LES DONES













LA SITUACIÓ DE LA DONA A L'EDAT MITJANA

DONES I MATRIMONI

    L’ESTATUS REAL DE LA DONA A L’EDAT MITJANA NO ES CORRESPONIA AMB L’ELEVACIÓ DE LA DAMA DE LA POESIA DE L’AMOR CORTÈS.

TOT AL LLARG DE L’EDAT MITJANA LES DONES FOREN ELS PEONS DEL HOMES. SEGONS LA CLASSE A QUÈ PERTANYIEN, VISQUEREN EN DIFERENTS ESTATS DE CONFORT O DE MISÈRIA. SOLAMENT EN ALGUN CAS MOLT EXCEPCIONAL TINGUEREN VEU EN EL SEU PROPI DESTÍ. LA DONA ADOLESCENT, FINS ARRIBAR A L'ADOLESCÈNCIA, ERA PROPIETAT DEL PARE, QUE S'ENCARREGAVA D'ALIMENTAR-LA I D'EDUCAR-LA FINS QUE ES CASAVA I PASSAVA A DEPENDRE DEL MARIT. 

EL CASAMENT, CREAT PER L’ARISTOCRÀCIA, ERA UN CONTRACTE POLÍTIC I ECONÒMIC DESTINAT A ENFORTIR ALIANCES I A GARANTIR LA PROPIETAT DE LES GRANS FAMÍLIES DE TERRATINENTS. AMB EL DESENVOLUPAMENT DEL COMERÇ, FOU ADOPTAT PER LA BURGESIA PER AQUESTES MATEIXES RAONS COM A MITJÀ PER A MANTENIR I PROMOCIONAR EL SEU STATUS ECONÒMIC I POLÍTIC. 

L’AMOR I L’AFECTE TENIEN POC A VEURE AMB EL MATRIMONI. LA DONA HAVIA DE PARIR FILLS, I EL SEU ÈXIT EN AQUESTA FUNCIÓ ERA LA MESURA DE LA SEUA UTILITAT. SI FRACASSAVA UNA I ALTRA VEGADA, JA FÓRA PERQUÈ ERA ESTÈRIL O PERQUÈ NOMÉS PARIA FILLES, ERA REPUDIADA I TORNADA A CASA DELS SEUS PARES O COL·LOCADA EN UN CONVENT. NO TENIA CAP DEFENSA LEGAL, NI SE LI PERMETIA ESTAR SENSE MARIT DURANT MOLT DE TEMPS; EL REPUDI ERA SEGUIT D’UN NOU CASAMENT TAN AVIAT COM ES TROBAVA EL MARIT ADEQUAT. EN CAS D'ADULTERI PROVAT, EL MARIT PODIA MATAR LA DONA I LA LLEI NO HO CONSIDERAVA DELICTE. 

TAMBÉ LES DONES LLAURADORES ESTAVEN SOTMESES AL MARIT I AL SENYOR. ELS CASAMENTS DELS SERFS EREN CONTROLATS, CALIA PAGAR IMPOSTOS PER A CASAR-SE I S’HAVIA DE DEMANAR PERMÍS SI EL MATRIMONI ERA ENTRE SERFS DE DIFERENTS FEUS. EL PITJOR DE TOT ERA, PERÒ, EL DRET DE CUIXA, QUE NO VA SER ABOLIT A CATALUNYA FINS AL 1486.

   LA MISOGÍNIA DE L’ESGLÉSIA

L’ESGLÉSIA CONSIDERAVA LES DONES COM A ENCARNACIONS D’EVA, QUE FOU LA PRIMERA PECADORA. ELS MISÒGINS MÉS ASSENYALATS D'AQUELLS TEMPS CONSIDERAVEN LA DONA COM LA PORTA DEL DIMONI, LA PATRONA DE LA PERVERSITAT, LA MOSSEGADA DE LA SERPENT. LA PROCREACIÓ ERA UN MAL NECESSARI I PER AIXÒ EL MATRIMONI S’ACCEPTAVA, TOT I QUE AMB DESGANA: ‘MILLOR CASAR-SE QUE CREMAR-SE’, SOLIEN DIR. 

PER ALS PARES DE L’ESGLÉSIA, SOLS LA VIRGINITAT PODIA REALMENT DESINTOXICAR EL SEXE FEMENÍ. LA DOCTRINA DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ VOLIA DIR QUE LA VERGE MARIA ERA LLIURE DEL PECAT ORIGINAL, DE LA FALTA D’EVA: D’AQUESTA MANERA EL SEU FILL, JESÚS, QUEDAVA ALLUNYAT DE LES MANCANCES FEMENINES PER LA VIRGINITAT DE LA MARE.

      DISCRIMINACIÓ LEGAL

LES DONES DE RANG, FINS I TOT LES QUE TENIEN PROPIETATS, FOREN CONSIDERADES MENORS D’EDAT DURANT TOTA L’EDAT MITJANA, JA QUE SEMPRE ES TROBAVEN SOTA LA CUSTÒDIA OFICIAL D’UN HOME. LA DONA QUE HERETAVA UN FEU, PER EXEMPLE, ERA UN INSTRUMENT DEL SEU MARIT, QUE DE FET EL CONTROLAVA. BEN POQUES VEGADES SE LES PERMETIA APARÈIXER DAVANT D’UN TRIBUNAL LEGAL EN DEFENSA PRÒPIA. A ALEMANYA, PER EXEMPLE, ON SÍ ESTAVA PERMÈS, EL TESTIMONI DE TRES DONES VALIA COM EL D’UN HOME.

TEXT ELABORAT A PARTIR DE: M. BOGIN: LES TROBAIRITZ, POETES OCCITANES DEL SEGLE XII, ED. LA SAL, BARCELONA, 1988. N. CABRÉ: DONA I LITERATURA, LAERTES, 1992.

 

Comments