Embedded Files
El viatge
Per viatjar de Barcelona a Ginebra hi ha dues possibilitats: L’avió i el bus (Alsa).
Triar una o altre, ja depèn dels horaris, i pla de viatge de cadascun. En quant al preu, l’avió és molt barat, però si afegim els cost del bitllet de la bicicleta, i el taxi a l’aeroport, s’encareix bastant.
L’autocar m’agrada perquè puc anar a l’estació d’autobusos pedalant, embolicar la bici i viatjar tranquil. L’inconvenient, que són moltes hores i encara que el viatge es fa de nit, no s’acostuma a descansar gaire.
Anant en avió tampoc vaig poder dormir massa, doncs el despertador va sonar a les quatre de la matinada.
Amb una mica de retard, a les nou del matí aterrava a Ginebra. La caixa amb la bicicleta va trigar a sortir, però es pot dir que tot va anar segons el previst.
Des de Ginebra podia haver anat fins a Evian les Banys pedalant. Hi ha uns 60 km, per carretera i suposo que amb bastant transit, pel que vaig agafar el tren fins a Lausana i després el ferry fins a Evian. Més descansat, però amb alguns entrebancs:
Per tal de no tenir problemes d’agafar el tren correcte, i pagar la tarifa corresponent per viatjar amb una bicicleta, en lloc de treure el bitllet a la màquina, vaig anar a la guixeta. Hi havia molta cua i vaig perdre un tren, però passen molt sovint. Ja al tren el revisor em diu que he pagat molt. Em va fer un ticket per anar a les oficines de Lausana a que em tornessin els diners. Eren uns vuit francs, així que vaig fer una bona estona de cua per cobrar.
Amb el retard de l’avió i aquests problemes, no vaig arribar al Ferry de les 11 i vaig haver d’agafar el de les 12,30. Potser hagués valgut la pena anar directament a Evian en bici!
Etapa 1 – Evian les Banys – Vacheresse
Ja amb tot preparat i després d’haver menjat un entrepà, surto de Evian per una carretera amb un pendent suau. Es pot dir que després de tot el matí preocupat pels horaris, combinacions, possibles incidències, etc. , era el moment en que pujant al trim-tram m’anava relaxant.
El dia ha estat tapat i durant la pujada ha començat a ploure. Tret d’una tempesta, que m’he hagut de refugiar una estona, la pluja no m’ha representat cap inconvenient .
La ruta va per pistes i carreteres sense trànsit que van travessant zones rurals, amb alguna pujada forta, però res destacable.
La baixada final, els primers 100 metres és una trialera amb moltes arrels que tal com estava el terreny de mullat i relliscós, la meitat la he fet a peu.
La Gîte La Ferme de Leschaux, que tenia a la llista d’allotjaments estava tancada i he anat a un hostal de poble on he estat molt bé: Au Petit Bonheur
Etapa 2 – Vacheresse - Morzine
La previsió marcava pluja, i així ha estat tot el matí.
La primera pujada fins a Ubine es fa per asfalt sense transit. Durant la pujada he anat veient paisatges més alpins, amb boscos i prats amb ramats.
Entre plugim i boires he arribat a Ubine, un poble petit, amb quatre cases, un Refugi i una ermita. Un llogarret bonic envoltat de prats i una gran serralada que he vist a les fotos del bar o he estat esmorzant .
Segueix un tros d’empènyer fins arribar al coll, on una pista baixa fins al fons de la vall. Després d'un parell de quilòmetres de carretera, comença la segona pujada del dia que es fa sense problemes. Al track original hi ha una pujada que passa per un terreny privat, que a més no és ciclable, i que he corregit.
La tercera pujada, es fa per pista. Comença en el Llac de les Plagnes. El dia segueix tapat i tenia com a alternativa el Refugi des Tinderets. Em va acabar de decidir una cruïlla que sortia una pista cap el refugi (això posava). Al cap d’una estona hi ha un desviament per accedir al refugi, que ja no es ciclable. Conforme anava avançant per aquest caminet m’adonava del jardí on m’estava ficant.
