre els africans i els britànics i holandesos.

Lluc Martínez Borrego i Pau Sala
________________________________________________________________


UN MEDIADOR EXEMPLAR

Tot parteix abans de la Guerra d’Independència irlandesa (1919-1921), entre el Regne Unit i el que coneixem avui en dia com la República d’Irlanda. Al 1905 es va fundar el Sinn Féin, un partit polític d’esquerres independentista. Aquest partit, un dels representants d’Irlanda en la Cambra dels Comuns del Regne Unit, va establir un conjunt d’assemblees fora de la legalitat, formant així la primera Dáil. Quan van assolir una majoria popular parlamentària, van refusar la Cambra dels Comuns instaurant així, la Dáil Éireann (Assemblea irlandesa). Allà, van decidir que s’havia d’iniciar un procés de guerra enfront el Regne Unit, acció portada a la pràctica per l’IRA (l’Exèrcit Republicà d’Irlanda).
La guerra va finalitzar gràcies al tractat anglo-irlandès, on s’informava de la partició d’Irlanda i de la creació d’un estat sobirà irlandès. El Tractat va crear certa divisió d’opinions: entre partidaris (l’Estat Lliure d’Irlanda) i detractors (que formaren les forces anti-tractat, encapçalada per l’IRA), ja que no acceptaven jurar fidelitat a la reina. Va acabar amb la confirmació de l’Estat Lliure d’Irlanda. Amb tot, l’IRA va acabar sent considerada una organització terrorista perquè va continuar atemptant contra el Regne Unit i la mateixa Irlanda.
Al 1969, l’IRA es va fragmentar en dos grups. La escissió va ser donada per la contrastació d’opinions sobre l’abandonament de les armes. El primer, l’IRA Provisional (PIRA) refusava l’abandonament de les armes. I la formació de l’IRA Oficial (OIRA) va ser donada per una fragmentació immediata del PIRA. Al 1986, el PIRA va acordar ocupar escons al parlament a partir del Sinn Féin, acció que va provocar la creació d’una nova branca de l’IRA, l’IRA de Continuïtat (CIRA). Posteriorment, al 1997, es va formar l’IRA Autèntic. Aquesta fragmentació va ser originada per l’Acord de Belfast, on la PIRA (el més destacat) abandonava l’activitat armada. És en aquest punt on entra en joc Gerry Adams.
Gerry Adams, polític nord-irlandès nascut a Belfast el 6 d’octubre de 1948, es convertí en una figura clau pel procés de pau iniciat a Irlanda gràcies a l’acord de Belfast. Abans del tractat, Adams formava part de la PIRA fins a arribar a ser un membre important de l’organisme. Gerry
Adams va tenir la funció de negociar amb les parts més radicals i nacionalistes de l’IRA. Aquest procés va tenir lloc mentre era el president del Sinn Féin, la branca política de l’IRA Provisional.
Adams, reconegut mediador internacional, va participar activament en el cessament definitiu de l’activitat armada d’ETA.
 
Jerry Adams
 
                                    Jasso Espadaler, David Manzano, Ignasi Soler


__________________________________
Bullying


El bullying és el maltractament físic o psicològic continuat que rep un noi o noia per part d’un o altres que es comporten cruelment amb ell/a, amb l’objectiu de sotmetre’l i espantar-lo. A vegades per obtenir algun resultat favorable o simplement per a satisfer la necessitat d’agredir i destruir l'espai social d'algú altre.
 

El bullying implica una repetició continuada de les burles o les agressions i pot provocar l’exclusió social de la víctima.

A Espanya s’estima que un 1,6% dels nens y joves estudiants pateixen aquest fenòmen de manera constant i que un 5,7% el viu esporàdicament. Les dades varien en funció de la font de la que procedeixen i del enfoc manejat a l'hora d’estudiar el fenòmen. Una enquesta de l’Institut de la Joventut (INJUVE) eleva el percentatge de víctimes de violència física o psicològica habitual a un 3% dels alumnes. I afirma que un 16% dels nens i els joves enquestats reconeix haver participat en exclusions de companys o agressions psicològiques.

