4.1. Trastorns d'Ansietat: Aspectes Transdiagnòstics

Miquel Tortella-Feliu
Institut Universitari d’Investigacions en Ciències de la Salut (IUNICS), Universitat de les Illes Balears

4.1.1 Sobre el paper de la reactivitat i el control emocional en el desenvolupament de trastorns d’ansietat
Tot i estar prou ben establit de fa temps que el neuroticisme, i més en general l’elevada reactivitat emocional o afectivitat negativa, és un important factor de risc per al desenvolupament de trastorns ansiosos i depressius, i aspecte comú a tots els trastorns internalitzants, nous estudis segueixen posant-ho més i més en evidència (Griffith et al., 2010; Kotov, Gamez, Schmidt, & Watson, 2010). També segueix despertant interès un factor d’ordre inferior relacionat amb la reactivitat emocional, com és la sensibilitat a l’ansietat, no només pel que fa als trastorns fòbics, sinó per al conjunt de problemes ansiosos i afectius, on sembla que l’associació positiva és ben clara, com revelen l’estudi empíric de Lewis et al. (2010) i l’estudi metanalític de Naragon-Gainey (2010).
Posant-ho en relació amb d’altres variables, diferents treballs abunden, tant en estudis empírics en adults (Suveg, Morelen, Brewer, & Thomassin, 2010; Tull, Gratz, Latzman, Kimbrel, & Lejuez, 2010) com en joves (Tortella-Feliu, Balle, & Sesé, 2010) i en articles de revisió (Cisler, Olatunji, Feldner, & Forsyth, 2010; Lewis, Zinbarg, & Durbin, 2010), en la idea que l’elevada reactivitat temperamental (reactivitat del sistema d’inhibició conductual, alt afecte negatiu…) és la principal responsable de la desregulació emocional en els problemes ansiosos atès que dificulta la posada en pràctica d’estratègies de regulació emocional (RE) adequades i gairebé impulsa l’ús d’estils de RE inapropiats com la supressió o la ruminació. Són aquests estils de RE inadequats els que llavors medien la relació existent entre la reactivitat temperamental o afectivitat negativa i la presència de simptomatologia ansiosa que, alhora, esdevé una de les vies, no gens  menyspreable, de desenvolupament de quadres depressius. Carthy i col·laboradors (Carthy, Horesh, Apter, Edge, & Gross, 2010; Cisler & Koster, 2010) afegeixen evidències a aquests plantejaments en un estudi experimental amb infants amb diferents trastorns d’ansietat que, en comparació a controls sans, mostren, davant la presentació de material ambigu potencialment amenaçant, hiperreactivitat emocional –tant en freqüència com en intensitat– menor ús d’estratègies de reavaluació positiva i expectatives de resultats i d’eficàcia baixes en relació a aquestes estratègies, i major ús i confiança en estratègies de regulació emocional com la supressió o l’evitació.
Aprofundint en la qüestió de la RE, són especialment notables dues revisions més, les de Cisler i Koster (2010) i la d’Aldao, Nolen-Hoeksema, i Schweizer (2010). Per altra banda, Cisler i Koster (2010) ens proporcionen una magnífica sistematització sobre el desenvolupament dels biaixos atencionals cap a l’amenaça en els trastorns d’ansietat i sobre com, aquests, són en gran mesura resultat de la poca capacitat de control atencional –atribuïble a dificultats inhibitòries prefrontals–  que dificulten els processos posteriors de desimplicació atencional i de l’ús d’estratègies de RE apropiades.
