1. Concepte i règim jurídic
2. Tipologia 3. Conseqüències 4. Causes 5. Bibliografia i recursos 1. Concepte i règim jurídic Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la MGF comprèn tots aquells procediments que, de forma intencionada i per motius no mèdics ni de salut, alteren o lesionen els òrgans genitals de la dona. En la majoria dels casos, la MGF es practica en algun moment de la infantesa de la dona, concretament, entre el període de lactància del nadó i els 15 anys d’edat. Actualment, es calcula que només a l’Àfrica l’han patit uns 92’5 milions de noies. D’altra banda, pel que fa al seu règim jurídic, a nivell internacional, la MGF es reconeix com un acte de violació dels drets humans. Reflex d’una desigualtat entre sexes molt arrelada, la comunitat internacional la considera com un acte extrem de discriminació cap a la figura de la dona i de la seva integritat. A més, es practica pràcticament sempre entre menors (fins i tot nadons) de manera que també es constitueix com una violació dels drets internacionals de protecció de la infància. De la mateixa manera, viola els drets a la salut, a la seguretat i a la integritat física; el dret a no ser sotmès a tortures ni a tractes cruels o degradats; i el dret a la vida, en aquells casos en què la seva pràctica produeix la mort de la nena. Per tots aquests motius, actualment, a l’Estat espanyol, la MGF és un delicte tipificat en el Codi Penal. Pel que fa a Catalunya, l'any 2001 el Parlament va aprovar una resolució sobre l'adopció de mesures contra la pràctica de la MGF. Aleshores es va constituir una Comissió de Persones Expertes que va permetre l’aprovació, el juny del 2002, de la primera edició del Protocol d’actuacions per prevenir la mutilació genital femenina de la Generalitat de Catalunya, document pioner i innovador pel qual s’ha aconseguit, des d’aleshores, pràcticament erradicar aquesta pràctica a casa nostra. La segona edició del Protocol es va publicar el febrer del 2008, i actualment s’està treballant per fer extensible aquest protocol a la resta de l’Estat espanyol. Indubtablement, aquest èxit hauria estat impossible sense la implicació de tota la societat civil i el treball que realitzen associacions com ADIS, entre les quals cal destacar a Girona l’Associació de Dones Antimutilació (AMAM) o l’Associació EQUIS-MGF de Barcelona. 2. Tipologia Hi ha diversos tipus de MGF reconegudes per l’OMS:
A Catalunya, la població de risc és originària bàsicament de països i regions on es practiquen els tipus I i II. 3. Conseqüències L’OMS calcula que actualment en el món hi ha entre 100 i 140 milions de dones i nenes que pateixen les conseqüències de la MGF. Es practica aproximadament a uns 2 milions de nenes l’any, de manera que es calcula que actualment 6.000 nenes són mutilades cada dia. A més, la MGF es realitza en un total de 27 països d’Àfrica, representant el 75% dels casos mundialment registrats, així com en alguns països d’Àsia. Aquesta pràctica tradicional no aporta cap benefici a la salut de les nenes i les perjudica d’una forma molt greu i variada. Les conseqüències tant a curt com a llarg termini que es produeixen són les següents:
- Hemorràgies i dolor intens.
- Infeccions per la ferida i risc d'anèmia, d'ulceració de la regió genital i de lesions del teixit adjacent. - Retenció urinària. - Possible contracció de malalties infeccioses com el tètanus, la hepatitis B i C o el VIH. - I greu xoc psicològic, que pot portar a situacions d'ansietat, depressió i terror, i a viure sentiments d'humiliació i trastorns sexuals.
- Anèmia crònica.
- Problemes genitourinaris, com fístules, retenció urinària crònica, incontinència i/o infeccions urinàries recurrents, dolors menstruals, hematocolpos o retenció del contingut menstrual a la vagina, i infeccions de diversa tipologia. - Úlceres i escarificacions, així com retard en la cicatrització de la ferida. - Greus conseqüències a nivell de salut sexual, com disminució de la sensibilitat i del desig sexual, anorgàsmia i dolor en les relacions sexuals. - Greus conseqüències a nivell reproductiu, com esterilitat. - Cicatritzacions anòmales, com queloides, quists dermoides o neuromas. - Múltiples complicacions en el moment del part i risc de mort, tant per part de la mare com per part del nadó. - I dificultats a nivell de treball físic, pors a les primeres relacios sexuals o al part, angoixa, terrors nocturns, trastorns d’ansietat i depressions. A més, les necessitat de noves amputacions i manipulacions, en el cas de les MGF més severes de tipus III i IV, agreugen totes aquestes conseqüències, en haver de tornar a obrir l’obertura vaginal en el moment del part i després haver-la de tornar a tancar. 4. Causes Les causes més habituals per les quals es justifica la pràctica de la MGF són les següents:
5. Bibliografia i recursos
Compareixença de Fatou Secka, presidenta de l’Associació Equis-MGF, perquè exposi la seva experiència amb associacions de dones immigrades i les seves consideracions i propostes amb relació als reptes d’aquests col·lectius per a millorar la igualtat. Diari de Sessions del Parlament de Catalunya, VIII Legislatura, Sèrie C, número 807, sessió 29 del dimats 13 d'abril 2010, pàgines 6 - 19. Dirie, Waris. Amanecer en el desierto. Maeva ediciones. 2002. Koita, Khady. Mutilada. MR ediciones. 2006. Manresa, Kim. El día que Kadi perdió parte de su vida. Blume. 1998. Protocol d’actuacions per prevenir la mutilació genital femenina. Generalitat de Catalunya, Departament d'Acció Social i Ciutadania. 2007.
Babel en TVE: Acabar con la mutilación. Reportatge premiat a la VIII edició del premi periodístic Carmen Goes, convocat per la Consejería de Educación y Colectivos Sociales de Melilla. La causa de Kripan. Dir. Omer Oke. Burkina Faso 2009. The cutting tradition - Insight into female genital mutilation. Meryl Streep Safe Hands - FIGO (Organització Internacional de Ginecòlegs i Obstetres) 2009. Dunia: kiss me not on the eyes. Dir. Jocelyn Saab. Líbano - Egipto 2005. Flor del desierto. Dir. Sherry Horman. Coproducció Regne Unit - Àustria - Alemanya 2009. La fuite. Dir. Babacar Ndiouck. Màster d'Escriptura Cinematogràfica de Saint Louis du Sénégal 2011. Moolaadé. Dir Ousmane Sembene. Senegal 2009.
Associació Equis - MGF. Equip de Sensibilització sobre Mutilacions Genitals Femenines. AMAM.Associació de Dones Antimutilació. Associació E-kre@. Grup Interdisciplinar per a la Prevenció i l’estudi de les Pràctiques Tradicionals Perjudicials - Gipe/PTP. Universitat Autònoma de Barcelona. Lucha Contra la Mutilación Genital Femenina. TOSTAN: Community-led Development. |