Accés a la Unió Europea i altres organitzacions internacionals

Si la qüestió de la successió d'estats té pocs referents i jurisprudència, una successió d'estats en el si de la Unió Europea no té precedents. Els experts sembla que només coincideixen en que ningú realment sap què passarà fins que es produeixi la situació. D'aquí se'n deriva una qüestió fonamental: Catalunya naixeria en el si de la Unió Europea? o per contra el nou estat naixeria fora de la UE i s'hi hauria de guanyar l'accés?
Segons va expressar Jim Mather [1],  quan es produeix una secessió en un estat, la situació jurídica resultant, segons el dret internacional, és la de dos nous estats diferents tots dos de l'estat original. En conseqüència, no hi ha un estat que sigui hereu automàticament de l'estat original. Segons l'article de Laia Forés, el govern escocès, avalat per advocats de prestigi com Aidan O'Neil, dóna per fet que una Escòcia independent naixeria en el si de la UE. La tesis de l'ampliació interna automàtica també es defensada per Antoni Abat, que afegeix que els drets i obligacions de les persones tan físiques com jurídiques derivats de l’aplicació dels Tractats i normes de la Unió Europea no es poden interrompre ni retirar. En la mateixa línia s'expressa Lluís Jou, que afegeix: "El que caldria és determinar la presència catalana i reduir l'espanyola a les institucions europees, com és el cas del nombre de diputats al Parlament Europeu o de comissaris que pertocaria a cada un dels dos estats, fixar la nostra aportació i la reducció de l'aportació espanyola al pressupost comunitari, les condicions de retorn de l'import del rescat bancari si és que se n'imputa una part a Catalunya o establir el rang jurídic del català, entre d'altres. Però aquesta negociació, posterior i no prèvia a la independència, la farien d'una banda Espanya i Catalunya com a estats membres i, de l'altra, la Unió, i no implicaria una expulsió prèvia sinó la renegociació de les condicions de permanència tant de Catalunya com d'Espanya. L'argument que els estats de la UE van acceptar l'ingrés d'Espanya i no el de Catalunya es desmunta per ell mateix: van acceptar Espanya tal com era, amb Catalunya inclosa, i li van atorgar un pes institucional proporcionat a la seva població i potència econòmica, que sense Catalunya serà menor. Podrien, doncs, no voler-la sense Catalunya."

No obstant, Patrick Dumberry, de la Universitat d'Ottawa, s'expressa en el sentit que quan hi ha una secessió, hi ha un estat successor o continuador (en aquest cas Espanya) que romandria automàticament a la UE i un nou estat (en aquest cas Catalunya) que s'hi hauria de guanyar l'accés. Segons Ana Stanic [conferència], en cap cas aquest accés seria com el dels nous estats que s'hi volen incorporar, si no que es traçaria una ruta 'expres' específicament per Catalunya. La mateixa autora, però, va indicar que Rússia va haver de negociar un acord amb la resta d'estats successors de la URSS per tal de retenir-ne els drets adquirits en política internacional - per exemple, ser membre permanent del consell de seguretat de la ONU i els drets inherents que comporta (per ex. el dret a veto o nombrar un jutge al tribunal internacional de La Haia). En el mateix acord Rússia es va fer càrrec de tots els deutes precedents a canvi de tots els actius existents. La versió oficial dels fets que es recull a la Wikipèdia, però, relata una versió diferent. Antoni Abat afirma que en el  cas de la secessió de Catalunya la designació automàtica de la resta d'Espanya com a predecessor i hereu és especulativa, parcial i no fonamentada jurídicament. 

L’1 d’abril de 2012 es va presentar una Iniciativa Ciutadana Europea  (ICE - equivalent a nivell europeu d’una Iniciativa Legislativa Popular) per tal que la Unió Europea legisli a favor de l’ampliació automàtica interna en cas de secessió en el sí de la Unió. Aquesta ICE (primera de la història) aborda la qüestió des de la perspectiva dels drets adquirits dels ciutadans europeus. L’argument és que actualment la legislació comunitària no contempla la garantia de la continuïtat dels drets i obligacions dels ciutadans europeus, i per tant s’insta les administracions europees a legislar per la continuïtat de la ciutadania europea de tots els seus drets com a membres en cas que pateixin un procés intern de secessió. La resposta de la Comissió Europea es va produir l'1 de juny de 2012, no admetent a tràmit la ICE: 'La Comissió Europea "refusa el registre de la iniciativa proposada atès que queda manifestament fora de l'àmbit competencial de la Comissió per tal de presentar una proposta relativa a un acte jurídic per a la finalitat d'aplicació dels Tractats".  Segons la mateixa Comissió, "no hi ha cap base jurídica en els tractats de la UE que permeti que una legislació secundària abordi les conseqüències d'una secessió d'una part d'un Estat membre" . [...] "en el cas d'una secessió d'un Estat membre, la solució es trobaria i negociaria dins l'ordenament jurídic internacional" .' [2]


