DIVERSITAT, ECOLOGIA I

SOSTENIBILITAT LINGÜÍSTIQUES


DIVERSIDAD, ECOLOGÍA Y

SOSTENIBILIDAD [SUSTENTABILIDAD]

LINGÜÍSTICAS


LANGUAGE DIVERSITY, ECOLOGY AND

SUSTAINABILITY



Textos d'Albert Bastardas i Boada,

Catedràtic del Departament de Lingüística General de la Universitat de Barcelona

i Investigador ICREA-Acadèmia


La humanitat s’encamina cap a una època en què les fronteres geogràfiques i polítiques tradicionals entren en crisi, a causa de l’alta possibilitat d’interrelació entre els distints grups que fan possible les noves tecnologies de la comunicació i les facilitats en el transport. En el marc, doncs, del que s’ha vingut anomenant com a procés de ‘globalització’ els contactes comercials, tecnològics i migratoris augmenten, les àrees geopolítiques creixen de dimensió i, per tant, es poden desorganitzar els ecosistemes sòcioculturals fins ara vigents, responsables del manteniment de la diversitat lingüística actual de l’espècie humana.

En conseqüència, creixen per als humans dos desitjos o dues necessitats que aparentment poden semblar contradictòries. Per una banda, tots voldríem disposar d’una llengua universal que ens permetés la comunicació fàcil i fluïda entre totes les persones, i, per l’altra, voldríem també mantenir i desenvolupar les llengües que hem heretat i que ens han fet persones identificades amb un/s grup/s cultural/s determinat/s. La tradició sociolingüística clàssica ens ha fet conscients del perill del ‘bilingüisme’, mentre que, en canvi, el món actual ens porta a haver de saber altres llengües i a restar oberts a viure amb d’altres cultures. Hi ha, doncs, possibilitats de fer compatibles aquests dos objectius, intercomunicació i manteniment actiu de les llengües pròpies?

La perspectiva ecològica de la ‘sostenibilitat’ sembla poder oferir també per al pla lingüístic un marc conceptual capaç de poder orientar una nova organització lingüística de la humanitat que faci compatibles el poliglotisme i les llengües grupals, tot fugint del pensament dicotòmic que obliga a triar entre una o altra llengua de manera definitiva. La ‘sostenibilitat lingüística’, doncs, tot acceptant l’avantatge del poliglotisme individual cerca de poder comprendre aprofundidament les condicions que determinen l’estabilitat o l’abandonament de les llengües per tal de poder proposar uns principis d’organització de la diversitat lingüística que facin possible l’assoliment simultani dels dos grans objectius, la preservació de les llengües de la humanitat i la comunicació entre els distints grups lingüístics.


Una perspectiva ecológica e igualitaria sobre la diversidad lingüística tendría, pues, que acabar con las ideologías expansionistas y dominadoras. Poner fin a la jerarquización valorativa que implica la creencia en la superioridad/inferioridad lingüística es igualmente urgente y justo. Pasar a otra fase histórica de la Humanidad en la cual la visión  predominante sea la de reconocer la igual dignidad de todas las lenguas y de los grupos lingüísticos es, claramente, un objetivo inaplazable. Así, parafraseando a Ramón Folch en una entrevista sobre la sostenibilidad en general, podríamos afirmar que la ‘sostenibilidad lingüística’     sería un proceso de transformación gradual del actual modelo de organización lingüística de la especie humana, el cual tendría el objetivo de evitar que la bilingüización o poliglotización colectiva de los seres humanos tuviese que comportar necesariamente el abandono de las lenguas propias de los distintos grupos culturales (cfr. Folch, 1999). Básicamente, la ideología contraria procedería de la negativa tendencia humana al  pensamiento dicotómico: o blanco o negro, o una lengua u otra. Hoy, sin embargo, des del  paradigma de complejidad sabemos que hay otras posibilidades. Sabemos que es mejor  pensar en términos de ‘ y’, y no de ‘o’ (v id. Bastardas, 2002a).


A lasting compromise must be sought amonglinguistic groups - and this is the special responsibility of the large groups, more than of the medium-size and small ones - in order to efficaciously influence the causes that make people abandon their own languages, taking as a centre and motivation of our action the people and not a purely ‘anthropological’ perspective of the museum or the ‘reservation’. If the territorial distribution of the groups allows this, the ideal horizon is for each linguistic group to tend to maintain control of their own sociolinguistic space, enabling intervention according to the general evolution of the sociocultural ecosystem. It should be recalled that, in the present technoeconomic situation, contact and exposition - even if  by electronic means - to other, different languages, will grow and not many populations will remain marginal. Therefore, only those languages that can initiate compensatory and rebalancing actions in their ecosystem will be able to keep sustainably reproducing. Given the degree of intensity of contemporary changes, there exists the risk that populations that are in a situation of high subordination will not be able to undertake actions that are compensatory or that reroute their evolution. These will be condemned, very probably, to a slow and gradual abandonment of the use of their language. Our great challenge, then, will be, as in other sciences and fields of life, to know how to find the “exact conditions of nonequilibrium that can be stable” (Capra, 104), from a fluent conception of the reality.