 
El Defensor del Poble senyala que un 5% dels alumnes reconeix que algun company el pega, uns estudis de l’Institut d’Evaluació y Assessorament Educatiu (IDEA) indica que un 49% dels estudiants diu ser insultat o criticat en el col·legi, y que un 13,4% confessa haver pegat als seus companys.

Això pot comportar danys irreversibles en la ment de l’afectat, com per exemple que es comporti amb violencia a casa, que maltracti als seus fills, que no pugui integrar-se a la societat quan sigui adult o, en alguns casos extrems, el SUICIDI.

A continuació us deixem amb una cançó del MC madrileny El Chojin, autor que es dedica a fer Rap compromès i amb missatge. En aquest cas narra la història d’un nen normal que pateix bullying constantment i té problemes a casa. Deixa molt en què pensar.

Guillem Serrano

Vídeo de YouTube

_______________________________________________________________________________________________

Sessió 1 
Les tardes de mediació
 

La setmana passada vàrem poder assistir a una classe de mediació. Durant aquesta estona, els alumnes van realitzar una dinàmica per parelles. L’activitat consistia en un entrevistador i un entrevistat, els quals eren robots. Així que, cada cop que l’entrevistat es referia als sentiments, l’entrevistador no era capaç de comprendre-ho. Les preguntes qüestionades varen ésser:

- Quin és el teu nom ? T’agrada ?

- Quin és el teu millor amic/ga? Per què ?

- Quin és el teu esport preferit/hobby ?

- Quines coses et molesten que et facin ?

- Quin és el teu menjar  preferit ?

- Què t’agrada més: el cinema o la televisió ?

- Quin és el teu record més feliç ?

Després d’aquesta activitat, els resultats van ser clars: resulta molt difícil no parlar de sentiments. Amb aquests resultats vam extreure una conclusió, no ens podem comunicar sense expressar els nostres sentiments.

  

 

  Ignasi Soler, Jasso Espadaler, David Manzano.

_______________________________________________________________________________________________

Sessió 2:
Entrevista a Jordi Galí

 -          Perquè vas escollir aquest taller de mediació?

En realitat, no vaig escollir-lo però un cop aquí, el taller està prou bé i les classes són molt amenes.

-          En què creus que et pot ajudar?

Em pot ajudar en accions quotidianes de la vida, a casa o amb els amics. Serveix principalment, per entendre i poder tractar problemes amb els altres.

-          Què és la mediació per tu?

És un sistema de comunicació utilitzat per resoldre un conflicte entre dues parts. Aquestes dues, se situen en condicions iguals de poder i amb l’ajuda d’un mediador són capaces d’arribar a un acord.

-          Què heu fet fins ara al taller? Posa’ns un exemple.

Fins ara, hem fet exercicis en parelles per poder i saber interpretar conflictes:  com escoltar la persona que té un problema, que no sempre és fàcil de solucionar.

 

 

Ignasi Soler, Jasso  Espadaler, David Manzano

_______________________________________________________________________________________________

Sessió 3:

En la tercera sessió de mediació ens vàrem presentar les diverses actituds, o estils
d’enfrontament davant el conflicte. És a dir com reaccionava una persona davant un conflicte.
Cada persona reacciona d’una manera única a les altres, però es podien agrupar en cinc grans grups: competició, evitació, compromís, col·laboració i acomodació.

COMPETICIÓ:

És l’estil d’afrontar el problema en que un no està disposat a cedir, solament preocupant-se dels seus sentiments, sense importa gens els dels altres.

ACOMODACIÓ:

Una de les parts implicades renuncia als seus sentiments i interessos per satisfer el de l’altre.

EVITACIÓ:

En aquest estil una de les parts ignora el conflicte, ja que per ell no és un conflicte, o bé perquè no sap defensar-se.

COMPROMÍS:

Les dues parts decideixen renúncia una part dels seus interessos per tal d’assolir una ràpida solució.

COL·LABORACIÓ:

Totes dues parts s’esforcen per trobar una solució que de veritat satisfaci ambdues parts.

