z Música:retalls i comentaris...
 
 

RF - Joan Pons i el Festival de Pollença

(plana oficial de Joan Pons)


El baríton ciutadellenc és el nou director artístic de l’afamat festival i quan Eva Cerdà li demana quina és la seva idea del Festival, Joan Pons respon: “Com ja queda palès en aquest Festival de 2008, la meva idea és que sigui un Festival més variat, donar l’oportunitat a altres tipus de música, sempre que es tracti del milloret i siguin professionals. L’objectiu és aficionar els joves, ja que pens que un jove que vengui atret per Roger Hodgson, tal vegada repetirà. Per altra banda, essent jo baríton, la part vocal tendrà més pes al Festival. De fet, un o dos concerts seran vocals. I la meva intenció és dur òperes en versió concert”. (PUNT INFORMATIU POLLENÇA, núm 310, 16-31 de juliol). BMM.- (Diari de Balears, 4 de setembre 08)

 

RF - Sa Ferreria Encesa, per tenir tot Artà amb el cos a punt



Es tracta d’un espai dedicat a la dansa i a l’atenció al cos, obert a Artà per la professora de dansa Marga Llobera. El nou local es centra en dues línies d’actuació: “Per una banda s’oferiran cursos de dansa contemporània on es treballarà la tècnica basada en el control del cos, la coordinació i harmonia, la preparació física i la coreografia. L’altra línia de treball se centrarà més en la part terapèutica a través dels estiraments i pilates amb la finalitat d’aconseguir una millor tonificació del cos i una correcta reeducació postural”. (BELLPUIG, núm 793, 11 de juliol. Artà). BMM.-
(Diari de Balears, 29 d'agost 08)

 

 

L'escola de ball de Bunyola va fer trenta anys


Segons explica Guillem Puig "aquesta emblemàtica institució bunyolina fou fundada el 1978 i s'ha dedicat fonamentalment a l'animació de vetllades i festes, combinant la tasca de recerca i investigació amb la de divulgació de les tradicions populars mallorquines, sobretot pel que fa referència a música, balls i indumentària mallorquina". Membre fundador de la Federació de Música i Ball Mallorqui, l'EBB participa constantment en actes arreu de l'illa, així com en intercanvis culturals amb grups d'altres països. Ha impulsat i revitalitzat la festa des Quarteró, relacionada amb el món de les collidores d'oliva, i també organitza el Memorial Andreu Estarellas pascual, concurs juvenil de narració curta, així com una exposició monogràfica anual dedicada a temes de cultura popular. Finalment, també organitza cursos i tallers de ball i cultura mallorquina, així com de música i de confecció d'indumentària. Molts d'anys! (VEU DE SÓLLER, núm 993, 23 de maig). Biel.-

 

 

RF - L’origen d’Horris Kamoi


(foto, Miquel Adrover - media.epi.es/www.diariodemallorca.es )


El tàndem Vera Puigserver entrevista el músic felanitxer Joan Manuel Barceló Antúnez, que endemés de trompa de l’OSB és el cantant del grup Horris Kamoi. En parlar dels inicis del grup comenta: “cercàvem un nom que no conegués ningú i en vàrem pensar molts fins que ens va venir al cap Horris Kamoi, que ja era com un crit de guerra del Cos, tot i que era cosa d’en Maikel, en Pepito i els picadors. Molta gent ens deia que sonava malament i alguns es pensaven que érem un grup violent basc quan anàvem a tocar, però ens agradava i el vàrem triar”. (EL FELANITXER, núm 38, 6 de juny. Felanitx). BMM.- (Diari de Balears, 8 d'agost 08)

 

 

RF - La força evocadora de la música



En un to marcadament evocador, la ploma anònima que escriví la crònica d’uns concerts pedagògics impartits a Inca pel Trio Bierdmeier ens condueix pels viaranys dels records difuminats dins l’interior de l’ésser humà tot dient: “Hi ha sensacions que, com si de mecanismes propis d’una màquina del temps es tractessin, fan que el nostre cervell torni a viure, per un instant però nítidament, moments passats. Certes olors i sabors, ens fan rescatar de les profunditats del nostre subsconscient sentiments que estan lligats a instants i evoquen temps passats provocant nostàlgia i enyorança. Tangos, boleros, havaneres, pasdobles, coples, zambras, ranxeres o valsos són peces musicals que, especialment al públic adult i molt particularment als nostres majors, els faran viatjar en el temps i tornar a gaudir d’aquells sons que els feren riure, plorar o ballar, en aquells temps en què tot era... diferent”. (DIJOUS, núm 1786, 29 de maig. Inca). BMM.- (Diari de Balears, 23 de juliol 08)

 

 

 

