Actualitat


EXPOSICIÓ MAUS

22 de maig 2012, 7:05 publicada per JOSEP RUBIO SOBREPERE   [ actualitzat el 22 de maig 2012, 7:42 ]

L'exposició Maus. Relat d'un supervivent, basada en la novel·la gràfica d'Art Spiegelman, estarà a l'INS entre els dies 4 de maig i 1 de juny.




Maus és la història d’un supervivent dels camps de concentració nazis explicada a través del seu fill, l’autor del llibre, un fil narratiu amb múltiples continguts que evidencia l’exposició: aspectes històrics de l’Europa dels anys trenta i quaranta i de la II Guerra Mundial; aspectes sociològics, quant a les relacions entre diversos grups socials; aspectes psicològics vinculats principalment a la relació pare-fill; qüestions d’ètica, com la justícia o la solidaritat. L’exposició també inclou continguts literaris, i de la novel·la gràfica com mitjà expressiu.
Els alumnes de 3r d'ESO en l'àrea d'Educació per la Ciutadania, guiats per la professora Montse Carbonell, han treballat el còmic i l'exposició, elaborant una sèrie de treballs.
.



ACTES D'HOMENATGE EN L'ALLIBERAMENT DE MAUTHAUSEN

21 de maig 2012, 10:42 publicada per Projecte Amical-Lladonosa   [ actualitzat el 5 de juny 2012, 2:42 ]

El 5 de maig de 1945 l'exèrcit dels EEUU entrava al camp de Mauthausen per al seu alliberament.
Des del 8 d'agost de de 1938 uns 200.000 presoners hi havien anat a parar i uns 120.000 trobaren la mort.
El dia 13 de maig s'hi celebraren els actes del 67è aniversari del seu alliberament amb l'assistència de, pràcticament, països de tot el món.

 
Els actes es centraren en el monument francès, el monument espanyol que recorda els 7.000 soldats republicans que lluitaren contra l'exèrcit franquista. I, finalment, totes les delegacions es dirigiren al Mausoleu que recorda totes les víctimes del camp.
La delegació de la qual en formàvem part, a més, de l'Amical Mauthausen, estava integrada per Jordi Palou-Lovedros, Director del Memorial Democràtic i representant de la Generalitat; Jordi Martí, regidor de Presidència i Territori de l'Ajuntament de Barcelona; Lídia Guinart i Petra Giménez, regidores de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.; Yago Pico de Coaña, ambaixador d'espanya a Àustria i Magdalena Cruz, cònsol de l’ambaixada d’Espanya a Viena.

VISITA I ACTES D'HOMENATGE AL CAMP DE GUSEN

21 de maig 2012, 10:12 publicada per Projecte Amical-Lladonosa

Dels 47 camps de concentració annexos al de Mauthausen, el complex de Gusen va arribar a incloure tres camps.
Gusen I on els presoners treballaven a les pedreres de la zona i la construcció d'infraestructures com línies fèrries.
Gusen II, dedicat a la producció armamentística i a l'excavació de túnels i galeries per evitar que es poguessinb descobrir l'armament.
Gusen III serví d'abastament a la resta de camps, per exemple s'hi construí una panificadora.
Avui dia, pràcticament no es conserva res de les dimensions reals de l'època. Les petites coses que es conserven, estan en mans privades, com per exemple, la façana de la seu dels SS al camp de Gusen I.
Actualment, es conserva les bases d'on havia existit la zona del forn crematori on avui s'hi troba el centre museístic del camp i el lloc de commemoració de les víctimes.
Més de 71.000 presoners passaren per Gusen, dels quals més de 35.000 moriren incinerats.
 

VISITA AL CAMP DE MAUTHAUSEN

21 de maig 2012, 9:02 publicada per Projecte Amical-Lladonosa

Plou sobre Mauthausen.

Ens espera un dia complicat, ple d’emocions, de sentiments a flor de pell, però també de crits, ràbia i dolor  amagat i enfosquit pel pas del temps.

