Protagonistes

  • Andreu Isern, de can Bernadí, figurer, SC (perfil) // (vetlada)
  • Bernat Amengual Serra, de cas Canonge, oller, PO (vetlada)
  • Eulàlia Salbanyà, mezzosoprano, PI (perfil) // (vetlada)
  • Guillem Ramis, mestre i escriptor, PT (entrev.)
  • Isidre Amengual, de sa Penya, oller, PO (perfil) // (vetlada)
  • Manela Campos, empresària i florista, SC, PI (entrev.) (entrev.2)
  • Margalida Escalas, ceramista, PO (entrev.)
  • Maria Horrach, artesana tapissera, Son Ramonell Nou (perfil) // (vetlada) // (entrev.)
  • Teresa Matas, artista, PI (entrev.)
  • Xesc Vallcaneres, historiador i estudiós del folklore, PI (perfil) //(vetlada)
  • Vicenç Sastre, ecologista i artista, PO (entrev.)

PI = Es Pont d'Inca      

 PO = Pòrtol                  

PT = Es Pla de na Tesa

SC = Sa Cabaneta       

Activitats marratxineres...

 


Horaris serveis tren 

Palma - Inca - Manacor

 

 Fotos d'activitats de Marratxí...

Festes de Sant Marçal

Fira del Fang '08

Fira de la llet d'ametla - Es Pla de na Tesa

Fira d'Entitats - Pòrtol

Fira de Tardor '08

 

Enllaços marratxiners

 

 tornar a plana inicial 

.

 

 

Pere Sureda, cent anys

Pere Sureda i Montaner, pintor, dibuixant, humorista. Afincat durant molts d'anys a sa Cabaneta -on morí l'any 1983-, casat amb una cabanetera i pare de tres filles que sempre hem vist a Marratxí. D'una saga d'artistes, fill de la pintora Pilar Montaner, va néixer a Valldemossa dia 28 de febrer de 1909. Celebram, per tant, el seu primer centenari.

L'any 1969 Tomeu Payeras el dugué a la secció "Se le acusa de..." del diari 'Baleares' (1). A la presentació Payeras considera Pere Sureda "un personatge difícil i complex; en veure'l hom pensaria en una espècie de 'beatnik' aristocràtic i en sentir-lo parlar hom creuria estar en presència d'un pagès asolellat. Res de tot això; és un bon pare de família, un treballador conscient". Explica que té "un segon domicili: el Cercle de Belles Arts, on deixa passar les hores d'oci jugant a escacs i bevent 'descafeïnat' amb llet i galetes".

Al cos del reportatge acusen Pere Sureda de l'anècdota d'haver-se compixat, de nin, sobre Rubén Darío. Sureda explica: "Quan Rubén Darío vingué a passar una temporada a casa jo no tenia més que tres o quatre anys... No sé si l'anècdota és certa, però crec que no. El que sens dubte vaig fer va ser estirar-li els cabells i botar sobre els seus genolls. De la mateixa manera que vaig estirar la barba a don Miguel de Unamuno i els cabells a Eugeni d'Ors. Igualment vaig tractar Gregorio Marañón quan vingué a casa. També vaig veure desfilar per la casa Mr. Chamberlain, l'arxiduc Lluís Salvador, Alcover, Llorenç Riber, Sorolla, Russinyol, Gabriel Alomar, etc. Tots ells foren amics dels meus pares".

En relació al personatge "Calafat": "D'aquest Calafat dels acudits que apareixen quotidianament a 'Baleares' jo en som l'inventor. I em plau dur als lectors un poc d'aire fresc del camp: sentit comú, realisme, seny i humor. El meu Calafat, encara que és la plasmació plàstica del personatge de Gafim, no és exactament el mateix. El meu humor també és diferent. Aquells que em coneixen saben de quina manera els acudits de Calafat estan vinculats a la meva vida quotidiana, a allò que m'envolta, a les persones que tract. A Calafat no li importa que els ganivets brillin i siguin d'acer inoxidable: li interessa que tallin".

Sobre la llengua: "Vaig ésser jo qui va demanar a Javier Jiménez que els peus es publicassin en mallorquí i que per als estrangers i forasters es publicàs la traducció al castellà, per tal de contribuir a què es conegui una de les llengües que es parlen a Espanya".

Sobre sa Cabaneta: "Hi vaig venir per motius de salut. A sa Cabaneta hi vaig conèixer la que avui és la meva esposa, vaig trobar el molí on visc que té un encant extraordinari, i aquí han nascut les meves filles... i és on pint i visc feliç".

Sobre les seves pintures de balls mallorquins: "La dansa mallorquina, tal com es balla avui, ha degenerat: és una cosa sofisticada. Abans era una explosió de vitalitat que és la que jo procur donar-li en les meves obres. Ho faig molt inspirant-me en el millor dels balladors que hi ha hagut a Mallorca: 'es Sabateret' ".

