1. Vocal neutra


1.1 So de vocal neutra i lletres que el representen


Cal fixar-se en els mots del quadre següent: els tres són vocàlics tònics passen a un sol so àton en català oriental, anomenat so de vocal neutra, quan la força de l'accent es desplaça cap el sufix de derivació. 

mot primitiu         so tònic    mot derivat     so àton   lletra

pa                     à              panet        neutre      e

neu                    é             nevar         neutre      e

peu                    è             peuet         neutre      e

 

Així, en els parlars orientals del català, generalment tota a i tota e tòniques sonen neutres quan passen a ocupar una posició àtona. 

En canvi, els parlars occidentals mantenen el so, amb un únic canvi: la e oberta passa a sonar e tancada en posició àtona.


Exercicis                                                                                                                                                                               

  1. Afegeix el sufix –er o bé –et als mots tònics del quadre següent i escriu els derivats que en resulten.

 

1.      Completa el quadre escrivint el so i les lletres corresponents.

 

Mot primitiu

so tònic

mot derivat

so àton

lletra

davant

 

 

 

 

vent

 

 

 

 

ferro

 

 

 

 

 

2.      Subratlla les vocals àtones que sonin neutres dels mots següents.

davantal /  ventada / ferreteria

 

2. Subratlla les vocals que sonin neutres dels mots següents.

 

-Què? Ja se saben els resultats? –Crec que no. Almenys, jo no els sé.

-Dalt del cel es formen núvols negres: és signe de tempesta.

      -Cada matí sent el veí com se’n va a treballar.


Clau dels exercicis

 

1.

1.      á, davanter, neutre, a; é, ventet, neutre, e; è, ferrer, neutre, e;

2.      davantal, ventada, ferreteria;

2.

1.      Què? Ja se saben els resultats? -Crec que no. Almenys, jo no els sé.

2.      Dalt del cel es formen núvols negres : és signe de tempesta.

3.      Cada matí sent el veí com se'n va a treballar.



1.2 Ortografia de la vocal neutra


La posició del so de vocal neutra en un mot i la classe de mot determinen les normes que s'han d'aplicar per escriure la lletra corresponent a o e.

Així, la lletra que cal escriure per representar el so de vocal neutra depèn que aquest so estigui a final de mot o no. Si es troba a fi de mot, encara s'haurà de distingir entre els mots que siguin verbs dels que no ho siguin. 

1. A fi de mot. 

Si el mot està en singular, s'escriurà a si és femení o bé  e si és masculí. 

Si el mot està en plural, sigui masculí o femení,  s'escriurà sempre e.

Així: "casa", "poble", "cases", "pobles".  

2. A fi de verb. 

Si el verb acaba en vocal, s'escriurà a. En canvi, si acaba en consonant o en el diftong -eu, s’escriurà e. Així: "veia", "veies", "vèieu".  

3. Al mig d'un mot. 

Si el mot té una forma primitiva en què la vocal neutra sigui tònica, s'esciurà a o bé e segons com soni en  posició tònica. 

Així, de "Pau" o de "peu" es tindrà "Pauet" o bé "peuet". 

En verbs, la tercera persona del present indicarà la  vocal tònica: de "ell paga" o de "ell pega" es tindrà  "pagar" o bé "pegar". 

Si no es pot trobar la vocal tònica, s'haurà de memoritzar la grafia correcta. Generalment, solen  coincidir en el català i el castellà. 

Així, "viatge especial, de tipus cultural" o bé "viatge espacial, a l'espai exterior". 

Comentari 

En alguns mots, el pas del singular al plural origina canvis consonàntics. 

Així, s'observa, de taca: taques; de cega: cegues; de Pasqua: Pasqües; d'aigua: aigües; de raça: races; de roja: roges. 



Exercicis                                                                                                                                                                                            

 

3.  D’acord amb les normes, escriu la lletra que correspongui en els buits de les frases següents.

 

  1. A l’entrada de la cov. hi havi. un cov.;
  2. Anàv.u molt a poc a poc a s.gar l’herba;
  3. Demostrav. molt .fecte per a aquest.s bèsti.s;
  4. Si us plau, torn. el v.set a l’armari;
  5. Trobo que pos.s  massa sal a la sop..

 

4. D’acord amb les normes i el Comentari, reescriu cada frase següent passant-la al singular, si és plural, o al plural si és singular.

Exemple: “jo tenia temps”: nosaltres teníem temps; “ells eren alts”: ell era alt.