Ja al refugi, no hi havia ningú i la dona que el guarda em diu que calia haver trucat al matí. Tot i no tenir-ho preparat, em va oferir acondicionar un espai privat. Vaig pensar que la faria anar malament: Per una sola persona hauria de matinar, preparar sopar, desdejuni, etc. Total que vaig marxar. Després del refugi hi ha un camí molt costerut, on vaig haver de portejar la bicicleta una bona estona.
Conclusió: Anar a Tinderets amb bicicleta és un error i l’opció encertada consisteix a pujar per pista fins al Col de Bassachaux, tal com he corregit el track.
Pensava que a dalt del coll havia un refugi, però deuen haver canviat el negoci i ara només és restaurant.
Per sort el temps ha millorat, i puc gaudir d’una tarda agradable, amb vistes al Llac de Montriond.
La baixada, primer per pistes, (encara que he deixat un waypoint amb el començament d’un corriol que possiblement hagués estat més divertit) i després carretera fins arribar a Morzine, una petita ciutat amb tot tipus de serveis, supermercat, molts hotels, botiga de bicicletes, etc.
Els allotjaments en general són cars, i el millor és preguntar a l’oficina de turisme, que tanca a les 7,30. Altra possibilitat és continuar nou quilòmetres més fins al Refugi de Chardonnière
Em va passar que aquells dies hi havia un esdeveniment esportiu, i tot estava molt ple, pel que va ser impossible trobar un allotjament econòmic.
Etapa 3 - Morzine - Refugi d'Aldred Wills
ATENCIÓ: AQUESTA ETAPA I LA SEGÜENT INCLOUEN QUASI 6 HORES DE PORTEIG.
Per fi, un dia radiant. Després d’un bon esmorzar, que afortunadament està en consonància amb el preu de l'hotel, surto sobre les 8,30.
Els primers vuit quilòmetres fins el Refugi de Chardonnière, es fan per asfalt amb un pendent suau. La pista que puja al coll on està el Refugi de la Golese, s’endureix molt. Es pot fer en bici, però el mal estat de la pista, junt amb el pes extra que carrego, fa que no compensi el gran esforç de pujar muntat i vaig alternant bici i caminar.
La baixada es fa per pistes i asfalt fins a Sixt-Fer-à-Cheval. El dia assolellat fa que pugui gaudir dels paisatges amb tot l’esplendor.
El final d’etapa serà el Refugi d’Alfred Wills. Es puja per asfalt fins a una mica més amunt de la Cascada du Rouget, un altre lloc bonic que cal fer una parada.
Hi ha l’Auberge de la Cascade du Rouget, que en realitat només fa de restaurant.
Quan s’acaba l’asfalt, pel perfil del track ja veig que tocarà empènyer. Al principi és una pista molt empinada, però més endavant s’acaba la pista i queda un camí de pedres de difícil empènyer que sovint cal carregar la bicicleta.
Un indicador marcava 2 h 15 minuts, que carregant la bici poden ser 3 hores. Això sí, vaig rebre molts ànims dels senderistes. Alguns m’explicaven que al refugi hi havia cervesa fresca, cosa que em motivava enormement.
En arribar vaig trobar molt bon ambient, i després de la dutxa i la cervesa, encara vaig poder fer una volta i contemplar l’entorn espectacular on es troba el refugi.
Els àpats als refugis no acostumen a ser gaire refinats, però el menjar és bo i abundant pel tal de reposar energies. A diferència de l’hotel, es comparteix taula amb els companys del refugi i el sopar resulta més entretingut.
Com he dit al principi, les etapes 3 i 4 inclouen molta estona de portejar la bicicleta. També cal considerar que són les millors etapes, on es poden contemplar els paisatges més espectaculars. Veig tres possibilitats:
Fer una ruta alternativa per asfalt i amb més circulació de vehicles. En cas de mal temps seria la millor opció. Deixo un track que he preparat: https://ca.wikiloc.com/rutes-btt/alternativa-coll-danterme-27861353
Ser conscient que caldrà traginar la bici per camins de muntanya molt incòmodes, per tal de gaudir d’aquests paratges d'alta muntanya. És cansat, però s'ho val.