Sobre art i pintura: "Per al veritable artista, allò més important és crear, no exposar". "L'afany d'exposar cada any ha fet malbé moltes obres d'art". "Mirant, observant, hom aprèn a vegades més a pintar que pintant". "És com l'ensenyament: Tant s'estudia que a vegades no hi ha temps d'estudiar la vida". "Dibuix molt, el paper en  blanc és una tentació irresistible per mi".

Finalment, l'acusaven "de tenir a ca seva un munt inacabable de pintures que ningú veu i ningú gaudeix". Ell es defensa dient que "les mostr als meus amics i, a vegades, en venc alguna".

Entre d'altres coses que surten al llarg del reportatge ens podem assabentar que Pere Sureda va néixer després de sis nines i per això fou un infant aviciat, que de petit volia ser pallasso, que fundà el Cercle de Belles Arts juntament amb Julio Sanmartín, Xam, Pujol i algú més; va fer de crític d'art al setmanari 'Actividad', col·laborà amb 'La Codorniz', era un entusiasta dels cavalls, va passar molts d'anys sense exposar, era molt enyoradís i va deixar passar ofertes de feina per no sortir de l'illa. Als animals els deia 'nimals' perquè no tenen ànima. Li agradava el camp i on estava més era al Molí; no hagués pogut viure a Palma: "una ciutat de més de 60.000 habitants és inhòspita, incòmoda". Va ser el guanyador del primer -i únic- Saló d'Humoristes del Cercle de Belles Arts. Era funcionari de l'Ajuntament de Palma. Anava amb moto.  En el moment del reportatge vestia de pana "un vestit que era del meu pare; i quan s'espanyi 'madò Gardilla' que és una estupenda sastressa de Pòrtol me'n farà un altre igual. És comodíssim".

Encara una anècdota final en relació a un dia "que pintava tranquil·lament a sa Cabaneta davall un garrover i va venir una gent amb càmeres, magnetòfons i demés. Resultà que feien un reportatge per a una sèrie de la TV nordamericana i descobriren el molí on visc i a mi. I els semblà que era un tema digne de figurar al seu reportatge. S'endugueren un 'cartoon' de Calafat que els vaig fer expressament per a ells amb el peu en anglès".

Més envant l'humor de Calafat, reconvertit en 'Coverbos d'en Pep Mindano', es publicaren al Diario de Mallorca. En les seves planes, l'any 1975 publicaren una entrevista amb Pere Sureda, amb magnífiques fotos de Torrelló, arran d'una exposició a Santa Maria del Camí (2).

Sobre els seus inicis en pintura: "Les meves primeres armes en la pintura es desenvolupen sota un ambient artístic molt directe. Ma mare, pintora, i mon pare, persona molt relacionada amb els homes de les lletres. D'onze germans, tres hem estat artistes, Jacob, Pacis i jo". "Aprendre a pintar és ensenyar a veure, ens deia sempre la nostra mare. Aquests foren els meus inicis".

Recorda que la seva primera exposició havia estat l'any 1941 al Cercle de Belles Arts i la penúltima l'any 1960 a les Galeries Quint, posteriorment Latina. De la seva tendència pictòrica diu: "Sempre he estat un enamorat del paisatge i he intentat traduir el seu aspecte espiritual que m'atreu. No he estat un pintor amanerat".

Pere Sureda va fer part del 'Grup dels Set' juntament amb els pintors Joan Antoni Fuster Valiente, Luis Derqui, Jaume Juan, Antoni Sabater, Francisco Vizcaino i William E. Cook.

Segons el comentari final de l'anònim autor "les obres de Pere Sureda posseeixen una simplicitat dins un contingut i part damunt tot reflecteixen aquest 'extraordinari do natural de pintor' amb el qual va néixer i en el seu ambient artístic va saber desenvolupar"·

Per acabar encara vull destacar un escrit d'Antoni Serra a Última Hora (3). És de 1980 -dos anys abans de la mort del pintor, quan inauguraren una exposició de dibuixos de Sureda a la galeria que Frederic Soberats Liegey, obrí al seu taller del carrer Sant Pere Nolasc de Ciutat-  i fa un repàs ràpid a la biografia del pintor, posant l'accent en les diferents èpoques, socials i polítiques, que va viure. Serra compara Pere Sureda a "un Daudet modern" per allò de viure a un molí que, distretament, situa a Pòrtol. Antoni Serra reivindica un reconeixement a la figura, la feina i la pintura de Sureda a través d'una exposició més àmplia del seu art.

Avui, a més de 25 anys anys de la desaparició física del pintor i a 100 del seu naixement, aquesta exposició, reconeixement i homenatge, encara resta per fer.

Biel.-

 

(1) Tomeu Payeras: 'Se le acusa de... Pedro Sureda Montaner'. Baleares, 2 III 1969

(2) 'La simplicidad de Pedro Sureda'. Diario de Mallorca, 2 VII 1975

(3) Antoni Serra: 'Pere Sureda, uns dibuixos i aquells temps...' . Última Hora, 31 V 1980.