La música... i la lletra


Després de comentar que Maria del Mar Bonet i Lluís Llach pateixen d’una adequada vocalització, extrem també observat per Miquel Pujadó a Serra d’Or, Rafel Socies Company continua dient “Per ventura la meva vena de lletraferit fa que atorgui a les paraules una gran importància i consideri que en una cançó tenen tanta d’importància com la música i que forçosament s’han d’entendre a fui que puguem gaudir totalment de la cançó. Francament no em conform amb la melodia, sinó que vull sentir també el missatge que les paraules em donen amb el seu sentit”.
SA PLAÇA, 141, (Inca i comarca, 25 d’abril ‘08)

 

 

Vi i música a can Majoral d’Algaida (*)


El dia de la presentació de les noves anyades també es celebrà la concessió del premi Gran Bacchus d’Or 2008 a la bodega algaidina. Andreu Oliver “Majoral”, el propietari, intentà desmuntar alguns tòpics negatius del vi mallorquí: “Vivim una crisi d’autoestima, es diu que el vi d’aquí és massa car, que no és tan bo com els altres,, però tenim prestigi i èxit internacional”. Mentre, el músic Francesc Crespí conjugava la relació entre alguns músics i el vi; explicà que “Rossini va dir que no li agradava el vi en píndoles quan li varen regalar un cistell amb raïm, i molts coneixien Stravinski com extra wisky”. La vetlada acabà amb la cantata Catulli Carmina, de Carl Orff, interpretada pel cor de cambra Ars Antiqua, mentre Andreu ‘Majoral’ afirmava que “els millors fruits s’obtenen amb l’agricultura ecològica perquè aquest sistema afavoreix el gust de la terra i de clima que és la marca de la casa”. (ES SAIG, núm 331-332, juliol-agost. Algaida). BMM.-


(*) Aquest retall no va sortir publicat. Del DdB m'informaren que l’escrit des Saig estava copiat textualment de la crònica del diari; damunt Es Saig, certament, venia sense signar i tampoc no citava font.

Biel.-

 

 

Francesca Alomar, mezzosoprano, in memoriam


Francesca Alomar a l'acte de nomenament dels col·legiats d'Honor '08 (fotos, Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de les I. Balears)


Fa unes hores el Mestre i Amic Baltasar Bibiloni m'ha fet arribar una mala nova: El traspàs de la mezzosoprano sineuera Francesca Alomar i Martorell, trobada morta a la cuina de ca seva per una familiar. En principi no es sap que tengués cap malaltia que fes imaginar aquest final, tot i que passava una mala temporada d'ençà que s'havia sotmès a una operació per aprimar-se.


Vital i emprenedora, bona lectora i cinèfila, "Xisque" havia nascut a Sineu el 6 d'agost de 1957, li faltaven per tant uns dies per arribar als cinquanta-un. Es llicencià en Filosofia i Lletres per la UIB i exercí de professora al col·legi Sant Francesc, de Palma, però la seva gran passió fou la música: Estudià amb el mateix Baltasar Bibiloni, així com amb Montserrat Pueyo, i esdevingué professora de cant i de tècnica vocal, directora de corals i cantaire ella mateixa, especialitzada en cant operístic.


Dirigí nombroses corals i participà en concerts, tant amb les agrupacions que dirigia com a solista, arreu de Mallorca i les altres illes, a Barcelona, Madrid, Bèlgica i altres indrets. El seu repertori abraçava òpera, sarsuela, oratori, lied, cançó popular i espirituals negres.


Una de les seves darreres actuacions va tenir lloc el passat dia 17 d'abril a la sala d'actes del col·legi Sant Francesc, de Palma. Hi havia el nomenament de col·legiats d'Honor del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de les I. Balears. A la cloenda de l'acte, durant el qual l'expresident Jordi Pujol oferí una conferència, Francesca va entonar el Gaudeamus Igitur, l'himne universitari


L'Amic Joan Parets, director del Centre de Recerca i Documentació Històrico-Musical de Mallorca ens fa en exclusiva una primera valoració de la persona i obra de la finada:
"Primer que m'ha afectat moltíssim perquè he conegut molt aquesta família quan vaig estar a Sineu. Cal dir que ha estat una dona que ha ensenyat Mallorca a vocalitzar, a saber cantar bé. I dins tots els estaments, tan corals, com cantaires, com particulars a nivell de logopeda. No parlem també de la gran feina que va fer amb els nins cantors, tant de Sant Francesc com els Blavets de Lluc. I també crec que per la música religiosa ha fet una gran tasca perquè sempre que l'hem haguda de mester ha estat ben present i ha ajudat a estimar el cant i la música, extrems que li hem d'agrair. En el Centre de Recerca tenim moltes coses que ella ha anat enviant de la seva biografia, així com les pautes per distingir les veus líriques".


