09 La cèl·lula i els éssers vius

Començarem a parlar de la cèl·lula: 

Tots els éssers vius estan formats per una o més cèl·lules.
Les cèl·lules són els éssers vius més petits que existeixen, només es 
poden veure amb microscopi.
Com tots els éssers vius realitzen les tres funcions vitals:
nutrició, relació i reproducció.


Veiem algunes fotografies de diferens cèl·lules:
        

Com podeu veure hi ha de moltes formes i colors.

De forma general les podem classificar en dos grans grups: cèl·lules procariotes i cèl·lules eucariotes.
Cèl·lules procariotes són les que no tenen nucli.
Cèl·lules eucariotes són les que tenen nucli.

Les parts d'una cèl·lula:
En aquest esquema d'una cèl·lula tens els noms dels òrgans d'una cèl·lula, hi ha més, però aquest són els més importants.

Totes les cèl·lules no són iguals, la primera diferència l'hem vista abans, entre les cèl·lules procariotes i eucariotes; però hi ha més diferències, ara farem una llista de les diferències entre les cèl·lules animals i les vegetals.

 Vegetal  Animal
 És més gran.  És més petita.
 Paret cel·lular gruixuda i rígida.  No té paret cel·lular, la membrana és simple.
 Un o dos vacúols grans.  Molts vacúols petits.
 Té cloroplasts i fabrica el seu propi aliment.  Necessita digerir substàncies des de l'exterior.
 Tenen forma polièdrica fixa.      Tenen formes molt diverses.



Tots els éssers vius que existeixen els podem classificar en dos grans grups: éssers unicel·lulars i éssers pluricel·lulars.
Éssers unicel·lulars són els que estan formats per una sola cèl·lula.
Éssers pluricel·lulars són els que estan formats per més d'una cèl·lula.

Als éssers unicel·lulars la cèl·lula fa totes les funcions vitals.
Dins dels éssers pluricel·lulars hi ha que tenen totes les cèl·lules iguals i no tenen cap funció específica, d'altres tenen cèl·lules diferents que fan funcions diferents.

Continuarem parlant d'aquests últims, el éssers pluricel·lulars formats per cèl·lules que són diferents i fan funcions diferents.
En aquests éssers vius les cèl·lules que són iguals i tenen la mateixa funció s'agrupen en unes estructures anomenades teixits. Per tant un teixit d'un ésser viu és un conjunt de cèl·lules iguales i que fan la mateixa funció.
Al cos humà hi ha sis tipus de teixits principals: muscular, epitelial,  nerviós, ossi, sanguini i adipós. Les cèl·lules que els formen són diferents i tenen funcions diferents.
Veiem algunes imatges d'ells.
 


 

 

 

 

 
 Muscular  Epitelial  Nerviós  Ossi  Sanguini  Adipós

Teixit muscular: format per cèl·lules muscular i el trobem als músculs, a l'estòmac, al cor, .... és el responsable dels moviments.
Teixit epitelial: format per les cèlules epitelials, el trobem a la pell i ens protegeix de l'exterior.
Teixit nerviós: format per unes cèl·lules anomenades neurones, es troba per tot el cos, és el responsable de les sensacions i d'enviar ordres als músculs.
Teixit ossi: constituit per cèl·lules óssies, forma l'esquelet, que dona forma al cos i col·labora en els moviments.
Teixit sanguini: està format per les cèl·lules de la sang (globus vermells i globus blancs), és un teixit molt especial perquè aquestes cel·lules no estan unides entre si, naveguen en un líquid anomenat plasma sanguini. Les seves funcions principals són el transport de diferents substàncies (oxigen i aliments sobretot) i també ens defensen d'algunes malalties. 
Teixit adipós: està format per cèl·lules adiposes, la seva funció també és doble: emmagatzemar reserves nutritives i protecció contra les temperatures fredes i contra alguns cops petits.

òrgans:
són estructures formades per un o més tipus de teixits relacionats entre si que fan una determinada funció. Per exemple: el cor, l'estòmac, els pulmons, el cervell, ....