 

 

Dos poetes marratxiners llegeixen pels drets humans

Es tracta dels col·laboradors de Pòrtula, Josep Antoni Calvo i Miquel Àngel Lladó, que participen a l'acte...

                              POETES PELS DRETS HUMANS
A càrrec de Carme Bennàssar, Núria Bordoy, Vicenç Calonge, Josep A. Calvo, Bartomeu Fiol, Joan Fullana,  Albert Herranz, Mª. Rosa Llabrés,
Miquel Àngel Lladó, Jaume Munar, Miquel Perelló, Josep Pizà, Eusèbia Rayó, Emili Sánchez-Rubio, Lluís Servera, Àngel Terrón, Maties Tugores, Magdalena Vidal, Bernat Vicens i el cantautor Josep Arnau Estrades.


Dijous 11 de desembre a les 20:00h a la Sala d'actes del Centre de la Misericòrdia.

Organitza: Centre cultural Capaltard.
Col·laboren: Drets Humans de Mallorca, Illa de Llibres i Consell Insular de Mallorca.

****

****

EL PSM PROPOSA UNA BATERIA DE PROJECTES I ACTUACIONS PER APROFITAR EL FONS ESTATAL D’INVERSIÓ MUNICIPAL

Els nacionalistes volen que l’Ajuntament aprofiti els 5.507.875 euros que pertoquen a Marratxí

Davant l’anunci del Govern de l’Estat Espanyol del “Fondo estatal de inversión local” , el Grup Municipal del PSM de Marratxí ha presentat una moció a l’Ajuntament amb l’objectiu d’aprofitar els 5.507.875 euros  de financiació que pertoquen al municipi de Marratxí.

Des del PSM es veu la necessitat de dur a terme actuacions destinades a millorar les infraestructures i el benestar dels marratxiners i marratxineres, per aquest motiu han fet com a primera proposta les següents actuacions;

· Millora de l’enllumenat públic dels nuclis antics.
· Pavimentació, soterrament cablejat, eliminació de barreres arquitectòniques, etc. del carrer Major de Pòrtol.
· Xarxa de pluvials, pavimentació, soterrament cablejat, eliminació de barreres arquitectòniques, etc. del carrer Weyler i de Can Frontera del Pla de Na Tesa.
· Reforma intregral dels carrers Jaume I i Rector Llompart de Sa Cabaneta, (Pavimentació, soterrament cablejat, eliminació de barreres arquitectòniques i regulació de la velocitat del trànsit rodat).
· Carril Bici i pas per a vianants Pòrtol-Sa Cabaneta
· Xarxa de Carrils Bici del Terme, com a prioritària la connexió dels nuclis Pont d’Inca  i Pla de na Tesa i els de  Pòrtol i Sa Cabaneta amb les estacions dels tren i l’Institut d’Educació Secundària.
· Millora de la xarxa potable municipal.
· Restauració dels Sestadors de Son Verí.
· Cobriment de les piscines públiques.
· Construcció del Pavelló esportiu municipal
· Construcció del 2on. Institut d’Educació Secundària.
· Construcció de la xarxa d’escoletes municipals.
· Construcció o adequació de centres cultural polivalents als nuclis històrics.
· Projectes de supressió de barreres arquitectòniques als edificis i espais públics municipals.
· Projecte de Centre de dia de Ca Ses Monges de Pòrtol.

Joan Francesc Canyelles, portaveu del grup municipal del PSM a l’Ajuntament de Marratxí, cerca el compromís de l’Equip de govern de l’Ajuntament de Marratxí per consensuar els projectes i actuacions amb els altres partits polítics amb representació municipal i posteriorment presentar la sol·licitud de finançament al “Fondo estatal de inversión municipal” abans del 24 de gener de 2009 de les obres i actuacions concensuades.

P.S.M. Marratxí  (5 XII '08)

****

EL PSM CRITICA LA PUJADA DESMESURADA DELS IMPOSTS PER A L’ANY 2008

Aquest fet repercuteix de forma molt greu a la butxaca de les famílies Marratxineres.

El PSM de Marratxí mostra, una vegada més, el seu rebuig a l’exagerada pujada dels impostos per a l’any 2008 aprovada per l’Equip de Govern (PP) que ha agreujat les dificultats econòmiques de les famílies.

Els augments més significatius són; l’impost de bens immobles (IBI), tant urbana com rústica, ha augment un  47’50% ,  l’I.A.E. d’un 73% a un 82% , l’Impost de circulació de vehicles un 20%.

Els qui sofriran més aquestes pujades tan exagerades son les famílies més necessitades, aquelles que les costa arribar a final de mes, per això des del PSM pensam que l’Equip de govern (PP) ha fet una gran injustícia social pujant de cop un 47,5% IBI i el 20% Impost de circulació de vehicles.

