Història de la informàtica

Generació 0:

Màquines de propòsit no general (dissenyades per a una tasca concreta). La primera va ser la màquina diferencial de Babbage, utilitzada per calcular el valor de diferents funcions matemàtiques.

1a generació (1940-1952):

Primeres màquines de propòsit general (programables).

La més coneguda és ENIAC, que feia servir 18.000 vàlvules de buit i targetes perforades per introduir les dades i els programes. Mesuraba 25 m de llarg i 2,5 d'alçada.

2a generació (1952-1964):

Del tub de buit al transistor, que era molt més petit i confiable.

Entre les més conegudes estan la sèrie 5000 i ATLAS.

3a generació (1964-1971):

Del transistor al circuit integrat (silici), capaç de reduir molt més la mida dels ordinadors i de baixar el preu de manera notable.

Es coneixien com miniordinadors i el primer va ser el PDP-8.

4a generació (1971-1981):

Apareixen els xips i els microprocessadors i les memòries deixan de ser magnètiques per passar als xips de memòria de silici. L'aspecte ja és semblant a l'actual i es comercialitzen a preus a l'abast de les families.

El primer en aparèixer és l'IBM 286, i fins avui en dia aquesta generació ha anat millorant les seves prestacions.

5a generació:

Des de 1990 fins als nostres dies s'està desenvolupant tecnlogia que fa ús de la inteligència artificial i altres tecnologies punteres que canviaran els ordinadors tal com els coneixem ara.