1. Concepte i règim jurídic
2. Tipologia
3. Conseqüències
4. Causes
5. Bibliografia i recursos

1. Concepte i règim jurídic

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la MGF comprèn tots aquells procediments que, de forma intencionada i per motius no mèdics ni de salut, alteren o lesionen els òrgans genitals de la dona. En la majoria dels casos, la MGF es practica en algun moment de la infantesa de la dona, concretament, entre el període de lactància del nadó i els 15 anys d’edat. Actualment, es calcula que només a l’Àfrica l’han patit uns 92’5 milions de noies.

D’altra banda, pel que fa al seu règim jurídic, a nivell internacional, la MGF es reconeix com un acte de violació dels drets humans. Reflex d’una desigualtat entre sexes molt arrelada, la comunitat internacional la considera com un acte extrem de discriminació cap a la figura de la dona i de la seva integritat. A més, es practica pràcticament sempre entre menors (fins i tot nadons) de manera que també es constitueix com una violació dels drets internacionals de protecció de la infància. De la mateixa manera, viola els drets a la salut, a la seguretat i a la integritat física; el dret a no ser sotmès a tortures ni a tractes cruels o degradats; i el dret a la vida, en aquells casos en què la seva pràctica produeix la mort de la nena.

Per tots aquests motius, actualment, a l’Estat espanyol, la MGF és un delicte tipificat en el Codi Penal.

Pel que fa a Catalunya, l'any 2001 el Parlament va aprovar una resolució sobre l'adopció de mesures contra la pràctica de la MGF. Aleshores es va constituir una Comissió de Persones Expertes que va permetre l’aprovació, el juny del 2002, de la primera edició del Protocol d’actuacions per prevenir la mutilació genital femenina de la Generalitat de Catalunya, document pioner i innovador pel qual s’ha aconseguit, des d’aleshores, pràcticament erradicar aquesta pràctica a casa nostra. La segona edició del Protocol es va publicar el febrer del 2008, i actualment s’està treballant per fer extensible aquest protocol a la resta de l’Estat espanyol. Indubtablement, aquest èxit hauria estat impossible sense la implicació de tota la societat civil i el treball que realitzen associacions com ADIS, entre les quals cal destacar a Girona l’Associació de Dones Antimutilació (AMAM) o l’Associació EQUIS-MGF de Barcelona.

2. Tipologia

Hi ha diversos tipus de MGF reconegudes per l’OMS:

• Tipus I. Supressió del prepuci amb o sense supressió de tot o part del clítoris.

• Tipus II. Supressió del clítoris amb extirpació total o parcial dels llavis menors.

• Tipus III. Supressió de part dels òrgans genitals o tots i sutura de l’obertura vaginal.

• Tipus IV. Punció, perforació o incisió del clítoris i/o dels llavis. Estirament del clítoris i/o els llavis. Cauterització del clítoris i del teixit circumdant. Raspat del teixit que envolta l’orifici vaginal (talls de l’angurya) o tall de la vagina (talls del gishiri). Introducció de substàncies o d’herbes corrosives a la vagina per causar sagnat o amb la finalitat d’estrènyer el canal vaginal. Qualsevol altre procediment concordant amb la definició.

A Catalunya, la població de risc és originària bàsicament de països i regions on es practiquen els tipus I i II.

3. Conseqüències

L’OMS calcula que actualment en el món hi ha entre 100 i 140 milions de dones i nenes que pateixen les conseqüències de la MGF. Es practica aproximadament a uns 2 milions de nenes l’any, de manera que es calcula que actualment 6.000 nenes són mutilades cada dia. A més, la MGF es realitza en un total de 27 països d’Àfrica, representant el 75% dels casos mundialment registrats, així com en alguns països d’Àsia.

Aquesta pràctica tradicional no aporta cap benefici a la salut de les nenes i les perjudica d’una forma molt greu i variada. Les conseqüències tant a curt com a llarg termini que es produeixen són les següents:

• Conseqüències perjudicials que es produeixen tant a nivell físic com psíquic en el moment immediat de la mutilació:

• Conseqüències perjudicials que es produeixen tant a nivell físic com psíquic tant a curt com a llarg termini:

A més, les necessitat de noves amputacions i manipulacions, en el cas de les MGF més severes de tipus III i IV, agreugen totes aquestes conseqüències, en haver de tornar a obrir l’obertura vaginal en el moment del part i després haver-la de tornar a tancar.