Després d'arribar a l'estació del bonic poble de Mauthausen, els presoners es dirigien caminant cap al camp, a més de 3 quilòmetres, i passant pel mig de la població.
A nosaltres ens dóna la benvinguda uns murs alts, consistents.
La força del granit ens fa intuir el règim d’explotació en el treball i de l’esforç d’unes ànimes que trobarien la mort en el trasllat dels grans blocs o en la col·locació, d’aquests, de forma esclava. Desnodrits, maltractats, buits de tota personalitat, només un número els delatava.

L’escala de la mort ens evoca un reguitzell de cadàvers pujant i baixant aquells blocs, de forma implacable. Tant se val si un moria aixafat pel propi carreu. La persona no tenia cap valor. Tant se val si els llençaven al buit, com a  paracaigudistes, des de dalt de la pedrera, n’anirien arribant d’altres dels camps més propers.

Aquella sense raó, aquella bogeria, tenia continuïtat amb altres actuacions tant o més patètiques i horroroses. La forca, els afusellaments, la zona de quarantena, el tret al clatell, la dissecció, la cambra de gas, els crematoris ...

Plou sobre Mauthausen.

ACTES D'HOMENATGE AL CASTELL DE HARTHEIM

19 de maig 2012, 1:15 publicada per Projecte Amical-Lladonosa   [ actualitzat el 7 de juny 2012, 7:41 per JOSEP RUBIO SOBREPERE ]

La primera visita realitzada del viatge, fou el Castell de Hartheim, on, a més, els nostres alumnes van realitzar els actes d'homenatge al pati del Castell.
 

El Castell de Hartheim, situat a Alkoven (Àustria), fou construït al segle XVII i utilitzat en un període anterior, com a centre de beneficència. Amb l'arribada del règim nazi es Convertí en un dels llocs més atroços, funestos i tètrics d’extermini i mort durant el primer lustre dels anys quaranta. Més de 30.000 persones foren víctimes, primerament, de l’operació Aktion T-4, en aquest centre d’eutanàsia per a persones deficients físiques i psíquiques (fins ara se n'han localitzat unes 25.000, de les quals 23.000 ja estan escrites en diferents panells identificatius del castell).

Altres cinc centres, tots ells situats a Alemanya, també s'encarregaven d'eliminar a aquells considerats inferiors dins l'operació T-4. Aquests altres centres eren: Brandenbrug, Sonnenstein, Hadamar, Grafeneck i Bernburg.

 

Després de la supressió d'aquesta operació, el castell de Hartheim passà a aplicar l’acció denominada Sonderbehandlung 14f 13, per tal d’eliminar presoners procedents de diferents camps de concentració, especialment de Mauthausen, Gusen i Dachau, que ja no eren aptes per al treball. Tot aquell que hi entrava ja no en sortia. El gas letal, monòxid de carboni, posava fi a la vida d’aquells pobres considerats indignes de viure. Alguns d’ells encara havien de patir l’experimentació mèdica dels seus òrgans. D’allí al crematori.

 

Al Pati del castell, els nostres alumnes feren un homenatge, per primera vegada, a les 12 víctimes lleidatanes mortes, fins ara localitzades, del voltant de 500 republicans morts en total, a causa del genocidi nazi. Totes aquestes víctimes lleidatanes foren deportades de diferents presons de França i Alemanya al camp de Mauthausen, després a Gusen i finalment al Castell de Hartheim on van trobar la mort.

L'acte consistí en presentà cadascuna de les víctimes, mencionant el seu lloc de naixement i quina fou la seva trajectòria des que varen ser empresonats a França i la seva evolució pels diferents camps de concentració nazi, fins arribar al camp d'extermini que fou el Castell de Hartheim.

 

Els 12 lleidatans són: Santiago Sans Capdevila (Bellvís);  Jaume Vilagrosa Montraveta (Biosca); Marcel·lí Boldú Corbera (Borges Blanques); Ramon Alceda Sanou (Cervera); Antoni Torreguitart Basi (Corbins); Miquel Casteràs Oró (Lleida); Domingo Miñano Lozano (Lleida); Josep Torres Tribó (Mollerussa); Andreu Teixidó Romia (Seròs); Ramon Sarlé Graell (Soleràs); Àngel Canut Pallàs (Vilaller); Ramon Pere Moragues (Vinaixa).

