inici‎ > ‎

el castell


Història
 
Vers 1054: el comte de Barcelona dóna en qualitat de feu el castell de Barberà (i la roca de Prenafeta) a Arnau Pere de Ponts; en els anys posteriors, s'hi construeix la fortalesa.

1096: un exèrcit musulmà assalta Barberà; el castell és destruït i els seus defensors, inclòs el mateix Arnau Pere, hi moren.

A la primera meitat del segle XII: els hereus d'Arnau Pere restauren el castell.

Al 1132/1133: els comtes de Barcelona i d'Urgell donen Barberà a l'orde del Temple.

Vers el 1165: Pere de Puigverd (senyor de Barberà, per ser descendent d'Arnau Pere de Ponts) es resisteix a lliurar Barberà als Templers i, per reforçar els seus drets, impulsa una important ampliació de la fortalesa.

Vers el 1170: els Templers s'estableixen a Barberà, el castell és convertit en casa-convent i esdevé el centre d'una important comanda templera que disposa de propietats a diverses comarques.

1317: un cop suprimit l'orde del Temple i transferides les seves propietats catalanes al també orde militar de l'Hospital, es constituí
 la comanda Hospitalera de Barberà.

Segona meitat del segle XIV: fra Guillem de Guimerà, comanador de Barberà (1366) i gran prior de Catalunya (1379), ordena fer unes importants obres d'ampliació que converteixen la vetusta fortalesa templera en un més còmode i refinat palau. Fra Guillem va morir a Barberà l'any 1396 i les seves despulles foren emplaçades en la capella del castell.

La guerra dels Segadors (1640-1652) i la de Successió (1702-1714) causen gravíssims desperfectes en el castell, tot i que l'orde de l'Hospital repara repetidament les destrosses per mantenir-lo habitable
 
El  castell va pertànyer a l'Ordre de l'Hospital fins a la seva desaparició a Espanya que es va concretar amb el concordat sigant amb la Santa Seu l'any 1851. L'estat esdevé propietari del castell i, posteriorment, l'Ajuntament va demanar la seva cessió per establir-hi les escoles públiques. Això va succeir el juliol de 1858.

L'escola es manté a castell fins al 1980 i això va permetre el manteniment dels edificis del costat sud.

Arquitectura

Aquest castell permet observar les característiques generals de l'arquitectura militar de la Catalunya medieval. S'hi observen tres fases fonamentals:

-Vers l'any 1072: recinte murallat amb torre mestra circular i sala (o edifici residencial).

-Vers l'any 1165: s'afegeix a l'anterior, un nou recinte murallat amb una gran torre rectangular.

-Vers mitjan segle XIV: es construeixen noves dependències residencials en els costats oest i nord del recinte del segle XII; el castell esdevé un palau organitzat al voltant d'un pati central.


Restitucions hipotètiques del castell als segles XI, XII i XIV