Lo Castell‎ > ‎

Història

Com és obvi, Alta-riba és un nom compost que fa referència a una realitat orogràfica de manera que l’adjectiu “alta” ens parla d’una situació geogràfica i el nom “riba” fa referència al marge d’un corrent d’aigua. I és que aquest castell  està situat a dalt d’un turó del qual surt un petit afluent del Sió, l’anomenat torrent de Malacara.
 

Datat del segle X, Alta-riba neix formant part de la marca del comtat de Berga, el qual va crear un estret corredor a la  Segarra que anava de Castellfollit de Riubregós i Pujalt que ara estan a la comarca de l’Anoia fins a l’Ofegat, en l’actual comarca de l’Urgell, el qual formava una estreta franja de terra entre les possessions dels comtats de Manresa i l'Urgell.

Ramon Berenguer I - Castell Alta-riba

Llegenda Fotografia Sepulcres

Tombes de Ramon Berenguer I i la seva muller Almodis de la Marca a la Catedral de Barcelona
La primera referència documental data d'uns documents indatats del regnat del comte de Barcelona Ramon Berenguer I, que va governar entre els anys 1035 i el 1076, on el comte va establir un conveni amb Bonfill on li confiava el castell d’Alta-riba.

El primer document que es cita i apareix un personatge amb el cognom d'Alta-riba, i per tant comença el llinatge dels Altarriba, data de l'any 1110 i és l'"ARNAU D'ALTARIBA".


Ramon Berenguer I - Almodis Castell Alta-riba

Liber Feudorum Maior

Ramon Berenguer I i la seva muller Almodis paguen als comtes de Cerdanya la cessió que aquets els havien fet de llurs drets sobre Carcassona.



L’any 1121, aquest castell confrontava per occident amb el castell de “Mediano”, actualment Mejanell. L’any 1183, Berenguer d’Alta-riba, casat amb Saurina, llegà aquest castell al seu fill Arnau, que el tenia pels Pujalt. L’any 1208, Saurina, vídua, ingressà en l’obediència de l’Església de Solsona.

L’any 1238, el Castell i els drets que posseïen els Altarriba en aquest castell, els tenia Berenguera d'Alta-riba, casada amb Guillem d'Ivorra, i els va vendre a Santes Creus. Més tard Guillem, senyor de Cervera, que posseïa també drets sobre el Castell d'Alta-riba en va ratificar la venda al monestir de Santes Creus que va esdevenir propietari únic del terreny i dels drets.
El 3 de desembre de 1281, fra Guillem de Torroja, monjo de Santes Creus, rebé l’acta de procura d’aquella possessió. Santes Creus va romandre propietària d’Alta-riba fins a la promulgació de la llei de desamortització del 1837. El dia 21 de maig d’aquell mateix any van sortir a pública subhasta les rendes d’Alta-riba, junt amb les d’altres pobles. En el fogatjament de 1365-1370 comptava amb 10 focs (famílies) i estava inclòs en la vegueria de Cervera.

Mentre Santes Creus va ser propietària d’Alta-riba va gaudir dels drets feudals que li pertocaven i dels impostos i delmes que els vilatans havien de pagar-li. Al segle XVII, la jurisdicció civil pertanyia  a l’Abat de Santes Creus i la criminal al Rei. La comunitat de Santes Creus conservà aquest castell 556 anys i fins a l’extinció dels senyorius l'any 1835. 

D'aquest castell procedeix la família Alta-riba, Altarriba, o Altarrippa segons l’idioma que es tracti, i que romangué en altres llocs de la Segarra, Osona, València, o Aragó. Al S. XIV els Alta-riba eren procuradors del vescomte de Cardona. Els Alta-riba estaven emparentats amb els propietaris d’altres castells, com per exemple el castell de Tarascó, el d’Aranyó, la Manresana...

Retien vassallatge  a Santes Creus també, fins l’extinció dels senyorius, els pobles de la Segarra de: Sant Gallard, Figuerola, Gramuntell, Montoliu i Vilagrasseta.

Des del cim s’observen i es comunica amb els castells de la Manresana, Mejanell, Montfalcó Murallat, Malacara, Santa Fe... El castel d’Alta-riba està declarat Monument històric d’Interès Nacional.

El Castell està sota la protecció de Sant Miquel, arcàngel guerrer i justucier de les ànimes, invocat per tenir força en la batalla per la  conquesta del territori als infidels.

En la mateixa població hi ha l’esglesiola romànica de Sant Jordi, la única església consagrada a aquest sant a Catalunya que conserva una relíquia de Sant Jordi.

EDIFICACIÓ I ELEMENTS ARQUITECTÒNICS:

Es troba en estat ruïnós, datat del S. XI i d’estil romànic. Té 161 m² construïts de planta, més 220 m² de restes pètries adjacents i dividides en tres parcel·les. Les restes estan formades bàsicament per una torre de planta circular, d’un diàmetre de 5 metres, amb murs molt amples. Actualment solament es conserva una alçada de 6 metres en la part nord, que correspon al nivell del pis principal.  La torre va ser construïda directament sobre la roca. L’interior de la part baixa de la torre tenia una planta quadrada, sense porta, que s’accedia a través d’una obertura rectangular en el sostre. Aquesta dependència s’anomenava el “forat del càstig”. Els murs estan edificats amb un carreus  treballats i units amb morter de calç. Els carreus són molt allargats i peculiars.

Del castell es conserva també, una cisterna excavada a la roca que recollia i guardava l’aigua de la pluja per abastir al castell; un pou d’aigua;  la volta del celler; dos grans tines de vi construïdes amb pedra i morter de calç, i folrades per dins amb cairons de rajola vidriada. Allí es premsava el raïm  acabat de collir i es deixava fermentar el most fins que es transformava en vi. D’aquesta manera els castlans podien reduir la feina i els costos que hagués suposat el transport de la verema en una orografia tant difícil. Els delmes del senyoriu en forma d’oli, pa, lli,  raïm i vi després es transportaven al Monestir de Santes Creus. També es poden visitar diferents estances que configuren  la resta de parets i murs que encara es conserven dempeus.

 
Comments