Aldao et al. (2010) ens ofereixen un impagable estudi metanalític que pot ser considerat, a hores d’ara, la gran revisió de la recerca sobre RE cognitiva. Molt a l’engròs, es pot dir que les estratègies de RE cognitiva de ruminaició, evitació i supressió s’associen amb trastorns ansiosodepressius i n’expliquen en bona mesura el seu manteniment, mentre que les anomenades estratègies de RE positives (acceptació, reavaluació…) no semblen tenir gaire impacte en reduir o amortir la simptomatologia d’aquestes alteracions. Aldao i Nolen-Hoeksema (2010) han publicat també durant 2010 un estudi empíric en què els resultats, de manera general, reprodueixen els apareguts a la seva metanàlisi anterior. Ras i curt, les estratègies de RE negatives juguen un paper molt més important que l’ús o no de les anomenades positives en la determinació de manifestacions ansiosodepressives, sense importar gaire el trastorn específic de què es tracti.
D’entre les considerades estratègies de RE negativa, les cognicions repetitives recícliques –ruminació i preocupació– són les que sembla que tenen major pes en el procés de mediació entre l’elevada reactivitat emocional i fisiològica i la simptomatologia ansiosodepressiva. Així ens ho presenten Brosschot i col·laboradors (Brosschot, 2010; Brosschot, Verkuil, & Thayer, 2010) en dues suggerents revisions en les quals, a més, consideren que la implicació automàtica (no conscient) en aquesta activitat cognitiva és la màxima responsable –més que la conscient– de l’activació psicofisiològica sostinguda exhibida per les persones amb afectacions ansiosodepressives. Seguint amb aquest tipus d’estratègies de RE negativa, Grant i Beck (2010) n’han estudiat el seus determinants, més enllà de l’afectivitat negativa, amb resultats que la posen prou en relació amb la tendència a l’anticipació ansiosa i la preocupació. En el mateix treball es presenta una mesura autoinformada transdiagnòstica per a l’avaluació unificada de les diverses formes de cognició negativa recíclica com la ruminació i la preocupació.
 El control intencional, entès com a variable temperamental que sembla ser que és a la base de les capacitats de control atencional i d’activar i inhibir conductes, ha estat objecte d’atenció de tres treballs que el posen en relació amb els patrons de criança (Cipriano & Stifter, 2010; Eisenberg et al., 2010; Eisenberg, Vidmar et al., 2010). Els resultats, en el seu conjunt, apunten a un paper més aviat escarransit dels estils de criança en el desenvolupament del control intencional i que és més aviat la capacitat de control intencional dels infants allò que afecta les estratègies cognitives que fan servir les mares en la seva interacció amb els seus plançons. Les dades també refermen que el control intencional és independent, malgrat hi hagi certa associació, del temperament reactiu, cosa que també apareix en un treball de gran elaboració metodològica i fondària conceptual de Sulik et al. (2010).
Sobre el control intencional, variable temperamental que fins ara s’ha fet servir poc en la recerca amb adults, durant 2010 han aparegut una molt bona revisió que posa en relació part de les literatures, que sovint s’ignoren mútuament, de la RE i el control intencional i el seu impacte en la psicopatologia infantojuvenil (Eisenberg, Spinrad, & Eggum, 2010). Per entendre un poc més el concepte també pot ser d’utilitat la descripció del principal instrument que s’empra en la seva mesura, una subescala d’un autoinforme més ampli de mesura del temperament en adults, i del qual el 2010 se’n va publicar la versió francesa (Laverdière, Diguer, Gamache, & Evans, 2010). Quant a la mesura d’aquest constructe en infants, tant autoinformada com amb una bateria de tasques atencionals, Verstraeten, Vasey, Claes i Bijttebier (2010) n’han presentat algunes novetats.