Descansa en pau, bella Amiga, i gaudeix dels sons inexplicables de la faç amagada de la Lluna.


Biel.-

 

 

RF - Les satisfaccions de la música



Pere Bonnín, músic i pianista, va participar en un cicle de musicoteràpia a Manacor, organitzat per l’associació Estel de Llevant. Els membres “d’Infodifusió” d’aquesta associació l’entrevistaren i aquesta és la resposta del músic a la qüestió sobre si la música és una solució a nivell econòmic: “La música no compensa de cap manera. Jo particularment crec que he tingut sort per ara, però tens altres satisfaccions personals que superen de molt les purament econòmiques. Si fas música per fer doblers, vas ben equivocat. De vegades, estic convençut que també s’han de fer qualque tipus d’activitats sense pensar només en aspectes econòmics. Dóna moltes satisfaccions poder fer música pels altres”. (PERLAS Y CUEVAS, núm 1222, 6 de juny. Manacor). BMM.- (Diari de Balears, 16 de juliol)

 

 

Macià Tomàs Francisco, Agrupació Folklòrica Aires d'Andratx

Rafel Oliver Grammatico l'entrevista i explica que va néixer l'any 1975 a Andratx, és mestre d'escola i exerceix a Peguera. Es el director d'Aires d'Andratx des de 2004. Quant a la denominació del ball, Macià Tomàs comenta "cada poble ho diu d'una forma diferent. A Andratx li deim boleros; a altres llocs li diuen ball de pagès o ball de bot, bàsicament per diferenciar-ho del ball d'aferrat. Tots aquests balls que fem provenen de la península des dels temps de Napoleó, en què la gent fugí de la península i hi hagué una espanyolització de tot: jota, fandango, boleros.
Bolero ve de les boles que duien els balladors, que era gent no afrancesada".
A la pregunta què ha de tenir un bon ballador o balladora, Macià respon: "Sobretot sentit del ritme. I llavors la balladora és la que ha de dirigir el ball, amb els moviments, punts i mudances que ella vol, al moment que vol, i el ballador l'ha de seguir. És com un joc, com una espècie d'insinuació eròtica.
En realitat és un ball matriarcal, la balladora comanda. Si el ballador no ho fa bé, en un temps passat se'l xiulava i tot.
A Mallorca es diu que ballar és un joc de sensualitat".
També parlen del mestre Pedro Porcel, fundador de l'agrupació, de la vestimenta, d'alguns balladors i balladores, de l'escola de ball i dels projectes futurs. (N’ALÍ, núm 87, novembre '07. Andratx). Biel.-  

 

Inma Shara a Ràdio Marratxí




Arran d'un dels darrers concerts de temporada de l'Orquestra Simfònica de Balears des d' "Amb 'P' de Pòrtula" vàrem tenir l'ocasió -i el plaer i l'honor i el goig- de poder parlar amb una de les poques dones que es situen davant un grup orquestral com a directora, Inma Shara. Entre d'altres coses, aquesta artista dedicada a la música, de nom real Inmaculada Sarachaga, tot passió i tot caràcter, ens digué això...
Sols treballar cada peça durant mesos...
“La veritat és que quan dirigesc una obra, qualsevol obra que dirigeixi, per mi no ha de dirigir el braç, ha de dirigir l’esperit, ha de dirigir l’ànima i en definitiva ha d’emocionar el públic i emocionar l’orquestra, i motivar i apassionar. Si això no està dedins, dins l’esperit dins l’ànima de cada persona realment és dificil de transmetre-ho a l’orquestra. En aquest sentit quan dirigeixes t’impregnes totalment i cal un procés previ d’estudi, d’anàlisi, d’interiorització i de memorització de l’obra de manera que després flueixi de manera natural quan un dirigeix i tengui tot el conjunt, tota aquesta fantasia mental que se recrea de l’obra la tengui perfectament assimilada, interioritzada per dur-la a l’orquestra i l’orquestra rebi una interpretació realment que sigui fidel a la fantasia mental que una té”.

Com veus l’Orquestra Simfònica de Balears? Què en destacaries?
“Puc dir de veritat, en majúscules, que he trobat igual que el darrer pic que vaig estar amb ells, fa dos anys, una orquestra absolutament motivada, una orquestra molt bona, no només tècnicament parlant sinó humanament parlant i molt important és una gran família, amb una gran disponibilidat per treballar cada passatge, per depurar cada passatge tècnicament parlant i això es molt important, amèn d’aquestes ganes de tocar que tenen, d’aquesta passió que per mi és aclaparadora, no hi ha cosa més meravellosa que dirigir aquesta orquestra i veure realment una entrega absoluta des de cada instrument. Això podria destacar de l’orquestra: un gran grup no solament musicalment i professionalment parlant, sinó humanament parlant”.

