Introducció a la Classificació Decimal Universal (CDU). Versió 3.1

Autor: Enric Mestre i Ribera.

Aquest manual pretén ser una ajuda a les persones que s'iniciïn amb la catalogació i ordenació d'una biblioteca.

Pròleg

Aquesta pàgina web pretén ser una eina d'ajuda alhora d'iniciar-se en el maneig de d'aquesta classificació, i amb la finalitat de donar una visió global tant del funcionament com de la seva estructura.

El web està pensada com un manual d'aprenentatge amb les funcions més bàsiques de la CDU edició any 2000, per tal d'ajudar a totes aquelles persones que s'inicien en la classificació de documents.

La informació es recull de la següent manera: estructura, bibliografia i explicacions sobre els maneig de la CDU.

Què és un Classificació documental?

Consisteix en assignar un descriptor o terme que defineix el contingut d'un document. La Classificació està constituïda per un codi jeràrquic i alfanumèric, amb la finalitat de poder recuperar informació allà on la volem trobar, segons un criteris que li donen una lògica.

La classificació dels documents segons afinitat del seu contingut, té dos funcions bàsiques:

• Emmagatzemar informació de forma sistemàtica.
• Recuperar informació.

L'abast de la classificació pot ser general o especialitzat (especifiques d'un tema, Pe: Música).

Hi ha dos formes d'estructurar una classificació: jeràrquica o facetada.

Classificació jeràrquica:

- estructura lògica dels conceptes des de els més generals als més específics,

- és una classificació ben determinada, que permet veure en els prestatges allò que té la biblioteca,

- és una classificació rígida que no permet matisos.

Classificació facetada:

- fa servir unes facetes o criteris que analitzen el contingut del document i el sintetitza de forma codificada,

- fa servir facetes específiques i generals,

- són classificacions que utilitzen moltes anotacions.

Què és la CDU?

La Classificació Decimal Universal (CDU) és un sistema que té la voluntat de classificar tot el coneixement humà. És un dels sistemes més usats del mon.

Què vol dir Classificació Universal Decimal?

Classificació perquè estructura de forma lògica els conceptes que la composen, des de els més generals als més específics. És una taula de conceptes ordenats sistemàticament.

Decimal perquè és una classificació numèrica ordenada per el principi dels números decimals. Aquest signes van del 0 al 9.

Universal perquè vol abrasar sense excepcions, tot el conjunt del coneixement humà.

Breu Història de la CDU?

La CDU va ser creat, a finals del segle XIX, per dos juristes belgues Paul Otlet i Henri La Fontaine. Va crear “l’Oficina Internacional de Bibliografia” amb la voluntat de recollir tot el coneixement de la humanitat. Per aconseguir-ho, necessitaven un sistema per classificar i sistematitzar tots el camps de les ciències. Van partir d’un sistema elaborat pel nord americà Melvil Dewey (1876). Aquest els hi va autoritzar la traducció al francès en el 1895.

Paul Otlet i Henri La Fontaine van utilitzar la mateixa estructura decimal de Dewey, però, van introduir diversos canvis fins el punt de crear un sistema diferent. Les diferències més destacada és la possibilitat de combinar diverses matèries, mitjançant un sintaxi específica, juntament amb unes taules auxiliars (geogràfics, de forma, etc.), provocant que la CDU sigui una classificació més flexible que la de Dewey, amb la possibilitat de combinar matèries, auxiliars i facetes per precisar millor el contingut del document i també adaptar-lo a les necessitats del documentalista.

Imatge de Paul Otlet

Edicions CDU

Des de la primera edició s’han publicat diverses actualitzacions. Aquestes es van adaptant a les necessitats bibliogràfiques de cada època, per exemple:

El desenvolupament de les taules i subdivisions en la primera edició estava condicionada als coneixements i necessitats bibliogràfiques de finals del segle XIX, és per això, que la taula de religió (2) que està molt desenvolupada, si ho comparem amb les necessitats de les biblioteques actuals, però responia a les necessitats de la societat d’aquell temps.

La primera edició es va publicar 1905 i contenia 33.000 subdivisions, i en l’edició de l’any 2000 conté més de 60.000.

Edició de la CDU de l’any 2000

La nova edició de l’any 2000, conté diversos canvis, tant en les taules comunes com amb les auxiliars. En general, s’han eliminat els números menys utilitzats i poc usuals de la classificació.

El canvi més destacat, és la potenciació de facetes, segons la concepció de Ranganathan[1], com auxiliars de les taules principals i en molts casos com a substitució dels números auxiliars especials. Aquest canvi sobretot repercuteix a les classes de geografia i història. Per exemple:

Geografia d’Àsia

Abans: 913.5

Ed. 2000: 913(5)

Les facetes ajuden analitzar la informació que dóna el document, descompassant aquella informació en diferents aspectes i després fer-ne una síntesi que dóna com a resultat l’encapçalament classificatori.