Tot i el pes que pot jugar-hi la vulnerabilitat temperamental, no cal perdre de vista que esdeveniments crítics, com és el cas dels abusos físics i sexuals durant l’infantesa, s’associen amb l’aparició i presència posterior de trastorns d’ansietat diversos (Cougle, Timpano, Sachs-Ericsson, Keough, & Riccardi, 2010)

4.1.2 Ansietat i processos cognitius
El prolífic grup de la Universitat de Gant dedicat a l’estudi dels processos cognitius implicats en els trastorns emocionals (Koster, Baert, Bockstaele, & De Raedt, 2010) troba que la reducció, posterior a un entrenament atencional en subjectes sans, dels biaxos atencionals cap a l’amenaça, afecta fases tardanes del processament de l’amença, però no els estadis més primerencs, que s’associarien més a la reactivitat emocional que és difícilment manipulable per l’entrenament atencional. Tot i això, autors del mateix grup de recerca informen que, en un dels seus treballs, malgrat la literatura així ho estableixi, no s’ha apreciat que l’elevada ansietat estigui associada ni amb una major orientació visual inicial cap a l’amenaça ni amb dificultats de desimplicació atencional posterior, però sí amb temps de reacció incrementats en la presa de decisions (Derakshan & Koster, 2010). Tot i això, s’han seguit aportant evidències d’una major sensibilitat cap a estímuls emocionals dels individus amb ansietat elevada, cosa que es reflecteix en una major activitat d’àrees cerebrals relacionades amb la funció perceptiva i menor activitat a les àrees prefrontals dretes associades amb funcions executives i un pitjor funcionament de la memòria de treball (Denkova et al., 2010).

4.1.3 Protocols transdiagnòstics de tractament
A partir de la idea que els diversos trastorns d’ansietat comparteixen en essència factors etiològics i processos bàsics que són a la base del seu manteniment, diferents grups de recerca han promogut el desenvolupament de protocols de tractament unitaris per al conjunt de trastorns d’ansietat (vegeu-ne la revisió sobre els fonaments teòrico-conceptuals i els potencials beneficis que s’hi associen a la revisió que en fan McManus, Shafran, & Cooper, 2010). Dels quatre protocols del quals hi notícia publicada a hores d’ara (grup de Barlow - Universitat de Boston, el Coordinated Anxiety Learning and Management –CALM– encapçalat per Craske i Roy-Byrne,  l’Anxiety Program, grup d’Andrews a la Universitat de Nova Gal·les del Sud i  el del grup de Norton - Universitat de Houston) durant el 2010 s’ha publicat la descripció detallada dels continguts i fonamentació del protocol del grup de Barlow (Wilamowska et al., 2010), els primers resultats d’un estudi obert (Ellard, Fairholme, Boisseau, Farchione, & Barlow, 2010) i un estudi de cas (Boisseau, Farchione, Fairholme, Ellard, & Barlow, 2010). Però allò més destacat són els primers estudis controlats aleatoritzats sobre aquesta mena protocols, el del CALM (Roy-Byrne et al., 2010) i el de l’Anxiety Program (Titov, Andrews, Johnston, Robinson, & Spence, 2010), ambdós amb diferents nivells d’assistència per ordinador, presentant resultats prometedors. Els protocols s’adrecen fonamentalment a controlar l’evitació emocional, a incrementar la flexibilitat cognitiva i a promoure l’exposició tant interoceptiva com a situacions externes evitades.

4.1.4 Tractament – aspectes generals
Quant a les revisions i estudis metanalítics sobre diferents aspectes del tractament en destaquen la de Martínez-González i Piqueras-Rodríguez (2010), en què es documenten els canvis en l’activitat metabòlica cerebral posteriors al tractament cognitivoconductual dels diferents trastorns d’ansietat i depressius; la de Ganasen, Ipser i Stein (2010) sobre l’increment de l’eficàcia del tractament cognitivoconductual d’alguns trastorns d’ansietat amb l’administració de D-cicloserina, en dosis baixes abans de les sessions d’intervenció; la metanàlisi  d’Olatunji, Cisler i Deacon (2010), en què es quantifica l’alta eficàcia de la teràpia cognitivoconductual, molt especialment quan inclou teràpia d’exposició, i la seva clara superioritat sobre el no tractament i/o altres tipus d’intervencions psicològiques; una altra metanàlisi del mateix grup (Olatunji, Cisler, & Tolin, 2010), que ens informa que la presència de trastorns comòrbids als trastorns d’ansietat no afecta negativament, en conjunt i salvant algunes excepcions, els resultats del tractaments psicològics o combinats amb fàrmacs; i la metanàlisi d’Andrews, Cuipjers, Craske, McEvoy i Titov (2010), en què s’aporten més evidències sobre l’eficàcia, acceptabilitat i eficiència dels tractaments assistits per ordinador en l’abordatge de diferents trastorns d’ansietat i la depressió. A l’últim, fer esment a la revisió quantitativa de Melville, Casey i Kavanagh (2010) en què s’estudien els percentatges d’abandonament de tractaments de trastorn d’ansietats amb mínim contacte terapèutic fent servir Internet i els possibles factors associats amb l’atrició. Els abandonaments es situen en el 31% de casos i no es poden determinar quins factors específics els afavoreixen o els prevenen.
