El català septentrional

Aquesta pàgina ha estat pensada com a complement al mètode de Parla.cat per tal que tingueu coneixement de les principals característiques del català històricament parlat a casa nostra, sigui al Rosselló, Conflent, Vallespir, Capcir o Alta Cerdanya. Hom l'anomena, generalment, per abús de llenguatge «català rossellonès» tot i que les seues característiques s'entenen també a les altres comarques nord-catalanes. La denominació correcta i científica és «català septentrional».

Efectivament, el web Parla.cat us ensenya el català dit «estàndard», en la seua variant central, és a dir el que podreu sentir per exemple a les pel·lícules de TV3 o als mitjans de comunicació, i que us fa comprensible per la major part dels locutors del català.

Ara bé, el català, com qualsevol llengua, és format per un conjunt de dialectes, i la nostra llengua catalana treu la seua riquesa d'aquesta diversitat: diversitat d'accents, de pronunciacions, de vocabulari... No es parla pas català de la mateixa manera a Barcelona que a Perpinyà, a València o a Andorra! Tanmateix, és ben bé la mateixa llengua. El francès també és format per diversos dialectes: un no parla de la mateixa manera i amb les mateixes paraules a París, a Perpinyà o a Estrasburg per exemple.

Avui dia, ens dirigim sempre més cap a un esborrament d'aquestes diferències, però com a català o catalana del nord, és important que conegueu què és típic del català septentrional per tal de fer perdurar la nostra manera de parlar el català i també per comprendre millor la gent d'aquí amb qui podríeu practicar el català. En els escrits formals totes aquestes especificitats no són forçosament acceptades (no reconegudes per l'IEC), és per això que hem assenyalat quines característiques podeu fer servir a l'escrit i quines s'han d'acantonar a l'oral o a la literatura.



Quin lloc té el català septentrional dintre de la llengua catalana?






El català comprèn dos dialectes principals: el dialecte oriental i el dialecte occidental:


- El bloc oriental és format pel català septentrional, central, balear i alguerès.
S'hi pronuncien les «a» i «e» no accentuades de la mateixa manera (la vocal neutra), la «o» no accentuada es pronuncia [u] i no es pronuncien les «r» finals.


- El bloc occidental és format pel català nord-occidental i valencià.
S'hi pronuncien diferentment les lletres «a» i «e», la «o» es pronuncia sempre «o» i les «r» finals es pronuncien.



Per tant, el català rossellonès forma part del dialecte oriental.






            Mapa dialectal de la llengua catalana zoom


Quines són les característiques principals del català septentrional?

El català parlat a casa nostra, per proximitat amb el Llenguadoc, és irremeiablement tenyit d'occitanismes. Igualment, la imposició del francès i la frontera entre Catalunya Nord i Sud havent-hi ajudat, el nostre català conté també bastants gal·licismes, és a dir aportacions del francès. La presència de les tropes castellanes durant diversos segles en el passat, i la immigració espanyola, també han marcat el nostre català per la presència de castellanismes. Finalment, el català septentrional es diferencia de la resta del català per l'existència de rossellonismes, és a dir mots que només es troben a casa nostra.


 Morfologia

    Conjugació
    

    - La 1a persona del singular del present d'indicatiu acabada per -i (en català estàndard central s'acaba per una -o)
.

    Ex: jo pensi, jo serveixi, jo dormi, etc.
    Es pot fer servir a l'escrit (reconegut per l'IEC)
.
    - La 1a persona del singular dels altres temps també acabada per -i.
    Ex: jo pensavi (imperfet), jo servirïi (condicional), jo dormessi (subjuntiu imperfet).
    No es pot fer servir a l'escrit
(no reconegut per l'IEC)
.
    - El verb
ésser nord-català :
    Jo som (prononciat
«sun»), tu ets, ell és, nosaltres sem, vosaltres seu, ells són.
    Es pot fer servir a l'escrit (reconegut per l'IEC).
    - El passat compost amb el verb ésser s'ha mantingut a Catalunya Nord: ésser + participi passat.
    Ex: sem fet (en normatiu: hem fet), som entrat (en normatiu: he entrat), etc.
    No es pot fer servir a l'escrit (no reconegut per l'IEC).

