2.4.1 Els signes de puntuació

Els signes de puntuació serveixen per ordenar el discurs escrit,.com ho fan les pauses, els can­vis d'entonac, les exclamacions, etc., en la parla.

 

El punt [.]

 

· El punt i seguit marca el final d'una oració amb sentit complet i, a la vegada, assenyala una pausa en el discurs.

 

 

· El punt i a part separa els diversos paràgrafs d'un text. Indica que els paràgrafs expressen idees o conceptes diferents relacionats amb un mateix tema.

 

 

·  El punt final indica l'acabament absolut d'un text.



Els dos punts [:]

 

·  Introdueixen enumeracions o sèries, exemples o citacions textuals:


 

La coma [,]

 

·  Separa els elements en les enumeracions quan no van units per una conjunció (i, o, ni):


·   Separa un grup de mots que constitueixen una crida, una invocació (vocatius):

·   Delimita fragments explicatius, incisos i aposicions, que es podrien suprimir sense que se'n res­sentís l'estructura sintàctica i el significat del text: 

·  Delimita expressions temporals, locatives, finals, causals, condicionals, concessives, modals, etc. En aquests casos, la coma sovint és optativa i depèn de l'estructura de la frase: 



·   Indica l’omissió d’un verb:




El punt i coma [;]

 

Indica una pausa mitjana en el text (més llarga que la de la coma i més breu que la del punt). Té un ús força variable, ja que, en comptes del punt i coma, sovint s'empra el punt, la coma o els dos punts. S'utilitza:

 

·   En les enumeracions, quan els elements d’una sèrie contenen comes:


·   En frases o fragments d'una extensió considerable, abans de les conjuncions adversatives però, tanmateix, no obstant això ... :




·  Per delimitar oracions que, tot i ser sintàcticament independents, estan estretament relacionades pel sentit:



Els punts suspensius [...]

 

·  Deixen una frase inacabada o indiquen que una enumeració està incompleta. Equivalen a l’etcètera (etc.);  per això no es poden escriure els dos signes junts: 


Els signes d’interrogació [?] i d’admiració [!]

 

L'interrogant es posa al final de les frases interrogatives, les preguntes. El signe d'admiració es posa al final de les frases imperatives i exclamatives. L'exclamació pot denotar èmfasi, indignació, dubte, sorpresa, incredulitat, etc.


El parèntesis [( )]

 

És un signe doble, és a dir, s'ha d'obrir [(] i s'ha de tancar [)]. Delimiten incisos i informacions com­plementàries com ara aclariments, definicions, referències, dades, etc.:

Les cometes [ “ ”]

 

És un signe doble perquè també s'ha d'obrir [«] i tancar [»]. Emmarquen una citació o transcripció literal: 


·  Destaquen paraules usades en un sentit especial, manlleus no adaptats, o expressions populars:


·  Delimiten el títols de capítols de llibres, articles de diaris, etc.:




Els guions [ -]

 

·   El guió llarg serveix per introduir els interlocutors d’un diàleg.

 

·   El guió mitjà serveix per separar el que diuen els personatges del que explica el narrador d'un text, i per marcar incisos, com fan les. comes i els parèntesis: 


·        Després de qualsevol punt, cal començar la frase en majúscula.

·        No s'ha de posar cap coma entre el subjecte i el verb, ni entre el verb i els complements.

·        Si la frase és molt llarga i ocupa més d'una línia, podem posar-hi els signes d'interroga­ció i d'admiració al començament (¿, i). Si coincideixen amb un punt, aquest s'elimina. En canvi, la coma, el punt i coma i els dos punts es mantenen.

·        Si en un fragment entre cometes cal marcar frases o paraules entre cometes, cal seguir aquest ordre: “  ‘   ‘  “

·        Quan un guió mitjà marca un incís i aquest incís acaba amb un punt, el guió de tancament s'omet.



A   Per saber-ne més sobre els signes de puntuació...




Comments