Respecte a qüestions relacionades amb el procés terapèutic, Norton, Klenck, i Barrera (2010) descriuen que el pacients que experimenten guanys sobtats durant un tractament transdiagnòstic grupal per a trastorns d’ansietat, que són, això sí, menys del 20% dels participants, presenten una millora general major a final de la intervenció que els que no n’han experimentat i que, aquests canvis sobtats, vénen precedits per canvis cognitius substancials durant la sessió de tractament prèvia.
Pels que fa a intervencions amb infants i adolescents, Walter et al. (2010) presenten els resultats, prou satisfactoris, d’un estudi obert sobre el tractament cognitivoconductual en règim d’internament per a joves amb problemes ansiosodepressius crònics amb absentisme escolar perllongat, essent l’objectiu bàsic del programa el retorn a la disciplina acadèmica. En un estudi controlat aleatoritzat sobre el tractament cognitivoconductual d’infants de 4 a 7 anys amb trastorns d’ansietat,  Hirshfeld-Becker et al. (2010) informen de reduccions importants en la problemàtica dels infants i d’un increment de les habilitats de maneig per part dels cuidadors, llevat del cas del trastorn d’ansietat generalitzada, en què no s’aprecien millores significatives.

4.1.5 Epidemiologia, qüestions diagnòstiques i impacte dels trastorns d’ansietat
Tots els pacients amb trastorns d’ansietat, del tipus que siguin, presenten pitjors condicions de salut física i menor qualitat de vida en general que la població lliure de psicopatologia. Això es constata en els estudis de Beard, Weisberg i Keller (2010), on s’indica que els que pateixen estrès posttraumàtic o un trastorn depressiu comòrbid són els que exhibeixen afectacions majors, i en el de Sherbourne et al. (2010), en què es troba major interferència en el funcionament quotidià en els pacients amb fòbia social i en els diagnosticats de més d’un trastorn ansiós. Serrano-Blanco et al. (2010) també estableixen aquesta associació entre presència de trastorns ansiosos i depressius i problemes crònics de salut física mostrant, a més, que aquests trastorns psicopatològics són els més freqüents entre els usuaris dels serveis d’assistència primària a Catalunya. Williams et al. (2010) presenten noves dades sobre les ja prou conegudes altes taxes de prevalença dels trastorns d’ansietat en dones i Byers, Yaffe, Covinsky, Friedman i Bruce (2010) respecte al declivi de la seva prevalença –com també passa amb els depressius– amb l’edat, tot i que mantenint taxes elevades sobretot en el cas de les dones.
El risc de suïcidi també està incrementat en les persones amb trastorns d’ansietat (Nepon, Belik, Bolton, & Sareen, 2010). En aquest treball s’informa que un 70% dels intents de suïcidi es donen en individus amb una d’aquestes alteracions, especialment en els afectats per trastorn d’angoixa –més si és comòrbid amb un trastorn de personalitat– i estrès posttraumàtic.
