Casp - Via Verda Alcanyís - Tortosa

Maig 2.017

La Via Verda és un itinerari que transcorre per l’antic traçat de la via del tren. La ruta de la Val de Zafán comença a Alcanyís,  passa pel Matarranya,  ja a Catalunya segueix la Via Verda de la Terra Alta, i continua la Via Verda del Baix Ebre fins a Tortosa. En total uns 105 quilòmetres, sense desviar-se a cap població.

A l’estiu fa molta calor pel que és recomanable fer la ruta no més tard del mes de maig.

Hi ha molts túnels, i alguns no estan il·luminats. Indispensable portar algun focus.

Des de Barcelona tenim varies opcions:

• • Hi ha uns autobús de l’empresa Hife que arriba a Alcanyís sobre les 12 del migdia.

  • Tren fins a Casp. Hi ha tres trens al dia. 

  • A Tortosa hi ha bona combinació de trens.

  • Amb els horaris d'autobusos que hi ha, fer-ho en un dia, des d’Alcanyís és possible, però molt just.

Tal com l’he fet (sortint de Casp) surten uns 150 quilòmetres i el desnivell de pujada uns 1.300 metres.

Anant en tren a Casp cal fer uns 35 quilòmetres més, però tal com surto de casa la fico al tren, sense reserves ni embolics.

Considero que l'ideal és sortir al matí i arribar a Alcanyís (o Casp si es prefereix), fer nit a Vall-de-roures i al dia següent fer la resta.

Sobre la ruta, no passa justament pels pobles. Per entrar cal desviar-se de un a cinc quilòmetres, i com que acostumen a estar dalt d’un turó, cal pujar una mica. Personalment m’agrada veure coses i per això ho recomano,

A Casp m’he allotjat a Pensión la Cabaña, un lloc senzill i econòmic.

He matinat i he aconseguit sortir de Casp sobre les set del matí. Per evitar la carretera principal, he triat pistes d’ús agrícola i trams d’una carretera secundària que no hi ha transit.

L’estat de les pistes és semblant al de la via verda, per però per bicicletes de roda prima potser millor fer-ho tot per carretera sense trànsit. Seria passant per Zaragoceta. Deixo un track alternatiu: https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17780077

Fins a Alcanyís van havent pujades i baixades suaus, i alguna una mica més forta. Es troben cultius de secà: Oliveres, ametllers i cereal.

Val la pena entrar a Alcanyís a prendre alguna cosa i aprovisionar-se d’aigua. També és interessant visitar el centre històric i el Castell dels Calatravos.

Sortint ja es troba la via verda, compartida amb vehicles agrícoles, però gairebé sense trànsit.

Els primers tretze quilòmetres fins arribar a Valdealgorfa, se m’han fet avorrits. Una pista de terra recta, llarguíssima, amb una pujada moderada, i el paisatge no resulta gaire interessant.

A mig camí hi ha un indicador per anar a la cova de Val del Charco del Agua Amarga (9 km) on es poden veure pintures rupestres. A qui li pugui interessar, per acostar-s’hi caldria saber que estan obertes. Si no, penso que no val la pena.

He entrat a Valdealgorfa a fer una mica de turisme. Al track he marcat un waypoint del Centre d’informació. He fet una volta pel poble. L’església és impressionant. També he estat a la “Boveda del frío”, un lloc on acumulaven la neu de l’hivern que s’anava compactant fins formar gel, d’utilitat en la conservació d’aliments. Per fora no es veu res, però crec que al Centre d’informació l’ensenyen o deixen la clau. Caldria preguntar.

També es pot veure el “pou de la cadena”, que segons em van explicar, al ser un poble sense riu, quan el van excavar va suposar un avanç important en l’abastiment d’aigua.

Sortint de la població per la Via Verda, trobo el Túnel de l'equinocci, recte, d’uns dos quilòmetres de llargada amb la particularitat que durant els equinoccis per uns moments s’il·lumina amb la llum solar.

Normalment està tancat, i cal seguir un camí alternatiu, però he tingut sort i l’he trobat obert. A l’entrada hi ha una font.

La ruta segueix amb immenses rectes, passant per túnels i per viaductes que que travessen rius.

A la part d’Aragó la majoria d’estacions estan en estat ruïnós, però algunes com la de Torre de Compte, han estat aprofitades per fer un hotel.

Segueix una pujada fins a l’estació de Vall-de-roures. Hi ha varis indicadors per anar a aquesta població. El més recomanable és el que hi ha uns 300 metres abans d’arribar a l’estació, marcat al track amb un waypoint. No he anat per falta de temps, però qui faci la Via en dos dies és un lloc recomanable i ideal per fer nit.

Des de l’estació de Vall-de-roures el camí fa baixada. De seguida trobo una vista preciosa de Cretas, amb uns núvols decoratius, que fan unes fotos molt maques. M’he desviat per visitar el poble i si es pot també ho recomano. A l’estació de Cretas han fet un alberg i és un lloc ideal per prendre alguna cosa.

El següent poble és Horta de Sant Joan. Hi ha dos quilòmetres i mig de pujada. Ja el coneixia, però com tenia temps m’he desviat. També es molt maco i ho recomano.

Per dinar he menjat entrepans, però en cas de dinar de restaurant m’ha semblat que és el lloc més adient. He vist que a l’entrada hi ha un restaurant amb un lloc tancat per deixar les bicis. http://www.hotelmiralles.com/restaurant/

A partir d’Horta, tot baixada fins a Benifallet, amb molts túnels i paisatges més macos.

A mig camí està el Santuari de la Fontcalda, altre lloc que cal visitar. Hi ha una església i un restaurant (que de vegades està tancant), però el més interessant és el riu, amb unes bases que si fa calor es pot fer un bany.

En aquesta part de la Via les estacions estan en bon estat i acostuma a haver algun bar i possibilitat de carregar aigua.

Després de Benifallet s’arriba a Xerta, amb vistes a l’Ebre i camps de tarongers.

Queden uns dotze quilòmetres, amb trams urbans, i que en alguns casos costa de veure les indicacions.

El track finalitza a l’estació de tren de Tortosa.