1er ESO‎ > ‎

UNITAT 5

LES QUALITATS DEL SO: EL TIMBRE

El timbre és la qualitat del so que ens permet identificar qui produeix el so, ja que cada veu i cada instrument tenen un timbre únic i característic.
podem considerar "Timbre" com el <color de la música>. Igual que els colors en la pintura, el timbre dels diferents instruments i veus posseeix un determinada personalitat, i la seva combinació aporta a la música una paleta de colors extraordinàriament variada.
per a que el compositor pugui instrumentar adequadament una obra musical, ha de conèixer les característiques tècniques i expressives de les diferents veus i instruments. Imaginar el color o la mescla de colors més adequada per la seva idea, saber qui és l'àmbit o la tessitura més apropiada per a cada instrument, les seves possibilitats expressives i les seves limitacions tècniques.

 
 

Escolteu aquest video.

Vídeo de YouTube


1.1 LA VEU I LA SEVA CLASSIFICACIÓ.
La veu és l'instrument més bonic i perfecte que hi ha. quant parlem o cantam, el nostre cervell envia un conjunt de senyals a diferents zones del nostre cos per a que es posin en funcionament. 
Com qualsevol altre instrument, la producció de la veu necessita d'un material elàstic que vibri, un mecanisme capaç de fer-lo vibrar i una capsa de ressonància que amplifiqui i moduli el so.

Es distingeixen 3 fases diferents en l'emissió de la veu:
EMISSIÓ DE LA VEU
1- APARELL RESPIRATORI: RESPIRACIÓ
Els òrgans principals de l'aparell respiratori son els pulmons. Es troben a la capsa toràcica, delimitada per les costelles, l'estern i el diafragma. 
Per respirar, primer agafem aire (inspiració) per la boca, passa per la Tràquea, es divideix per els Bronquis i ompli els Pulmons, i després l'expulsem (expiració). 
 
 


Una bona tècnica respiratòria inclou tres fases: inspiració-retenció-expiració.
Existeixen dos tipus bàsics de respiració:
  • Respiració Superior: és la respiració que fem normalment quan volem respirar profundament. Aixequem els muscles i omplim el pit d'aire. o és la pràctica més aconsellable perquè sols utilitzem la part superior dels pulmons, la més petita, i per tant la respiració és més pètita i forçada. 
  • Respiració abdominal o diafragmàtica: és la respiració que practiquen en general quant estem relaxats. El ventre s'eleva i descendeix per l'acció del diafragma. Durant la inspiració el ventre s'eixampla i el diafragma baixa, permetent que la part inferior dels pulmons s'ompli d'aire. Durant la expiració, el diafragma s'eleva i expulsa l'aire dels pulmons.
La respiració abdominal és la més adequada i la que s'utilitza sempre per cantar.

2- APARELL FONADOR: PRODUCCIÓ DEL SO

El so es produeix a l'aparell fonador, el seu principal orgue és la laringe, on s'encontren les cordes vocals. La Laringe està situada damunt de la tràquea i davant de la Faringe.
L'aire que expulsem des de els pulmons arriba a la laringe a traves de la tràquea. A la laringe hi han les cordes vocals, dos plecs musculars que vibrin al passar l'aire i produeixen una vibració (el So). El sons seran diferents segons la separació i la tensió de les cordes vocals.
 
 

Vídeo de YouTube


3.APARELL RESSONADOR: ELABORACIÓ DEL SO. 
Igual que qualsevol altre instrument, la veu necessita d'una "capsa de ressonància", que amplifiqui el so i permeti modelar-lo. 
L'aparell ressonador està format per la faringe, la cavitat vocal, les cavitats nassals i les cavitats cranials. 
en aquesta última fase és ho cada persona adquireix el seu timbre de veu característic.
La vibració produïda a les cordes vocals passa per la faringe on comença a amplificar-se, després passa per les cavitats bocals, nasals i cranials. Utilitzarem la llengua, llavis, paladar i les dents per poder fer la dicció correcta i vocalitzar les paraules . 

Vídeo de YouTube

1.2- CLASSIFICACIÓ DE LES VEUS
Les veus es classifiquen tenint en compte dos aspectes:
A) La distinció entre veu masculina i veu femenina: la veu masculina sona una octava més greu que la femenina.
B) L'extensió o tessitura de la veu: depenent quina tessitura té una veu la podem classificar en greu, mitjana o aguda.
 Les veus infantils o de nens, denominades "veus blanques" es corresponen en nombre i tessitura amb la veu femenina.

La tessitura és des de la nota més greu fins la nota més aguda que una persona pot realitzar en condicions naturals.
Clica aquí per veure la classificació de les veus.
Veus especials: Els castratis
El fet que les dones tinguessin prohibit cantar a les esglésies obligava als compositors a utilitzar a nens per cantar les veus mes agudes. Aquests nens cantaires tenien un problema, que al créixer perdien la seva veu blanca i el seu registre agut.
al segle XVI, s'inicià la costum de castrar als nens que posseïen dots per la música avanç que els canvies la veu. 
L'ablació dels genitals impedia que el creixement de la laringe i per tant de les cordes vocals, mantenint una veu blanca de nen amb la capacitat toràcica d'un home adult, amb la seva força corresponent.
El seu timbre agut i cristal·lí, unit al virtuosisme tècnic i la potència de les seves veus, va fer dels castratis els cantants més aclamats durant els segles XVII i XVIII als teatres d'òpera italians i bona part d'Europa.
El castrati més famos fou Carlo Broschi, més conegut com "Farinelli".
El Papa Clement XIV autoritza a cantar a les dones en l'església i prohibeix les castracions.
El repertori dels Castratis son interpretats per "contratenors", utilitzant una tècnica especial per fer vibrar les cordes vocals sols una part de la seva longitud. 

Vídeo de YouTube




Comments