En l’àmbit laboral, s’ha quantificat el risc incrementat, devers el doble, d’absentisme i pitjor rendiment en les persones amb  trastorns d’ansietat, mantenint-se aquestes condicions fins i tot quan la persona s’han recuperat d’aquests problemes. La interferència laboral és major en els treballadors amb trastorn d’ansietat generalitzada i en els que presenten trastorns comòrbids (Plaisier et al., 2010). En infants i joves, es troba un patró semblant quant al rendiment escolar (Mychailyszyn, Mendez, & Kendall, 2010). En aquesta franja d’edat, a més, no és habitual la presència de trastorns discrets, sinó un marcat encavalcament entre simptomatologia de diferents alteracions i una altíssima comorbiditat entre diversos trastorns d’ansietat (Kendall et al., 2010).

4.1.6 Ansietat i altres trastorns psicopatològics
Les relacions entre ansietat i depressió segueixen essent objecte d’interès en treballs d’extensió del model tripartit de Watson i Clark (den Hollander-Gijsman, de Beurs, van der Wee, van Rood, & Zitman, 2010), en l’anàlisi d’algun dels seus components menys consistents com és la hiperreactivitat fisiològica (Dieleman, van der Ende, Verhulst, & Huizink, 2010), en el paper del baix afecte positiu en alguns trastorns d’ansietat com la fòbia social, especialment la generalitzada (Watson & Naragon-Gainey, 2010) o en les evidències creixents quant  a que l’aparició de  simptomatologia i trastorns depressius s’associa amb la presència  prèvia d’elevada simptomatologia ansiosa (Horn & Wuyek, 2010; Tortella-Feliu et al., 2010).
Les relacions entre trastorns d’alimentació i trastorns d’ansietat han estat objecte d’atenció en l’estudi longitudinal prospectiu de Buckner, Silgado i Lewinsohn (2010). Els principals resultats són que únicament el trastorn obsessivocompulsiu prediu la presència posterior d’anorèxia nerviosa i que els trastorns d’ansietat no incrementen el risc de patir bulímia nerviosa en els anys posteriors sinó que, més aviat al contrari, la bulímia nerviosa s’associa amb l’emergència de trastorns d’ansietat posteriors, especialment trastorns d’angoixa i fòbia social. A l’últim, Wu et al. (2010) informen que l’associació entre abús de substàncies i trastorns d’ansietat en adolescents és major entre dones que entre homes, excepte en el cas de la fòbia social.

Article destacat
Roy-Byrne, P. et al. (2010). Delivery of evidence-based treatment for multiple anxiety disorders in primary care: A randomized controlled trial. JAMA - Journal of the American Medical Association, 303, 1921-1928.
Es tracta del primer estudi controlat aleatoritzat sobre l’eficàcia d’un dels protocols transdiagnòstics per al tractament dels trastorns d’ansietat.
 
Referències
  • Aldao, A. & Nolen-Hoeksema, S. (2010). Specificity of cognitive emotion regulation strategies: A transdiagnostic examination. Behaviour Research and Therapy, 48, 974-983.
  • Aldao, A., Nolen-Hoeksema, S., & Schweizer, S. (2010). Emotion-regulation strategies across psychopathology: A meta-analytic review. Clinical Psychology Review, 30, 217-237.
  • Andrews, G. J., Cuipjers, P., Craske, M. G., McEvoy, P., & Titov, N. (2010). Computer therapy for the anxiety and depressive disorders is effective, acceptable and practical health care: A meta-analysis. Plos ONE, 5, e13196.
  • Beard, C., Weisberg, R. B., & Keller, M. B. (2010). Health-related quality of life across the anxiety disorders: Findings from a sample of primary care patients. Journal of Anxiety Disorders, 24, 559-564.
  • Boisseau, C. L., Farchione, T. J., Fairholme, C. P., Ellard, K. K., & Barlow, D. H. (2010). The development of the unified protocol for the transdiagnostic treatment of emotional disorders: A case study. Cognitive and Behavioral Practice, 17, 102-113.
  • Brosschot, J. F. (2010). Markers of chronic stress: Prolonged physiological activation and (un)conscious perseverative cognition. Neuroscience and Biobehavioral Reviews, 35, 46-50.
