15.3. Psicologia Penitenciària

Francesc Xavier Roca
DAE CP Brians 2, Departament de Justícia, Generalitat de Catalunya

Escollir els treballs més importants publicats l’any 2010 dins de l’àmbit de la psicologia penitenciària és difícil, ja que la psicologia penitenciària té un camp molt ampli. Escollir els treballs més representatius o més importants de cada àrea d’aquest camp és molt complicat.
Ara bé, hi ha un fet que crec que pot suposar un canvi important a llarg termini. Al juliol de 2010, la revista Criminal Justice and Behavior (revista de l’International Association for Correccional and Forensic Psychology) va dedicar tot el seu número, de manera monogràfica, a presentar la tercera edició (o revisió) dels Estàndards pels Serveis Psicològics a presons, correccionals i entitats que hi treballen (IACFP Practice Standards Committee, 2010).  Aquests estàndards presenten uns principis ètics generals que creiem bàsics per a l’atenció de persones amb trastorns mentals que es troben a presó:
-    Principi A. Reconèixer els drets individuals de dignitat, respecte, autodeterminació i de rebre un tractament humanitari.
-    Principi B. Evitar o minimitzar el dany físic o emocional.
-    Principi C. Facilitar i potenciar els serveis de salut mental adequats i la recerca.
-    Principi D. Reconèixer i practicar la responsabilitat social.
Després d’aquests principis s’estructuren els estàndards relacionats amb l’administració, els rols, serveis dels professionals, els aspectes bàsics relacionats amb els serveis de salut mental, els historials i la recerca. És evident, per qui conegui el nostre sistema, que l’atenció sanitària i de salut mental és molt diferent de la que hi ha a altres països del món (inclosos els Estats Units) però no deixa de ser un referent molt important a tenir present.
Destaquem, a més, dos articles. El primer de Levi i cols. (2010), que realitzen un treball d’investigació neuropsicològica en delinqüents per delictes violents. Parteixen de la tipologia d’agressió animal de Moyer segons la qual les agressions es poden classificar en depredadores, irritables i defensives. Aquesta conceptualització suposa que per cada tipus d’agressió està implicada una funció executiva diferent. L’objectiu d’aquest treball era poder determinar fins a quin punt les proves neuropsicològiques podien diferenciar aquest tres tipus d’agressions. Els resultats de les diferents proves són capaços de classificar correctament al 80% dels violents dels delinqüents no violents, i el 74 % dels interns amb característiques depredadores versus els irritables. El fet que el tipus d’agressió comporti diferents funcions executives implica que es podrien determinar algunes modalitats de tractament diferents per a cada grup d’interns.
L’altre article escollit estudia els efectes de l’alcohol i la violència (Felson et al., 2010). Aquesta relació ha estat molt descrita però hi ha pocs treballs que estudiïn en profunditat aquesta relació. Aquest treball ha recollit dades de més de 16.000 interns per tal de poder analitzar aquesta relació. Les dades d’aquest treball apunten a la importància de l’alcohol en gairebé totes les conductes delictives, tant l’assassinat com els delictes d’agressió sexual i física, però també els robatoris. D’especial rellevància és la relació dels efectes de l’alcohol en delictes en els que hi ha una confrontació personal, en el que el risc augmenta de manera important.

 
Referències
  • Felson, R.B. & Staff, J. (2010) The effects of alcohol intoxication on violent versus other offending. Criminal Justice and Behavior, 37, 1343-1360.
  • IACFP Practice Standards Committee (2010). Standards for Psychology Services in Jails, Prisons, Correctional Facilities, and Agencies: International Association for Correctional and Forensic Psychology (Formerly American Association for Correctional Psychology). Criminal Justice and Behavior, 37, 749-808. 
  • Levi, M.D., Nussbaum, D.S., & Rich, J.B. (2010). Neuropsychological and personality characteristics of predatory, irritable, and nonviolent offenders: Support for a typology of criminal human aggression. Criminal Justice and Behavior, 37, 633-655.