 

  1. Penseu en unes altres coses!
  2. Té una idea vaga del fet.
  3. Desitgen uns sous dignes.
  4. Ell busca un bon paraigua.
  5. Havia que pagar la fiança.
  6. Eren unes terres pobres.
  7. La roca cobria la platja.
  8. Avui comencen els actes.
  9. Trien les fulles tendres.
  10. Amaga una prova al jutge.

 

5. Fixa’t en la diferència entre “agafa’n tres, de llibres” i “ells agafen tres llibres”.

En el primer cas, el verb acaba en vocal i per això la vocal neutra final s’escriu a (la “n” és el pronom en reduït). En canvi, en el segon cas, es tracta d’una terminació verbal plural acabada en consonant; per això s’escriu e.

 

Tenint en compte el tipus de paraula (és a dir, si es tracta d’un verb o no) i les terminacions, escriu en els punts suspensius corresponents els mots següents:

 

Jutge / jutja, porta’n / porten, tracte / tracta, compra’n / compren

 

 

  1. Té un ........................... molt bo amb tothom / No es ......................... pas d’això.
  2. Ells sempre  ................... el pa en aquest forn  /  De pa  ................... quatre quilos.
  3. De diners en metàl·lic, ........................... pocs durant el viatge  /  Ells ..................... les maletes molt carregades.
  4. Avui, el ............................ dictarà la sentència  /  Avui es .................. el famós cas del robatori a la Fundació Miró.

 

6. Escriu a o e en els buits dels mots següents.

 

  1. Viatj.  massa ràpid; no sé si aprofitarà gaire el viatg.;
  2. Aquí tens el compt.    del restaurant; compt. quan toca pagar per cap;
  3. D’aquest assumpt.  , parl.’n amb ell; l.s  cos.s, si es parl.n millor.

 

 

7. D’acord amb la norma 3 estudiada, la a i la e tòniques d’un mot primitiu sonen neutres en un derivat, però s’escriuen amb la mateixa lletra.

 

Escriu la forma tònica corresponent a cada un dels mots següents (en el cas dels verbs, la tercera persona del present d’indicatiu).

 

Per exemple: de “maset” –mas, però de “meset” –mes; de “manar” –ell mana, però de “menar” –ell mena.

 

1.      Una noia pleneta: .............................. / Una vall planeta: ..............................

2.      Plagat d’insectes:............................... / Plegarà aviat:....................................

3.      Besar la mà:.......................................  / Basar-se en això:..............................

4.      No passava ningú:.............................. / No pesava gaire:...............................

5.      Una ramada verda:............................ / Remada amb barca:..........................

 

 

8.  Sovint no es troba en posició tònica la vocal neutra medial. Coneixent, però, les regles de derivació de mots es pot saber quina vocal hi correspon.

 

Afegeix als mots següents els sufixos indicats:

 

1.      –edat i –ejar: derivació nominal i verbal a partir d’un adjectiu.

net ......................../  ..................................; clar .........................../ ................................

 

2.      –ment: adverbis derivats del femení dels adjectius o bé noms derivats de verbs.

 

lliure: ................................................. /  ell lliura: .............................................

pobra: ............................................... / ell abona: ..............................................

 

 

9.     S’ha vist que sovint les vocals medials coincideixen amb el castellà. Completa amb a o bé e els mots següents:

 

1.      .ccés a l’autopista / .xcés de velocitat.

2.      Un tracte esp.cial / Un vol esp.cial.

3.      En condicions .sèptiques / Persones .scèptiques.

4.      Té un .fecte immediat  / Té molt .fecte als animals.

 

Clau dels exercicis

 

3.

1. cova, hi havia, cove;

2. anáveu, segar;

3. demostrava, afecte, aquestes, bésties;

4. torna, vaset;

5. poses, sopa;

 

4.

1. Pensa en una altra cosa.

2. Tenen unes idees vagues dels fets.

3. Desitja un sou digne.

4. Ells busquen uns bons paraigües.

5. Havien de pagar les fiances.

6. Era una terra pobra.

7. Les roques cobrien les platges.

8. Avui comença l’acte.

9. Tria la fulla tendra.

10.   Amaguen unes proves als jutges.

 

5.

1.      tracte, tracta;

2.      compren, compra'n;

3.      porta'n, porten;

4.      jutge, es jutja;

 

6.

1.      viatja, viatge;

2.      compte, compta;

3.      assumpte, parla'n, les coses, parlen;

 

7.

1.    plena, plana;

2.    plaga, ell plega;

3.    ell besa, ell es basa;

4.    passa, pesa;

5.    rama, ell rema;

 

8.

1.      netedat, netejar; claredat, clarejar;

2.      lliurement, lliurament, pobrament, abonament;

9.