Jasso Espadaler, David Manzano, Ignasi Soler

_________________________________________________________________________________________


 

______________________________________________________________________________________________


__________________________________________________________________

________________________________________________________

Gattaca

En Vincent és concebut de forma 'tradicional' (fruit de l'amor dels seus pares). Al néixer se li practica una anàlisi de sang, pel qual es pronostiquen les característiques, riscos de salut, propensió a malalties, etc. que tindrà en el futur. Entre aquestes es troben possibles problemes cardíacs congènits, miopia i mort prematura a l'edat de 30 anys. Per això, els seus pares decideixen que el segon fill vingui al món de forma artificial, és a dir, seleccionat genèticament i amb tots els avantatges possibles; d'aquesta manera, es pretén assegurar-li un millor futur, sense els obstacles que hauria d'enfrontar en Vincent.
Un dia mentre jugava amb el seu germà Anton al joc "gallina" (veure qui pot nedar més lluny) en Vincent, que estava "destinat" a perdre, guanya, i l'Anton, l'home perfecte, perd. És quan en Vincent guanya al seu germà que se n'adona que pot assolir més coses de les que li havien promès. Llavors abandona la seva llar i la seva família i comença a combatre contra el seu presumpte destí, emprenent una recerca de feina per la qual la seva herència genètica no era acceptable (doncs només podria optar a treballs manuals o de neteja, que són els esperats pel seu nivell). 
Vincent Freeman creu que mai complirà amb el seu somni sense ajuda. Per aquest motiu decideix acudir a algú perquè l'ajudi a contactar amb en Jerome Morrow, de qui adopta la seva nova identitat. És en aquest moment quan gràcies a un tenyit de cabell, lents de contacte i una operació per ser més alt entre d'altres en Vincent es transforma en Jerome, canviant d'aquesta manera la seva aparença externa. Ja no és en Vincent Antón Freeman, sinó que tothom el coneix com a Jerome Morrow.
Vincent es despertarà cada dia rentant-se i raspant-se tot el cos i la pell per a poder així seguir sent Jerome sense deixar proves genètiques de la seva veritable identitat, sense cridar l'atenció, doncs les partícules corporals (com la caspa o la pell morta) podrien ser detectats pels equips que impedeixen l'accés de tota persona estranya a Gattaca (la seva nova feina), reconeixent l'ADN.
En Vincent ha aconseguit el treball a Gattaca fent-se passar per un vàlid, sense que ningú el descobreixi. No obstant això una setmana abans que Vincent sigui llançat a l'espai assassinen a l'única persona que podia haver anul•lat el seu viatge, més encara perquè havia estat a un pas de descobrir que Vincent és un no vàlid. Vincent a l'observar l'escena del crim perd una pestanya, la qual és trobada pels investigadors de l'assassinat. Quan analitzen les mostres recollides, troben la pestanya d'en Vincent, quedant així identificada la presència d'un no vàlid en l'escena del crim, i acusant-lo com principal sospitós de l'assassinat.
Després de moltes investigacions, apareix l'assassí veritable, que era ni més ni menys que el mateix director de Gattaca, qui anteriorment en la pel•lícula afirmava no tenir capacitat de violència en el seu codi genètic, amb el que es pot treure de conclusió que fins i tot els vàlids poden no ser tan perfectes com creien i fallar en les seves accions, malgrat la seva presumpta perfecció.
Però l'Anton, el germà d'en Vincent, que és l'investigador en cap del cas i l'encarregat de descobrir i atrapar al culpable de l'assassinat esdevingut a l'interior de Gattaca, descobreix la veritable identitat del seu germà i, després d'una discussió entre ambdós en el qual el tema és qui realment hauria d'estar aquí, s'enfronten novament en el seu antic joc el gallina, en el qual novament guanya Vincent.
És així com Vincent aconsegueix anar a l'espai, complint finalment amb el seu objectiu. L'home de les anàlisis, a pesar que sabia que era un no vàlid, el deixa seguir ja que el seu fill té la mateixa meta que Vincent i té el mateix impediment que ell. L'autèntic Jerome Morrow acaba suïcidant-se.




Lluc Martínez i Tonet Martínez

 
Comments