Aparells i sistemes: són conjunts d'òrgans relacionats entre sí i que funcionen de forma conjunta, tenen una funció comuna. Per exemple: aparell digestiu, sistema nerviós, .....
Els principals aparells i sistemes que tenen els éssers vius superiors són: l'aparell digestiu, aparell respiratori, sistema circulatori, sistema excretor, sistema nerviós i sistema locomotor.

Aparell digestiu S'encarrega de transformar els aliments que mengem en substàncies nutritives senzilles que el nostre cos pot assimilar i les traspassa a la sang (sistema circulatori).
Està format pels següents òrgans: boca, faringe, esòfag, estòmac, intesti prim i intestí gros, a més a més hi ha d'altres òrgans anomenats "glàndules" que ja estudiarem.
Aparell respiratori S'encarrega d'agafar l'oxigen de l'aire i portar-lo a la sang. Està format per les vies respiratòries (nas, boca, faringe, laringe, tràquea,  bronquis i bronquíols), els pulmons i el diafragma.
Sistema circulatori La seva funció és transportar la sang a tot el cos de l'animal. Està format pel cor i els vasos sanguinis (venes i artèries).
Sistema excretor Filtra la sang per netejar-la de substàncies nocives i les expulsa en forma d'orina. Està format pels ronyons i les vies urinàries (urèters, bufeta de l'orina i uretra).
Sistema nerviós controla les activitats de l'ésser viu: recull informacions de l'entorn i del propi cos i elabora les respostes corresponents. Està format pels centres nerviosos (cervell, cerebel, bulb raquidi, medul·la espinal i nervis).
Sistema locomotor s'encarrega del moviment de l'animal. Als animals superiors està format per l'esquelet i els músculs. Per tant està format per cèl·lules òssies i per cèl·lules musculars.

Revisa com a repàs aquest esquema:


Ara tornarem a repassar les funcions vitals dels éssers vius, però no a nivell cel·lular, serà a nivell d'éssers vius superiors (pluricel·lulars).


Qualsevol ésser viu superior, sigui animal o vegetal, realitza aquestes tres funcions vitals: nutrició, relació i reproducció.

La nutrició consisteix en pendre aliments o nutrients per a obtenir energia i per obtenir nous materials per a créixer i substituir es vells. Hi ha dos tipus de nutrició: autòtrofa i heteròtrofa. Aquesta funció es realitza a través dels aparells digestiu, respiratòri i excretor.
La relació consisteix en intercanviar informació amb l'entorn per tal de interaccionar amb ell. Aquesta funció es realitza a través del sistema nerviós i l'aparell locomotor.
La reproducció té com a finalitat la continuitat de l'espècie. Es realitza a través del sistema reproductor i hi ha de dos tipus asexual i sexual.


Classificació dels éssers vius

Els científics classifiquen els éssers vius en cinc grans grups que anomenen regnes. Per tal de fer aquesta classificació segueixen diversos criteris:
Agrupen juntes les espècies que tenen avantpassats comuns.
Cèl·lules amb nucli (eucariotes) o sense nucli (procariotes).
Són éssers vius unicel·lulars o pluricel·lulars.
Les seves cèl·lules formen teixits (tisulars) o no (tal·lofitics).
Fabriquen el seu propi aliment (autòtrofs) o s'alimenten d'altres éssers vius (heteròtrofs).

Fem un mapa conceptual per tal de veure la classificació dels éssers vius:

Classificació dels 5 regnes Tipus de cèl·lules Unicel·lulars, pluricel·lulars, tal·lofitics o tisulars Tipus de nutrició
Regne moneres (bacteris) Procariotes Unicel·lulars  Autòtrofs i heteròtrofs
Regne protistes (protozous) Eucariotes Unicel·lulars Heteròtrofs
Regne protistes (algues)Autòtrofs Eucariotes Unicel·lulars, pluricel·lulars i tal·lofitics Autòtrofs fotosintètics
Regne fongs    Eucariotes Unicel·lulars, pluricel·lulars i tal·lofitics Heteròtrofs
Regne de les plantes  Eucariotes     Pluricel·lulars tisulars. Autòtrofs fotosintètics.
Regne dels animals Eucariotes Pluricel·lulars tisulars Heteròtrofs.