 

Acte seguit es llegí un poema de Narcís Comadira, titulat Allemande i inclòs en el seu llibre de poemes Lent:


 Plou sobre Mauthausen, la terra

s’amara tendrament, grogueja

l’herba molla, molls

els bedolls ja tots d’or, molls

els avets espessos, els roures corpulents.

Aquest turó tan plàcid

té entranyes de granit, granit gris, de granit

són els murs dalt del turó, de granit

les torres que vigilen, de granit els camins,

l’escala, de granit, l’escala de la Mort.

 

Plau sobre Mauthausen, plou

dins les muralles, dins els barracots

de fusta on es maldorm,

malmenja, malviu, malmor.

Plou sobre Mauthausen i encara, espectrals,

baixen per l’escala cadàvers, arranquen

blocs de granit, escairen, esmicolen,

i ells avall amb els blocs, ells amunt

amb els blocs, ells, granit esmicolat,

ossos esmicolats.

 

Al poble encantador,

segur que noies rosses canten dolces

cançons de prínceps i princeses –primaveres

llargues, corones de flors boscanes,

estius d’olor de blat-, riuen,

no en saben res, diuen, no en saben res

d’aquella olor que el vent

els porta de vegades, olor

de carn cremada –primaveres llargues,

estius d’olor de blat-, mai olor de sospita.

 

Homo homini lupus? No,

pobres llops. Els homes som, per als homes,

homes senzillament. Encara

 

Da Capo

 

VIATGE A MAUTHAUSEN-GUSEN-CASTELL HARTHEIM

19 de maig 2012, 0:37 publicada per Projecte Amical-Lladonosa   [ actualitzat el 22 de maig 2012, 8:22 per JOSEP RUBIO SOBREPERE ]

Els passats 11, 12 i 13 de maig, els alumnes integrants del Projecte i els professors de l’INS, Josep Rubió (Coordinador del projecte) i Antoni Galeote, assistiren als actes de commemoració corresponents al 67è aniversari l’alliberament del camp de concentració de Mauthausen.



En aquesta sortida els alumnes, a més de visitar el camp de concentració de Mauthausen, també visitaren el Castell de Hartheim i el camp annex de Gusen.

 
El programa fou el següent:
Dia 11: Sortida en direcció Munich. D'allí cap al Castell de Hartheim. Visita i actes d'homenatge. Allotjament a Linz

Dia 12: Visita al camp de concentració de Mauthausen i al camp annex de Gusen






Dia 13: Celebració dels actes d'alliberament del camp de Mauthausen. Tornada a Lleida

 
El grup el formàvem gairebé 100 persones entre membres de l'Associació Amical Mauthausen, gent que s'havia apuntat al viatge i alumnes i professors dels institus Baix Montseny de Sant Celoni; La hontanilla de Tarancón (Madrid); Colegio Salesianos de Monzón; SOS Racismo de Donostia (aquest grup el formaven alumnes de quatre institus de diferents llocs del País Basc); INS Bajo Aragón d'Alcañiz; un grup de Santa Coloma de Gramanet i l'INS Alto Palancia de Segorbe (Castelló).
 

Treball dels alumnes de 1r d'ESO

7 de maig 2012, 10:36 publicada per Projecte Amical-Lladonosa   [ actualitzat el 7 de maig 2012, 10:39 ]

Un vegada realitzada la primera actuació (exposició de l'allumne Nil Fons), la resta d'alumnes de 1r donaren la seva opinió sobre els camps de concentració i tot el que allí s'hi feia.
Aquí en teniu una mostra:

Les germanes Xènia i Marina Pifarré diuen:

Seamos solidarios,
tengamos compasión;
paremos las víctimas,
¡paremos los campos de concentración!

 


L
a Yolanda Pifarré i la Noèlia Pujol van escriure:

En un campo de concentración
duermen muchos sentimientos:
rabia, desesperación hambre,
sed, dolor, angustia, miedo y
al final, para escapar de todos ellos,
solo queda: «rezar o
la muerte».

 
 

L'Aina Arqué i la Mariona Valls:


Todos somos iguales a pesar de nuestras creencias y apariencias.
Todos tenemos derecho a la libertad.
Se necesita aceptar que somos iguales para conseguir la
paz.
 