Darrerament el govern municipal (PP) de l’Ajuntament Marratxiner ha anunciat que per a l’any 2009 augmentarà els impostos aprop del mínim que permet la llei, però el que no anuncia és que es calcularà la pujada amb base a l’augment desproporcionat sofert enguany (2008).

Des del PSM pensam que aquests anuncis de l’equip de govern (PP) són una mesura de maquillatge i confonen als ciutadans marratxiners que mentre es fan aquests anuncis per a l’2009 es veuen en dificultats per fer front a l’augment dels impostos de 2008.

Joan Francesc Canyelles, portaveu del grup municipal del PSM a l’Ajuntament de Marratxí, mostra la seva preocupació i considera molt greu que l’Equip de govern (PP) hagi augmentat l’impost de bens immobles IBI urbana i rustica un 47% i l’impost de circulació un 25 % per a l’any 2008, aquest fet desestabilitza i agreuge l’economia de les famílies marratxineres, especialment les més desfavorides.

P.S.M. Marratxí  (8 XI '08)

****

José Fernández, pilot afincat a Marratxí, va perdre la vida a l'accident d'avió de Madrid

Ahir matí es va saber que en el vol sinistrat de Madrid també hi anava José Fernández Vázquez, ben conegut a Marratxí i especialment a Pòrtol, on va viure una sèrie d'anys abans de passar a residir a la urbanització de Sant Marçal, coneguda com Invaer.

José Fernández, comandant d'aviació que duia anys a Spanair i ara anava a Canàries per dur un avió, era casat amb la popular pediatra Marisol Rocafull i deixa un fill i una filla. Descansi en pau.

 (22 VIII)

* * * * *

ALTERNATIVA ESQUERRA UNIDA- ELS VERDS DE MARRATXI CELEBRA LA DECISIÓ DEL GOVERN DE NO AUTORITZAR UN NOU GERIÀTRIC DAVANT ES CREVERS

 

La Comissió de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears No ha autoritzat la construcció d’un nou geriàtric PRIVAT en sòl rústic, davant Es Crevers i l’hipermercat de Marratxí. Aquesta construcció estava prevista en un terreny de més de 25.000 metres quadrats i tenia previst 93 habitacions i 22 apartaments exteriors.

 

El batle de Marratxí lamenta la decisió de denegar aquesta nova infrastructura d’iniciativa privada,  en sòl rústic.

 

No és d’estranyar si coneixem l’actitud del Partit Popular, d’afavorir sempre els interessos particulars per damunt dels interessos del poble. Hem de recordar que el Sr. Bauzà destina una part ínfima del pressupost municipal a Serveis Socials, sense cobrir les necessitats reals dels marratxiners i marratxineres que més necessiten els doblers públics.

 

Hem de recordar una vegada més al Batle del PP Sr. Bauzà que el nostre poble no té una sola escoleta infantil pública, ni un espai cultural, i l’única residència privada per a gent major de Can Carbonell fruit dels acords de l’anterior legislatura, té una petita part de places públiques.

 

Des d’Alternativa Esquerra Unida –Els Verds de Marratxí  volem reiterar la felicitació al Govern de les Illes Balears per no permetre un ús privat del nostre escàs sòl rústic.

 

Marratxí, cinc d’agost del 2008.

* * * * *

Final de curs de les escoletes d'estiu

 

     Entre dia 30 i 31 de juliol l'àrea de Joventut de l'Ajuntament de Marratxí va organitzar el final de curs de les escoletes d'estiu celebrades a les diferents escoles públiques del municipi. L'acte, que tingué lloc al col·legi Blanquerna arreplegà quasi 600 participants entre els dos dies. (1 VII) 

*****

L'equip de Govern surt al pas de les crítiques del PSM


El regidor d'Economia i Hisenda de l'Ajuntament de Marratxí, Bartomeu Oliver Palou, ha sortit al pas en nom de l'equip de Govern a les acusacions fetes pel PSM en relació a la venda de 23 solars municipals. Segons Oliver s'ha de recórrer a la venda de solars perquè "tenim un compromís absolut amb els ciutadans de Marratxí per fer inversions en projectes per millorar la seva vida diària i cal tenir en compte que ni el Govern Balear ni el Consell de Mallorca no ens donen cap subvenció pels projectes que tenim en marxa. Nosaltres volem donar un benefici als ciutadans i donar-los allò que realment demanen i necessiten".