  • Brosschot, J. F., Verkuil, B., & Thayer, J. F. (2010). Conscious and unconscious perseverative cognition: Is a large part of prolonged physiological activity due to unconscious stress? Journal of Psychosomatic Research, 69, 407-416.
  • Buckner, J. D., Silgado, J., & Lewinsohn, P. M. (2010). Delineation of differential temporal relations between specific eating and anxiety disorders. Journal of Psychiatric Research, 44, 781-787.
  • Byers, A. L., Yaffe, K., Covinsky, K. E., Friedman, M. B., & Bruce, M. L. (2010). High occurrence of mood and anxiety disorders among older adults the national comorbidity survey replication. Archives of General Psychiatry, 67, 489-496.
  • Carthy, T., Horesh, N., Apter, A., Edge, M. D., & Gross, J. J. (2010). Emotional reactivity and cognitive regulation in anxious children. Behaviour Research and Therapy, 48, 384-393.
  • Cipriano, E. A. & Stifter, C. A. (2010). Predicting preschool effortful control from toddler temperament and parenting behavior. Journal of Applied Developmental Psychology, 31, 221-230.
  • Cisler, J. M. & Koster, E. H. W. (2010). Mechanisms of attentional biases towards threat in anxiety disorders: An integrative review. Clinical Psychology Review, 30, 203-216.
  • Cisler, J. M., Olatunji, B. O., Feldner, M. T., & Forsyth, J. P. (2010). Emotion regulation and the anxiety disorders: An integrative review. Journal of Psychopathology and Behavioral Assessment, 32, 68-82.
  • Cougle, J. R., Timpano, K. R., Sachs-Ericsson, N., Keough, M. E., & Riccardi, C. J. (2010). Examining the unique relationships between anxiety disorders and childhood physical and sexual abuse in the national comorbidity survey-replication. Psychiatry Research, 177, 150-155.
  • den Hollander-Gijsman, M. E., de Beurs, E., van der Wee, N. J. A., van Rood, Y. R., & Zitman, F. G. (2010). Distinguishing between depression and anxiety: A proposal for an extension of the tripartite model. European Psychiatry, 25, 197-205.
  • Denkova, E., Wong, G., Dolcos, S., Sung, K., Wang, L. H., Coupland, N., & Dolcos, F. (2010). The impact of anxiety-inducing distraction on cognitive performance: A combined brain imaging and personality investigation. Plos One, 5, e14150.
  • Derakshan, N. & Koster, E. H. W. (2010). Processing efficiency in anxiety: Evidence from eye-movements during visual search. Behaviour Research and Therapy, 48, 1180-1185.
  • Dieleman, G. C., van der Ende, J., Verhulst, F. C., & Huizink, A. C. (2010). Perceived and physiological arousal during a stress task: Can they differentiate between anxiety and depression? Psychoneuroendocrinology, 35, 1223-1234.
  • Eisenberg, N. (2005). Temperament effortful control (self-regulation), encyclopedia on early childhood development (p.1-5), www.child-encyclopedia.com
  • Eisenberg, N., Spinrad, T. L., & Eggum, N. D. (2010). Emotion-related self-regulation and its relation to children's maladjustment. Annual Review of Clinical Psychology, 6, 495-525.
  • Eisenberg, N., Spinrad, T. L., et al. (2010). Relations among maternal socialization, effortful control, and maladjustment in early childhood. Development and Psychopathology, 22, 507-525.
  • Eisenberg, N., Vidmar, M., et al. (2010). Mothers' teaching strategies and children's effortful control: A longitudinal study. Developmental Psychology, 46, 1294-1308.
  • Ellard, K. K., Fairholme, C. P., Boisseau, C. L., Farchione, T. J., & Barlow, D. H. (2010). Unified protocol for the transdiagnostic treatment of emotional disorders: Protocol development and initial outcome data. Cognitive and Behavioral Practice, 17, 88-101.
