Hardware lliure: Raspberry Pi

El maquinari lliure és tot aquell de codi obert. És a dir, tot el hardware que permet a qualsevol usuari l'accés a les seves especificacions i els seus esquemes de funcionament i la seva modificació. Això permet als usuaris amb coneixements l'adaptació dels diferents components elèctronics als seus objectius concrets a través de la seva programació. S'ha de destacar que el fet de ser obert no vol dir que sigui gratuït.

Va haver un temps en què els nens programaven ordinadors, perquè el propi maquinari estava en la seva infància i les computadores domèstiques tenien una arquitectura senzilla, fàcil d'aprendre. En els anys 80 del passat segle, en l'època dels 8 bits, adolescents de 14 o 16 anys creaven jocs i programes comercials que venien dotzenes de milers de còpies en tota Europa per a l'ordinador ZX Spectrum o el Amstrad. Fins i tot existien ordinadors enfocats a l'educació a les escoles, com el BBC Micro (1981), creat per l'empresa Acorn per a la BBC, la televisió pública britànica que aleshores duia a terme programes educacionals.

Amb els anys els ordinadors domèstics es van anar fent més complexos, i la programació va deixar de ser cosa de nens per centrar-se en els adults. Han seguit instal·lats a les escoles, però en tasques d'ús de programes i serveis més que a la programació pura i dura.

En 2006, un enginyer de maquinari del fabricant de xips Broadcom es va proposar dissenyar un miniordinador de baix cost que tornés a inspirar als nens en l'aprenentatge de la programació, com va ocórrer en els anys 80. Va reunir a un grup de programadors i enginyers i van crear la Fundació Raspberry Pi.

Encara que l'objectiu fundacional de Raspberry Pi era l'educació, no es tracta d'un ordinador per a nens. És un ordinador, a seques, amb milers d'aplicacions diferents en camps avançats com la robòtica o les monedes criptogràfiques, i altres més mundanes, com construir una miniconsola o un robot majordom. Però Raspberry Pi té un enorme interès per als joves perquè estem parlant d'un microordinador plenament operatiu de la grandària d'una targeta de crèdit, que cap en la butxaca, costa poc més de 30€, és divertit d'usar, i disposa d'abundant programari, eines i complements.

La darrera versió que ha sortit al mercat és la Raspberry Pi 2 B, que es pot veure a la imatge anterior. Aquesta placa és, com ja he dit, un ordinador totalment funcional i bastant més potent que la versió anterior.

Una vegada adquirida la Raspberry Pi i tot el material necessari (microSD, teclat i ratolí, monitor i fils), només falta instal·lar un sistema operatiu per començar a utilitzar-la per als nostres projectes. N'hi ha cada vegada més sistemes operatius disponibles per aquest dispositiu; la majoria d'ells basats en linux, però també una versió de windows 10. La Raspberry Pi Foundation ha desenvolupat una distribució de linux adaptada que s'anomena Raspbian i que es pot descarregar des de la seva plana web. De fet, també han dissenyat un programa que ens permet provar diferents sistemes operatius (no tots els disponibles) anomenat NOOBS.

Al següent vídeo es mostra com instal·lar Raspbian des de Noobs.

Una vegada instal·lat Raspbian, cal configurar una sèrie d'opcions per al correcte funcionament del dispositiu. Per fer-ho, obrirem un terminal (en aquest tema s'explicarà el funcionament i els avantatges d'aquesta eina) i escriurem:

$ sudo raspi-config

Accedirem així a la consola de configuració de la Raspberry Pi, a on haurem de localitzar les opcions:

Change Locale: seleccionarem amb la barra espaiadora l'opció "ca_ES UTF8 UTF8" i la marcarem posteriorment com opció per defecte.
Change Timezone: seleccionarrem "Madrid".
Change Keyboard Layout: seleccionarem l'opció més adequada al nostre teclat.

Exercicis:

1. Cerca per internet quines són les aplicacions més freqüents de la Raspberry Pi (les més comunes i algunes de les més rares).

2. Fes un pressupost d'un ordinador basat en Raspberry Pi. Pensa incloure tot el necessari.

3. Explica tot el hardware que pots trobar a una Raspberry Pi identificant-lo damunt d'una imatge i donant les seves característiques.

4. A més de Raspberry Pi, quins són els projectes més coneguts de la competència?

5. Cerca què significa fer overclocking a un ordinador. Quines possibilitats d'overclock dóna la Raspberry Pi.

Google Sites

Report abuse