D'altra part, Tomeu Oliver considera que "no es tracta d'una venda directa de patrimoni municipal, sinó que canviam part del patrimoni que tenim en solars per un altre patrimoni fet a base d'inversions".
Entre les inversions previstes per realizar amb el valor de la venda el regidor d'Hisenda ha esmentat la xarxa d'aigua potable, clavegueram i drenatge de Benestar i sa Cabana, la rehabilitació del convent de les monges del Pla de na Tesa, la reforma integral dels carrers Jaume I i Cristòfor Llompart de sa Cabaneta, la remodelació del passeig de la costa de Sant Marçal, la rehabilitació del casal de ca don Magí, també a a sa Cabaneta, els locals multiusos que s'han d'habilitar a ses Cases Noves i a Son Macià, la rodona de la Deixalleria entre l'institut i el Centre de Salut de Muntanya i també ha parlat d'una sèrie de dotacions puntuals per a serveis.


En relació a l'acusació de mala gestió i a l'excés de càrrecs de confiança Oliver ha respost que "ens indiquin quins regidors o càrrecs de confiança no exerceixen més de quaranta hores setmanals. No hi són per col·locar ningú sinó per ajudar l'equip de Govern a cercar la millor solució als problemes de la ciutadania de Marratxí".


Per acabar des de l'equip de Govern consideren que "es tracta de la versió que sempre donen des del PSM, en relació a uns solars que únicament poden ser destinats a vivendes unifamiliars que, lògicament, no es dedicarà a construir l'Ajuntament. El que feim és canviar vivendes unifamiliars per instal·lacions públiques i si tenguessim subvencions directes del Consell o del Govern per resoldre aquests projectes no importaria vendre res".

   (28 VII)

*****

 

El PSM de Marratxí alerta de la venda massiva de solars de propietat municipal

Els nacionalistes votaran en contra de la venda de 23 solars patrimoni de tots el Marratxiners.

En el plenari que es celebrarà demà dimarts dia 29 de juliol l’Equip de govern de l’Ajuntament de Marratxí presenta per a la seva aprovació la venda de 23 solars municipals.

La venda d’aquest 23 solars municipals suposa una superfície de 26.358 m2 per un valor  total de 7.108.658 €  (1.180 milions de pessetes).

El PSM no entén que un Ajuntament que ha tengut i té molts d’ingressos per imposts derivats de noves construccions hagi de recorre a la venda massiva de patrimoni públic.

A més, el PSM veu clarament una utilització partidista dels recursos de tots els ciutadans. Resulta políticament inacceptable que, amb l’excusa de la manca d’ingressos i sense un major consens, l’equip de govern es disposi a  dilapidar de manera fulminant una part tan significativa dels recursos patrimonials del municipi.

Cal recordar que l’Equip de govern (PP) té 12 càrrecs de confiança i 6 regidors en règim de dedicació exclusiva que suposen als marratxiners més de 900.000€ (150 milions de ptes) anuals.

Joan Francesc Canyelles, portaveu del PSM-Entesa nacionalista a l’Ajuntament de Marratxí culpa al Govern municipal de mala gestió econòmica i considera que hauria de donar exemple  i aplicar les recomanacions de la Presidenta del PP  i reduir als càrrecs de confiança i regidors en dedicació exclusiva que té l’equip de govern Marratxiner, per tal de fer front a la mala situació econòmica i així evitar la venda exagerada i massiva de patrimoni municipal deixant malmès el patrimoni marratxiner. 

(28 VII)

* * * * *

 

70 joves participaren en el III Gran Prix Aquàtic de Marratxí

 

     Setanta joves entre 14 i 35 anys prengueren part dia 19 a la tercera edició del Gran Prix, organitzat per l'àrea de Joventut de l'Ajuntament a la piscina municipal de sa Cabana. L'equip rosa, integrat per genr relacionada amb l'Espai Jove del Pont d'Inca, i que s'autoanomenren "Divines amb tacons" guanyà el primer premi, consistent en un cap de setmana a un hotel de l'illa amb totes les despeses pagades. El segon lloc va ser per "Utopia", l'equip vermell que s'havia format al club d'esplai de la parròquia del Pont d'Inca. També tendran un cap de setmana a un hotel, però únicament en règim d'allotjament.  (21 VII)

 

 Antenes de telefonia mòbil. El mapa del risc a Marratxí

Des d'avui a la web de la Plataforma Gent de Marratxí (entrant per www.marratxiner.org a l'apartat de Destacats de la pàgina d'inici de la Plataforma) hi podeu trobar el mapa de la telefonia mòbil a Marratxí, una feina feta per la comissió de medi ambient de la Plataforma. També hi podeu accedir directament pitjant aquí.

 

 * * * * *

 

El CV Pòrtol fitxa Paolo Torre


     El president del Club Volei Pòrtol, Ricardo Ramos, va anunciar el fitxatge estrella del club aquest estiu. Es tracta del col·locador Paolo Torre, "un jugador contrastat d'experiència i de qualitat".
Segons el club, Torre tendrà la difícil missió de suplir Miguel Falasca, que juntament amb José Luis Moltó són les dues baixes més importants de l'equip per a la temporada 2008/09. Així i tot el president del CV Pòrtol es mostra optimista perquè "hem mantingut tres dels nostres jugadors més importants, com són Julián García Torres, Iván Pérez i Manuel Sevillano". Finalment, afegí que "no tendrem algunes de les figures que teníem la temporada anterior, però hem aconseguit un equip molt bo".  (20 VII)

 

* * * * *

 

AHIR VESPRE, III GRAN PRIX AQUÀTIC

     L'àrea de Joventut de l’ajuntament de Marratxí organitzà dia 19 de juliol a la piscina municipal de sa Cabana el III Gran Prix Aquàtic, en el qual s’esperava que participassin 70 joves d’entre 14 i 35 anys (7 equips). Començava a les 21 hores i acabava devers les 00 hores.