Les facetes que s’utilitzen en la CDU són: Lloc – Temps – Forma – Llengua – raça

Altres canvis de l’edició de 2000:

- La informàtica passa de subclasse a classe.

Abans: 681.3

Ed. 2000: 004

- El format en 3 volums (abans 2)

- Edició en suport cd-rom.

Estructura i normes d'utilització

La CDU és una classificació té una estructura jeràrquica que s’organitza segons els components lògics. Aquest s’organitza des de un terme més general a un de més específic, és a dir, cada subdivisió es pot dividir dins un estructura conceptual lògica.

Estructura:

1. Números principals.

Està format per 10 números, que van del 0 al 9, que equivalen a les matèries més fonamentals del coneixement.

2. Números auxiliars

Són números que mai van sols, sempre s'han de vincular al número principal i a vagades a altres números auxiliars, per tal d'aconseguir una classificació més precisa i per establir connexions entre els diverses conceptes. Les dues possibilitats estan en la direcció d'una classificació facetada.

2.1. Subdivisions comunes:

La funció de les subdivisions és precisar el concepte que volem designar, aquestes són:

Taules auxiliars comunes:

Ia Coordinació. Extensió.

Aquesta taula exten i coordina mitjançant signes els número compostos.

+ Coordinació / Extensió

Ib Relació. Subagrupament. Fixació de l’ordre.

: Relació [ ] Subagrupament :: Fixació de l’ordre

Ic Llengua

Id Forma

Ie Lloc

If Races, pobles i nacionalitats

Ig Temps

Ih Especificació d’una matèria mitjançant notacions alienes a la CDU.

Ii Punt de Vista

Indica els punt de vista més generals que es pot considerar un tema.

Ik Característiques generals

Materials i components en els que està format un objecte.

a) Auxiliars comuns independents: poden ser utilitzats independentment o utilitzar-los amb els números de les taules principals i poden ocupar qualsevol lloc de la notació.

Ic, Id, Ie, If i Ig

b) Auxiliars comuns dependents: solament poden ser utilitzats amb els números de les taules principals.

Ii, Ik i Ih

3. Els auxiliars especials: la seva utilització serveix per especificar, estructurar i detallar les matèries en unes zones concretes. Aquestes es desenvolupen amb una línia vertical negre en els marges i apareixen en diferents llocs de les taules, aquest són: -1/-9, .01/.09, ‘0/’9.

Per exemple:

82-1/9 Auxiliars especials de gèneres literaris

-1 Poesia

-12 Poesia dramàtica

-2 Teatre

-31 Novel·la

821.113.4-31 Literatura Danesa – Novel·la.

4. Sintaxis

La CDU es caracteritza per la importància de la sintaxis que facilita la combinació dels diversos números mitjançant la utilització de signes.

Com utilitzar la CDU?

Cal recordar que la classificació dels conceptes dependran del punt de vista del classificador i de les seves necessitats, per això les normes d'utilització de la CDU s'han de considerar recomanacions, ja que permet diverses possibilitats i solucions.

El classificador ha d'estar familiaritzat amb les matèries i amb la estructura de la CDU per tal classificar correctament. Podrà trobar els números de les taules principals que corresponen els conceptes més amplis amb facilitat, però aquesta classificació no s'estructura amb taules secundàries per tal precisar-los millor. Per això la CDU disposa d'un índex alfabètic que facilita la recerca dels diversos conceptes, però aquest no és totalment fiable i cal utilitzar-lo com una guia i després comprovar-ho en les taules sistemàtiques per tal de situar el concepte en un context adequat.

Teòricament no hi ha límit alhora de utilitzar auxiliars, però cal preguntar-se si són necessaris o no. Actualment la tendència del classificadors és simplificar el màxim les classificacions.

El catalogador ha d'utilitzar la Classificació segons les necessitats i de la biblioteca i especificació del seu fons. Per exemple: es pot prioritzar un tema secundari de l'obra ja que és el principal segons l'especialització del fons i dels usuaris.

En fons molt de especialitzat en una temàtica concreta, la CDU pot arribar a ser insuficient, però la seva flexibilitat permet fer adaptacions pròpies.

Tampoc hi ha una regle fixa sobre l'ordre de seqüència dels auxiliars darrera el número principal, però la CDU recomana que aquesta sigui de les xifres que equivalen a conceptes més generals a més específics. Com a norma general es podria seguir el següent criteri:

.00 punt de vista

(...) lloc

" " temps

(0...) forma

= Idioma

Ordenació:

Per l'ordenació de les diverses fitxes en els catàlegs o dels documents en els prestatges, el principi fonamental ha de ser el seu valor numèric decimal, per això no cal tenir en compte la longitud del número si no la seva seqüència. P.e.:

624

624.072.2

624.1

624.13

624.131.1

624.9

Quan es tracti d'ordenar notacions o índex compostos de diversos números principals o auxiliars de la CDU, es necessari una prescripció fixa. La norma és la següent: