La transició‎ > ‎

L'endeutament dels partits polítics

Si hipotèticament es produís una reconfiguració dels partits polítics catalans, això podria voler dir la desaparició o fusió d'alguns d'ells. Què passaria amb els deutes que tenen els partits polítics en aquest cas? L'informe del Tribunal de Cuentas del 2010 (*) indica que el 2006 els deutes amb entitats de crèdit dels partits polítics catalans eren:
PSC - 12.506.243 €
Federació CiU - 16.194.044 €
Convergència Democràtica de Catalunya - 2.926.174 €
Unió Democràtica de Catalunya - 8.990.601 €
ICV - 9.129.439
ERC - 3.703.715 €
PP - Total Espanya 55.718.557 € ; delegació Catalunya 2.366.462 € (El PP és un partit d'àmbit estatal exclusivament, la marca 'PP de Catalunya' no                     correspon a cap partit en si.
Ciutadans - No hi ha dades

Els partits polítics catalans (inclosa la delegació del PP i sense comptar Ciutadans) devien 55.816.678 € als bancs i caixes l'any 2006. Amb aquest nivell de constricció i dependència envers entitats privades amb interessos importants en els resultats de l'acció política, ¿com es pot tenir la maniobrabilitat política necessària per decidir lliurement allò que més convingui al país? Tan abans de la independència, com després a l'hora de reconfigurar partits. El propi informe del Tribunal de Cuentas informa d'un possible cas de condonació de deutes a certs partits per part dels bancs (http://politica.e-noticies.cat/el-perdo-de-deutes-al-psoe-aixeca-sospites-38525.html), ja que es desconeixen els termes de negociació del deute. Quines contrapartides han hagut de concedir els partits afectats? Val la pena tenir els partits polítics lligats de mans pels bancs en el moment fundacional del nou estat català?
Com a estat, potser seria una bona inversió de futur cancel·lar els deutes existents dels partits catalans, per tal que la política es pogués reformular lliurement i sense servituds en el nou estat (una cancel·lació vinculada a acatar unes noves lleis sobre el finançament, endeutament i transparència financera dels partits, i que impedeixi que els actius actuals dels partits acabin enriquint a particulars). "Paris bé val una missa".

(*) www.tcu.es (http://www.tcu.es/uploads/I856.pdf) - L'informe també s'adjunta al final de la pàgina






Ċ
Construint l'estat català,
30 de set. 2010, 16:33
Comments