Sistema de fitxers Linux / Intèrpret d'ordres

1. Sistema de fitxers linux.

Tot el sistema Linux, inclosos els dispositius que controlen els perifèrics connectats a l'ordinador (anomenats “arxius de dispositius"), són arxius o fitxers que s'estructuren d'acord amb un sistema de directoris. Aquest sistema de directoris té una certa variació d'una distribució de Linux a una altra, encara que la tendència és, de cada vegada, adoptar un esquema més estandarditzat. El nivell superior d'aquest sistema de directoris és el directori arrel, que es representa amb "/". Tots els altres directoris en són sots-directoris d'acord amb una estructura del tipus arbre. Per defecte, Linux proporciona permisos de lectura a tots els fitxers i d'accés a tots els directoris per a tots els usuaris. En general, un usuari només operarà dins del seu directori personal /home/nom_compte_usuari , de forma que la integritat de tot el sistema es garanteix si l'administrador o el superusuari del sistema porta una política raonable de permisos dins dels diferents arxius del sistema. De forma molt breu, el sistema d'arxius estandarditzat (hi ha variacions molt minses d'una distribució de Linux a una altra) inclou els següents directoris:

• • /home: El directori que conté els sots-directoris personals dels usuaris. Cada un dels usuaris té privilegis complets sobre els arxius i els sots-directoris del seu directori personal.

• /bin: És el directori que inclou les instruccions de la línia de comandament de Linux, els quals són comuns amb UNIX (els estudiarem ara).

• /boot: Aquest directori conté els fitxers necessaris per a l'arrencada.

• /dev: Arxius dels dispositius del sistema. A Linux, com en UNIX, qualsevol dispositiu de l'ordinador (una impressora, un disc dur, un CD-ROM, una tarja de so ...) és un fitxer. Això permet que es pugui fer servir la definició d'una ruta d'arxiu dins del sistema d'arxius com a forma per accedir a qualsevol dispositiu.

• /etc: Aquest directori conté arxius de configuració del sistema. Aquests arxius es creen durant el procés d'instal·lació i sols poden ser modificats pel superusuari root.

• /usr: És un directori que té una estructura pròpia i que conté els programes amb dret d'execució per tots els usuaris.

• /lib: Incorpora els arxius de les llibreries d'accés compartit.

• /mnt: És el directori en el qual es “munten” els sistemes de fitxers de dispositius d'emmagatzemament massius de dades (discos durs, disquets, CD-ROM, discos durs del tipus usb o càmeres digitals, ...) o de sistemes d'arxius situats en altres ordinadors connectats en xarxa. A Linux no es fan “connexions d'unitats de xarxa”, sinó que es defineixen a quines unitats i a quins directoris s'hi ha d'accedir de forma remota i llavors s'incorporen a l'estructura de directoris de l'ordinador local mitjançant aquest directori.

• /proc: És un directori usat pel nucli del sistema per emmagatzemar arxius generats durant l'execució de processos.

• /root: És el directori personal del superusuari.

• /sbin: Conté arxius de configuració inicial del sistema (alguns compartits amb els que es troben al directori /etc) i eines d'administració, utilitats i ordres generals exclusives de root.

• /tmp: En aquest arxiu es troben fitxers d'ús no permanent per part de tots els usuaris del sistema (tothom té permís d'escriptura en aquest directori). El seu contingut se sol esborrar en sortir del sistema.

• /opt: Aquest directori no es troba a totes les distribucions. Si existeix, sol contenir paquets de programari que no es troben incorporats a una distribució de Linux i que l'administrador va afegint al sistema.

• /var: És un directori en el qual es desen els arxius associats a les cues d'impressió, on es diposita el correu electrònic dels usuaris, arxius històrics i, en general, aquells arxius que es van actualitzant mentre es porten a terme els distints processos del sistema.

2. Intèrpret d'ordre

Una interfície de línia d'ordres (CLI) és un mecanisme per interactuar amb un sistema operatiu o el programari de l'ordinador escrivint ordres per a realitzar tasques específiques. Aquesta interfície de només text contrasta amb l'ús d'un punter de ratolí amb una interfície gràfica d'usuari (GUI) per a seleccionar les opcions o menús en una interfície d'usuari de text (TUI) per seleccionar opcions.

Aquest mètode d'instruir a un ordinador per realitzar una tasca determinada s'anomena "entrar" un comandament: el sistema espera que la conclusió de la presentació de l'ordre de text es realitzi prement la tecla "Enter". S'interpreta la línia d'ordres, i executa el comandament. Els intèrprets de línia d'ordres es poden executar en un terminal de text. En acabar, l'ordre general de sortida retorna a l'usuari en forma de línies de text en el CLI. Aquesta sortida pot ser una resposta si el comandament és una qüestió, o d'una altra manera un resum de l'operació.

Veurem, alguns dels comandaments més elementals, juntament amb la seva interpretació i o equivalència gràfica. Les possibilitats de la línia de comandaments són molt àmplies, encara que cal un cert aprenentatge per treure'n tot el profit possible.

