Què és la SK?

Podeu descarregar-vos el text fet per Anna Casteràs i Diego Yeste de l'Hospital Vall d'Hebron a qui agraïm la seva col·laboració.

INFORMACIÓ SOBRE LA SÍNDROME de KLINEFELTER

Anna Casteràs ( MD)1, Diego Yeste( PHD, MD) 1 .

1S. Endocrinologia i Nutrició i 1 Dpt Endocrinologia Pediàtrica del Campus Universitari Vall d’Hebron Barcelona

Història: Descrit al 1942 pel Dr Harry F Klinefelter


Genètica: La Sd de Klinefelter (KF) és deu a una alteració genètica amb un cromosoma X extra, essent el cariotip XXY . En alguns casos es troben mosaics , on no totes les cèl·lules són afectes. El cromosoma extra pot provindre de qualsevol dels pares , es un fenomen casual que pot passar quan es divideixen les cèl·lules reproductores.

Epidemiologia

La prevalença de KF s’estima en 1 de cada 600 recent nascuts ..(1).., no obstant, la majoria no es diagnostiquen ( fins al 75%) o es detecten de forma tardana. Això es deu a que la expressió clínica és variable, i pot ser molt lleu. Tant és així que el coneixement de la clínica dels KF és esbiaixat, doncs tenim dades només dels diagnosticats ( un 25%).


Manifestacions:

La manifestació principal és l’hipogonadisme primari, de fet n’és la causa més freqüent. Altres manifestacions clíniques habituals són talla alta, sobrepès, microgenitosomia, ginecomàstia o alteracions neuropsicològiques.

-La talla alta té relació amb el gen SHOX (homeobox-containing gen) localitzat al cromosoma X extra i que està sobredosificat. Hi ha una desproporció, essent el segment inferior del cos més llarg de l’habitual. Els braços i les cames són llargs en relació al cos. Els malucs solen ser amples.

-L’excés de teixit gras es diposita predominantment a nivell abdominal, en relació en part pel dèficit de testosterona.

-Hipogonadisme: KF és la causa més freqüent d’infertilitat masculina. En un 11% del homes amb azoospèrmia (cap espermatozoide al semen) es troba XXY ( KF) .

La degeneració de les cèl·lules germinals testiculars s’inicia ja a període fetal , progressa a la infància i pubertat. A l’adult el testicle mostra fibrosis i hialinització del túbuls seminífers.

La testosterona pot ser normal a infància i adolescència i va decaient amb el temps, i augmenten gonadotrofines ( LH i FSH ) hipofisàries.

La falta de testosterona ocasiona disminució de la líbido ( desig sexual) i de les ereccions.

-Infertilitat: En general es considera als homes amb Klinefelter infèrtils, si bé és cert que en casos aïllats ( KF amb mosaic genètic o a l’adolescència/adult jove) pot restar activitat espermatogènica. No obstant, amb avenços de tècniques de reproducció assistida de forma experimental, s’ha pogut recuperar esperma en alguns homes joves, mitjançant microTESE (testicular sperm extraction) i fecundació amb ICSI ( intracelular sperm injection) ..(2).. En el cas de no ser possible, la adopció o la fecundació amb esperma de donant són opcions habituals.

El tractament amb testosterona s’ofereix quan aquesta hormona decau per sota de valors normals per a l’edat i/o gonadotrofines (LH, FSH) aixecades. L’objectiu és induir i mantenir una virilització apropiada. Sol iniciar-se a la pubertat. Millora l’energia, rendiment muscular i la massa òssia, així com redueix el risc cardiovascular. També millora l'actitud psicosocial.

-Ginecomàstia: es tracta de desenvolupament de teixit mamari a l’home, i al Sd KF es relaciona amb l’hipogonadisme.

- Borrissol facial i púbic disminuït així com menor massa muscular per dèficit de testosterona

-Os: hi ha una disminució de la densitat mineral òssia (DMO) , en relació a la manca de testosterona i possiblement baixa activitat física, que s’evidencia al adult jove.

-Diabetis, resistència a la insulina. Sd metabòlic. ..(3)..

