L'ARTISTA

JOSEP RIPOLL i CARRERA (Lleida, 1951)

 

Josep Ripoll, és un dels impulsors de nombroses iniciatives de caire cultural i artístic. Polifacètic i desbordant per la seva creativitat, és músic, pintor, escultor, artista gràfic, interiorista... amb capacitat de treballar sol o amb grup, per assolir propostes de ressò cultural.

Va ser fundador dels Crows, un dels grups musicals més conegut a la Lleida dels seixanta. En l’actualitat forma part dels Virtuts Homòlogues (n’és membre fundador), grup amb un ampli bagatge de concerts i temes, característic pel seu estil propi.

En el camp de la plàstica, la seva trajectòria es veu consolidada per les exposicions que ha realitzat en els espais més emblemàtics de l ciutat: Petite Galerie, L’Ereta Taller, Institut d’Estudis Ilerdencs, Sala d’Exposicions de la Plaça de Sant Joan, Fundació La Caixa, Galeria Sebastià Petit, El Roser, Universitat de Lleida, així com a la Sala d’Exposicions del Col·legi d’Aparelladors. Exposicions a Barcelona, Andorra, Figueres, La Seu d’Urgell, Balaguer, Palafrugell, corroboren una àmplia producció sense limitacions pel que fa als llenguatges i disciplines. Tot i això, la seva obra té una forta Arrel objectual, que té el seu referent més proper amb un altre lleidatà, Leandre Cristòfol. Aquesta arrel objectual que s pot trobar en molts artistes de la ciutat posterior a Cristòfol, ha estat readaptada en l’obra de Ripoll d’una forma que emfatitza el caràcter lúdic i irònic de les seves peces escultòriques.

Les seves instal·lacions tenen un fort contingut crític que es barreja amb la particularitat ironia en que Josep Ripoll veu el món. També ha dut a terme accions privades i públiques, com la realitzada a la inauguració de la seva exposició a la Sala del Col·legi d’Aparelladors en la que mitjançant el foc es va conformar una de les peces de la mostra.

En un altre orde de coses cal recordar la formació de la Tèxtil, de la que ell va ser  l’ artífex. Aquest espai ha estat durant alguns anys el referent alternatiu més important per a la gent de Lleida.

Segons Anselm Ros, “Josep Ripoll és un artista simple, no per lleuger ni per poc elaborat, sinó per directe. Com ell mateix, les seves obres són concretes, ordenades i endreçades. És un metodisme que només es pot entendre com a resultat d’un procés, de vegades molt llarg. En pocs artistes el procés adquireix tanta importància com en el cas de Josep Ripoll. No en va, el gruix de la seva obra són projectes apuntats, realitzacions la materialització de les quals és pura anècdota. Els milers de dibuixos, esquemes, plànols i processos constructius són ja en sí mateixos susceptibles de ser considerats obra artística, independent de si hi ha la materialització final. En aquest sentit, podem dir que Ripoll és un artista honest i compromès, dels pocs realment avantguardista si entenem l’avantguarda com a experimentació radical i aliena a la popularitat. Si amb el simple procés ja se sap el resultat final, per què anar més enllà? Fer moltes coses sense que calgui completar-les físicament. En aquesta economia hi ha la raó per la qual aquest artista pot innovar i actualitzar-se contínuament”.

“Simple, sí, però total. Els objectes de les exposicions de Josep Ripoll sempre estan treballats fins a l’extrem, no són artefactes abandonats a l’estricta contemplació. Encara que acabades, són obres amb feina per fer, tenen la irresistible necessitat d’intimar amb l’espectador i de resultar arravatadament atractives. Per això Ripoll treballa molt bé els ambients: la llum, la música ambiental, el color... Tot un attrezzo que fa que tot funcioni com un organisme.

Josep Ripoll s’ho passa bé fent el que fa, professa uns dels amors a l’art més delirants que jo conec. Connecta directament amb mil i un ismes diferents, però, inevitablement, sempre té un segell marcadament personal”.

 

 

Nota: Biografia extreta  de la revista “BIC” del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida (maig-juny 2000, núm. 86) arrel de l’exposició “obra Recent” a la sala del mateix Col·legi el 1994, i de la presentació  realitzada pel crític i museòleg Anselm Ros amb motiu de l’exposició “Transsubstanciaccions” a  l’IEI, setembre de 2003.