Playa

Vegetación
 
1.-MOLINETE Silene cambessedessii  Molinet
 
 Molinet (Silene cambessedessii)JPG - 100 kB
 
2.- ALHELÍ DE MAR Malcolmia littorea Violer marí
 
Violer marí amb un coleòpter de color verd metàlicExemplar de violer marí en flor
 
3.- ALGODONOSA Othantus maritimus  Cotonet de mar
 
 
 
4.- UÑA DE GATO Ononis natrix
 
JPG - 91.3 kB
 
 
 
5.- CUERNECILLO DE MAR Lotus creticus Herba del conills,Trévol mascle
 
 
6.- MIELGA MARINA Medicago marina Alfaç marí
 
Detall de les flors d'alfaç maríExemplar d'alfalç marí
 
7.- Glaucio  Glaucium flavum  Cascall marí
 
Vista superior d'un exemplar de cascall maríDetall de la flor i el fruit del cascall marí
 
8.- CARDO MARINO Eryngium maritimum Card o Panical marí
 
Eryngium maritimum 2.jpg
 
 
9.- LIRIO DE MAR Pancratium maritimum  Lliri de Mar
 
Archivo:Pacratium maritimum Paestum.jpg
 
10.- ZANAHORIA MARINA Echinophora spinosa Equinófora o fenoll marí
 
Pulsa aquí para ver la imagen a tamaño completo
 
 
11.- Grama de Mar, Barba de Abad, Grama de bueyes, Lastón  Elymus farctus
 
 
 
 
 
 
 
DESCRIPCIÓN DETALLADA
 
 
 
 
1.-MOLINETE Silene cambessedessii  Molinet
 
Molinet (Silene cambessedessii)
 
Hábitat : Arenales marítimos y dunas. Su distribución es muy limitada: algunas playas de Ibiza y Formentera, la microreserva de flora de Moncofar y la playa de Almenara.
Características: Desde el principio de la primavera podemos encontrar una planta herbácea baja con unas grandes flores rosas de cinco pétalos bilobulados con una incisión en el extremo y un cáliz largo y estrecho,también es característico el que tiene las hojas opuestas, el tallo y las hojas con coloraciones rojizas, y toda ella está cubierta de pelos glandulosos que le proporcionan un tacto viscoso.
 
 
Forma parte de la família Caryophyllaceae de la família Silene, con gran número de especies a los Balcanes.Se trata de una planta teròfita, es decir una planta anual, con germinación, crecimiento, floración y formació de semillas en la estación favorable. Este tipo de plantas aparecen cada año a partir de las semillas.
Florece de Marzo a Mayo con inflorescencias ramificadas. Los sépalos unidos en un tubo con 5 dientes. Tiene 5 estils, que sobresalen. El calze, càpsula del fruit, és llarg i estret, de diàmetre uniforme i amb 10 dents (dos voltes més que estils). Tiene las hojas opuestas, la tija i fulles con coloraciones vermelloses, y toda ella está cubierta de pelos glandulosos que le dan un tacto viscoso.
 
JPG - 100 kB
 
Está clasificado por el Atlas y Libro Rojo de la Flora Vascular Amenazada de España como vulnerable. Es decir, se considera que está expuesto a un riesgo alto de extinción en estado silvestre.
 
2.- ALHELÍ DE MAR Malcolmia littorea  Violer marí
 
Violer marí amb un coleòpter de color verd metàlic
 
Habitat: Se encuentra en zonas arenosas, normalmente en la costa. Se distribuye por el Mediterráneo occidental. dede la Península hasta Italia, incluyendo el noroeste de Africa.
 
Es una planta pequeña perenne de hasta 40cm de altura, leñosa a la base, con muchas tigues que no producen flores de color gris verdoso con pelos.
Las hojas son elípticas, indentaciones, aunque pueden ser mas regulares. Las flores son de color púrpura,con un tamaño de 15 a 20mm. Florecen de Marzo a Junio. El fruto es estrecho y mide hasta 6,5cm, sin estar indentado entre les semillas.
 
Exemplar de violer marí en flor
 
3.- ALGODONOSA  Othantus maritimus  Cotonet de mar
                              
Habitat: Sistemas dunares litorales, especialmente en primera línea de playa, sobre dunas móviles y playas con grava. Es de distribución fundamentalmente mediterránea, aunque llega hasta el litoral atlántico francés y hasta la única playa de la costa irlandesa. Es una especie en fuerte retroceso, por la destrucción de su hàbitat, y se ha vuelto muy rara. De forma natural, sólo subsiste en 6 playas de la Comunidad Valenciana (9 incluyendo las playas repobladas), el 96% en la Playa de Almenara.
 

Descripción: Pequeña mata perenne con numerosas tiges subterránaes horizontales de las que van saliendo  tiges verticales de hasta 40cm. Les tiges y las hojas estan cobiertas por una pilositad que le da un color casi blanco. Tiene hojas erectas, oblongas enteras. Forma capítolos de color amarillo, las inflorescencias forman una mena de falsa umbel·la. Fruto ovoide de hasta 4mm, curvado y glanduloso a la base.