  • Ganasen, K. A., Ipser, J. C., & Stein, D. J. (2010). Augmentation of cognitive behavioral therapy with pharmacotherapy. Psychiatric Clinics of North America, 33, 687.
  • Grant, D. M. & Beck, J. G. (2010). What predicts the trajectory of rumination?: A prospective evaluation. Journal of Anxiety Disorders, 24, 480-486.
  • Griffith, J. W., Zinbarg, R. E., Craske, M. G., Mineka, S., Rose, R. D., Waters, A. M., & Sutton, J. M. (2010). Neuroticism as a common dimension in the internalizing disorders. Psychological Medicine, 40, 1125-1136.
  • Hirshfeld-Becker, D. R., et al. (2010). Cognitive behavioral therapy for 4-to 7-year-old children with anxiety disorders: A randomized clinical trial. Journal of Consulting and Clinical Psychology, 78, 498-510.
  • Horn, P. J. & Wuyek, L. A. (2010). Anxiety disorders as a risk factor for subsequent depression. International Journal of Psychiatry in Clinical Practice, 14, 244-247.
  • Kendall, P. C., et al. (2010). Clinical characteristics of anxiety disordered youth. Journal of Anxiety Disorders, 24, 360-365.
  • Koster, E. H. W., Baert, S., Bockstaele, M., & De Raedt, R. (2010). Attentional retraining procedures: Manipulating early or late components of attentional bias? Emotion, 10, 230-236.
  • Kotov, R., Gamez, W., Schmidt, F., & Watson, D. (2010). Linking "big" personality traits to anxiety, depressive, and substance use disorders: A meta-analysis. Psychological Bulletin, 136, 768-821.
  • Laverdière, O., Diguer, L., Gamache, D., & Evans, D. E. (2010). The french adaptation of the short form of the adult temperament questionnaire. European Journal of Psychological Assessment, 26, 212-219.
  • Lewis, A. R., Zinbarg, R. E., & Durbin, C. E. (2010). Advances, problems, and challenges in the study of emotion regulation: A commentary. Journal of Psychopathology and Behavioral Assessment, 32, 83-91.
  • Lewis, A. R., Zinbarg, R. E., Mineka, S., Craske, M. G., Epstein, A., & Griffith, J. W. (2010). The relationship between anxiety sensitivity and latent symptoms of emotional problems: A structural equation modeling approach. Behaviour Research and Therapy, 48, 761-769.
  • Martínez-González, A. E. & Piqueras-Rodríguez, J. A. (2010). The effectiveness of cognitive-behavioural therapy in affective and anxiety disorders using functional neuroimaging. Revista De Neurologia, 50, 167-178.
  • McManus, F., Shafran, R., & Cooper, Z. (2010). What does a 'transdiagnostic' approach have to offer the treatment of anxiety disorders? British Journal of Clinical Psychology, 49, 491-505.
  • Melville, K. M., Casey, L. M., & Kavanagh, D. J. (2010). Dropout from internet-based treatment for psychological disorders. British Journal of Clinical Psychology, 49, 455-471.
  • Mychailyszyn, M. P., Mendez, J. L., & Kendall, P. C. (2010). School functioning in youth with and without anxiety disorders: Comparisons by diagnosis and comorbidity. School Psychology Review, 39, 106-121.
  • Naragon-Gainey, K. (2010). Meta-analysis of the relations of anxiety sensitivity to the depressive and anxiety disorders. Psychological Bulletin, 136, 128-150.
  • Nepon, J., Belik, S. L., Bolton, J., & Sareen, J. (2010). The relationship between anxiety disorders and suicide attempts: Findings from the national epidemiologic survey on alcohol and related conditions. Depression and Anxiety, 27, 791-798.
  • Norton, P. J., Klenck, S. C., & Barrera, T. L. (2010). Sudden gains during cognitive-behavioral group therapy for anxiety disorders. Journal of Anxiety Disorders, 24, 887-892.