Deixar la bicicleta a l'allotjament més proper, que podria ser la Gîte de Salvagny i pujar al Coll d’Anterne a peu. Fins i tot dormir al refugi i al dia següent amb li bici seguir el track alternatiu per arribar a Servoz. Es possible que arribi algun autobús fins a les Cascades du Rouget, on hi ha un restaurant i més amunt, on acaba la pista asfaltada un altre: Le Lignon, però als restaurants no és segur que vulguin guardar la bici mentre fem l’excursió.
Etapa 4 - Refugi d'Alfred Wills - Coll de Voza
El desdejuni se serveix a les 7,30. El dia esta totalment clar, i fent la primera pujada, el sol va il·luminant la vall, amb unes magnifiques vistes. Tal com pensava, ha estat un encert fer nit al refugi, doncs despertar en aquesta vall d'alta muntanya i pujar a primera hora del matí és pur plaer.
Avui tindré més de 2 hores d’empènyer per camins de muntanya que a molts llocs cal carregar la bici, o avançar amb molta dificultat.
En arribar al primer coll es pot contemplar el Llac d’Anterne. Un lloc idíl·lic: El dia és radiant, el llac en calma envoltat de muntanyes amb restes de neu i una pau difícil de descriure.
Encara queda pujar fins al Coll d’Anterne, que la major part es fa per una senda de neu dura. No és perillós però s’avança amb dificultat.
En arribar al coll, es pot contemplar una magnífica panoràmica del Massís del Montblanc, i s’oblida tot el que ha costat carregar la bicicleta fins allà dalt.
La baixada fins al Refugi de Moede Anterne, també cal fer-la a peu.
Del refugi fins a Servoz, s’arriba per pistes (algunes en molt mal estat) i carretera.
A mig camí, faig una parada per esmorzar a l’hostal el Refuge Le Châtelet d'Ayères, un altre lloc que tenia com a possible allotjament . El dia es preciós, per tot arreu hi ha boscos, molta verdor, flors, i grans vistes a l’omnipresent Montblanc.
La idea era arribar fins a Les Contamines, però una mica més avall del Coll de Voza he trobat un refugi que m’ha agradat: Refuge du Fioux. Era una mica d’hora, però he aprofitat per rentar la roba.
A Servoz toca començar la pujada fins a Coll de Voza. Fins als 1.200 metres hi ha una pista asfaltada, i a partir d’aquesta alçada un camí amb un pendent brutal, que cal empènyer de valent. Després vaig saber que el que va penjar el track es va equivocar. Ara està corregit.
Etapa 5 - Coll de Voza - Bersend
Segueix el bon temps. S’arriba a Les Contamines per pistes i corriols per tal d’evitar la carretera principal. Passo pel davant del xalet del C.A.F. que en principi, era on pensava fer nit el dia anterior.
Una mica més endavant arrenca una pista que arriba fins a una mena de llac-piscina. És un lloc realment maco, i aprofito per prendre un cafè i menjar alguna cosa al bar.
En aquest punt la pista s’endureix, i ha tocat caminar. Al costat del bar hi ha un telecabina que em vaig penedir de no agafar-lo. Al final de la pujada torna a haver una pendent raonable, per finalitzar al Coll de Jouly amb un mirador i un restaurant que segurament és final de ruta dels ciclistes de la zona.
Continua una gran baixada de més de 20 quilòmetres per pista asfaltada i carretera fins a Beaufort, un poble amb personalitat. Val la pena fer una volta per veure els edificis i establiments típics. La setmana vinent passarà el Tour i està molt decorat amb motius ciclistes.
Queda la pujada per carretera fins a Bersend on tinc el final d’etapa. No presenta gaire dificultat, però fa molta calor i se’m fa pesat.
