Associació per a la Defensa del Dret a la Nuesa.

       La Nudactivitat /  els  GAN's 
                                                  

       Recuperar o mantenir la Nuesa, és un dels teus Drets Fonamentals.
                     Fes que te'l respectin,  ja  !!!
  • Enguany celebrem els 28 anys de la Llei Orgànica III, del 1989, que despenalitzà la Nuesa. !!!!
  • Vegeu : Tot sobre l'ordenança Cívica amb la denuncia al 
    TDHE : Tribunal de Drets Humans Europeu d'Estrasburg

 Descripció:


Indiscutiblement la nuesa és l'estat humà original, el més natural, de tal manera que qui la prefereixi mantenir o recuperar només segueix un bon costum alhora que pot gaudir del benestar més ètic i natural. Redescobrir el benestar que s'associa a abandonar la pràctica imposada del vestidisme i per tant a mantenir o a recuperar l'estat natural de nuesa és tota una experiència d'alliberament. Absolutament recomanable. Treu-te la repressió vestidista del damunt, t'hi atreveixes?
La frontera natural del cos humà és la seva superfície anatòmica i no pas els vestits o induments externs, que es poden usar de forma voluntària, però que bàsicament són d'ús obligatori.

La "pràctica del vestidisme o textilisme" és una conducta, costum o acció que consisteix en obligar-se i en obligar tothom a vestir-se o a cobrir certes parts del cos. És una conducta inaparent que ni s'esmenta, ja que suposadament no existeix. L'arrel del vestidisme el trobem en la cultura cristiano-occidental, la que va sobrevenir a la greco-romana. Tal inaparent pràctica d'arrel moralista ha substituït la nuesa natural com a punt de partida normal de les persones. I ja que el vestidisme no pot ser natural per definició, al menys es considera el punt de partida "normal". Així, vivim en una societat que ignora, i que s'entesta en ignorar, que en realitat practica el vestidisme i que alhora exigeix que tothom hi militi, sense adonar-se'n. Tothom es veu en l'obligació de seguir per força una pauta moral que ha traspassat els seus límits. A partir d'aquesta manipulació inicial ja poden atribuir, -malèvolament o equivocada-, una acció imaginària o una conducta, la de despullar-se a qui vulgui mantenir la nuesa natural És tant general aquesta creença errònia que per desgràcia fins i tot la gent "naturista" i "nudista" defensa que "practica el nudisme", fet que vol dir que mentalment parteixen de l'estat "normal" de cobrir el cos. 
A partir de la malèvola definició d'acció o conducta al fet de mantenir la nuesa natural, es pot engegar la maquinària repressiva en contra. Quan es pregunta a algú que perquè s'ha despullat, ja s'està indicant una culpabilitat latent, tot i que sigui una pregunta d'ordre absolutament moral. És equivalent a preguntar per quin motiu no s'ha assistit a l'ofici 
religiós que sigui, amb la prèvia presumpció que tothom segueix una determinada religió i que, per tant, tothom ha de seguir-ne les regles.
De fa no pas gaire s'acusa les persones que volen mantenir la seva nuesa de mostrar una "conducta incívica" esmentant actes sexuals en públic o aldarulls de diversa mena o altres actituds de provocació explícites, com si la nuesa en fóra la responsable. Aquesta acusació és equivalent, perquè s'entengui clarament, a acusar de pederàstia l'església catòlica en conjunt.
El induments i la roba tenen força usos, com els de protecció, ostentació, uniformització,
moda, erotisme i d'altres, que només esmentem.
 
Pels motius que hem esmentat, cal entendre que no estem gens d'acord en el concepte de "practicar" res quan es recupera o quan es manté la nuesa ni molt menys que mantenir aquest estat natural es qualifiqui de conducta. Tampoc estem d'acord en la contaminació moral de lleis ni en les accions civils i penals en contra de l'estat natural de les persones.