  • Olatunji, B. O., Cisler, J. M., & Deacon, B. J. (2010). Efficacy of cognitive behavioral therapy for anxiety disorders: A review of meta-analytic findings. Psychiatric Clinics of North America, 33, 557.
  • Olatunji, B. O., Cisler, J. M., & Tolin, D.F.. (2010). A meta-analysis of the influence of comorbidity on treatment outcome in the anxiety disorders. Clinical Psychology Review, 30, 642-654.
  • Plaisier, I., Beekman, A. T. F., de Graaf, R., Smit, J. H., van Dyck, R., & Penninx, B. W. J. H. (2010). Work functioning in persons with depressive and anxiety disorders: The role of specific psychopathological characteristics. Journal of Affective Disorders, 125, 198-206.
  • Roy-Byrne, P., et al. (2010). Delivery of evidence-based treatment for multiple anxiety disorders in primary care: A randomized controlled trial. JAMA - Journal of the American Medical Association, 303, 1921-1928.
  • Serrano-Blanco, A., et al. (2010). Prevalence of mental disorders in primary care: Results from the diagnosis and treatment of mental disorders in primary care study (DASMAP). Social Psychiatry and Psychiatric Epidemiology, 45, 201-210.
  • Sherbourne, C. D., et al. (2010). Functioning and disability levels in primary care out-patients with one or more anxiety disorders. Psychological Medicine, 40, 2059-2068.
  • Sulik, M. J., et al. (2010). The factor structure of effortful control and measurement invariance across ethnicity and sex in a high-risk sample. Journal of Psychopathology and Behavioral Assessment, 32, 8-22.
  • Suveg, C., Morelen, D., Brewer, G. A., & Thomassin, K. (2010). The emotion dysregulation model of anxiety: A preliminary path analytic examination. Journal of Anxiety Disorders, 24, 924-930.
  • Titov, N., Andrews, G., Johnston, L., Robinson, E., & Spence, J. (2010). Transdiagnostic internet treatment for anxiety disorders: A randomized controlled trial. Behaviour Research and Therapy, 48, 890-899.
  • Tortella-Feliu, M., Balle, M., & Sesé, A. (2010). Relationships between negative affectivity, emotion regulation, anxiety, and depressive symptoms in adolescents as examined through structural equation modeling. Journal of Anxiety Disorders, 24, 686-693.
  • Tull, M. T., Gratz, K. L., Latzman, R. D., Kimbrel, N. A., & Lejuez, C. W. (2010). Reinforcement sensitivity theory and emotion regulation difficulties: A multimodal investigation. Personality and Individual Differences, 49, 989-994.
  • Verstraeten, K., Vasey, M. W., Claes, L., & Bijttebier, P. (2010). The assessment of effortful control in childhood: Questionnaires and the test of everyday attention for children compared. Personality and Individual Differences, 48, 59-65.
  • Walter, D., et al. (2010). Short term effects of inpatient cognitive behavioral treatment of adolescents with anxious-depressed school absenteeism: An observational study. European Child & Adolescent Psychiatry, 19, 835-844.
  • Watson, D. & Naragon-Gainey, K. (2010). On the specificity of positive emotional dysfunction in psychopathology: Evidence from the mood and anxiety disorders and schizophrenia/schizotypy. Clinical Psychology Review, 30, 839-848.
  • Wilamowska, Z. A., Thompson-Hollands, J., Fairholme, C. P., Ellard, K. K., Farchione, T. J., & Barlow, D. H. (2010). Conceptual background, development, and preliminary data from the unified protocol for transdiagnostic treatment of emotional disorders. Depression and Anxiety, 27, 882-890.
  • Williams, L., et al. (2010). The prevalence of mood and anxiety disorders in australian women. Australasian Psychiatry, 18, 250-255.
  • Wu, P., et al. (2010). The relationship between anxiety disorders and substance use among adolescents in the community: Specificity and gender differences. Journal of Youth and Adolescence, 39, 177-188.