El sistema financer nacional i internacional

Malgrat l'alt grau d'intervenció i control del Banc Central Europeu sobre les economies nacionals, especialment després de la nova normativa aprovada el setembre de 2010, els estats tenen un paper important en el sistema financer. És necessari un Banc Central (tots els estats independents en tenen un, com el Banc d'Espanya). L'informe SiJ [1] indica que aquest Banc Central bàsicament només tindria funcions de supervisió, anàlisi i control, ja que la política monetària, liquiditat, taxa de canvi de l'Euro o les taxes bàsiques d'interès es governen des del Banc Central Europeu. També caldria una Comissió del Mercat de Valors que supervisi la Borsa de Barcelona i les que puguin aparèixer (com la CNMV espanyola).

El Banc d'Espanya, segons el propi banc, disposa d'uns dipòsits de 281,5 tones d'or, a part d'altres actius (http://www.bde.es/webbde/es/estadis/infoest/a1726.pdf). Aquest or, a inicis d'octubre de 2010, representen uns 8.602 milions d'Euros. A agost de 2010, el total de reserves del Banc d'Espanya (entre or, divises i altres valors) sumava 23.717 milions d'euros, inclosos 3.049 M€ de reserva en el Fons Monetari Internacional.
Teòricament, una part proporcional hauria de ser lliurada a l'estat català si aquest fos independent, ja que aquestes reserves també són catalanes. El percentatge hauria de ser una xifra objectiva, per exemple el %
mig del PIB corresponent a Catalunya dels darrers 10 anys .
Aquestes reserves haurien de constituir la reserva inicial del Banc Central de Catalunya, tot i que és d'esperar que l'estat espanyol mai lliuraria ni una unça del seu tresor a Catalunya. D'on hauran, doncs, de provenir els fons per constituir la reserva inicial? Caldria analitzar detalladament com han estat els processos de creació de bancs centrals dels nous estats creats recentment a Europa i que han estat admesos a la zona Euro (Eslovènia i Eslovàquia).

D'altra banda, cal assegurar la continuïtat i el control del comerç i les transferències internacionals, necessàries per mantenir l'economia catalana funcionant al mon. ¿Cal entrar a l'Organització Mundial del Comerç, el Fons Monetari Internacional i altres institucions que regulen el moviment de capital i el comerç internacional? En cas afirmatiu, com es faria i quin seria l'impacte del període de traspàs? Com a mínim caldrà suspendre temporalment les cotitzacions de la Borsa de Barcelona, des del moment que la independència sigui imminent i fins que les estructures bàsiques necessàries del nou estat estiguin operatives. 

Una aproximació pràctica que s'ha proposat a totes aquestes qüestions (a) és no reinventar la roda, i examinar què ha passat en anteriors secessions o què tenen previst en possibles futures secessions com per exemple Escòcia. Així mateix, "
pel que fa als organismes internacionals, el nou estat s’ha de subrogar en principi en tots els convenis i acords internacionals de l’estat anterior. Governs posteriors, com passa en tots els estats, podran triar polítiques diferents. Així doncs, no cal decidir si s’entra o se surt sinó que, d’entrada, se segueix i això ajuda a garantir que els organismes internacionals no se’n malfiïn del nou estat ni vegin la seva aparició com el perill d'una pèrdua." Cal fer notar, però, respecte aquesta darrera posició, que assumeix el principi de dret internacional de 'successió universal', en contra del de 'tabula rasa', cosa que no es pot garantir a priori, ja que en l'aplicació d'un principi o altre les altres parts també hi tenen veu.

(a) L'autor no desitja ser citat

[Referències]
[1] Informe sobre la viabilitat econòmica de la independència de Catalunya elaborat per la Comissió d'Economia de Sobirania i Justícia - http://www.sij.cat/fitxers/VIABILITAT_informe_1.pdf