DE  SOCIOLINGÜÍSTICA


  I   POLÍTICA LINGÜÍSTICA




Recerques, teoritzacions i propostes

d'ALBERT BASTARDAS I BOADA,

catedràtic del Departament de Lingüística General

de la Universitat de Barcelona

Investigador ICREA-Acadèmia

 

 



SÒCIO/LINGÜÍSTICA:

PER UNA MIRADA  DES DE LA COMPLEXITAT

 

L’avenç en la comprensió científica de l’univers ha estat i continua essent un camí llarg i no pas fàcil de conquerir per als éssers humans. Tot i haver progressat en un coneixement més realista dels fenòmens físicoquímics de base, encara no entenem del tot el pla biològic, i molt menys el pla humà. Malgrat que duem ja unes quantes dècades en l’intent de comprendre’ns nosaltres mateixos i els fenòmens que causem i que ens causen, l’avenç és encara feble i sembla que resta força camí per recórrer.

 

El sociòleg Norbert Elias assenyalava que les ciències socials es trobaven en una cruïlla que havien de saber superar. Per una banda, havien de distanciar-se de les categories conceptuals corrents de la vivència quotidiana de les persones  -tot i que, és clar, havien de ser tingudes en compte-  i per l’altra havien potser de ser crítiques i anar en compte si adoptaven els models de ‘cientificitat’ que els oferien les més experimentades ciències de la matèria, ja que aquests podien ser inadequats per al tipus de realitat que hom volia tractar d’entendre i explicar. Elias era ja conscient de la necessitat de noves eines de pensament i de nous models processuals si algun dia volíem arribar a capir el funcionament força complex dels éssers-humans-en-societat.

 

Durant la segona meitat del segle XX especialment, des de distints camps han anat sorgint diverses eines conceptuals i noves imatges que sembla que ens poden fer avançar en la direcció que demanava Elias. Autors com ara Gregory Bateson, Edgar Morin, David Bohm, o Fritjof Capra, entre d’altres, obren perspectives capaces d’anar produint una comprensió més adequada dels fenòmens sociomentals humans, basades en l’ecologia sistèmica. Altres autors, centrats més en la modelització de xarxes i dels sistemes dinàmics no-lineals des de perspectives més generals, van aportant també noves possibilitats de representació i comprensió d’aquest tipus de fenòmens. És a tot això que hem anat convenint d’anomenar perspectives o teories de la ‘complexitat’, tot cercant un rètol general que ens permeti integrar el conjunt d’aquestes innovacions.

 

L’aplicació d’aquests enfocaments a la comprensió de diversos fenòmens socials, comunicativo-cognitius i lingüístics, resulta, doncs, plenament adequada ja que ens permet visualitzar molt més encertadament esdeveniments quotidians com ara les converses i, en general, la interacció social, les interrelacions lingüístiques de grups humans diferents, l’ús i el desús social de formes i varietats lingüístiques, el canvi històric d’aquestes, o bé els seus sociosignificats segons els distints grups i subgrups socioculturals. Alhora, podem construir una imatge multidimensional molt més integrada i coherent del propi sistema lingüístic tot connectant-lo, tal com cal, amb els individus i les seves cognicions i els seus comportaments socials, dins de l’ecosistema físicosocial en què tots aquests elements existeixen. La ‘mirada complexa’ se’ns ofereix com un camí per explorar, engrescador i plenament útil per a l’avenç dels nostres coneixements del nivell humà, per poder pensar complexament la realitat.

   

Sòcio/lingüística: per una mirada complexa      (vídeo de la conferència al CosmoCaixa, Barcelona, 2009).