Aspectes financers de la successió d'estats

Segons Ana Stanic [conferència] el Dret Internacional no estableix unes regles clares de com realitzar la divisió financera entre estats en els casos de secessions, dissolucions d’estat en diversos, unificacions, etc. Cada situació es planteja ad hoc.

És evident que cal realitzar, com en tot divorci, una divisió de bens, i també una divisió dels deutes. Això s’assoleix mitjançant negociació i es tant més difícil en quant l’estat ‘original’ no accepti la secessió del nou estat i no hi hagi un acord de repartiment. Idealment cal trobar un principi de equitat, un criteri acceptat sobre el que formular la divisió de bens i deutes.

La pràctica establerta indica que els actius immobles se’ls queda l’estat on estan ubicats, tot i que es pot reclamar algun tipus de mesura compensatòria si la desproporció és molt gran. D’entrada cal comptar que allà on hi ha l’antiga capital hi surt guanyant, per l’aglomeració d’entitats governamentals.

Però hi ha altres actius clau que sí generaran controvèrsia perquè la seva adscripció no és tan clara com els immobles en territori propi:

-          Les reserves en divises i or, tant al Banc Central com en bancs estrangers.

-          Els actius militars

-          Els immobles a l’estranger (ambaixades i consolats)

-          El fons de reserva de la seguretat social

 A part dels actius l’estat també té deutes, bàsicament amb institucions internacionals (FMI, BM), altres estats, i entitats financeres. És imprescindible avaluar amb detall les característiques d’aquest deute per evitar sorpreses (per exemple, que no hi hagi clàusules de solidaritat del deute al llarg de tot el territori). Stanic opina que  és essencial haver negociat amb els creditors (essencialment els bancs i el FMI) quina part del deute existent de l’estat original ha d’assumir el nou estat, i les condicions d’aquest. Idealment això cal fer-ho ABANS de la proclamació d’independència.

Així mateix, Antoni Abat recomana que en l'ordenament jurídic del nou estat, Catalunya se sotmeti a la Cort d'Arbitratge europea per tal que eventualment determini, si no hi ha acord, deutes, drets, i repartiment de la proporcionalitat entres les diferents entitats territorials que succeeixen l’actual Regne d’Espanya.


 Referències

Abat i Ninet, Antoni - 'Catalunya independent en el si de la Unió Europea' - Edita: Cercle d'estudis Sobiranistes - http://www.cercleestudissobiranistes.cat/files/pdf/contDinamicos/informe_CES_ampliacio_interna.pdf


[Conferència]:

        Building a new State – 1ª Conferència sobre l’Autodeterminació de Catalunya 2011, Palau Robert, 03/11/2011 – Org: Sobirania i Justícia

        Ponents: Ana Stanic – Patrick Dumberry – Charles E. Ehrlich

Ponència de Carles Boix, catedràtic de ciència política de la Universitat de Princeton, a la 1a Conferència SiJ sobre l'Autodeterminació de Catalunya 2011.

http://www.sij.cat/fitxers/Pon__ncia_Carles_Boix.pdf

Ponència d'Ana Stanic, directora-fundadora de la firma jurídica E&A Law, a la 1a Conferència SiJ sobre l'Autodeterminació de Catalunya 2011.

http://www.sij.cat/fitxers/Pon__ncia_Ana_Stanic_0.pdf

Ponència de Charles E. Ehrlich, expert en dret i desenvolupament internacionals, a la 1a Conferència SiJ sobre l'Autodeterminació de Catalunya 2011.

http://www.sij.cat/fitxers/Pon__ncia_Charles_E_0._Ehrlich.pdf

Ponència de Patrick Dumberry, professor de la Universitat d'Ottawa, a la 1a Conferència SiJ sobre l'Autodeterminació de Catalunya 2011.

http://www.sij.cat/fitxers/Pon__ncia_Patrick_Dumberry_0.pdf

Totes les ponències de la 1a Conferència sobre l'Autodeterminació de Catalunya 2011 en català i en un sol document.

http://www.sij.cat/fitxers/Document_complet_1.pdf




Comments