La "pràctica del vestidisme o textilisme" es considera com a punt de partida des del qual es jutja a qui prefereix de no practicar-la. És un prejudici, un comportament de base moral que preten obligar tothom a:
 
-Cobrir habitualment certes parts del cos, sobretot les zones genitals.
-Vestir-se i exigir a altres persones que ho facin, incloses familiars.
-Inculcar, sentir i transmetre el pudor i considerar que apareix "espontàniament".
-Indignar-se i escandalitzar-se davant la nuesa d'altres persones, sigui parcial o total.
-Considerar que la nuesa no és
 estètica o que no és higiènica.
-Opinar que mantenir la nuesa és una conducta exhibicionista.
-Creure que mantenir o recuperar l'estat natural de nuesa es una
pràctica o una conducta.
-Creure que, com en antics exemples de segregació social, és progressista "autoritzar" guetos "nudistes". 
-Exigir que tota persona nua vagi al gueto "autoritzat" o "nudista"
 o ser-hi favorable.
-Creure que les persones vestidistes no poden conviure amb la resta als mateixos llocs.
 
-Tractar determinades platges o
            
 
espais com si foren, en sí mateixos,
             Foto Jacint Ribas Deix, de la Pàgina inicial del 
del Tríptic de Barcelona del 2004
"nudistes", equivalent a destinar espais 
per a discriminar altres diversitats humanes. 
-Criminalitzar la nuesa humana.

Per desgràcia, amb l'educació formal i informal s'han transmès i en certa mesura es transmeten encara mentides, repressions i menysteniments, com sexisme, pudor (que relacionen amb "sexe" o "vergonyes"), moral única, vestidisme, racisme, superioritat cultural, nudofòbia (malestar per la nuesa pròpia o observada, una expressió del pudor), masclisme, homofòbia, entre d'altres. Típicament s'ensenya als infants allò que han de pensar, sentir i ser, dins d'un model poc flexible. Han d'aprendre a seguir fidelment l'ideari o la creença que els volen transmetre, sense que importi gens allò que realment poden creure, saber o sentir. Que els progenitors tinguin el dret a  guiar en els propis valors morals la seva descendència  no ha de ser sinònim de tenir el dret de rentar-los el cervell, que és un fet que contravé els drets dels infants reconeguts per la Declaració Universal dels Drets dels Infants.

El pudor per la nuesa no és quelcom natural, com es preten que creguem. D'una banda en molts grups humans no existeix i per una altra en d'altres s'observen altres menes de pudors diferents, com el que sorgeix per no ocultar els pits femenins, sense que importi no cobrir la vulva o com l'antic pudor per no ocultar els peus diminuts de dones d'alt rang a l'antiga Xina o també el que apareix per no ocultar la ingestió d'aliments de la vista de gent estranya, entre d'altres.
A la cultura occidental el pudor per la nuesa s'ensenya i s'aprèn per les actituds d'ocultació de la nuesa davant dels menors, per la reprovació de la nuesa, pels reforços per ocultar-la així com amb regals de vestits, de banyadors o de roba interior.
Hi ha força pàgines divulgatives que expliquen la cura que cal tenir per introduir i reforçar la vergonya pel propi cos i que tracten el pudor com si fóra un sentiment que sorgeix de forma "natural". La qüestió és que pretenen reservar les parts de l'anatomia que s'intimitzen forçadament per poder-la oferir només a la persona escollida. 

Des de la seva limitació mental, l'associació "HazteOír" ha fet una campanya als autobusos que "resa": els nens tenen penis, les nenes tenen vulva. Apel·len a la biologia, matèria que creuen conèixer, per sustentar aquestes afirmacions. Per la seva desgràcia llancen als quatre vents la seva ignorància.
No en saben res de l'origen de la sexualitat, de la reproducció asexual i sexual, de les diverses formes de determinació del sexe, de la capacitat de canvi de sexe en algunes espècies, del desenvolupament de la sexualitat ni dels motius de la seva diversitat. Potser ja sàpiguen que la terra no és plana, ni tampoc el centre de l'univers. Si no és així i només segueixen les seves creences amb fanàtica convicció, potser encara veurem autobusos amb la següent inscripció, també falsa: La terra és plana i ocupa el centre de l'univers.