Es tracta d’un total de 7 proves d’habilitat i físiques, d’una duració de 6 minuts que havien de superar els concursants, i guanyava l’equip que més punts acumulàs. Entre prova i prova hi havia un temps de 5 minuts per la rotació i explicació de la prova següent. A cada prova hi participaven els 10 jugadors.
Cada equip havia de tenir 10 components. La composició dels equips havia de ser paritària, és a dir, un màxim de 60% de cada sexe. I com a màxim podien tenir tres concursants no residents a Marratxí

 

* * * * *

 

Els nins saharians visitaren el Centre de Dia


     L'àrea de Serveis Socials de l'Ajuntament va fer dia 18 de juliol al Centre de Dia una festa de benvinguda per als 15 nins saharians que les famílies de Marratxí han acollit durant l'estiu. L'objectiu de la celebració era crear une espai intercultural i intergeneracional entre nins i usuaris del Centre. Hi han pres part el batle, J.R.Bauzá i la regidora de Serveis Socials, Petri Galmés. Els usuaris del Centre s'han mostrat molt agraïts per la visita i han regalat als nins una botelleta d'oli amb una branca de romaní, que ells mateixos havien elaborat perquè els saharians "se'n puguin dur l'aroma de l'illa".
 

* * * * *

 

Les festes del Carme de Pòrtol

Volta cicloturística                      Festa infantil d'escuma

                     Homenatge a la Gent Major de 80 anys

A l'esquerra, el regidor Tomeu Oliver lliura un obsequi a la dona de més edat, Antònia Mulet Seguí, nascuda l'any 1910 durant l'homenatge a la vellesa. A la dreta, el regidor Sebastià Frau amb Francesc Colom, l'home de més edat de Pòrtol, nascut l'any 1914. El matrimoni de més edat està integrat per Pep Frau Serra (1920) i Catalina Company Mut (1924).

    Els participants de la Confraria Mare de Déu del Carme, organitzadors de l'Homenatge a la Tercera Edat.

 (fotos, Bàrbara des Cine)

 

* * * * *

 

Un milenar d'infants participen a les activitats municipals d'estiu

En total hi ha cinc escoles d'estiu (CP. Nova Cabana, CP Blanquerna, CP Gabriel Janer Manila, CP Ses Cases Noves, i Costa i Llobera) a les quals acudeixen

uns 600 infants d'edats entre 3 i 12 anys i les activitats que duen a terme giren al voltant del tema "Salvar el planeta Terra".
D'altra part hi ha més de 300 nins i nines que participen als cursets de natació organitzats per l'àrea d'Esports.

* * * * *

L'àrea de Medi Ambient recull unes 20 tones de restes de poda mensuals

 

Després de quatre mesos de funcionament, el servei de recollida municipal de poda sol aplegar uns 20 sacs diaris distribuïts en 11 visites, extrem que suposa un total d'entre 15 i 20 tones per mes. Degut a l'important moviment s'ha decidit incrementar un dia més el servei de recollida ja que, segons fonts municipals, s'ha aconseguit un estalvi mensual d'entre 1500 i 200 euros, ja que el fet de convertir les restes en abonament redueix considerablement la quantitat de residus incinerats.

* * * * *


Una exhibició d'aquagym clausura el curs de gimnàstica de manteniment

Ha tengut lloc dia 11 de juliol a la piscina del Pla de na Tesa, organitzat per l'àrea d'Esports, impulsora del curs. El regidor de l'àrea, Joan Femenias, ha donat les gràcies a les persones que han participat als cursos,una cinquantena de les quals  assistien a l'acte, que també ha comptat amb la presència del batle.