Com a directora-dona ja deus estar habituada a rompre motlles i esquemes...
“Efectivament, però jo sempre dic que no és cap argument ni per la música ni per la direcció d’orquestra. El més important és tenir talent o no tenir-lo; quan un parla de música parla del llenguatge universal per excel·lència, parla del llenguatge del cor, del llenguatge de l’emoció i això no coneix de gèneres. Per això, que jo sigui una dona és una qüestió absolutament circumstancial. El més important és el que es projecta des de la persona, des de l’interior. Això és la vida, això és la música i en definitiva això és interpretar. És una màxima que tenc. Bé, les circumstàncies han donat que jo sigui una dona, però això és el que hi ha, jo estim aquesta professió i això és el que m’agrada”.

Amb tot, sou poquíssimes dones al pòdium...
“Efectivament, però no podria contestar de manera objectiva perquè realment no ho sé. Supòs que és una qüestió tradicional, igual que la incorporació de la dona a la plantilla orquestral ha estat un procés també lent i gradual. Aquesta pregunta en el futur no tendrà raó de ser. Crec que tant el public com les orquestres s’hauran habituat a veure una dona al pòdium. Insistesc que és una qüestió de talent sobre tot, de bo o dolent, de musicalitat, d’una cosa que no pertany per res a l’àmbit del que és el gènere, és a dir un home o una dona. Crec que els compositors no escriviren res al pròleg indicant quin determinat perfil de persona havia de dirigir l’orquestra. Per dirigir l’orquestra cal motivar, cal il·lusionar, cal il·lusionar-se i en definitiva donar el millor de nosaltres com a persones al públic. Aquesta és la nostra comesa: transmissors de sentiments”.

Inma, segueixes identificada amb els compositors romàntics?
“La veritat és que és una passió. Som absolutament romàntica.
M’identific sobre tot, com artista, amb l’estil romàntic... però la música és música en qualsevol de les seves manifestacions, amb la qual cosa també m’emociona d’igual manera”.
Biel.-

 

 

RF - Els consells d’una soprano de Bunyola

La bunyolina Maria José Perelló viu a Barcelona des de 2001, on debutà el 2002 com a solista de la Missa en Do Major de Beethoven, a l’Auditori Nacional de Catalunya. Quan Bàrbara Suau li demana en una entrevista quins consells donaria als estudiants de música, la soprano respon: “Jo els diria que han d’intentar fer art, que la música no és només fer notes, sobretot és art. I fer art és arribar a la gent i commoure-la. I als que estudien cant, que és la part que més conec, els diria que tenguin molta paciència, que no tenguin pressa per posar-se a cantar. És molt important preparar-se bé. Tot arriba si un ho desitja de veres”. (ES CASTELLET, núm 34, maig-juny. Bunyola). BMM.- ( Diari de Balears, 30 de juny)

 

RF - Un músic comenta la situació de Felanitx

P. Vera i G. Puigserver entrevisten el músic Pere Andreu “Pascola” perquè la Federació Balear de Bandes i Associacions Musicals li va concedir el premi Antoni Llompart a tota una vida dedicada a la música. Nascut l’any 1926, Andreu començà a tocar la trompeta amb la Banda de Música de Felanitx fa 66 anys. Quan li demanen què li agrada menys de Felanitx respon: “que era una poble pioner i ha acabat que els pobles del voltant li han passat al davant; no sé el perquè ni es pot culpar ningú, però era l’únic poble que tenia banc propi, el Banc Felanitxer, hi havia fàbriques de tota classe, tots els oficis, la Cooperativa... Tot això en lloc d’anar a més ha anat desapareixent i el polígon, ara que l’han fet, està aturat”. (EL FELANITXER, núm 37, 23 de maig. Felanitx). BMM.- ( Diari de Balears, 29 de juny)

 

Nou anys de jazz a Llucmajor
A Can Pelín fa nou anys que cada dijous, de 21 a 24 h, hi toca una banda de Dixie, la Storyville Jazzband, integrada en gran part per alemanys. Quan Julián Lacoma demana a Jaume Oliver com pot aconseguir rendabilitat a aquesta mostra musical, el propietari del local li respon: “Això no es pot fer per guanyar doblers, únicament si ets melòman i altruista pots fer-ho durant tant de temps. Ells ho fan per afició i passen una vidriola, on els espectadors poden dipositar una propina, que hom suggereix que sigui de 5 euros, encara que molts no donen ni aquesta quantitat”. (S’UNIÓ DE S’ARENAL, núm 252, maig). BMM.- (Diari de Balears, 21 de juny '08)