Gran part del poder polític, ple d'ignoràncies o enfosquit per les seves particulars creences que l'aboquen a "valors" negatius, perpetra arreu abusos, persecucions i genocidis.
 
Certes "autoritzacions", passades o presents, dictades per càrrecs polítics només són abusos aparentment progressistes: 

-Deixar seure a persones de pell fosca si no n'hi ha cap de blanca dempeus, un exemple contra el qual s'hi va rebel·lar Rosa Parks, que va acabar aconseguint un tracte igualitari als transports públics. 
-Recloure les persones que vulguin mantenir l'estat natural de nuesa dins d'espais delimitats, els moderns guetos "nudistes", alhora que la crua realitat és que una persona nua no pot estar-se fora del lloc "autoritzat" per l'autoritat discriminadora. Amb respecte mutu i igualtat de drets, tothom pot conviure arreu. 
Per deixar-ho ben clar: Qualsevol persona que vulgui mantenir la nuesa, per força ha de recloure's al gueto "autoritzat" assignat i, per tant, no pot florir la convivència amb mutu respecte a la resta de llocs. A Barcelona ciutat hi ha una part de la platja de La Mar Bella "autoritzada" com a gueto "nudista" amb unes indicacions generals i unes altres que assenyalen els seus límits de forma molt específica, per tal d'evitar que hi hagi persones nues que s'escapin del seu gueto assignat, lloc on poden viure en nuesa en una mena de llibertat condicional. 
Al segle passat també s'autoritzaven platges per les dones i pels homes, en altres llocs platges per les ètnies negres. Així ni dones, ni homes, ni persones negres podien conviure amb la resta de la població en harmonia, perquè allò que realment no s'autoritzava era la sortida del seu gueto. Exactament com ara passa amb les platges "nudistes autoritzades". 
Habitualment s'esmenta el "respecte" que cal tenir vers la gent "vestidista", de la mateixa manera que els homes i les dones havien de respectar la segregació sexista de les platges o les ètnies negres les platges per les blanques. No ha estat mai "respecte" el fet d'haver de sotmetre's a les autoritzacions discriminatòries i abusives. Respecte no és sinònim de submissió en cap cas i, a més ha de ser mutu i ha de partir dels mateixos drets, com el de la llibertat per estar en qualsevol espai públic, sense discriminació, tot i mantenir la nuesa.
Per ara la idea de la "práctica del nudisme" i la demanda de llocs per dur a terme aquesta suposada "práctica" ha servit de base per "autoritzar" guetos on recloure-la, alhora que s'evita la cohabitació amb igualtat de drets a la resta d'espais. 
Justament en algun d'aquests llocs on creuen que hi "practiquen el nudisme" s'informa al públic, es reparteixen fulls o hi ha cartells amb la finalitat d'exigir "respecte" pel "nudisme" que creuen que hi "practiquen". Com en un mirall i amb el mateix grau de descerebració exigeixen la submissió d'altres persones, amb el mateix argument del suposat "respecte".
Si algun col·lectiu humà que pateixi menysteniments o discriminació també demanés un gueto exclusiu o on s'hi tolerés la seva presència, la resposta correcta des del punt de vista democràtic hauria de ser la denegació de tal "autorització" perquè si tota diversitat mereix el mateix respecte i tracte, no hi pot haver lloc pels guetos.

Cal evitar la tergiversació de certs articles, com s'ha fet amb el 63.1b.

Els valors negatius de l'Assumpta Escarp, del Xavier Trias i d'altres han abocat a la perpetració d'una suposada Ordenança de  Civisme comparable al ban moralista del 1957.

No existeix el dret de no veure allò que ens ofereix la diversitat i per tant no s'hauria de prohibir la llibertat d'altres persones.
Cal mostrar sempre respecte per qualsevol diversitat humana: nuesa, pentinat, sexualitat, discapacitats, ètnies, etcètera. 