 *****

EL PSM DENÚNCIA EL COBRAMENT IL·LEGAL DE LES NOVES TAXES DE LES PISCINES PÚBLIQUES I ACTIVITATS ESPORTIVES

 
Els nacionalistes denuncien que l’Ajuntament cobra a les famílies l’augment de les noves taxes quan encara estan a informació pública i no estan aprovades definitivament.
Aquest fet suposa una il·legalitat ja que la modificació del Preu Públic per la prestació del servei públic de les escoles municipals d’esports, i activitats esportives que suposa un considerable augment de les taxes es varen arpovar provisionalment per l’Ajuntament en Ple de data 27 de maig de 2008.
L’esmentada aprovació provisional es va publicar en el BOIB núm. 84 de 17 de juny de 2008, on estableix que “de conformitat amb el que disposa l’article 49.b de la llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de  les Bases del Règim Local, s’exposa al públic i als interessats, perquè, durant el termini de trenta dies des de la publicació d’aquest edicte al BOIB, es puguin examinar l’expedient i  presentar les reclamacions o suggerències que considerin oportunes”.
A data d’avui, l’augment de les taxes, aprovada per l’Equip de govern (PP)  encara es troben en la fase d’exposició pública perquè els marratxiners puguem presentar al·legacions. Per la qual cosa encara estan vigents les taxes de l’any 2007

Joan Francesc Canyelles, portaveu del grup municipal del PSM a l’Ajuntament de Marratxí, mostra la seva preocupació i considera molt greu que l’Equip de govern cobri de forma fraudulenta l’augment de les taxes de les piscines públiques i activitats esportives i exigeix retornar a les famílies les quantitats cobrades de més.
8 VII '08

 ****

LLIURATS ELS PREMIS DE LA II BIENNAL INTERNACIONAL DE CERÀMICA DE MARRATXÍ

 

 

 

 

 

 

 

 

 

    

      Dia 5 de juliol, al Museu del Fang, ubicat a sa Cabaneta, tengué lloc el lliurament de premis de la segona edició de la Biennal Internacional de Ceràmica de Marratxí. El primer premi va ser per a l'obra "Toloño", de Rafael Pérez Fernández, de La Rioja; mentre el segon va correspondre a "Life", de Kim Sang Woo, de Corea del Sud.

 

 

* * * *

CONVENI DE COL.LABORACIÓ ENTRE L´AJUNTAMENT DE MARRATXÍ I LA PIMEM

 
 
Dia 3 de juliol L´Ajuntament de Marratxí va signar un conveni de col·laboració amb la federació de Petita i Mitjana Empresa de mallorca per afavorir al conjunt del teixit empresarial de la Comarca de Marratxí.
Aquesta col·laboració és concretarà en un programa d´accions divulgatives dels serveis de la federació PIMEM com;
-  Serveis d´ assistència en prevenció de riscos laborals dirigits a pimes.
-  Propostes mediambientals factibles
-  Donar a conèixer als empresaris els acords firmats per PIMEM.
-  Instruments de suport pel finançament per a nous projectes empresarials.
-   Accions formatives
-   Programa d´ assistència a empresaris. 
 
Aquest conveni compromet a la Federació PIMEM i a l´Ajuntament a col·laborar en la gestió, difusió i publicitat de les accions de promoció dels serveis que s´ofereixen a les empreses del municipi perquè siguin més competitives. Es crearà una comissió de seguiment, que es reunirà trimestralment, per vetllar pel cumpliment dels acords.

 
****

Josep Antoni Calvo presenta                    Pinzellades d'horabaixa

 
   Com he explicat en altres presentacions, vaig fer la meva entrada oficial dins la literatura impresa l’any 1998, amb un poemari que es titulà Els viaranys de l’oblit. Enguany ja fa deu anys d’aquella primera aventura poètica. Amb els anys vengueren altres títols de poesia com El paradís del desig, l’any 2003, i Tendència al caos, que tot just sortí l’any passat. A cada llibre sempre m’he desmarcat de l’anterior i he intentat fer una cosa nova. Els qui heu llegit els meus llibres de poemes ho sabeu ben bé. El 2008 he fet una nova passa, ja que, provisionalment, he aparcat la poesia i m’he estimat més escriure contes, qualcun una mica esbojarrat, però amb la intenció, novament, de desmarcar-me de l’estil de les creacions anteriors. I com veis, ben desmarcat, perquè m’he ficat de ple dins la narrativa breu. Heu de saber, però, que aquesta tendència per la narració té uns antecedents. A partir de l’any 2005 vaig començar a fer provatures en el món de la literatura infantil; arran d’aquella nova curolla vaig participar a la II i a la III edició del certamen Contes per anar a dormir, que tenen com a premi, per dir-ho així, la materialització en un llibre dels contes que consideren oportuns. S’inclogué el conte “N’Aina i els colors d’una nit d’hivern” a la II edició, l’any 2006 i “N’Aina i el misteri de la mòmia de Lisboa”, a la III edició, l’any 2007.
Amb el llibre Pinzellades d’horabaixa continuu el meu trànsit per la literatura. Per ventura no totes les narracions seran del vostre agrat o hi trobareu qualque fragment que no acaba d’estar ben engranat, però era un risc que trob que havia d’assumir per continuar endavant, ja que el pròxim projecte que es va gestant és una novel·la, que m’he pres, com és habitual en mi quan començ un llibre, amb molta calma. No penseu en cap moment, com he deixat ben clar abans, que hagi deixat abandonada la poesia, ja que tenc projectes acabats al calaix (o al disc dur, com vulgueu) i d’altres a mig fer.
Supòs que vos demanareu per què he titulat el llibre Pinzellades d’horabaixa. Per ventura sabreu que també m’ha agradat, de tant en tant, fer dibuixos o pintar, no és que en sàpiga gaire, però he anat fent qualque cosa, fins i tot vaig participar en l’equip d’il·lustradors del llibre Per a tu (emocions i sentiments) de Biel Massot i Muntaner l’any 2000. Idò ja teniu una clau per al títol. Fer els contes ha estat com anar dibuixant-los, alguns amb més precisió que d’altres, on només s’han insinuat les formes a grans trets. A Pinzellades d’horabaixa hi ha un repertori d’estils i de temes, tot i que notareu que s’obren unes encletxes per on penetren alguns trets comuns. És a dir, hi ha elements de les narracions que es filtren una dins l’altra i així successivament. Reconeixereu els llocs on he situat els personatges, ja que parl molts de pics de Marratxí o de Palma, com també de Mallorca i de les Illes Balears en general.