-Funció neurocognitiva: s’ha descrit una afectació a l’àrea verbal, amb retràs del llenguatge. Dificultat a la pronunciació i a la lectura, com la dislèxia. Per tant aquests nens amb KF es beneficiaran d’un suport educatiu a l’escola. En alguns casos hi ha retard al caminar i dispràxia ( discoordinació)..(4)..

Es troben més problemes de comportament en aquests nois , amb tendència a la timidesa i poca autoconfiança.

S’ha detectat augment de trastorns psiquiàtrics en adolescents amb KF ( ansietat, dèficit atenció, síndrome depressiu, esquizofrènia, espectre autista) ..(5)..

Intel.ligència: la majoria tenen intel·ligència normal. Com més número de cromosomes X , més probabilitat de tenir afectació del coeficient intel·lectual.

-Comorbilitats : ..(1).. A la cohort anglesa hi ha una major incidència de càncer de mama, linfoma no Hodgkin i pulm.ó .(6.).. A la danesa més diabetis, malaltia pulmonar i cerebrovascular.

També hi ha més risc de malalties autoimmunitàries, en concret el lupus eritematòs ..(7).. i de tromboembolismes, similars a la freqüència en dones.


Diagnòstic:

Es pot realitzar el diagnòstic intraúter, mitjançant amniocentesi, i un nombre creixent de casos es detecta per aquesta via de forma inesperada.

Als nens prepuberals, pot fer-se l’estudi arrel de problemes d’aprenentatge, sumat a talla alta.

A la pubertat port cridar l’atenció la falta de creixement del volum testicular.

A l’edat adulta el diagnòstic sol derivar-se d’estudis d’infertilitat.


Tractament

-Estil de vida saludable: És important evitar l’augment de pes, mitjançant activitat física i menjars saludables. Cal una dieta rica en verdures, fruites, llegums, peix, fruits secs etc, evitant menjars processats industrialment, sucres simples, begudes alcohòliques.

-Testosterona : Generalment l’objectiu es mantenir els nivells de testosterona en el rang mig de la normalitat per a l’edat de l’home. Les hormones LH i FSH també ens ajuden a decidir quan començar el tractament i donen informació per ajustar la dosi de testosterona...(8)..

Quan s’inicia testosterona a l’adolescència es fa en dosis creixents.

Hi ha diferents presentacions de testosterona que es poden administrar per via intramuscular o com aplicació cutània. Altres rutes més infreqüents o menys disponibles són mitjançant la mucosa bucal o per via oral.

Intramusculars:

Ésters de testosterona (enantat, cipionat, propionat de testosterona), 50-250 mg administrats cada 2-4 setmanes per via intramuscular ( el metge ho ajustarà en cada cas). Les concentracions de testosterona mostren un pic post-administració que va decaient fins a la següent dosi.

Una altra formulació és l’Undecaonat de testosterona que permet una administració trimestral amb un perfil farmacocinètic més pla.

Aplicació transdèrmica:

Testosterona en gel: aplicació de 50 mg diaris com a dosi més habitual .



Bibliografia:

.1. Bojesen A, Juul S, Gravholt CH. Prenatal and postnatal prevalence of Klinefelter syndrome: a national registry study. J Clin Endocrinol Metab. 2003 Feb;88(2):622–6.

2. Ramasamy R, Ricci JA, Palermo GD, Gosden LV, Rosenwaks Z, Schlegel PN. Successful fertility treatment for Klinefelter’s syndrome. J Urol. 2009 Sep;182(3):1108–13.

3. Bardsley MZ, Falkner B, Kowal K, Ross JL. Insulin resistance and metabolic syndrome in prepubertal boys with Klinefelter syndrome. Acta Paediatr Oslo Nor 1992. 2011 Jun;100(6):866–70.

4. Ross JL, Roeltgen DP, Kushner H, Zinn AR, Reiss A, Bardsley MZ, et al. Behavioral and social phenotypes in boys with 47,XYY syndrome or 47,XXY Klinefelter syndrome. Pediatrics. 2012 Apr;129(4):769–78.


Subpáginas (1): Text ampliat