"Introduction" (with À. Massip-Bonet & G. Bel-Enguix), in: Massip-Bonet, À., G. Bel-Enguix, & A. Bastardas-Boada (eds.), Complexity applications in language and communication sciences. Cham, Switzerland: Springer, 2019, pp. 1-13.



"'Restricted' and 'general' complexity perspectives on social bilingualisation and language shift processes", in: Massip-Bonet, À., G. Bel-Enguix, & A. Bastardas-Boada (eds.), Complexity applications in language and communication sciences. Cham: Switzerland: Springer, 2019, pp. 119-137.



The ecology of language contact: Minority and majority languages”, in: Fill, A., Penz, H. (eds.), Routledge Handbook of Ecolinguistics. Oxford: Routledge, 2017, pp. 26-39.

 


“Complexity in language contact: A socio-cognitive framework”, in: Mufwene, S. et al. (eds.), Complexity in language: Developmental and evolutionary Perspectives. Cambridge: Cambridge University Press, 2017, pp. 218-243.

 


"Una llengua mitjana europea per als joves: les 'micropolítiques' imprescindibles per al català" a: El Català, llengua mitjana d'Europa. Multilingüisme, globalització i sostenibilitat lingüística. Barcelona: Ed. Octaedro, 2017, pp. 267 - 295). ISBN: 978-84-17219-09-3



Ecología lingüística y lenguas minorizadas: algunas notas sobre el desarrollo del campo”, en: Fernández Planas, A. Ma. (ed.): 53 reflexiones sobre aspectos de la fonética y otros temas de lingüística. Barcelona, 2016, pp. 449-458.

 

 

Complexics as a meta-transdisciplinary field”, Congrès Mondial pour la pensée complexe. Les défis d’un monde globalisé. (Paris, 8-9 décembre). UNESCO, 2016.

 


Famílies lingüísticament mixtes a Catalunya: competències, usos i autoorganització evolutiva [Mixed-language Families in Catalonia: Competences, Uses and Evolving Self-organisation]”, Treballs de sociolingüística catalana 26, 2016, pp. 285-308.  

 

Diversidade, contato e ecologia linguística: uma aproximação a partir da complexidade sociocognitiva”, in: do Couto, Hildo H., et al. org., O paradigma ecológico para as ciências da linguagem: ensaios ecolinguisticos clássicos e contemporáneos. Goiânia, Brasil: Editora da Universidade Federal de Goiás, 2016, pp. 325-349.



 “Canvis en els ecosistemes de les llengües mitjanes: nous fets a la recerca de nous conceptes [Changes in medium-sized languages' ecosystems: Searching new concepts for new facts]”, in: Pradilla Cardona, Miquel Àngel (ed.), Miscel·lània d’Homenatge a Joan Martí i Castell. Vol. II. Tarragona: Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili, 2016, pp. 19-24. ISBN 978-84-8424-426-4.



Ecología y sostenibilidad lingüísticas: una aproximación desde la (socio)complejidad”[Linguistic ecology and sustainability: a (socio)complexity approach], Eugenio Coseriu In Memoriam. XIV Jornadas de Lingüística. Cádiz: Universidad de Cádiz, Servicio de Publicaciones, 2014, pp. 143-163.



Language policy and planning as an interdisciplinary field: towards a complexity approach”, Current Issues in Language Planning, 2013, DOI: 10.1080/14664208.2013.829276.



Sociolinguistics: Towards a Complex Ecological View”, in: Massip-Bonet, A., & A. Bastardas-Boada (eds.), Complexity perspectives on language, communication and society. Berlin: Springer, 2013, pp. 15-34.



Language and identity policies in the ‘glocal’ age: New processes, effects and principles of organization. Barcelona: Institut d’Estudis Autonòmics, Generalitat de Catalunya, 2012.



L’anglès com a llengua global”[English as a global language], in: Vila i Moreno, F. Xavier (ed.), Posar-hi la base. Usos i aprenentatges lingüístics en el domini català. Barcelona: Xarxa CRUSCAT/IEC, 2012, pp. 109-112.


 

“Ecología y sostenibilidad lingüísticas: aportaciones desde la perspectiva de la sociocomplejidad”, Jornadas sobre Sociocomplejidad, (Universidad Nacional Autónoma de México (Seminario permanente de Lingüística Aplicada, Centro de Enseñanza de Lenguas Extranjeras), UAM-Iztapalata, Universidad de Sonora-Hermosillo, Universitat de Barcelona, videoconferencia), 2011. (video 1 [16:11 a 47:03] &  video 2 [00:00 a 34:33]).