1.      accés, excés;

2.      especial, espacial;

3.      aséptiques, escéptiques;

4.      efecte, afecte

 

 1.3 Excepcions i divergències català-castellà

S'agruparan els casos excepcionals segons la posició que ocupi la vocal neutra dins el mot. 

1. Vocal final 

a) S'escriu a la vocal neutra final d'alguns mots masculins acabats en les terminacions ma / ta / arca / crata / cida / ista. 

Així: poema, poeta, monarca, un demòcrata, un homicida, un artista. 

També els mots terra, dia, titella, belga, persa, entre d'altres. 

b) S'escriu e la vocal neutra final del tipus dels mots  següents: 

-Adjectius d'una sola terminació, vàlida per als dos gèneres. 

En aquest cas, coincideix el català i el castellà, excepte  els adjectius pobre i rude. 

La majoria d'aquests adjectius acaben en aire / ble / me / ne. 

Així, els mots: una cantaire, una dona amable, una acció infame, una cerimònia solemne. 

-Alguns noms coincidents amb el castellà, que sovint són pronunciats incorrectament com é en lloc de ser-ho amb el  so característic de la vocal neutra. 

Per exemple: base, fase, frase, classe, sèrie, higiene, torre, piràmide, efígie, barbàrie, mare, entre d'altres. 

-L'infinitiu dels verbs de la segona conjugació acabats en -re, com ara seure, moure, estendre, cometre. 

També les formes úniques (amb els seus compostos): corre, obre, omple, vine. 

 

2. Vocal medial 

a) Formes verbals en que es poden trobar tant la a com la e tòniques. 

En aquest cas s'escriuran les formes febles, o sigui la vocal neutra, sempre en a. 

-Es tracta dels verbs haver / saber / fer / caure, que segueixen la norma general de la tercera persona del present que du una a: "ell ha, ell fa, ell sap, ell cau", malgrat la e tònica d'altres formes, com ara, "jo he de fer, jo sé, ell queia" . 

-També en el cas de les formes dobles dels verbs jeure o jaure, nèixer o nàixer, treure o traure, i els seus compostos. 

En aquests verbs, s'escriu a o bé e quan són tòniques (segons la pronuncia dialectal de cadascu), però cal escriure sempre a les formes àtones, o sigui, la vocal neutra. 

Així, "ell jeu o jau", però ell jaurà; "ell neix o naix", però ell naixerà, "ell treu o trau", però ell traurà. 

 

3. Altres casos 

racó, malenconia, psiquiatre, orgue (instrument musical), òrgan (part d'un cos), orfe.



Exercicis                                                                                                                                                                                                


10. Escriu la lletra que correspongui a cada buit dels mots següents:

 

a.      Noms i adjectius.

sistem. capitalist., un aristòcrat., un palet., un suïcid., una bona boletair., fulla perenn., una persona afabl., una massa enorm.

 

b.      Verbs.

Ell recorr. la sentència; a reveur.; ho va prometr.; s’hi va asseur.

 

11. Escriu en singular les frases següents, tenint en compte especialment les excepcions que fan referència als adjectius que tenen una sola terminació per als dos gèneres (coincidents amb el castellà, llevat de “pobre” / “rude”).

 

  1. Deixen les torres lliures.
  2. Veniu a veure’ns aviat!
  3. Són unes persones rudes.
  4. Ompliu-ne les garrafes, d’aquesta aigua.
  5. Les caderneres joves fan unes cantarelles molt alegres.
  6. Els congressistes obren unes sessions informatives.
  7. Les comarques pobres recorren als tribunals.
  8. Es troben davant d’uns problemes insolubles i incòmodes.

 

 

12. Escriu en els buits a o bé e, tenint en compte les normes dels finals nominals i verbals, i també les excepcions corresponents.

 

  1. Es fei.n un embolic quan estudiav.n els apunts de física;
  2. Er. un democràt. cult., amabl. i altruist.;
  3. Aquell cèlebr. atlet. belg. er. molt bon esportist.;
  4. Vení.u molt animats i alegr.s del cinem.;
  5. Una llum tènu. entrav. i ompli. tota la cambr.;
  6. Obr. l.s port.s a aquell. pobr. gent i ajud.’ls.

 

 

13.              Escriu la vocal corresponent a cada mot i, després, les dues formes tòniques corresponents.

 

  1. El nen n.ixerà a l’estiu: ell ............ o bé ................
  2. El gos j.urà aquí: ell ............... o bé ...................
  3. No el distr.gueu: ell es............................. o bé es .....................
  4.  

