Pell de llangardaix



Narració curta d'estil oníric en la qual es fa una introspecció del protagonista a través dels seus records i la seva experiència, motivada a partir de la idealització i la mort de la mare.


«Es va acaronar la barbeta davant la lluna de l'armari. Sempre ho feia quan notava que s'envellia. Havia optat per justificar la dèria amb l'olor de naftalina que sortia esbojarrada en obrir la porta. I això que en morir la mamà va ser el primer que va fer. Va canviar tota la roba de lloc. Els jocs de taula. Els jocs de llit. Les tovalloles. Els vestits vells i els abrics arraconats de la mamà. El cobrellit que havia teixit artesanament la padrina de la mamà abans del seu casament. Tot ho va deixar una temporada fora perquè es ventilés i, després, una tarda de dissabte que es va posar a ploure a bots i barrals, es va entretenir a col·locar-ho tot escampat per aquí i per allà, triant amb encís l'armari més adequat per a cadascuna de les peces. L'armari mirall va quedar net com una patena.»


Descarregueu el llibre en PDF



Ċ
Andreu Sotorra,
27 d’oct. 2016, 6:41
Comments