6. L’arquitectura neoclàssica

 L’arquitectura neoclàssica rebutja l’ornamentació rococó i s’inspira en els arts grec, etrusc, romà i fins i tot egipci. Desapareix progressivament l’arquitectura religiosa i es construeixen edificis públics amb finalitat civil: biblioteques, mercats, museus, pòrtics, etc. Napoleó , amb ànim propagandístic , emula l’arquitectura romana ( arc de l’Etoile a París ). Als territoris germànics també triomfa el neoclassicisme arquitectònic. A Anglaterra, en canvi, el classicisme renaixentista no s’havia oblidat i durant el segle XVIII s’exporta a les colònies nord- americanes.

Es podria expressar de forma sintètica les següents característiques de l’arquitectura neoclàssica:

-         Preocupació per la racionalitat i la simplicitat. Les formes expressen la funció.

-         Inspiració en models clàssics ( grecoromà i renaixentista)

-         Solemnitat i austeritat

-         Línies simples

-         Harmonia de volums i bellesa del conjunt.

-         L’element de sustentació bàsic és la columna, dòrica i amb el fust acanalat

-         Frontons triangulars amb decoracions escultòriques.

      -     Ús de cúpules

-         Obra civil

Exemples:

-  França : Soufflot : Panteó ; Vignon : església de la Magdalena            .

-         Anglaterra : Chambers : Somerset House ( Londres ) ; Soane : Banc d’Anglaterra (Londres)

- Alemanya: Langhans : Porta de Brandenburg ( Berlín) ; Schinkel : museu Antic, (Berlín).

- Espanya : Ventura Rodríguez : façana de la catedral de Pamplona ; Sabatini: Puerta de Alcalá

( Madrid ) ; Villanueva : Museo del Prado ( Madrid).