 

Características: Es una planta con fuerte olor aromatico. Florece durante el verano, de junio a agosto. La reproducción tiene lugar mediante semillas y por fragmentación de les tiges subterráneas.

 

 
 
4.- UÑA DE GATO Ononis natrix
 
 
Habitat: Se distribuye por diversos hábitats del mediterráneo europeo, especialmente en la franja dunar y en colinas secas. A la playa de Almenara es una de les plantas más frecuentes con numerosos ejemplares.
 
Es una planta de hasta 70 cm de altura, de forma variable, que se extiende por tierra o se erige. Toda la planta estàestá cubierta de pequeños filamentos, que le dan un tacto viscoso.
Las hojas son de color verde oscuro, tri-lobuladas, raramente con uno o dos lóbulos. Las flores, solitarias, pero formando influorescencias en forma de hoja. La corola es amarilla, de unos 6-20mm de ancho, frecuentmente concon venas rojas. Los frutos son peludos, de 1 a 2.5 cm de largo.
 
 JPG - 91.3 kB
 
 
5.- CUERNECILLO DE MAR Lotus creticus Herba del conills,Trévol mascle
 
 
 

Habitat: Primer línea dunar de las playas. Se distribuye geográficamente por el norte de África, sur de Europa, Israel, Jordania y Siria.

Planta perenne, leñosa a la base de 10-40cm y diferenciada por su aspecto plateado, con hojas y tiges cubiertas de pubescència densa, pero muy variable,  en ocasiones tiene pocos pèls plateados o carece de ellos.

Los foliolosson ovalados y los dos inferiores más largos que el pedúnculo que sostiene a los tres restantes. Flores amarillas en grupos de 1 a 8 sobre un pedúnculo mucho más largo que las hojas. Pétalos de 8-15 mm.

Características: es una de las plantas que más se acerca al mar. Florece de marzo a mayo, aunque también puede florecer en otoño (como tantas otras plantas mediterráneas). Al principio de la primavera da una floración amarilla espectacular.
 
6.- MIELGA MARINA Medicago marina Alfaç marí
 
Detall de les flors d'alfaç marí
 
 

Es una de les plantes autòctones més representatives de la Platja d’Almenara. Les seues nombroses flors donen aliment a papallones, vespes, escarabats i altres insectes, és una planta perenne de baixa alçada. És ascendent o extensiva, coverta densament amb péls blancs semblants a cotompel, que li dóna un aspecte molt característic i inconfusible. Té les fulles trifoliades amb lòbuls ovalats amb forma de cor.

Aquesta espècie floreix de Març fins a Juny. Les flors són de color groc brillant amb un tamany d’entre 6 i 8mm. S’amalgamen entre 5 i 12 flors formant una inflorescència curta i densa.

Els fruits de l’alfalç marí es troben dins d’unes vaines blanques formant dos o tres espirals en sentit contrari a les agulles del rellotge. Aquestes vaines tenen un diàmetre de 5 a 7mm, formant un xicotet forat al centre. Freqüentment, les vaines tenen espines.

Exemplar d'alfalç marí
 
L’alfalç marí viu exclusivament en dunes costeres i platges de sorra, a la Mediterrània i les costes atlàntiques europées. A la Platja d’Almenara es trov nombre i en primavera li dóna una espectacular coloració groga ajudat pel cascall marí (Glaucium flavum), l’ungla de gat (Ononis natrix) i l’herba dels conills (Lotus a en bon nombre i en
 
 
7.- Glaucio  Glaucium flavum  Cascall marí
 
 
 
 
 
4.- CARDO MARINO (Eryngium maritimum) (Card o Panical marí)
Habitat: Sólo creceen los litorales. Habita desde el Báltico hasta la costa norte de Africa y al suroeste de Asia.
Planta perenne de la familia de les umbelíferas de hasta 70 cm. Toda la planta es muy espinosa, de color blanquecino que se intensifica a la floración. Les tiges son erectas, verdes grisáceas. Les hojas verdes claras, lobuladas, divididas en 3 o 5 lòbulos con espinas a los bordes; las inferiores pecioladas; las superiores, sèssils. Las flores son blavoses cuando maduran, agrupadas en inflorescencias simples con bràctees que las superan ampliament en longitud.
 
 
A este especie se le atribuyen proprietades diuréticas y sudoríficas per la saponina que contiene, además, se ha empleado contra la hidropesia y la nefritis. Fue utilizada para curar heridas provocadas per largas caminatas. No se le conoce ninguna toxicidad, quitando que un consumo excesivo puede provocar bajadas de tensión por las propietades antes comentadas. Se toma en infusiones. Las raices, de sabor dulce, pueden tomarse en amanides. En el otoño, en dies de viento, son arrastradas formando parte de una escena digna de una película del oeste.
 