Tota diversitat mereix igual respecte tracte, de tal manera que tan  respectable és mantenir qualsevol grau de nuesa com usar vestits o induments.
                                                                                                               
Tota "autorització" per recloure persones dins d'un gueto condicional, com són les platges o centres "nudistes", discrimina a qui vol mantenir la nuesa, alhora que impedeix la normal convivència. En conseqüència declarem que totes les platges i centres turístics només han de ser absolutament lliures per mantenir-hi o no qualsevol grau de nuesa i que cal acabar amb les platges  i centres "vestidistes", que són tots els que no s'han autoritzat o que no es toleren com a "nudistes", la immensa majoria. Naturalment hi ha d'haver la possibilitat d'aplicar el Dret d'Admissió als centres privats, que ha de complir amb la legalitat de forma escrupolosa, ja que en particular no es pot reconvertir en el dret de discriminació, tan il·legal però freqüent a l'actualitat.  

Exigim la igualtat de tracte per a tothom i un respecte escrupolós per les característiques i convenciments de cada persona.

Nudactivitat és tota acció dirigida a mostrar aquests convenciments.

No ens confongueu amb un grup de sexe, tot i que no hi estiguem en contra. 

El llenguatge que usem no és de gènere.


 
 Avís : 

La major part de documentació antiga encara parla de "nudisme".)

Amb l'evolució i el temps, ens hem adonat que el concepte de "nudisme" no s'ajusta als nostres convenciments. 
D'altra banda el mot "nudista" i els seus derivats s'han usat també en sentit pejoratiu.

Des d'ADDAN defensem és que la nuesa és la conseqüència de mantenir o de recuperar l'estat natural de les persones, una qüestió passiva, que per tant no hauria de ser susceptible de prohibició, de qualificació moral ni d'obligació.  

L'obligació d'usar i per extensió de comprar o de llogar peces de roba és un costum alhora que una imposició cultural d'arrel moralista. Aquesta obligació ha arribat a considerar-se com al punt de partida de les persones, com si els vestits formessin part indestriable de la persona humana. Així es pot entendre aquest misteri que transmuta quelcom passiu, mantenir la nuesa, a un acte o una conducta: despullar-se.
Hi ha una típica pregunta, que ja indica un prejudici i una condemna prèvia: per què t'has despullat?

Fins i tot la gent nudista creu que "practica el nudisme", en comptes de poder afirmar amb convicció que només manté la nuesa natural o bé que oculta o cobreix el cos nu, amb l'acció o conducta de vestir-se

Per aquests motius considerem que les nostres conviccions no s'entenen, o potser és no es volen entendre. La idea de mantenir la nuesa la tergiversen i la reconverteixen en l'acte de despullar-se o de practicar el nudisme. No els entra al cap que mantenir la nuesa sigui una qüestió passiva, per força volen que sigui una acció o una conducta.
En aquesta línia el famós Síndic Rafael Ribó ens va contestar que hi havia gent a qui no li agradava la nuesa i no li podem negar aquesta realitat. El problema és que també hi ha gent a qui no agraden altres diversitats i conviccions i que han d'aprendre a respectar-les i a conviure-hi. També de l'institut català de la dona, van dir-nos que a les piscines públiques les dones havien d'usar els sostenidors fora de l'àrea específica exterior de les piscines, perquè així ho volien les dones. El problema és que se li nega la possibilitat de prescindir-ne a les dones que potser en prescindirien.
Si mantenir la nuesa és quelcom que depèn de qui no li agradi o de qui no hi vulgui conviure, mai no ens podrem alliberar.

Pel fet que acceptem que les persones triïn sense imposicions externes tant si volen mantenir la seva nuesa, com si volen seguir la conducta cultural de cobrir parts del seu cos, no usem cap mot que acabi en "isme", perquè no pretenem transformar ningú, només pretenem respecte, igualtat de tracte i la fi de les imposicions de vestir-se o de mantenir la nuesa, en diferents àmbits.

A tot allò que hem fet, fem i farem per explicar els nostres convenciments, per tal d'aconseguir igualtat de tracte amb tolerància i respecte, en diem :

                               
                                   "  Nudactivitat  ".



























































































 Stadistics   Webstats4U - Free web site statistics