 

 

Ecología y sostenibilidad lingüísticas: ideas clave”, La normalización desde la sostenibilidad lingüística como elemento integrador para el desarrollo sostenible en sociedades avanzadas (Seminario Interdisciplinar). Soziolinguistika klusterra, Eusko Ikaskuntza, Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea, 2011. 

 

 

De l'ecologia a la sostenibilitat lingüístiques: del marc teòric al propositiu i pràctic” (euskaraz), Hizkuntza-ekologia eta lurralde euskaldunak (UEMA, Soziolinguistika klusterra, Eusko Ikaskuntza, Euskal Herriko Unibertsitatea), 2011. 

 

 

Ecologíay sostenibilidad lingüísticas: una aproximación desde la (socio)complejidad”, XIV Jornadas de Lingüística de la Universidad de Cádiz, 2011.




“Towards a global model of linguistic ecology”, Catalan International View  5 (Winter 2009-10), 2010,  pp. 14-17.




Sociolingüística y linguodiversidad: una aproximación desde la ecología compleja” / “Soziolinguistika eta hizkuntzaniztasuna ekologia konplexutik abiatutako hurbilketa, Hizkunea, Soziolinguistikako Agerkaria (Boletín de sociolingüística de la Viceconsejería de Política Lingüística del Gobierno Vasco), 2009.

 



Linguistic sustainability for a multilingual humanity”, Glossa. An Ambilingual Interdisciplinary Journal, vol. II, n. 1 & 2 (June), 2007, pp. 180-202.

 

 

Les polítiques de la llengua i la identitat a l’era ‘glocal’. Barcelona: Institut d’Estudis Autonòmics, Generalitat de Catalunya, 2007.




Diversitat i sostenibilitat lingüístiques: nous principis d'organització?

(Fundació J. Torres-Ibern, 2005).

 

Cap a una sostenibilitat lingüística. Barcelona: Centre d'Estudis de Temes Contemporanis /  Angle ed., 2005.

 

Diversitat biològica i diversitat lingüística: algunes pistes transdisciplinàries per a una socioecologia de les llengües, a: Bastardas, Albert (ed.), Diversitats. Llengües, espècies i ecologies. Barcelona: Empúries, 2004, pp. 13-53.

 

La metàfora ecològica: possibilitats i límits per a l'aproximació sociolingüística, a: Pradilla Cardona, Miquel-Àngel (coord.), Calidoscopi lingüístic. Un debat entorn de les llengües de l'Estat. Barcelona: Octaedro/EUB, 2004, pp. 13-24.

 

"Ecodinámica sociolingüística: comparaciones y analogías entre la diversidad lingüística y la diversidad biológica", Revista de llengua i dret  39, 2003, pp. 119-148. ["Sociolinguistic ecodynamics: comparisons and analogies between linguistic diversity and biodiversity", English abstract].

 

"Biological and linguistic diversity: Transdisciplinary explorations for a socioecology of languages", Diverscité langues, vol. VII, Analyses et réflexions, 2002. 

 

 

"De la 'normalització' a la 'diversitat' lingüística: cap a un enfocament global del contacte de llengües", Revista de llengua i dret 34 (2000), pp. 151-165.

 

“Manteniment diglòssic i substitució lingüística: notes per a una continuïtat de la linguodiversitat”, Homenatge a Jesús Tuson. Barcelona: Ed. Empúries, 1999, pp. 26-32.

 

Escola i comportaments lingüístics des de l'ecologia de les llengües: el cas català , Escola Catalana 340 (Maig 1997), pp. 6-10.

 

Ecologia de les llengües. Medi, contactes i dinàmica sociolingüística. Barcelona: Proa/Enciclopèdia Catalana, 1996.

 

Llengua catalana i futur: notes des d'una perspectiva eco-sistèmica", Revista de llengua i dret 19 (1993), pp. 81-93. 

  

 

ALTRES PÀGINES WEB INTERESSANTS


Albert Bastardas Boada. Pàgina principal. Main page

 

Ecologia lingüística i política lingüística (en construcció).

 

Ecologia de les llengües mitjanes / Ecology of medium-sized languages / Ecología de las lenguas medianas  (en construcció).

 

Multilingualism, language ecology, and language sustainability


 

ALGUNS TEXTOS D'ALTRES AUTORS:


LECHEVREL, NADÈGE   " L’ÉCOLINGUISTIQUE : UNE DISCIPLINE ÉMERGENTE?",   RÉLQ/QSJL
Vol III, No 1, Automne/Fall 2008 . 

COMAJOAN, LLORENÇ "QUÈ ÉS L'ECOLINGÜÍSTICA I PER A QUÈ SERVEIX", REVISTA D'IGUALADA  31 (abril 2009), PP. 41-48.

COMELLAS, PERE  "ECOLOGIA LINGÜÍSTICA" (Linguistic ecology), TREBALLS DE SOCIOLINGÜÍSTICA CATALANA  21 (2011), PP. 65-72.