   Finalment vull donar les gràcies a na Maria Victòria Secall, per la seva magnífica presentació, a na Maria Barceló, per l’amabilitat i la facilitat amb la qual s’ha pogut dur a terme aquest acte, a l’editor eivissenc Antoni Cardona i, no en mancaria d’altra, a tots els que avui heu vengut a la llibreria Lluna per sentir a parlar del meu primer llibre de narracions i quart de la meva modesta carrera literària.

   Moltes gràcies.
Josep Antoni Calvo i Femenies
Llibreria Lluna,
Palma, 20 de juny de 2008

 

 

* * * * *

 

 

Rafel Crespí,

finalista del Ramon Llull
  
 
 Arran d’haver estat finalista del Premi Ramon Llull vàrem tenir el portolà Rafel Crespí al primer programa "Amb 'P' de Pòrtula", a Ràdio Marratxí. Aquestes foren les seves paraules en relació al premi, l'obra presentada, les seves obres anteriors i el que duia entre mans aleshores. Acaba amb un suggeriment de temps lliure.

   “...Suposa una cosa íntima, que això per ventura algun dia sortirà, però d'altra banda suposa un reconeixement de cara a l'exterior. Parlant en un aspecte purament mercantilista diríem que el catxé d’en Rafel Crespí ha com a pujat una mica perquè si surt pels diaris i sobretot si va associat a un premi que és percebut per la gent com a tan important, com és el Ramon Llull, aleshores la gent pel carrer t’atura i enhorabona i quasi quasi has guanyat... i pareix que has fet un ou de dos vermells.

   Vaig presentar un llibre que es diu ‘Plomes’. I vaig anar allà i vaig fer plomes. Me va costar una mica posar aquest títol, perquè avui en dia els títols són políticament molt incorrectes,has d’anar molt alerta amb el que poses perquè no pots dir segons què. Aleshores plomes és una paraula que fa referència a l’argot de la caça. Jo no he caçat mai, mai no he tirat un tir d’escopeta, garbellets sí que en parava quan era petit, però una escopeta no la sé manejar. Quan un caçador tira a un tord o a un tudó o a una perdiu i no la fer, però la resquilla un poc i la peça li fuig, diu que ha fet plomes.

   Tenc 'Personatges sic', que és un llibret de narracions, que aquest sí que es pot trobar encara. Després n’hi ha dues que han caducat, com els danones. Un és 'Silencis', que jo a ca nostra en tenc tres exemplars, procur anar a les llibreries de vell a veure si hi és, si algú s’ha desfet d’ell per comprar-lo. D’altra banda tenc 'Per què has vingut', que és la primera novel·la que vaig publicar. El que sí hi ha encara és i la gent en pot gaudir si vol és 'La música de les constel·lacions'. N’estic molt content perquè va ser allò de voler superar el handicap de la primera novel·la, que sempre peca de tots els defectes d’una primera novela, des de l’excés d’autobiografisme directe. Crec que és una novel·la que funciona i que la gent n’està contenta. Fins i tot el meu defecte, segons em diuen, és que escric massa bé; ho diuen com un defecte.

   Si m’ho permets, no diré en què estic posat ara. No soc una persona gaire supersticiosa, –jo a vegades dic als alumnes que si un professor no té qualque mania, no és bon professor, i jo no en tenc cap- però tenc una petita superstició... si quan tenc un projecte em surt el títol lo primer, malament rai. Quan vaig haver publicat 'La música de les constel·lacions', vaig parlar que tenia un projecte, que sí tenc quatre notes preses, però no crec que sigui la pròxima novel·la que faci.

   Voldria recomanar una cosa a llarga vista, una d’aquestes passions que un té secretes, quan la gent ho tengui present vagi a fer una volta per la vall de Barruera, que és un lloc preciós".

Biel.-

 

 

* * * * *

 

tornar a plana inicial