L'organització administrativa del territori

L'administració present a la Catalunya pre-independent consta de: la unió europea, l'estat central, la Generalitat de Catalunya, les diputacions, els consells comarcals i els municipis. Fins i tot deixant de banda la qüestió secessionista, molta gent considera que la quantitat d'administracions és excessiva, igual que fins i tot el número de municipis del territori. Les més criticades són les diputacions i els consells comarcals, les unes herència de l'estat central espanyol, les altres un intent de contrapoder contra les primeres.
La reorganització territorial és una constant al llarg de la història, sobretot seguint els vents de cada canvi de poder. En l'època democràtica moderna ha estat objecte de diverses revisions les quals no s'han arribat a materialitzar en part per discrepàncies polítiques, per reivindicacions territorials no reconegudes i per la necessària participació i acord de l'estat central en certs aspectes. L'organització administrativa no només afecta la gestió directa de l'administració sobre el territori, si no que afecta les circumscripcions electorals i per tant el poder polític que se'n deriva.

El Pla territorial general de Catalunya de 1995 ja defineix set àmbits funcionals territorials per a l'organització dels serveis de la Generalitat, en comptes de les 4 províncies. El 2000 s'elabora
l'Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya, conegut com Informe Roca, on es proposa al Parlament una sèrie de modificacions importants - canviar províncies per vegueries, crear noves comarques i reduir el número de municipis -. La proposta de les vegueries queda reflectida a l'Estatut de 2006, tot i que la seva implantació ha quedat aparcada temporalment. De moment no es planteja reduir el nivell d'administracions, que en un estat independent serien presumiblement 4 - estat, vegueria, comarca i municipi -. No obstant, altres estats independents europeus de la mida aproximada de Catalunya tenen com a molt 3 nivells administratius (veure més avall).
La constitució d'un estat català independent seria l'oportunitat de modelar una organització administrativa sense interferències externes, més optimitzada i que respongués a realitats geosocials més acuradament, però ara per ara es desconeix cap treball seriós que parteixi del precepte d'un estat propi.
Un comentari recollit a la web (a) és que un dels grans defectes de les organitzacions administratives d'origen napoleònic és voler encabir la realitat en la teoria, i que el primer que cal exigir a un sistema d'organització territorial és que sigui útil al territori, no que s'adapti a una organització preconcebuda, se'n digui província, vegueria o comarca.

CATALUNYA (32000 km2; 7,5 Mhab.) 4 províncies (o 7 vegueries), 41 comarques, 946 municipis
Dinamarca (aprox. 43000km2; 5,5 Mhab.) es divideix en 5 regions i 98 municipis.
Eslovènia (aprox. 20200km2; 2 Mhab.) consta de 270 municipis, i 62 districtes administratius del govern central (sense poder executiu).
Holanda (aprox. 42000km2; 16,6 Mhab.) es divideix en 12 províncies i 430 municipis.
Belgica (aprox. 30500km2; 10,8 Mhab.) es divideix en 3 regions, dues de les quals tenen 5 províncies cadascuna, i 589 municipis.


En el següent vídeo preparat per l'Associació Catalana de Professionals Ferran Requejo parla sobre l'organització territorial del nou estat català i defensa un model amb tres nivells d'administració: la municipal, un nivell supramunicipal i l'estat (Generalitat).

Ferran Requejo i l'organització territorial


(a) L'autor no desitja ser citat.


Comments