4. Causes

Les causes més habituals per les quals es justifica la pràctica de la MGF són les següents:

• Causes socials. La MGF com a convenció social, de manera que la seva pràctica tendeix a perpetuar-se per la pressió social que reben les dones dins la seva comunitat. Aleshores la MGF es converteix en un tret d’identitat cultural, en un moment imprescindible en el procés de creixement normal de la nena, i en una forma de preparar-la per a la seva vida adulta i per al matrimoni. Aleshores les dones no mutilades poden ser repudiades per la comunitat.

• Causes culturals. La MGF com a tradició cultural pròpia de la comunitat, argument que es fa servir per tal de mantenir la seva pràctica. La MGF també pot ser resultat d’un procés d’assimilació de tradicions d’altres grups i comunitats veïnes.

• Causes religioses. Tot i que NO existeix cap escrit religiós que justifiqui o recomani la seva pràctica (tampoc en l’Alcorà) la MGF com a imperatiu religiós. Aleshores, el posicionament dels líders religiosos resulta cabdal. De fet, molts imans han començat ja a condemnar la pràctica de la MGF.

• Causes sexuals. La MGF com a element de control de la sexualitat de la dona. També existeix la creença que els genitals femenins són bruts i antiestètic, de manera que les dones no mutilades no poden manipular aigua ni aliments. Sovint s’argumenta també que la MGF augmenta la fertilitat i ofereix major seguretat en el moment del part. Fins i tot el clítoris, si toca el nadó en el moment del naixement, li pot provocar la mort. En conseqüència, les tasques educatives i de sensibilització realitzades sovint per les mateixes dones ja conscienciades de la comunitat resulten fonamentals per posar fi a la pràctica de la MGF en el món.

5. Bibliografia i recursos

• Publicacions

Compareixença de Fatou Secka, presidenta de l’Associació Equis-MGF, perquè exposi la seva experiència amb associacions de dones immigrades i les seves consideracions i propostes amb relació als reptes d’aquests col·lectius per a millorar la igualtat. Diari de Sessions del Parlament de Catalunya, VIII Legislatura, Sèrie C, número 807, sessió 29 del dimats 13 d'abril 2010, pàgines 6 - 19.

Dirie, Waris. Amanecer en el desierto. Maeva ediciones. 2002.

Koita, Khady. Mutilada. MR ediciones. 2006.

Manresa, Kim. El día que Kadi perdió  parte de su vida. Blume. 1998.

Protocol d’actuacions per prevenir la mutilació genital femenina. Generalitat de Catalunya, Departament d'Acció Social i Ciutadania. 2007.

• Filmografia i documentals
  

Babel en TVE: Acabar con la mutilación. Reportatge premiat a la VIII edició del premi periodístic Carmen Goes, convocat per la Consejería de Educación y Colectivos Sociales de Melilla.

La causa de Kripan. Dir. Omer Oke. Burkina Faso 2009.

The cutting tradition - Insight into female genital mutilation. Meryl Streep Safe Hands - FIGO (Organització Internacional de Ginecòlegs i Obstetres) 2009.

Dunia: kiss me not on the eyes. Dir. Jocelyn Saab. Líbano - Egipto 2005.

Flor del desierto. Dir. Sherry Horman. Coproducció Regne Unit - Àustria - Alemanya 2009.

La fuite. Dir. Babacar Ndiouck. Màster d'Escriptura Cinematogràfica de Saint Louis du Sénégal 2011.

Moolaadé. Dir Ousmane Sembene. Senegal 2009.

• Entitats

Associació Equis - MGF. Equip de Sensibilització sobre Mutilacions Genitals Femenines.

AMAM.Associació de Dones Antimutilació.

Associació E-kre@.

Grup Interdisciplinar per a la Prevenció i l’estudi de les Pràctiques Tradicionals Perjudicials - Gipe/PTP. Universitat Autònoma de Barcelona.

Lucha Contra la Mutilación Genital Femenina.

TOSTAN: Community-led Development.