   
Possessius

    - Possessius femenins de la 1a, 2a i 3a persona del singular
:
   
La meua / les meues - la teua / les teues - la seua / les seues.
    Es pot fer servir a l'escrit (reconegut per l'IEC).
    - Possessius de la 3a persona del plural:
   
Llur / llur / llurs / llurs.
    Es pot fer servir a l'escrit (reconegut per l'IEC).
  

    Negació


    - Negació amb
«pas».
    Ex: (no) tinc pas temps, (no) vull pas cantar, etc.
    Es pot fer servir a l'escrit (reconegut per l'IEC) si s'afegit el no normatiu a davant -> no tinc pas temps, no vull pas cantar, etc.
 
     Demostratius

    
- Ús freqüent dels demostratius aqueix (sovint pronunciat
«aquei»), aqueixa, aqueixosaqueixes.
    En normatiu es fa servir més aquest i els seus compostos per a la proximitat i aquell i els seus compostos per a l'allunyament.

    
Ex: aqueixa senyora és vella, aqueixos carrers són estrets, etc.
    Es pot fer servir a l'escrit (reconegut per l'IEC) entre la proximitat i l'allunyament.
 
    Pronoms

    - Pronoms personals plens : metesenosvosse
    Ex: me fa pena (en normatiu: em fa pena), nos cal més temps (en normatiu: ens cal més temps), etc.
    No es pot fer servir a l'escrit (no reconegut per l'IEC), presents al DIEC però només s'han de fer servir en enclisi.
    - El pronom personal jo és habitualment preferit a mi.
    Ex: a jo m'agrada (en normatiu: a mi m'agrada), vine amb jo (en normatiu: vine amb mi), etc.

    No es pot fer servir a l'escrit (no reconegut per l'IEC).
    - El pronom enclític després d'un imperatiu és accentuat i en forma plena.
    Ex: dóna-mé (en normatiu: dóna'm), afanya-té (en normatiu: afanya't), agafa-lo (en normatiu: agafa'l), etc.

    No es pot fer servir a l'escrit (no reconegut per l'IEC).
    -
Ús del pronom vós corresponent al «vous de politesse» en francès (en català central es prefereixen vostè i vostès).
    Ex: d'on veniu vós? (en normatiu: d'on ve vostè?), etc.

    Es pot fer servir a l'escrit (reconegut per l'IEC).
 
    En clicar aquest enllaç accedireu a una breu llista del vocabulari català rossellonès més corrent.
   





 Pronunciació
    
    - Les grafies oó, -or i u pronunciades «u»
    Ex: Canigó pronunciat «canigó»pudor pronunciat «pudú», etc.
    - Els mots esdrúixols acabats en -ia pronunciats «-i»
    Ex: història pronunciat «històri»ciència pronunciat «ciènci»diferència pronunciat «diferènci», etc.
    - La major part dels mots acabats per -ix et -ig (tret de mig per exemple) esdevenen diftongs.
    Ex: vaig pronunciat «bai»peix pronunciat «pei»faig pronunciat «fai», etc.
    - Certes -r finals pronunciades «-rt».
    Ex: car pronunciat «cart»ahir pronunciat «ahirt», etc.
    - Els sons [kw] i [gw] esdevenen [k] i [g].
    Ex: llengua pronunciat «llenga»quasi pronunciat «kasi»aigua pronunciat «aiga» , etc.
    - La grafia tj pronunciada «j»
    Ex: mitja pronunciat «mija», etc.
    - La «n» no pronunciada en els plurals en «-ns».
    Ex: catalans pronunciat «catalàs»cançons pronunciat «cançús», etc.