Bersend és un poble petit, molt tranquil. No trobo la gîte que buscava. Possiblement ja no faci aquesta activitat. A l’entrada hi ha altra gîte però només la lloguen a grups, i al veure que era una sola persona m’adrecen a L’hostal Viallet.
Etapa 6 - Bersend - Bourg Sant Maurice
Com la majoria de dies, pel desdejuni tinc torrades amb melmelada, suc, cafè i alguna pasta.
El temps continua bo, i sobre les 8,30 surto per una pista que va deixant avall el poble. De seguida trobo un cartell que adverteix d’un despreniment i prohibeix el pas. Cal seguir un camí alternatiu per un corriol fins trobar altra vegada la pista que em portarà a Coll de Pre on es pot gaudir d'una bona panoràmica de les muntanyes que ens envolten.
Una mica més endavant puc contemplar el Llac de Roselenc.
Fent un descans per gaudir de les vistes i fer unes fotos, faig una ullada al track i pel perfil intueixo cóm serà la ruta, que inclourà una bona estona d’empènyer. Veient altres ciclistes que tiren per asfalt, canvio els plans i m’adreço al Cormet de Roselenc, un port mític del Tour.
És una zona maca, vaig vorejant el llac, que en realitat és un embassament, gaudint del paisatge i fent moltes fotos.
Després de fer un descans per esmorzar a un dels bars que hi ha a la vora del llac, enfilo els últims quilòmetres fins al Cormet de Rosselenc.
Aquesta zona la recordava de fa alguns anys quan vaig fer el Tour del Montblanc. Venen 20 quilòmetres de baixada fins a Bourg Sant Maurice on la carretera va descendent per una vall bastant abrupta, amb bones vistes dels Chapieux.
A Bourg Sant Maurice fa molta calor i després de prendre alguna cosa fresca em dedico a comprar unes bosses per embolicar la bicicleta i preparar el viatge de tornada.
Estic satisfet amb el canvi de ruta que he fet en aquesta última etapa, si de cas massa asfalt. Ja a casa, pensant alguna alternativa se'm va acudir que el dia anterior podia haver anat al Refugi de La Coire per Arêches, en comptes de desviar-me cap a Bersend. Al dia següent baixar fins a Bourg Sant Maurici per Muntanya. Tracks:
https://ca.wikiloc.com/rutes-btt/alternativa-refuge-de-la-coire-27861598
https://ca.wikiloc.com/rutes-btt/refige-de-la-coire-bourg-sant-maurice-27861709
(Aquesta variant està feta a la segona part) Travessa dels Alps Occidentals 2
La tornada
En principi havia de ser fàcil i sense complicacions:
Bourg Sant Maurici a Chambery en tren. Autobús a Lyon i temps suficient per agafar un altre bus que em porti a Barcelona, amb arribada sobre les 8 del matí.
Però es va complicar una mica:
La companyia d’autobusos: https://es.ouibus.com/ gairebé no te punts de venda de bitllets ni màquines a les estacions. S’ha de comprar el bitllet per internet i la app no funciona en mòbils amb el sistema Android antic, com el meu.
Pensava explicar-li al conductor, però l’autobús ni va passar per l’estació de Chambery.
Més tard vaig agafar altre bus de https://www.flixbus.cat/. Aquest si que va passar i el conductor em va fer el bitllet.
Vaig estar fent canvis d’autobús Chambery – Lyon – Marsella – Barcelona, amb diferents problemes d’autobusos que venien tard, plens, o com em va tornar a passar a Marsella que Ouibus després de tenir a la web un bus cap a Barcelona, no va passar.
En arribar a Barcelona, ja sense les dificultats de l'idioma, vaig preguntar a la guixeta d’Ouibus a veure si em podien aclarir el misteri dels autobusos que no passaven, i segons em van dir, únicament venien bitllets i no tenien cap informació.
Page updated
Google Sites
Report abuse