La Blanca Llauradó i l'Anna Fortuño es diuen:

En el mundo ha habido, y hay muchas injusticias,
pero si todos colaborásemos e hiciéramos lo mejor,
dentro de lo que está en nuestras manos, el mundo podría cambiar .
La gente podría ser más feliz,
y disfrutaría de la vida sin
abusar de las cosas o las personas.



La Nadia Muñoz i la Queren Zimvangi
manifestaren:

La clave para que no pueda volver a pasar,
es que la gente se mentalice de que todos somos iguales,
de que no importa la raza, ni el género,
ni el aspecto físico, ni la religión.



L'Alba Cervelló i la Paula Puig:

Es injusto que discriminen a los judíos en campos de concentración,
por solo seguir sus culturas.


Finalment el Nil Fons i l'Elias Hammel diuen:

En Mauthausen una masacre... Una masacre descomunal.
Que no se vuelva repetir este hecho antinatural.
-----------------------------------
Nuestro recuerdo para los inocentes que murieron allí, para que puedan descansar sabiendo que no volverá a ocurrir
 

Felip Solé, director del documental Camp d'Argelers.

7 de maig 2012, 10:15 publicada per Projecte Amical-Lladonosa   [ actualitzat el 10 de maig 2012, 5:25 ]

El passat 26 d'abril i dins el marc de la setmana de Sant Jordi, el director, realitzador, documentalista, guinista i productor lleidatà, Felip Solé, Sabaté va venir a fer-nos una xerrada per als alumnes de 4t d'ESO i 2n de Batxillerat sobre el documental Camp d'Argelers i tot el que significà, no solament des del punt de vista històric aquest camp de presoners, sinó també els "intringulis" de filmar un documental com aquest.
 

 

El Camp d’Argelers és una icona, avui dia, de la memòria col·lectiva catalana i espanyola, fins al punt que moltes famílies catalanes han tingut un parent que va passar pel camp.

El convidat d’avui comenta que la història del camp continua essent desconeguda un cop superats els mots: “El camp era sorra, només sorra”; El camp era la tramuntana terrible que et clivellava la pell; El camp eren filferrades, quilòmetres de filferrades i molta gana ..”.

 

 

Eugenio García: Al Camp. Argelers platja, l’hotel de la sorra am vistes al mar ... Era la desolació. Un corral de bestiar.

Marcel·lí Garriga : Recorda la gent amuntegada i sense cap ocupació. Queia un tros de pa ... érem vint per aquell tros de pa . No hi havia cap servei d’higiene. La brutícia ja la portàvem de casa. Els polls i la sarna i tot això”.

Eulàlia Sangenís: Quan alguna cosa no els agradava t’insultaven i et donaven una empenta que anaves a terra. Els primers dies vaig plorar.. però després ja no hem sortien les llàgrimes. Et trobaves noietes  de 18 o 20 anys i ... dones casades eren violades.

Xerrada de Josep San Martín

7 de maig 2012, 9:45 publicada per Projecte Amical-Lladonosa

 
El professor, historiador i membre de l'associació Amical Mauthausen, Josep San Martín, va oferir una xerrada per als alumnes de 3r d'ESO, el passat 24 d'abril sota el títol Memòria d'exilis i retorns on feu una explicació teòrica i visual del que significà l'exili per a milers de republicans espanyols que van haver de fugir del domini franquista. Molts d'ells ja no varen tornar, ja que alguns trobaren la mort en presons o camps de concentració francesos (Argelers, Barcarés, Ribesaltes ...) o en camps de concentració i extermini nazis a Alemanya, Àustria o Polònia. Altres, però, van tenir més sort i uns anys més tard varen poder retornar a Catalunya.
 

Exposició Cartells de la República i la Guerra Civil

6 d’abr. 2012, 3:59 publicada per Projecte Amical-Lladonosa   [ actualitzat el 19 d’abr. 2012, 7:49 ]

Una de les altres activitats englobades en el projecte, i des de l'àrea de C. Socials, ha estat l'exposició al mateix l'INS i durant tot el mes de març, de diferents cartells històrics elaborats durant la Segona República espanyola i la Guerra Civil. Una exposició que ha estat visitada pels alumnes de 4t d'ESO i els de 2n de Batxillerat. Alguns dels cartells foren comentat de forma més exhaustiva a les classes pertinents.



1-10 of 17