El tren de la llet



A en Quimi Muntada, un taxista barceloní, la bona sort li gira la cara. ¿S'ha aixecat amb el peu esquerre o senzillament és com si fos dimarts i tretze? Potser no hauria d'haver robat la dàlia solitària... Ni hauria d'haver conegut en Corleone... ni l'amant... ni la seva filla... ¿O potser no hauria d'haver començat la partida de tuti?
Ser taxista, jugar a cartes l'última tarda abans d'anar-se'n de vacances, perdre la partida i haver de pagar amb una penyora posant un anunci al diari que anunciï la seva desaparició és només l'inici d'una ratxa de mala sort que acompanya el protagonista de la novel·la El tren de la llet fins al final en un trepidant desenvolupament que es mou entre la tarda d'un dia d'estiu i la matinada de l'endemà. Tot hauria acabat en una penyora entre amics del gremi, si no fos que els esperits de la mala broma es posen d'acord per provocar el robatori del taxi i, després de la denúncia a la policia, el taxista pretén arribar en tren a la casa d'estiueig per reunir-se amb la seva dona i les criatures. Un seguit de peripècies, amb les quals el lector es pot sentir còmplice i també víctima per la seva relació amb la quotidianitat, fan que allò que hauria de ser un simple recorregut en tren es converteixi en una aventura de nit entre combois i embolics que porten el protagonista, de matinada, al seu punt de sortida. Amb els lligam màgic de la ironia subtil, la novel·la posa en moviment tota una galeria de personatges populars, de tipus fantasiosos, de fets inimaginables i possibles només en un tren, el tret de la llet, una manera d'anomenar, a principis del segle XX, els combois que des de la urbs traslladaven a les poblacions d'estiueig els aleshores caps de casa que es retrobaven així amb les famílies.


Descarrega el contingut del llibre en PDF.
 


Ċ
Andreu Sotorra,
27 d’oct. 2016, 5:15
Comments