Els sistemes de control es poden dissenyar fent servir alguna placa controladora de la gran varietat que existeixen al mercat.
Aquesta placa ha de contenir els ports d'entrada i sortida, el processador i tot allò necessari per dur a terme la pràctica.
Avui dia existeixen dos grans transatlàntics al mercat del maquinari de codi obert. Arduino i Raspberry Pi s'utilitzen per desenvolupadors de projectes a tot el món en camps com l'electrònica, l'automoció, la robòtica, la impressió 3D i el conegut com l'Internet de les Coses, un negoci que podria aconseguir un volum de 25.000 milions en 2020. Però altres distribuïdors disposen ja d'alternatives potents a tots dos gegantes.
Arduino és el rei per excel·lència del maquinari de codi obert. Existeixen nombrosos tipus de plaques basi para diferents tipus de projectes de desenvolupament. Des de robòtica, impressió 3D, Internet de les Coses, wearables (dispositius ponibles) o intel·ligència tèxtil. A la pàgina web de Arduino poden veure's tots els models: sumen més de 20 productes diferents. Cadascun d'ells té el seu propi processador, memòria RAM, ports USB…
Projectes curiosos amb Arduino hi ha molts: desenvolupament de robots, instruments com un xilòfon, màquines atrapagolosinas, calculadores, càmeres fotogràfiques, termòmetres… Aquest maquinari format per una placa basi amb un microcontrolador i un entorn de desenvolupament propi (llenguatge de programació Proccessing/*Wiring i un carregador d'arrencada) és sens dubte l'alternativa més sòlida al desenvolupament baix palès. El seu ús és universal.
Raspberry Pi disposa de dos models de placa, A i B, i altres dos models revisats, A+ i B+. El model A disposa d'una memòria SDRAM de 256 MB, un port USB, un port de sortida HDMI i una targeta de memòria SD. No disposa d'un segon port USB ni tampoc connexió ethernet a la Xarxa. El model millorat A+, llançat al novembre de 2014, segueix tenint un únic port USB, una memòria SDRAM de 256 MB i no té connexió ethernet, però la seva grandària és més petit que els models de 65 mm. de longitud.
El model B de Raspberry Pi va ser la placa de gamma alta fins a juliol de 2014. Té dos ports USB i una memòria SDRAM de 512 MB. A més, té un port de connexió ethernet a internet. El seu model millorat, el B+, va ser llançat en aquesta data amb algunes millores importants: major potència gràcies a un nou sistema d'alimentació, targeta microSD, presa d'àudio i vídeo de 3,5 mm i limitador de corrent de 5V per a sortida HDMI.
El nombre de projectes amb aquest tipus de plaques és enorme: alguns desenvolupadors han utilitzat Raspberry Pi per dissenyar un traductor universal, un mini ordinador portàtil, una càmera compacta, una ràdio digital o una màquina arcade. En una web com Instructables es poden trobar centenars de desenvolupaments ‘Do It Yourself’ (‘Fes-ho tu mateix’). És una febre.
Aquestes dues plaques realment s'adapten a les nostres necessitats, ja que amb les dues podem programar amb Blocks (Scratch o similar) per controlar els sensors i actuar en conseqüència.
A la següent unitat didàctica acabarem el robot que venim desenvolupant durant tot el curs. Per tant, allà haurem de fer servir sensors perquè el roobot actui de la manera més convenient. En aquesta unitat anem a fer servir aquestes plaques per llegir els sensors i veure com funcionen alguns d'ells.
S4A
Scratch for Arduino (S4A) és una versió modificada de Scratch, preparada per interactuar amb plaques Arduino. Va ser desenvolupat per l'equip de Smalltalk del Citilab l'any 2010, i des de llavors s'ha usat a tot el món per a una gran varietat de projectes.
És molt simple de fer servir. Visualitza els següents videotutorials i ves avançant poc a poc.
ScratchGPIO
ScratchGPIO està dissenyat per fer servir d'una forma fàcil Scratch en Raspberry Pi per controlar sensors, motors, i llums utilitzant els pins de GPIO.