 

14.              Escriu en els buits a o bé e, tenint en compte les normes de derivació i les excepcions.

 

  1. .mpúries és un indret m.ravellós i respl.ndent.
  2. Es troba des.mparat i molt .nyorat en aquell país.
  3. Té un aire .feminat i un caràcter m.l.nconiós.
  4. En un r.có del Canigó hi el mon.stir de Cuixà
  5. Tr.gueren l’ass.ssí de la presó per dur-lo al psiquiatr..
  6. L’eb.nist. f.rà s.nefes al moble abans d’env.rnissar-lo.
  7. D.vant de la greu situació, els tr.balladors f.ran una ass.mblea.
  8. l’.mbaixador s’int.ressà per la llengua de la S.rdenya.
  9. No hi haurà concert d’orgu., ja que aquest s’ha av.riat.
  10. L’ex-comte està r.ncorós des del dia que li arr.vataren els privilegis.
  11. N.squé a Esparr.guera i quedà orf. de petit.
  12. No esperava que tr.gués un insuficient en aquella .valuació.

 

 

15.              Escriu en singular les frases següents:

 

  1. Ells omplen els càntirs.
  2. Avui signen els contractes.
  3. Ells cacen furtivament.
  4. Són uns nois cultes.
  5. Ram de fulles perennes.
  6. Elles són bones alumnes.
  7. Els paletes són a les torres.
  8. Són uns joves periodistes.
  9. Concorren a les oposicions.
  10. Ep! Obriu-me la porta.

 

 

16.              Omple els buits amb la lletra a o bé e.

 

  1. Tots ells vivi.n molt pobr.ment.
  2. Sembl. que té una .fecció a l’estòm.c.
  3. Vin. a l’ass.mblea per discutir l’augment salarial.
  4. Cal .valuar els danys de l’.varia.
  5. En Pere estiu.j.rà a S.rdenya.
  6. Dimarts es f.rà el lliur.ment de premis.
  7. Tr.urem els d.v.ntals d’aquí i els d.s.rem a la cal.ixera.
  8. Els n.d.dors s’esgotar.n molt a la cursa.
  9. Si no torna a ap.rèix.r la febr.., es ref.rà de seguida.
  10. M’aj.uré una estona al llit; crid.’m a les set.

 

Clau dels exercicis

 

10.

1.    sistema capitalista, aristòcrata, paleta, suïcida, boletaire,

perenne, afable, enorme;

2.    recorre, reveure, prometre, asseure;

 

11.

1.    Deixa la torre lliure.

2.    Vine a veure'm aviat!

3.    Es una persona ruda.

4.    Omple'n la garrafa, d'aquesta aigua.

5.    La cadernera jove fa una cantarella molt alegre.

6.    El congressista obre una sessió informativa.

7.    La comarca pobra recorre al tribunal.

8.    Es troba davant d'un problema insoluble i incòmode;

 

12.

1.    feien, estudiaven;

2.    era, demòcrata, culte, amable, altruista;

3.    cèlebre, atleta, belga, era, esportista;

4.    veníeu, alegres, cinema;

5.    tènue, entrava, omplia, cambra;

6.    obre, les, portes, aquella, pobra, ajuda'ls;

 

13.

1.    naixerà; neix, naix;

2.    jaurà; jeu, jau;

3.    distragueu; distreu, distrau;

 

14.

1.    Empúries, meravellós, resplendent;

2.    desemparat, enyorat;

3.    efeminat, malenconiós;

4.    racó, monestir;

5.    tragueren, assassí, psiquiatre;

6.    ebenista, farà, sanefes, envernissar-lo;

7. davant, treballadors, faran, assemblea;

8.    ambaixador, s’interessà, Sardenya;

9.    hi haurà, orgue, avariat;

10.   rancorós, arravataren;

11.   nasqué, Esparreguera, orfe;

12.  tragués, avaluació;

 

15.

1.    Ell omple el càntir.

2.    Avui signa el contracte.

3.    Ell caça furtivament.

4.    Es un noi culte.

5.    Ram de fulla perenne.

6.    Ella és bona alumna.

7.    El paleta és a la torre.

8.    És un jove periodista.

9.    Concorre a 1'oposició.

10.  Ep! Obre'm la porta.

 

 

 

16.

1.    vivien, pobrament;

2.    sembla, afecció, estómac;

3.    vine, assemblea;

4.    avaluar, avaria;

5.    estiuejarà, Sardenya;

6.    farà, lliurament;

7.    traurem, davantals, desarem, calaixera;

8.    nedadors, esgotaren;

9.    aparèixer, febre, refarà;

10. m'ajauré, crida'm;





Presentació de diapositives 1. Vocal neutra ANEU A LA PÀGINA

Presentació de diapositives: 1. Vocal neutra



Comments