Malgrat la lògica jurídica fa pensar que el més probable és una situació estat hereu - estat nou, es plantegen molts dubtes. Per exemple, la representativitat parlamentària de l'estat espanyol predecessor s'estableix en els Tractats de la UE en funció de la població, i això quedaria modificat en un cas de secessió [Aquest, de fet, és un problema capital per la Unió Europea]. També el fet que ser ciutadà de la UE és un dret personal que no es pot retirar així com així. Mantenir 'drets adquirits' en el passat s'ha fet a través d'arribar a un acord, sovint a costa de mantenir també les obligacions. 
La casuística en la successió d'estats mostra varies aproximacions al tema [Agarwal & Goel]:
- Successió Universal o continuïtat.
- Tabula rasa o no continuïtat automàtica.
- Un punt entremig les dues anteriors.
Patrick Dumberry [conferència] estableix dues àrees principals en el camp de les relacions internacionals: successió en els tractats i successió en les organitzacions internacionals. En el primer camp aplica la continuïtat en tractats multilaterals sobre desarmament, medi ambient, drets humans i similars, mentre que no aplica la continuïtat en tractats bilaterals, amb nombre limitat d'estats o tractats polítics (per ex. la OTAN). Pel que fa a l'accés a organitzacions internacionals, l'estat successor manté automàticament les seves pertinences a tractats i organitzacions, mentre que no hi ha pertinença automàtica per el nou estat en la gran majoria d'organitzacions (excepcions notables són el FMI i el Banc Mundial).

Una conclusió que es podria treure d'aquesta complexa incertesa és que el govern català, en el moment d'encarar la secessió definitiva, hauria d'escollir una estratègia de les possibles i fer diplomàcia en conseqüència (divisió d'estats i successió universal, divisió d'estats i successió parcial, secessió i successió universal o parcial, secessió i tabula rasa, ...).
Finalment cal tenir en compte que l'independentisme català està obsessionat en pertànyer en el si de la UE, sense que s'hagi fet una avaluació seriosa dels pros i contres d'estar fóra de la UE.

Aquest article de 'El Pati Descobert' (Marc Guinjoan, Toni Rodon i Marc Sanjaume) avalua, molt ben resumidament, les diferents possibilitats i arguments possibles.

 

Referències
[1] -
Jim Mather, ex-Ministre d'Empresa, Energia i Turisme d'Escòcia, en una conferència del Cercle Català de Negocis a l'Aula Magna de la Facultat d'Economia de la Universitat de Barcelona, 21 de setembre de 2011
[2] - Font: Reagrupament.cat - http://www.reagrupament.cat/noticies/la_unio_europea_obre_la_porta_a_la_secessio_de_catalunya

Abat i Ninet, Antoni - 'Catalunya independent en el si de la Unió Europea' - Edita: Cercle d'Estudis Sobiranistes - http://www.cercleestudissobiranistes.cat/files/pdf/contDinamicos/informe_CES_ampliacio_interna.pdf

Jou i Mirabent, Lluís - 'La Catalunya independent i la UE' - Diari ARA - 23/09/2012 - http://www.ara.cat/premium/opinio/Catalunya-independent-UE_0_779322100.html

Laia Forés - Diari ARA - 12/01/2012  'I si Escòcia s'independitza? Brussel·les no té resposta'

Agarwal, Divyam & Goel, Mohit - 'State Succession In International Law-‘Debt, Property & Asset’ - http://www.legalserviceindia.com/articles/insu.htm

[Conferència]:

        Building a new State – 1ª Conferència sobre l’Autodeterminació de Catalunya 2011, Palau Robert, 03/11/2011 – Org: Sobirania i Justícia

        Ponents: Ana Stanic – Patrick Dumberry – Charles E. Ehrlich

Ponència de Carles Boix, catedràtic de ciència política de la Universitat de Princeton, a la 1a Conferència SiJ sobre l'Autodeterminació de Catalunya 2011.

http://www.sij.cat/fitxers/Pon__ncia_Carles_Boix.pdf

Ponència d'Ana Stanic, directora-fundadora de la firma jurídica E&A Law, a la 1a Conferència SiJ sobre l'Autodeterminació de Catalunya 2011.

http://www.sij.cat/fitxers/Pon__ncia_Ana_Stanic_0.pdf

Ponència de Charles E. Ehrlich, expert en dret i desenvolupament internacionals, a la 1a Conferència SiJ sobre l'Autodeterminació de Catalunya 2011.

http://www.sij.cat/fitxers/Pon__ncia_Charles_E_0._Ehrlich.pdf

Ponència de Patrick Dumberry, professor de la Universitat d'Ottawa, a la 1a Conferència SiJ sobre l'Autodeterminació de Catalunya 2011.

http://www.sij.cat/fitxers/Pon__ncia_Patrick_Dumberry_0.pdf

Totes les ponències de la 1a Conferència sobre l'Autodeterminació de Catalunya 2011 en català i en un sol document.

http://www.sij.cat/fitxers/Document_complet_1.pdf





ĉ
Marc Ricart,
19 de gen. 2012, 15:22
Ċ
Marc Ricart,
6 de jul. 2012, 4:45
Ċ
Marc Ricart,
19 de gen. 2012, 15:43
Comments