Eryngium maritimum 2.jpg
 
 
 
6.- LIRIO DE MAR (Pancratium maritimum)
Sinonimia: nardo marítimo, azucena de mar, nebulosa, jacinto de mar, alelí de mar o pancracio
 
 
Archivo:Pacratium maritimum Paestum.jpg
 

Habitat: Arenales marítimos y sistemas dunares.

Planta de la familia amaryllidaceae. Este bulbo puede medir hasta 60cm, de tiga herbàcea blanquecina i flors grans i blanques. Les fulles mesuren entre 5 i 20mm d’amplària, són allargades de color verd glauc, retorçades, i amb una consistència prou ferma. Les seues llavors semblen xicotets trossos de carbó que eixen d’una càpsula globosa.

El bulbe és tòxic i no déu ser ingerit. Les flors, d’un aroma molt agradable, s’obren al vespre i durant un sol dia. Al moment de la floració les fulles ja s’han secat, tornant a creixer a la tardor. Al Pancratium maritimum no li agrada mesclar-se amb altra vegetació i s’agafa molt fort al sòl. És una espècie en extinció a les dunes marítimes del sud d’Europa, malgrat que a la nostra platja sembla ser una espècie en expansió.

 

 

7.- ZANAHORIA MARINA (Echinophora spinosa) (Equinófora o fenoll marí)
 
 

 

La Echinófora spinosa és una de les plantes més comuns de la nostra platja, encara que és una espècie en regressió a tota la Mediterrània, com la resta de les plantes que comparteixen el castigat hàbitat marítim. Serveix per a estabilitzar la platja i té valor medicinal i culinari

 

Habitat: Dunes i platges de sorra de la Mediterrània, particularment on arriben les esquitxades de la mar.

Descripción: Planta herbàcia de la família de les umbel•líferes, d’un color verd blancusc i que alcança entre 20 i 50cm d’alçària. Tija grosa, ramificada a la part superior. Fulles llargues, acabades amb una espina, cada folíol amb tres lóbuls espinosos. Les flors són blanques i molt xicotetes, formant vàries umbel.les, amb flors hermafrodites al mig i masculines a la perifèria.

Floreix de juny a setembre. Està recuberta d’una cutícula grossa que li permet resistir a la sequera i a la sal. Serveix per a estabilitzar les platges i dunes.

Les arrels, comestibles i molt aromàtiques, s’utilitzen com a remei per a les malalties del fetge i dels rinyons. Les seues fulles tendres es poden envinagrar, sent un excel•lent aperitiu

 
 
 
Pulsa aquí para ver la imagen a tamaño completo

 

 
 
 

 

 

 

 

 

 

Vista superior d'un exemplar de cascall marí

 

Habitat: sòls arenosos, llocs salobres amb abundants restes orgàniques, generalment a llocs alterats de les platges i també a llits dels rius secs, vores dels camins, pedrega-les, etc. es distribueix per les costas del Mediterrani, el mar Negre, i ocasionalment a l’Atlàntic, a Canàries, les illes Britàniques, i la mar del Nord.platja d’Almenara i també es pot trobar en gran nombre a la platja de La Llosa.

és una planta bianual de la família de les papaveràcies de fins a 80 cm d’alçada de color cendra d’on procedent el seu nom científic (glaukos en grec = clar).

Les seues tiges contenen làtex groc. Té unes fulles de color verd glauc amb molts lòbuls i amb una consistència una mica carnosa, les basals amb pecíol molt llarg i lobulades, les superiors sense pecíol i abraçadores.

Quan està florida, desde la primavera hasta bien avanzado el verano, és molt fàcil de reconèixer perquè fa unes grans flors grogues de quatre pètals, amb molts estams amb les anteres grogues. Són molt vistoses de fins a 9 cm d’amplària amb quatre pètals. El fruit en càpsula amb forma de banya, però molt allargada, fins a 30 cm. Floreix a la primavera i té flors fins a ben avançat l’estiu.

Detall de la flor i el fruit del cascall marí

 

11.- Grama de Mar, Barba de Abad, Grama de bueyes, Lastón (Elymus farctus)

Habitat: Dunes primàries mòbils.

Descripción: És una gramínia mitjana, amb una alçada de menys d’un metre. Forma gespes poc denses, en lloc de denses mates, perquè té rizomes subterranis. La lígula de les fulles és curta. Floreix a l’estiu com moltes plantes de les dunes, amb una espiga com inflorescència, que madura entre juliol i agost. Les espiguetes estan directament aplicades a la tija.

Aquesta gramínia és molt característica de sistemes dunars, on gràcies al seu rizoma, resisteix bé el moviment de la sorra. Per això, s’ha utilitzat per a la fixació de dunes, ja que permet que altres plantes puguen arraigar al seu voltant i conseguir estabilitzar l’avanç de les dunes.

Malgrat que serveix per a estabilitzar la platja i protegir-la dels temporals.

Comments