FOTOFILOSOFIA

Temari:

Els temes d'aquest curs són:
  • El narcisisme.
  • Es pot fotografia l'ànima?
  • La matemàtica en la naturalesa.
  • La tensió entre contraris genera harmonia.
  • La felicitat.
  • Els sentits ens enganyen?
  • La democràcia.
  • Les pors humanes, segons Epicur.
Normes de participació:

-La fotografia ha de ser original i ha de incloure algun element que ho demostri.
-Cada foto ha d'incloure també un lema i també hi ha de figurar el nom de l'autor/a.
-En el nom de l'arxiu de la foto (JPG) s'indicarà el nom de l'alumne/a, el curs.
-Adreça on enviar les teves fotografies de Fotofilosofia amb:  filosofia.isbd@gmail.com



El narcicisme

A classe hem llegit i comentat el mite de Narcís i hi hem descobert moltes coses interessants sobre l'egocentrisme, l'egoisme i l'automplaença en les persones i en les societats. Diu la llegenda que Narcís va quedar captivat pel seu rostre reflectit en l'aigua d'un estany. Havia rebutjat a tots aquells que li havien expressat el seu amor: només era capaç d'estimar-se a si mateix. Finalment, es va quedar sol, es va capbussar en la seva pròpia imatge i va morir ofegat.  

El narcisisme





L'ànima humana

Els grecs entenien que l'home és un compost d'un cos i una ànima (psiqué). Pensaven inicialment que l'ànima era allò  -un alè, una escalfor...- que donava vida al cos i que amb la mort fugia cap a l'Hades. Amb el temps van començar a atribuir a l'ànima les principals funcions de la vida humana: el coneixement, el coratge, els desigs, els sentiments amorosos,  la personalitat o el caràcter.... L'ànima es va convertir aviat en allò més humà dels éssers humans.  Però, es pot fotografiar l'ànima humana? Podem reflectir en una imatge aquestes dimensions de les persones que els antics posaven en l'ànima?

Fotografiar l'ànima







La matemàtica en la naturalesa: els Pitagòrics.

Una pedra cau en un estany i hi apareixen onades en cercle, les abelles fan les cel·les dels seus ruscos amb formes exagonals, el Sol i la Lluna són cercles al Cel,  els minerals cristalitzen amb figures geomètriques, els animals són simètrics, les flors i les fulles de les plantes presenten formes geomètriques ben marcades... La naturalesa adopta espontàniament formes matemàtiques. Els pitagòrics van creure que si la naturalesa és així aleshores la saviesa humana és la matemàtica.
                           

La matemàtica en la naturalesa ‎(Pitagòrics)‎




Heràclit: la lluita engendra harmonia

Heraclit accepta la idea que vivim en un món harmoniós i que l'ordre impregna visiblement la naturalesa. Però ell creu que aquesta harmonia visible depèn d'una altra harmonia invisible encara més important: l'equilibri és el resultat de la tensió entre contraris, com s'esdevé per exemple amb les cordes d'un instrument musical, que només  sona bé si les cordes han estat ben tensades. La mateixa lluita entre contraris determina la vida política, l'ordre social, els cicles naturals, l'equilibri entre els elements que formen el món. Heràclit va formular aquesta descoberta genial amb un aforisme sorprement: "La guerra és el pare de totes les coses".
 

La lluita de contraris genera harmonia ‎‎‎(Heràclit)‎‎‎





Els sentits i la veritat

Parmènides va veure que els sentits ens mostren un món de coses canviants (que ara són i després no són...), que es presenten de diferents maneres en diversos moments. Els coneixements sensibles canvien també en funció de les persones i les seves circumstàncies: la gent no sent les mateixes coses. El  veritable coneixement ha de ser, segons el filòsof d'Elea, un saber immutable sobre allò que tampoc no canvia: l'Ésser, la Realitat. Només aquesta mena de saber serà el mateix per a tothom i veritable per sempre, un saber etern, definitiu, diví, que no és cosa dels sentits, sinó de la raó. Intenteu mostrar amb imatges algunes raons per desconfiar dels sentits, per posar de manifest la seva ambigüitat, la caducitat del que ens mostren, potser també els seus enganys...


Els sentits ens enganyen?




 

Fotografiar la democràcia

Els atenesos van estrenar la democràcia com a sistema polític. Era una democràcia molt distinta de la nostra, però es fonamentava igualment en la igualtat de tots els ciutadans davant la llei i en el seu dret a participar activament en el govern de la ciutat.  Molts grecs contemplaven el seu sistema democràtic amb orgull, com un règim favorable als interessos dels més pobres. En aquesta col·lecció es tracta de visualitzar aspectes del sistema democràtic, ja sigui am pretensió descriptiva o crítica.

Fotografiar la democràcia



Les pors humanes, segons Epicur

Segons Epicur, la finalitat de la vida és ser feliç, i la felicitat, com a bé suprem, és un estat de plaer o de benestar. Però entre nosaltres i aquest objectiu vital s'interposen sovint les nostres pors més naturals i ens impedeixen viure bé i tranquil·lament.  Epicur parla de la por a la mort, al destí, als deús... L'home savi ha de reflexionar sobre les raons d'aquestes pors, molt sovint basades en la ignorància, i ha d'intentar alliberar-se'n si vol gaudir d'una existència plena.  

Les pors humanes, segons Epicur


La felicitat

La felicitat es vista per molt com la finalitat de la vida. Tot ho fem per ser feliços. Però no ens posem d'acord sobre el contingut de la felicitat ni sobre els mitjans per obtenir-la. També se'ns planteja el problema de la relació entre la felicitat i el deure o la virtut. La filosofia intenta posar claredat en el debat sobre la felicitat i mira d'esbrinar si es pot dir quelcom "universal" al voltant de la felicitat humana.

La felicitat