Un aspecte que cal tenir molt present en el treball amb la línia de comandaments és que a Linux, com a UNIX, es distingeixen les majúscules de les minúscules. Així, un arxiu anomenat Feines és distint d'un arxiu amb el nom feines. Els noms dels arxius poden ser llargs i admeten pràcticament qualsevol caràcter fora de l'espai.

Per accedir a una informació resumida sobre cada una de les instruccions s'ha d'executar des de la línia de comandaments "nom_instruccio – -help" i per editar les pàgines de manual en línia de les instruccions, si n'hi ha, teclegeu, "man nom_instrucció | more".

Els comandaments bàsics són:

• cd (Changte Directory): canvia el directori actual. D'aquesta forma, "cd .." t'envia al directori superior, i "cd nomdeldirectori" t'envia al direectori nomdeldirectori.

• ls (List): presenta una llista de tots els arxius y carpetes del directori.

• mkdir (MaKe Directory): crea una carpeta.

• rmdir (ReMove Directory): esborra una carpeta.

• rm -r (ReMove Recurrent): esborra directoris amb tot el seu contingut.

• find: permet cercar arxius.

• pwd (Print Working Directory): mostra la ruta del directori actual.

• whereis (Where is?): mostra l'ubicació d'un arxiu.

• cp (CoPy): copia arxius.

• rm (ReMove): esborra arxius.

• mv (Move): mou arxius.

• su o sudo (SuperUser): canvia de l'usuari actual al root.

• whoami (Who am I?): mostra qui és l'usuari actual.

• last: mostra informació dels darrers usuaris que han utilitzat el sistema.

• chown (CHange OWNer): canvia el propietari d'un fitxer.

• top: mostra els procesos que s'estan executant.

• ps: mostra els procesos que està executant l'usuari.

• kill: permet matar els procesos.

• date: mostra la data i l'hora actuals.

Per tal d'escriure més ràpid el noms dels arxius, cal tenir en compte que:

• • Si s'escriuen les primeres lletres i es prem el tabulador, el sistema acaba el nom per noltros.

  • L'asterisc (*) substitueix qualsevol conjunt de caracters.

  • L'interrogació (?) substitueix a un caracter qualsevol.

  • Els cortxets ([]) poden substituir una llista ordenada de caracters, tant números com lletres.

Activitat guiada:

1. Obre un terminal i una finestra a on visualitzin les carpetes que hi ha dins /home/alumnat.

2. Canvia al directori /home/alumnat amb el comando cd. cd /home/alumnat

3. Comprova que hi ets amb el comando pwd. pwd

4. Crea el directori "proves". Entra-hi i crea un sots-directori "proves2" i dins aquest, "proves3". mkdir proves // cd proves // mkdir proves2 // cd proves2 // mkdir proves3

5. Torna a /home/alumnat i fes una llista dels directoris i arxius amb el comando ls. cd /home/alumnat // ls

6. Fes servir el comandament man per visualitzar totes les opcions del comando ls. Surt pitjant la tecla q. man ls // q

7. Esborra tot el contingut de la finestra del terminal amb el comando clear. clear

8. Visualitza la data i l'hora amb el comando date. date

9. Visualitza el calendari del mes actual escribint el comando cal. cal

10. Visualitza el calendari de juny de 2020 escribint cal 06 2020. cal 06 2020

11. Entra dins del directori "proves" i crea l'arxiu "pepito.txt" amb el comando touch. cd proves // touch pepito.txt

12. Edita l'arxiu "pepito.txt" amb el comando "nano". nano pepito.txt

13. Obre el LibreOffice amb el comando soffice --<app> (on <app> pot ser writer, calc, impress). soffice --writer

14. Obre el Firefox amb el comando firefox. firefox

15. Obre el LibreCAD amb el comando librecad. librecad (si es troba instal·lat)

16. Copia l'arxiu "pepito.txt" dins la carpeta "proves2" amb el comando cp. cp pepito.txt proves2

17. Mou la copia de l'arxiu "pepito.txt" dins "proves3" amb el comando mv. cd proves2 // mv pepito.txt proves3

18. Esborra l'arxiu "pepito.txt" de dins "proves3" amb el comando rm. cd proves3 // rm pepito.txt

19. Obre el Firefox i el LibreOffice. Torna al terminal i visualitza tots els processos que s'estan executant amb em comando top. top

20. Cerca a la primera columna de la taula del top el nombre PID del procés soffice. Quan el tenguis, escriu kill xxx per terminar el procés. kill xxx

21. Utilitza el comando killall per terminar el procés firefox escribint el nom del procés. killall firefox

22. Esborra el directori proves i tot el seu contingut. cd /home/alumnat // rm -r proves

23. Escriu el comando last per obtenir una llista de totes les connexions que s'han fet al teu ordinador darrerament. last

24. Escriu exit per tancar el terminal. exit